Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  Devoció

  Pablo d'Ors

  • 0
  • 0
  • 0

  En el món de l'esperit no hi ha fronteres, l'absència de fronteres és el que és pròpiament espiritual. Un místic d'avui pot sentir un místic de qualsevol passat, sigui de la seva tradición o d'una altra, com un veritable germà. A aquesta conclusió tan senzilla com universal arriba l'autor de Devoció en la seva versió d'El pelegrí rus, un clàssic del cristianisme ortodox i de la literatura devocional, com també en les principals ensenyances amb vista a l'autoconeixement que extreu del seu estudi, fins al punt que arriba a declarar: "M'hauria agradat trobar aquest llibre quan jo tenia vint anys". Després de l'extraordinària acollida dels seus últims títols, aquesta nova obra de Pablo d'Ors neix amb la inequívoca vocació de transformar definitivament els seus lectors.

  Zum Buch

• 

  Cònan el bàrbar

  Robert Ervin Howard

  • 0
  • 0
  • 0

  Un jove Cònan, lluny de la seva Cimèria natal, viatjarà per les terres del sud on provarà de guanyar-se la vida com a lladre i mercenari. Fent ús de la seva espasa, la seva força i la seva audàcia, s'enfrontarà a hordes de guerrers, bruixots mil·lenaris amb poders obscurs, monstres esfereïdors —tangibles i intangibles—, gegants de gel i, fins i tot, a homes amb habilitats demoníaques. El viatge el durà per unes terres —més o menys— civilitzades, regides per lleis i convencions socials que s'escapen als principis i costums bàrbars del jove cimeri.
  Cònan és el personatge més rellevant de l'escriptor de literatura pulp Robert E. Howard, pare del gènere anomenat «espasa i bruixeria» i un dels narradors més icònics de la revista Weird Tales. Creador d'altres personatges com Solomon Kane o Kull el Conqueridor, ha passat a la història sobretot per les narracions que va escriure sobre Conan, qui, gràcies a les recopilacions dels seus relats i les seves adaptacions al còmic i al cinema, ha esdevingut una icona del segle xx.

  Zum Buch

• 

  La ratlla i el desig i altres...

  Pere Calders

  • 0
  • 0
  • 0

  Una selecció de contes de Pere Calders en un audiollibre narrat magistralment per l'actor Ivan Benet Un audiollibre molt especial que aplega la tria personal de contes de l'autor: L'imprevist a la casa número 10, El desert, La ratlla i el desig, La consciència, visitadora social, El principi de la saviesa, La revolta del terrat, Coses de la Providència, La clau de ferro, L'arbre domèstic, Fet d'armes, L'"Hedera hèlix", Quieta nit, La verge de les vies, Reportatge de l'esbós de la mort, Reportatge del monument a Sonilles, Demà, a les tres de la matinada, El sistema Robert Hein, El batalló perdut, Les parets i les barbes, L'espiral, La "Nemours 88", El dia del judici, Ruleta russa, El millor amic, Nosaltres dos, El testament de la "Hiena", Zero a Malthus i La rebel·lió de les coses. "L'home que ens va despertar la imaginació, aquest autor àcid i tendre alhora, és ja un gran clàssic disposat a sorprendre'ns un cop més." Carles Capdevila, Ara "Pere Calders tenia una voluntat desdramatitzadora que, en la seva literatura, ha portat fins a les seves últimes conseqüències. I, naturalment, aquesta voluntat es complementa amb l'exercici de l'ofici d'escriptor des d'un rigor derivat del respecte que mereix el lector. Pere Calders era dels que creuen que un escriptor ha de fer-se llegir i que, per tant, ha d'escriure obres divertides i amenes." Agustí Pons, Avui "Vaig començar a descobrir Pere Calders, a llegir-lo i a apassionar-m'hi fa quinze o setze anys. En un llibre de cobertes verdes que duia per títol Tots els contes [...]. Amb un altre escriptor que també admiro, Francesc Trabal, va ser encara pitjor. No el vaig descobrir de debò fins fa potser tretze anys. [...] Tant en un cas com en l'altre m'hauria agradat llegir-los quan encara era una persona tendra, en període de formació, i no als vint-i-tants anys, quan un, de fet, ja està bastant format, o com a mínim no és tan mal·leable. Vaig llegir Calders després d'haver-me atipat de llegir sud-americans i nord-americans, i quan pensava que aquí no hi havia res que s'hi assemblés, perquè els escriptors seguien la norma de l'època: un realisme estricte i gairebé obligatori. M'hauria agradat descobrir-los de més petit, sí." Quim Monzó, a De Rusiñol a Monzó: humor i literatura (1996)

