Unisciti a noi in un viaggio nel mondo dei libri!
Aggiungi questo libro allo scaffale
Grey
Scrivi un nuovo commento Default profile 50px
Grey
Iscriviti per leggere l'intero libro o leggi le prime pagine gratuitamente!
All characters reduced
Balada de Holt - cover

Balada de Holt

Kent Haruf

Traduttore Marta Pera Cucurell

Casa editrice: Edicions del Periscopi

  • 0
  • 0
  • 0

Sinossi

De l'autor de Cançó de la plana, Capvespre i Benedicció
«Haruf és un dels novel·listes contemporanis més elegants.»Time Out
Després de vuit anys, en Jack Burdette torna a Holt. Però la seva aparició no és ben rebuda i reobre ferides que per a molts ja estaven tancades. Mentre uns es pregunten amb incredulitat com és que s'ha atrevit a tornar després del que va fer, d'altres comencen a clamar venjança. Serà en Pat Arbuckle, el director del diari local Holt Mercury, qui anirà desenterrant el passat d'aquest home imponent i hostil que no va acabar d'encaixar mai enlloc i que, un bon dia, va fugir sense cap motiu aparent amb un feix de bitllets robats sota el braç, deixant enrere la dona i els fills.
Balada de Holt és la segona novel·la que va escriure Kent Haruf i l'última que quedava per Publicar en català. Amb aquest llibre es clou l'obra d'un autor perspicaç que va ser capaç de captar amb profunditat i molta tendresa la veu d'una comunitat que, malgrat els embats del destí, segueix obstinada per la vida.una sensibilitat i una capacitat de commoure extraordinàries. 
 
Ursula K. Le Guin, The Guardian — «Un escriptor d'una originalitat enlluernadora. Parla de manera pausada, amb intimitat però amb contenció, d'un adult a un altre. És curós a l'hora d'explicar una bona història, destil·la veritat.» 
John Irving — «Una escriptura meravellosa.»
David Vidal, Ara Llegim — «En el seu treball s'articula un lirisme descarnat com el de Cormac McCarthy i una atenció als minúsculs moviments del quotidià que evoca els relats de John Cheever o Raymond Carver. Cultiva, doncs, un estil eixut però molt gràfic, que descansa en escenes construïdes sobre detalls reveladors i una oïda infal·lible per al diàleg concís.»
Juan Marín, El País — «Perpetua el valor de les coses fonamentals. Una Amèrica que potser només poden recuperar els escriptors.»
Josep Massot, La Vanguardia — «Un estil fàcil que enganya, com els vins que entren amb suavitat i deixen el seu record durant molt de temps.»
Disponibile da: 18/04/2025.
Lunghezza di stampa: 216 pagine.

Altri libri che potrebbero interessarti

  • Aromes íntims - Psiborn 9 - cover

    Aromes íntims - Psiborn 9

    Noèlia Arrotea

    • 0
    • 0
    • 0
    S'inaugura la 37a edició de la Copa Amèrica de Vela, amb un sopar de gala al Real Club Náutico de Barcelona, el president del qual és membre de la gran companyia perfumera del país, patrocinadora de l'esdeveniment. Rep els convidats en companyia de la cap de protocol i comunicació del grup empresarial, atractiva, sempre elegant amb marques de la casa, aquest vespre llueix un vestit de la nova col·lecció de Nina Ricci anomenat "asimètric amb lluentons".
     No m'esperava que la sèrie de llibres de la Psicòloga del Born fos tan bona. M'explico: més enllà de saber si la Dra. Arrotea realment existeix fora del món tancat de Twitter, on ens coneixem tots i interactuem amb total autonomia, els llibres estan molt ben escrits, us ho faran passar bé i us donaran detalls dels catalans que només algú molt ben informat i català pot saber. Llegint-la aprendrem molt de qui, què, com som! Va ser mentre em submergia en el número 5 de la col·lecció, amb pròleg del periodista Enric Vila, quan vaig pensar que m'agradaria poder-ne dir la meva en un de futurible i, dit i fet, la Psicòloga va acceptar immediatament la proposta. Només em va informar que hi sortiria la gran família perfumera catalana i la Copa Amèrica de Vela, amb pinzellades dels fatxes de Vox que tenim entre nosaltres, fills i néts mal integrats en un lloc meravellós com és Catalunya. Per temes de feina he interactuat amb el family office dels perfumers, on els cosins de la tercera generació és foguegen invertint en start ups catalanes, em farà gràcia veure què hi diu i què ens desvela la suposada psicòloga. L'avantatge d'escriure en clau de ficció és que pot parlar amb llibertat, sempre més protegida. Us convido a entrar en el zoo català, dels que tots i totes formem part, des de fa segles. Som impenetrables, incomprensibles i amb una resiliència digna dels grans pobles. Som-hi doncs, llegiu aquest número 9 i els anteriors, divertiu-vos sense tabús amb la Psicòloga del Born! 
     Corto Maltese @helixx 
    Mostra libro
  • Trilogia IREMONGER 2: La caiguda de Foulsham - cover

