Altri libri che potrebbero interessarti

• 

  El cercle de Felanitx

  Miquel Barceló Perelló

  • 0
  • 0
  • 0

  Memòria i mite de Felanitx en l’obra narrativa completa d’un gran savi mallorquí. 
     
  El present volum recull l’obra narrativa completa de l’historiador Miquel Barceló Perelló (Felanitx, 1939-2013), integrada pels reculls de narracions El terme de Manacor (2007) i Trenc d’alba (2009), el text per a una exposició del pintor homònim i convilatà «Miquel Barceló vist per Miquel Barceló» (2010) i la novel·la autobiogràfica L’hivern de 1947, a la vila, «malauradament inconclusa, tot i que no incompleta», com diu Emili Manzano al pròleg. 
  Especialista en la societat d’al-Andalus i les conquestes feudals –en alguna ocasió es va definir com a «estudiós d’exterminis»–, en les obres que constitueixen El cercle de Felanitx va rescatar la memòria del seu Felanitx en una Mallorca en plena postguerra. Precís en les descripcions del poble i els seus habitants, determinat a l’hora de fixar els detalls d’una feta, atent a reproduir tant la parla com els silencis del seu temps, Barceló va bastir en una obra tan breu com vibrant tot «un món d’una absorbent complexitat simbòlica, històrica i emotiva», en paraules de Julià Guillamon.

  Mostra libro

• 

  Hi ha morts que pesen cent anys

  Tomàs Llopis

  • 0
  • 1
  • 0

  La mort, de vegades, no significa oblit, sinó la por d'un estigma que condiciona les vides dels supervivents i manté viva la memòria personal i col·lectiva. Això li esdevé a la nissaga dels Facadell de Beniarbeig, uns personatges i un microcosmos immergit en la conflictivitat social derivada de l'expulsió dels moriscos i de les condicions abusives que el senyoriu imposa als seus vasalls fins que no esclata la Segona Germania i es congria la guerra de Successió.   Durant els cent anys que abraça aquest relat, pagesos, bandolers, capellans, nobles i procuradors entrellacen una història coral en què les dones, de totes les classes socials, tenen un protagonisme decisiu a voltes inconfessable i inconfessat. Hi ha morts que pesen cent anys és alhora una mirada a la història del desballestament social, polític i econòmic del segle XVII valencià que, com diu Joan Fuster, marca el destí futur del nostre poble.

  Mostra libro

• 

  La quarta noia per l'esquerra

  Andreu Martín

  • 0
  • 1
  • 0

  Primera guerra mundial. Mentre les principals ciutats europees es dessagnen en el conflicte, Barcelona és una de les grans perles del Mediterrani. Tot i la seva condició de territori neutral, ningú ignora que a la costa hi ha ports on proveir-se il·legalment de combustible i queviures, amb el beneplàcit de les autoritats locals, i que al cap d'Ixent arriben submarins alemanys on es couen tota mena d'interessos i conflictes amb serveis secrets, agents dobles i espies d'aquí i d'allà. Al centre neuràlgic d'aquesta Barcelona en plena ebullició urbanística, amb el soroll dels carrers, el brogit dels bars, el jocs del casino i els espectacles nocturns, arriba l'Amadeu, un noi de pagès acabat de sortir del seminari, que busca una ballarina amb qui el seu pare havia viscut una estranya aventura. Només en té una pista: és la quarta noia per l'esquerra d'una fotografia que guarda a la butxaca de la jaqueta. De seguida descobreix que es diu Amanda Rogent i que s'exhibeix al Moulin Rouge barceloní: tota una vedet a qui li encanta escandalitzar. L'Amadeu necessita trobar respostes, però descobrir la veritat no sempre és el millor que et pot passar... Després de títols com Història de mort, L'Harem del Tibidabo, Tothom et recordarà, La favorita de l'Harem, Ara direu que estic boig i Policies (aquesta darrera, signada amb Joan Miquel Capell), Andreu Martín torna a «Crims.cat» amb una novel·la ben retrospectiva, ambientada en l'excitant Barcelona de les primeres dècades del segle xx.