  Zum Buch

• 

  Edèn

  Auður Ava Ólafsdóttir

  • 0
  • 0
  • 0

  L'Alba viatja arreu del món per assistir a congressos sobre les llengües en perill d'extinció —la seva especialitat—. Un dia, tornant de viatge, calcula quants arbres farien falta per compensar la seva empremta de carboni. Al cap de poc es fixa en un anunci immobiliari que conté dues paraules rares i decideix visitar la finca en venda. Fa el cop de cap: compra una casa exposada als quatre vents, en una terra volcànica i arenosa, amb el propòsit de plantar-hi 5.600 arbres. I ràpidament s'hi instal·la a viure. 
  
  El diari que escriu des d'allà narra una transformació progressiva, trenada amb les peripècies de què és feta la vida en un poble remot: el veí ramader en lluita contra un especulador en aigua, l'adolescent refugiat que està aprenent l'islandès, la germana que truca per saber si el vent no li ha esbotzat les finestres i si els bens no se li han menjat els plançons de bedoll... I, com qui no vol la cosa, són formes diverses de fragilitat que reclamen la seva atenció: la de la Terra sotmesa als cataclismes humans, la de les llengües erosionades pel temps, la dels amors que t'empaiten. 
  Auður Ava Ólafsdóttir, l'autora de Rosa candida i La veritat sobre la llum, aborda en aquesta novel·la un tema crucial del temps present: el risc de desaparició. I ho fa de la mà d'una persona singular, que es fixa en les coses menudes i per a qui l'horitzó és l'esperança —la primera de totes: l'Edèn pot rebrotar enmig d'un camp de lava.

  Zum Buch

• 

  Els claustres

  Víctor García Tur

  • 0
  • 0
  • 0

  «Era una guillada, segurament. O pitjor, una idealista. Podia ser que tingués raó i els temps estiguessin canviant, en Muntadas no ho negava, però hi havia la possibilitat que el món estigués embogint sota els efectes de la por al desastre final»
  
  Hi ha homes que s'escapen de tot menys del paper que els ha tocat representar. En Muntadas és un fill d'exiliats mal arrelat a la Nova York dels anys seixanta. Un enigmàtic cercabregues que es passa mitja vida a l'antre de l'Owen allargant el compte de deutes. La nit que és expulsat de casa de la seva parella per no entendre els límits de la festa que s'hi havia organitzat, es troba una dona que li ofereix un feix de bitllets a canvi de provocar un divorci. El nostre home es fica de peus a una enorme galleda i comença la seva aventura per l'alta i baixa societat americana, un niu de personatges impensables units per la desfeta de les identitats. Allà hi coneixerà la Maud, la que hauria de ser la seva víctima, i tot fa preveure que en sortirà escaldat. Art, simulacre, fanatisme i referents cinematogràfics en una combinació de ritme endimoniat i absorbent com una espiral.
  
  Aquest és el vint-i-vuitè títol de la col·lecció «Narratives»: talent i llibertat creativa per fer créixer la nostra literatura.

  Zum Buch

• 

  Retorn a Haifa - seguit d'Homes...

  Gassan Kanafani

  • 0
  • 0
  • 0

  A les seves novel·les breus Gassan Kanafani trena dues realitats aparentment irreconciliables: la ràbia contra l'ocupant que t'ha negat la pàtria i la consciència que aquest ocupant podria ser el teu igual. Aquest llibre prim il·lumina com pocs el conflicte entre Israel i Palestina. A Retorn a Haifa un matrimoni retroba casa seva després de la Nakba, la "catàstrofe" que va expulsar els palestins del seu país. Els carrers per on condueixen semblen els de sempre, però tornen per conèixer el fill que van haver d'abandonar quan els soldats israelians prenien la ciutat. Si la peça que obre el volum conté tota l'amargor per la Palestina perduda, els tres protagonistes d'Homes sota el sol van cap a un futur tan inclement com el passat. Emigren a Kuwait a la recerca d'una salvació individual que els converteix en carn de negoci per als passadors clandestins. "A Retorn a Haifa veiem el crematori amb els ulls de les víctimes de les víctimes" ha dit Elias Khoury.

  Zum Buch