Visc i visc i visc

Maggie O'Farrell

Sinossi

Una malaltia infantil de la qual els metges deien que no es refaria mai. La necessitat adolescent de fugir que per poc no acaba en desastre. Una trobada terrorífica en un camí perdut de les muntanyes. Un part mal gestionat en un hospital sense prou personal.
Visc, i visc, i visc és un llibre de memòries, però un llibre de memòries peculiar: Maggie O'Farrell hi narra disset moments en què la seva vida va córrer perill i va estar a punt d'escapar-se-li entre els dits. Són disset escenes, disset vinyetes tenses, viscerals i plenes de vida, en les quals retrobem l'autora en diferents etapes vitals, amb diverses mentalitats, i en diversos llocs del planeta: és filla, i estudiant, i oficinista; és mare, viatgera, escriptora; ara està enamorada, ara amb el cor trencat, o solitària, rebel, angoixada, espantada o decididíssima. I, més enllà de les seves experiències esplèndidament narrades, el llibre ens interpel·la profundament: què faríem si la nostra vida estigués en perill? Com reaccionaríem? I què estaríem disposats a perdre, o a donar a canvi? Visc, i visc, i visc és alhora un recordatori de la fragilitat i la vulnerabilitat de l'existència i un cant lluminós a la vida, a no deixar-nos perdre, ni vèncer per l'adversitat, i aprofitar cada minut i cada batec. A fons.

Disponibile da: 21/03/2022.

Altri libri che potrebbero interessarti

No me'n recordo de res

Nora Ephron

Nora Ephron és una de les escriptores feministes més incisives i hilarants de la literatura nordamericana del segle XX, una articulista d'energia imparable i una guionista de cinema multipremiada. No me'n recordo de res és un recull dels seus articles més mordaços i afilats que ofereixen una mirada còmica sobre el passat i una crítica àcida i personal contra les vicissituds de la vida moderna.
Aquestes pàgines ens transporten des de la seva primera feina a la sala de correus de la revista Newseek a les sis fases del correu electrònic, des de records de les festes glamuroses i bullicioses dels seus pares a la vida plena de "moments senils" —o, com en diu ella, "moments Google"—, des dels fracassos més estrepitosos de la seva carrera a les millors alegries. Plena de perspicàcia i d'observacions autèntiques i encertadíssimes, No me'n recordo de res és un recull deliciós i punyent d'una de les escriptores més desacomplexades del panorama nordamericà.

Mostra libro

La passió dels estranys - Una...

Marina Garcés

L'amistat és una cosa tan bona que ningú no voldria viure una vida sense amics, deien els clàssics. D'aquesta afirmació ha nascut una llarga tradició filosòfica i literària que ha exaltat el valor de l'amistat i que continua avui a través de les sèries, el cinema i les propostes d'autoajuda. El fil conductor d'aquesta tradició és que hi ha una amistat perfecta o veritable, fins i tot pura, que no es confon amb els intercanvis de la vida social ni amb les dependències d'altres vincles. El valor de l'amistat es posa en el centre, perquè si alguna cosa ens fa patir actualment són les nostres vides abocades a la falsedat, a l'aïllament i a la soledat no desitjada. Aquest llibre parteix d'una sospita respecte a aquest ideal ètic de l'amistat. Què s'amaga darrere d'aquest ideal de puresa? Com s'ha pogut mantenir estable al llarg del temps i a qui s'adreça? A qui deixa fora? Ens serveix per explicar-nos el sentit, el dolor i les pors que travessen les nostres relacions d'amistat? Estirar el fil d'aquestes preguntes ens descobreix una altra manera d'entendre quin paper tenen els amics i les amigues en les nostres vides. Per què hi són? Podríem viure vides perfectes perfectament socialitzades a través de la parella, la família, la feina o altres aficions, i no tenir, mai, cap amic. De fet, l'amistat és l'única relació social estable per a la qual no hem inventat cap institució. No ens inscrivim ni ens registrem, tampoc no firmem cap llei ni cap contracte per ser amics. L'amistat és una passió estranya que obre la porta al món dels estranys.

Mostra libro

Maria Antonieta

Stefan Zweig

Stefan Zweig diu, a la introducció d'aquest llibre, que la història, aquest gran demiürg, no té cap necessitat d'un caràcter heroic com a protagonista principal per aixecar un drama estremidor. Essent Maria Antonieta una nena, li concedeix com a llar una cort imperial. Quan és adolescent, li atorga una corona. Durant anys la malcria i avicia. Eleva aquesta dona als cims més alts de la fortuna i després la deixa caure a poc a poc d'una manera refinadament cruel.