    Trilogia IREMONGER 2: La caiguda...

    Edward Carey

    • 0
    • 0
    • 0
    LES COSES NO SÓN EL QUE SEMBLEN. NO ET REFIÏS MAI DE LES COSES.
    
    Després de la primera part d'Iremonger: Els secrets de Heap House, arriba el segon volum de la trilogia.
    
    Els Iremonger són una família peculiar.
    La mansió de HEAP HOUSE i les seves mentides han quedat enrere. Ara en Clod, l'escoltador, i la serventa Lucy Pennant han sucumbit a la maledicció familiar i s'han convertit en uns objectes indefensos: en Clod, que ara és una moneda d'or que molts es volen apropiar, va cap a FOULSHAM, la ciutat infecta de l'altra banda del mur; la Lucy, transformada en un botó insignificant, espera abandonada en la immundícia dels CÚMULS que algú es fixi en ella i la tregui d'allà. Si com a mínim poguessin continuar junts.
    
    Si com a mínim trobessin ajuda i poguessin, per fi, enfrontar-se als que volen eliminar-los. Com tots els llocs maleïts, FOULSHAM ha creat molts monstres. Alguns ni tan sols recorden qui són. Però allà no hi ha justícia ni esperança, allà on uns pocs decideixen el futur dels innocents, els monstres poden ser els millors aliats.
    Mostra libro
  • El dia dels ximples - cover

    El dia dels ximples

    Pere Figueras

    • 0
    • 0
    • 0
    Què passa quan la maquinària del sistema expulsa els excedents de mà d'obra sense donar-los protecció ni expectatives? L'Oleguer, la Tere i el Quim muten d'acomiadats de Bagas S.A. a banda criminal, una de tan inversemblant i surrealista que farà parar boig el mateix aparell que els ha desnonat. Tots els tentacles del poder, visible o fàctic, es posen en marxa per extingir l'incendi que han provocat, però no estan avesats a lluitar contra agents anòmals, i s'entrebanquen amb els seus propis procediments fins a assolir l'absurd, posant en evidència les seves contradiccions i el seu nivell d'estupidesa, ineptitud i corrupció. 
    
    El dia dels ximples és una comèdia negra, que frega l'absurd i fantasieja amb el que és capaç de fer un ésser humà quan el portes al límit de la desesperació, quan està a punt de caure del seu niu a la classe mitjana per enfonsar-se sota del llindar de la pobresa. 
    
    Després de Fets caldo («Crims.cat», núm. 69), Pere Figueras ens introdueix de nou en una faula rocambolesca a cavall entre la hilaritat i la truculència, en una trama feta de despropòsits, com a metàfora de l'enfrontament entre poderosos i desafavorits.
    Mostra libro
  • Cartes a la meva mare - Correspondència 1950-1963 Seleccionada i editada amb comentaris per Aurelia Schober Plath - cover

    Cartes a la meva mare -...

