Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  El castell

  Sigmund Freud

  • 0
  • 0
  • 0

  "Quedi's una estona. Aquí ens comencem a llevar cap a les cinc, llavors podrà complir millor la seva compareixença. Si us plau, deixi la maneta d'una vegada i segui on vulgui, és cert que no hi ha gaire lloc, més val que segui aquí a la vora del llit. ¿Es fa creus que no tingui cadira ni escriptori? Doncs miri, vaig haver de triar entre un mobiliari complet amb un llitet d'hotel o bé aquest llit tan gran amb rentamans i prou. Vaig triar el llit gran, en un dormitori el més important és el llit. Ah, qui pogués estirar-se i fer-hi una bona dormida! Aquest llit seria la glòria per a un bon dormidor. Però fins i tot em fa bé a mi, que em costa dormir per cansat que vagi tothora. M'hi passo bona part de la jornada, hi despatxo tota la correspondència, m'hi entrevisto amb el públic. Va la mar de bé. Els particulars no tenen lloc per seure, cert, però ja s'hi avenen. S'estimen més estar a peu dret i que el secretari d'acta es trobi còmode, que no pas seure ells i que els esbronquin. O sigui que només queda aquest lloc a la vora del llit, és clar que no és cap lloc oficial i només és bo per a converses nocturnes… Està molt callat, senyor agrimensor."
  En aquesta nova traducció d'El castell feta a partir del manuscrit original, la rialla de Kafka ressona per tots els caus on s'amaguen les seves criatures lascives. I prova que la literatura no mossega mai tant com quan pren forma de farsa.

  Zum Buch

• 

  Missatges d'un món oblidat

  Stefan Zweig

  • 0
  • 0
  • 0

  Stefan Zweig, la veu de tota una època.«No perdem el temps, perquè el temps no va al nostre favor sinó a la nostra contra. En una época en què reina el sentit, no ens recolzem en el sòlid intel·lecte i abandonem la vana creença humanista que en un món ple d'armes i ple de desconfiança mútua es pugui aconseguir alguna cosa amb paraules.»Missatges d'un món oblidat recull per primer cop en la nostra llengua deu textos de procedencia diversa -articles, assajos, conferències-, que l'autor va escriure entre els anys 1914 i 1940. Alguns d'aquests textos esdevenen en records punyents d'un món que tocava la seva fi, davant l'avanç inevitable de la barbàrie de la guerra. No obstant això, en aquells anys de foscor, alienació i por que van enfosquir el vell continent durant la primera meitat de segle xx, alguns, com Stefan Zweig, van alçar la seva veu a favor de la concòrdia i la unitat, rebutjant el sectarisme i el fanatisme dels totalitarismes i nacionalismes exacerbats que es van estendre per Europa en una espiral de violència sense parangó.Una reflexió molt actual sobre Europa d'una de les grans veus del segle xx.

  Zum Buch

• 

  Departament d'especulacions

  Jenny Offill

  • 0
  • 3
  • 0

  Considerada una de les 10 millors novel·les de l’any 2014 pel New York Times Review, Departament d’especulacions és una petita joia literària; una brillant, divertida i original història d’amor.
  Al començament era fàcil poder imaginar el futur, eren joves i esbojarrats. Estaven segurs d’ells mateixos i de l’amor que sentien l’un per l’altre. Podien parlar de poetes, filòsofs i astronautes i conviure amb ratolins i xinxes. Podien imaginar monstres de l’art i riure’s dels pantalons de ioga. El departament d’especulacions només era un joc, un codi particular per dir-se les coses, però amb el temps va esdevenir molt més, una manera d’aprendre a estimar-se al llarg dels anys.
  Pàgines que mesclen tendresa, excentricitat i una bona dosi de sentit de l’humor, i que es llegeixen com un inusual diari emocional d’una dona, com una radiografia lleugerament esbiaixada de la parella moderna.
  «És d’Ohio, ell. Això vol dir que no es descuida mai de donar les gràcies al conductor de l’autobús i que no empeny mai per passar al davant a la recollida de maletes. I que tampoc no porta cap llista de totes les persones que el fan enrabiar un dia determinat. La gent és bona de mena. Això és el que pensa ell. Com és que es va casar amb mi, així?»

  Zum Buch

• 

  Aigua Viva

  Clarice Lispector

  • 0
  • 0
  • 0

  La narradora d'Aigua viva escriu a una persona a qui ha estimat molt, amb qui encara manté un vincle d'amor, d'enamorament i d'agraïment.
  
  Escrita el 1973, és una novel·la breu i un himne a la joia de viure. Té la forma d'un llarg poema en prosa, que subratllaries sencer. Tot i que els llibres de Lispector es poden llegir com a variacions d'unes mateixes inquietuds, Aigua viva acull el domini madur de l'instrument —esplèndid.
  
  En aquesta novel·la, Lispector és purament solar i es dona la llibertat de ser fidel al sentir. Sense que la trama distorsioni el seu propòsit: transmetre què significa viure un moment ple.
  
  ¿Què és la joia a mans de Clarice Lispector? Una fletxa que travessa el cant.

  Zum Buch

• 

  Serem Atlàntida

  Joan Benesiu

  • 1
  • 0
  • 0

  De l'autor de Gegants de gel, premi Llibreter 2015 i premi Crexells 2016 
  Som simples observadors d'un simulacre creat per guiar-nos durant la nostra existència? Aquesta és la pregunta que es planteja el nostre narrador quan coneix Mirko Bevilacqua, un home extravagant i procliu a trobar-se de manera intermitent i clandestina amb Clara, una jove que té cura d'una vella i elegant dama croata. La coneixença d'aquesta enigmàtica tríada submergeix el lector en una recerca atzarosa sobre l'autenticitat que el portarà a trepitjar els territoris de l'antiga Europa, on els espais de memòria resisteixen per no convertir-se en escenaris de la societat de l'espectacle.
  Utilitzant tots els recursos que li permet la narrativa, Joan Benesiu dibuixa la relació entre identitat i territori, posant el focus en el concepte de desarrelament històric i moral. Amb la nostàlgia com a aliada revisita la idea de frontera per demostrar els perills de transformar-nos en testimonis externs de la història.

  Zum Buch

• 

  El barri de la plata

  Julià Guillamon

  • 2
  • 0
  • 0

  El barri de la Plata, entre la Rambla del Poblenou, el cementiri i les vies del tren, és el veïnat dels valencians emigrats a Barcelona: una illa enmig de fàbriques i tallers on va néixer un poblet de gent senzilla. El nom té una etimologia popular: els obrers que als anys 1920 treballaven en la construcció del Metro Transversal cobraven la setmanada en monedes de plata. El barri de la Plata és també un espai mental, on transcorre la infantesa del protagonista, presidida pel xoc cultural entre el catalanisme menestral de la mare i la immigració castellanoparlant del pare, entre les vacances pagades i el passat anarquista, entre la voluntat de tirar endavant i la impossibilitat de sortir-se'n. És una coedició amb l'Ajuntament de Barcelona.

  Zum Buch