Maria Antonieta va tenir una existència diàfana i insubstancial fins que la Revolució Francesa la va empènyer a l'ull de l'huracà de la història. I és en la presó més obscura, sepultada de calúmnies, que aquella dona mediocre assoleix finalment una dimensió tràgica i esdevé tan gran com el seu destí.

Stefan Zweig relata de manera magistral la vida regalada de Maria Antonieta d'Àustria, reina de França, a la cort de Versalles, el seu captiveri i la seva mort a la guillotina. Només algú amb un formidable coneixement de l'ànima humana podia emprendre un viatge com aquest a un dels moments més apassionants de la història. Perquè Zweig, a «Maria Antonieta», fa un relat vibrant i documentat de la convulsa Revolució Francesa, sembrat de luxes, misèries, traïcions, estafes, evasions, intrigues, lleialtat, deslleialtat, execucions i sacrificis.

«He llegit Maria Antonieta en dos dies amb l'ai al cor. Com s'enlaira i enlaira fins al final. Era matèria per a un mestre i vostè és un mestre en la matèria. Estic entusiasmat»
Joseph Roth

«Tinc una obsessió malatissa. No puc desenganxar-me de `Maria Antonieta'»
Juliana Canet

«Un prodigi. Quina meravella, de vegades, l'art, la literatura»
Núria Cadenes

«Meravella de llibre. Que bé que hi sigui en català!»
Anna Guitart

Mostra libro

Diaris

Virginia Woolf

Els Diaris de Virginia Woolf condensats per un novel·lista. La selecció concebuda per Gonzalo Torné en mostra la completesa: el món interior s'hi revela barrejat amb els dies frenèticament high society i amb els daltabaixos de dues guerres. L'ull que observa escriu a raig. L'univers: entre Londres i Sussex, un paisatge on Woolf ha format el seu concepte de la bellesa. Allà prospera el Grup de Bloomsbury i s'imprimeixen les primeres edicions d'Eliot i Mansfield, abans no s'imposi el terror d'una victòria possible del nazisme.
Restituir aquesta vida i aquest caràcter és el repte que ha encarat Torné: calia un novel·lista per reflectir la doble aventura de viure i progressar com a artista amb tots els matisos i les ambivalències del sentiment. Traduïda amb foc i rigor per Carlota Gurt, aquesta selecció és un viatge a la intimitat d'un geni de la literatura —un Monstre que ho posa tot als peus de l'obra que justifica el turment de viure.

Mostra libro

El cercle de Felanitx

Miquel Barceló Perelló

Memòria i mite de Felanitx en l’obra narrativa completa d’un gran savi mallorquí. 
   
El present volum recull l’obra narrativa completa de l’historiador Miquel Barceló Perelló (Felanitx, 1939-2013), integrada pels reculls de narracions El terme de Manacor (2007) i Trenc d’alba (2009), el text per a una exposició del pintor homònim i convilatà «Miquel Barceló vist per Miquel Barceló» (2010) i la novel·la autobiogràfica L’hivern de 1947, a la vila, «malauradament inconclusa, tot i que no incompleta», com diu Emili Manzano al pròleg. 
Especialista en la societat d’al-Andalus i les conquestes feudals –en alguna ocasió es va definir com a «estudiós d’exterminis»–, en les obres que constitueixen El cercle de Felanitx va rescatar la memòria del seu Felanitx en una Mallorca en plena postguerra. Precís en les descripcions del poble i els seus habitants, determinat a l’hora de fixar els detalls d’una feta, atent a reproduir tant la parla com els silencis del seu temps, Barceló va bastir en una obra tan breu com vibrant tot «un món d’una absorbent complexitat simbòlica, històrica i emotiva», en paraules de Julià Guillamon.

Mostra libro

L'home dalt del pont - Diari...

Günther Anders

Abans de les criptomonedes o les reunions per Zoom, un avenç tecnològic ja havia abolit les distàncies entre territoris: des de la bomba atòmica d'Hiroshima un sol botó pot posar en perill tots els éssers vius de la Terra.
D'això tracta el diari que el pensador Günther Anders va escriure quan va viatjar al Japó, tretze anys després que algú pitgés el botó: de com la tecnologia converteix els humans en irresponsables perquè no poden imaginar les conseqüències dels seus gestos.
L'home dalt del pont és un text indispensable per imaginar alternatives a un moment marcat per la guerra o la crisi climàtica. Ho diu Paul B. Preciado: "Anders va escriure un diari tan lúcid com devastadores són les seves conclusions. Aquest diari s'ha de llegir avui com un mapa amb el qual navegar el present".

Mostra libro