    Sylvia Plath

    • 0
    • 0
    • 0
    «Aquest llibre ofereix el relat d'una angoixa quotidiana que Plath va transformar en una cosa extraordinària.» Harper's Magazine
    Des que va començar els estudis a l'Smith College fins al dia de la seva mort, Sylvia Plath va mantenir una correspondència regular amb la seva mare i els seus éssers més estimats. A les cartes que escrivia hi explicava com vivia les experiències acadèmiques, amoroses, la relació amb el marit, Ted Hughes, i els dubtes que li sorgien com a escriptora i, també, com a mare.
    Aquestes cartes mostren la vida de Sylvia Plath des de la seva vessant més personal, amb una prosa lliure i vital que s'enlaira en tota la seva plenitud. Escrites amb la mateixa lucidesa que caracteritza la seva poesia i la seva prosa, ens deixen veure l'escriptora que hi ha darrere de les exigències estilístiques, la por i el neguit de viure.
     
    The New York Times — «Aquestes cartes posen en perspectiva la imatge que es tenia fins ara de Sylvia Plath. Cartes a la meva mare és un llibre que trenca el cor, però l'efecte més dramàtic que produeix no ve donat pel suïcidi, sinó pels malentesos entre mare i filla. […] Al final [Plath] va trobar la seva veu poderosa i personal.»
    The Hudson Review — «Aquest llibre no només proclama la independència de Sylvia Plath, sinó que també mostra la determinació per evitar els paranys a què s'encarava com a escriptora. Plath s'imagina a si mateixa com una heroïna intrèpida. En general, la immensa quantitat de cartes que es conserven i la dedicació de Plath per donar forma a la seva vida com un relat continu, indica que, per a ella, les vivències no acabaven de ser mai reals fins que les posava per escrit.»
    Mostra libro
  • Ciutat Morta - cover

    Ciutat Morta

    Shane Stevens

    • 0
    • 1
    • 0
    Jersey City, un lloc de la històrica immigració italiana, tan a prop de les llums de Manhattan, però incommensurablement lluny del seu esplendor, també és un paradís de la màfia. A principis dels anys setanta, la majoria dels negocis il·legals i il·legals de la ciutat eren dirigits per dos grans grups, un liderat per Joe Zucco i l'altre per Alexis Machine. Són organitzacions àmpliament ramificades, basades en una jerarquia de ferro i unes regles de conducta que constitueixen l'altra cara de la moneda d'una vida sacrificada per l'ambició als diners fàcils.
    
    Bons nois, picciotti, companys: despietats i sense escrúpols, els homes de Joe Zucco desborden cinquanta anys convençuts que són els reis del món, amb dificultat per respirar i passió pel prostíbul, i joves de vint anys sense família que posen la seva sang a prova de fred creient que realment podem tenir èxit, per arribar al cim de l'escala. Tenen noms com Charly Flowers, Harry Strega, Frank Farrano i Hymie Cole. Cadascú té una història diferent, gairebé tots un destí comú; alguns fins i tot tenen cor, però resulta que ningú no pot confiar realment en ningú. Shane Stevens ha forjat una novel·la sobre el crim organitzat italo-nord-americà digna de les millors pel·lícules del gènere.
    
    Aquí no hi ha homes bons, però encara parla d'éssers humans que tenen tota la fragilitat i les emocions de qualsevol altre ésser humà, ens agradi o no.
    Mostra libro
  • El diable no viu a l'infern - cover

    El diable no viu a l'infern

    Franck Bouysse

    • 0
    • 0
    • 0
    Les Doges és un paisatge idíl·lic a les profunditats de les Cévennes. Allà viu en Gus, un camperol de mitjana edat, solitari i silenciós que es passa els dies aïllat al camp amb les vaques, la fusta i les reparacions de tota mena, i amb l'única companyia del seu gos Març. A prop de la granja, viu també l'Abel, un veí benèvol amb qui es fa amic i confident. La seva vida transcorre tranquil·la i serena, fins que mor l'abat Pierre, quan començaran a passar fets inusuals, amb visites del tot imprevistes. Franck Bouysse ens endinsa en un noir rural, una escriptura poètica farcida de metàfores i diàlegs brillants, envoltada d'una atmosfera freda i endimoniada i d'unes muntanyes vertiginoses que ens abocaran a la vora d'un precipici que duu irremeiablement cap a l'abisme.
    Mostra libro