  Mostra libro

• 

  L'adversari

  Emmanuel Carrère

  • 0
  • 1
  • 0

  20 anys d’un llibre excepcional i pioner en el gènere de la novel·la de fets reals.   
  Pròleg de Jordi Amat. 
  Un relat que posa la pell de gallina, una història real que atordeix el lector, un llibre excepcional i pioner. L’adversari és «el primer clàssic del gènere narratiu més innovador de la literatura del segle XXI: la novel·la de fets reals», com diu Jordi Amat al pròleg a aquesta nova edició que publiquem en el vintè aniversari de la primera. 
  El 9 de gener de 1993, Jean-Claude Romand va matar la seva dona, els seus fills i els seus pares, i va intentar, sense èxit, suïcidar-se. La investigació va revelar que no era metge, tal com ell pretenia, però tampoc era cap altra cosa. Mentia des que tenia divuit anys. A punt de veure’s descobert, va preferir eliminar les persones a qui no hauria pogut sostenir la mirada. El juliol de 1996 va ser condemnat a cadena perpètua, i l’abril de 2019 va sortir de la presó en llibertat condicional. 
  Emmanuel Carrère va entrar en contacte amb ell, va assistir al judici. Va intentar relatar amb precisió, dia rere dia, aquesta vida en solitud, d’impostura i d’absència. Imaginar què li bullia al cap durant les hores buides, sense projectes ni testimonis, quan se suposava que era a la feina i en realitat passava el temps en aparcaments d’autopista o als boscos del Jura. Comprendre, al capdavall, de quina manera ens toca i ens afecta una experiència humana tan extrema.

  Mostra libro

• 

  Magret i els anarquistes

  Francesc Puigpelat

  • 0
  • 1
  • 0

  Barcelona, finals de 1936, hivern. El comissari de la policia judicial del Quai des Orfèvres Jules Magret (que no Maigret, encara que s'hi acosta molt), fumador empedreït de pipa i amb el seu peculiar bombí, arriba a Barcelona amb un objectiu ben clar: capturar l'anarquista Llibert Tarrés, un estafador especialista en falsificació de signatures i documents acusat d'homicidi. Sota aquest pretext, les intencions del policia són encara més enrevessades: enxampar el Genovès, l'autèntica obsessió de Magret, un dels criminals més buscats, indescriptibles i fugissers d'Europa, una mena de fantasma capaç de travessar les fronteres i canviar la seva identitat.
  Allà —amb l'ajut d'altres policies— s'hi trobarà de tot: un país en guerra, feixistes contra republicans, republicans socialistes contra anarquistes, partits d'esquerra i sindicats patrullant els carrers, la sòrdida vida nocturna dels baixos fons, desgràcies familiars i encara més cadàvers en un territori on hi regna el caos. Un embolic de primera que el durà també fins a les denses boires hivernals i gebradores de Lleida i les Borges Blanques, on Magret trobarà una veritat inesperada en una atmosfera feixuga i tibant que no es descarrega fins al final, com una tempesta.

  Mostra libro

• 

  La drecera

  Miquel Martín i Serra

  • 1
  • 1
  • 0

  El narrador d'aquesta història, tot just sortit de la infantesa, viu en un petit poble de l'Empordà amb els seus pares, que fan de masovers al xalet d'una família benestant. Fascinat, observa la vida dels senyors i els seus fills, que habiten un món inaccessible i cada vegada més contradictori per a ell. Amb el pas dels dies i les estacions, replegarà la seva mirada sobre l'entorn que el veu créixer i que sembla perillar cada cop més, amenaçat per un nou model de vida.
  
  La drecera ens descriu un paisatge físic i humà desaparegut, víctima de la pressió urbanística, i reivindica, amb un llenguatge ric i molt lligat al territori, les arrels d'un poble situat entre la terra i el mar i ens ofereix, amb una delicadesa fora del comú, un relat exquisit i subtil sobre el trànsit a
  la vida adulta.

  Mostra libro