Altri libri che potrebbero interessarti

• 

  Foc verd

  Jordi de Manuel

  • 0
  • 0
  • 0

  Tornen les aventures de Marc Sergiot, el solitari inspector de Barcelona. A ple estiu, i després de rebre un tret en un atracament a la ciutat comtal, l'inspector no pot més. Decideix doncs acceptar la invitació del seu col·lega per anar a un poblet gallec a passar les vacances. El tranquil i relaxant viatge per terres galleges es transforma en un nou cas quan apareix un cadàver carbonitzat en un incendi. L'inspector descobrirà que aquesta mort, aparentment inconnexa, té en realitat relació amb un ofegament, anys enrere.

  Mostra libro

• 

  La serp

  Jordi Cussà

  • 0
  • 0
  • 0

  En el lapse que va entre la fundació dels dos grans temples que grecs i romans van deixar a Catalunya (un a Empúries, l'altre a Tarragona), i per sobre de les peripècies d'emperadors i xarlatans, hi ha un formiguer de vides anònimes que empenyen una civilització sempre amenaçada i sempre en construcció. En mans de Jordi Cussà, Hanníbal pot sucumbir als encants d'un aprenent de poeta, i un aprenent de poeta pot esdevenir el descobridor d'un nou món. Considerada per l'autor com la seva millor obra, "La serp" és l'encadenament d'històries d'una família que, al llarg de nou segles, les viu de tots els colors i malda per no quedar liquidada pel fanatisme de les religions i la tirania dels imperis. És la primera part del seu projecte novel·lístic més ambiciós, la Trilogia de la Civilització, que continua amb "El Ciclop" i culmina amb "Les muses".
  
  «Escric aquestes línies per l'hàbit, quasi diria l'addicció, de l'escriptura. Com que, ja de jove, sempre he estat esclau de la paraula i escrivent del meu ofici, i de vell fins i tot un trosset d'escriptor a mesurar, soc un dels pocs que gaudeixen del privilegi d'embrutar papir a la babalà».

  Mostra libro

• 

  L'església del mar

  Ildefonso Falcones

  • 0
  • 0
  • 0

  Una catedral construïda pel poble i per al poble a la Barcelona medieval és l'escenari d'una trepidant història d'intriga, violència i passió. Segle XIV. La ciutat de Barcelona és en un moment de màxima prosperitat, ha crescut cap a la Ribera, l'humil barri dels pescadors, i els seus habitants decideixen construir, amb els diners d'uns i l'esforç dels altres, el temple marià més gran conegut: Santa Maria de la Mar. Una construcció que és paral·lela a l'atzarosa història d'Arnau, un serf de la terra que fuig dels abusos d'un senyor feudal i es refugia a Barcelona, on es converteix en un ciutadà i, gràcies a això, en un home lliure. El jove Arnau treballa com a palafrener, bastaix, soldat i canvista. Una vida extenuant, sempre a l'empar de l'església de la mar, que el portarà de la misèria dels fugitius a la noblesa i la riquesa. Però amb aquesta posició privilegiada també arriba l'enveja d'altres ciutadans que ordeixen una sòrdida conjura que posa la seva vida en mans de la Inquisició... L'església del mar és una obra en la qual s'encreuen lleialtat i venjança, traïció i amor, guerra i pesta, en un món marcat per la intolerància religiosa, l'ambició material i la segregació social. Per tot això, aquesta no és només una novel·la excepcional, sinó també la més fascinant i ambiciosa recreació de la llum i les ombres de l'època feudal. Ressenyes:«Un relat que es llegeix amb la mateixa avidesa que s'ha escrit i que un voldria continuar tot i saber que s'ha acabat. Un retaule de meravelles.»José Enrique Ruiz-Domènec, La Vanguardia «L'església del mar despertarà passions entre lectors de tota mena, i amb justícia. Tant de bo tots els bestsellers fossin com aquest.»Care Santos, El Mundo «Una trama generosa en secrets i traïcions... Una notable història d'autosuperació.»Ricard Ruiz Garzón, El Periódico de Catalunya «Barcelona ja té el seu Els pilars de la Terra.»Qué Leer

  Mostra libro

• 

  Retorn a Haifa - seguit d'Homes...

  Gassan Kanafani

  • 0
  • 0
  • 0

  A les seves novel·les breus Gassan Kanafani trena dues realitats aparentment irreconciliables: la ràbia contra l'ocupant que t'ha negat la pàtria i la consciència que aquest ocupant podria ser el teu igual. Aquest llibre prim il·lumina com pocs el conflicte entre Israel i Palestina. A Retorn a Haifa un matrimoni retroba casa seva després de la Nakba, la "catàstrofe" que va expulsar els palestins del seu país. Els carrers per on condueixen semblen els de sempre, però tornen per conèixer el fill que van haver d'abandonar quan els soldats israelians prenien la ciutat. Si la peça que obre el volum conté tota l'amargor per la Palestina perduda, els tres protagonistes d'Homes sota el sol van cap a un futur tan inclement com el passat. Emigren a Kuwait a la recerca d'una salvació individual que els converteix en carn de negoci per als passadors clandestins. "A Retorn a Haifa veiem el crematori amb els ulls de les víctimes de les víctimes" ha dit Elias Khoury.

  Mostra libro

• 

  Permagel

  Eva Baltasar

  • 0
  • 0
  • 0

  Permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l'heroïna d'aquest llibre. Una manera de preservar la part tovíssima que hi ha dins d'una persona en formació. El món exterior amenaça, cal atrevir-se a sortir de la cel·la familiar, desactivar la mare obsessa de la salut, la germana obsessa de la felicitat, negar-se a pagar el deute del que han invertit en tu: no hi ha res a esperar d'una lesbiana suïcida. Després, reunir forces: no fer res més que follar i llegir. Trobar un lloc on la mentida no sigui necessària, on el glaç s'esquerdi. I començar.
  "La força de la por és la suma de cada petit somni reduït a pols", diu l'heroïna, i es posa a caminar sense agafadors. La seva vida lliure, mortalment sorprenent, tiba de banda a banda d'aquesta novel·la com la corda del funambulista a cent metres d'altura. Eva Baltasar la camina amb el desafiament i l'elegància dels escriptors de raça.
  La voga de la literatura de dones fa tant més oportuna la publicació d'aquest llibre com la veu que el sosté no té res de tòpicament feminista. Poques obres han sabut parlar com aquesta de què significa viure en un cos dotat d'un cony —paraula lícita en una prosa cruament elegant. Més enllà d'una subtil xarxa de relacions entre dones d'una mateixa família i entre dones amants, la gran protagonista d'aquesta novel·la és la vida com a força que assetja i rebenta l'escut que li oposes —el permagel.
  "Un fenòmen literari" El periòdico.

  Mostra libro

• 

  Quan en dèiem cava - Psiborn 1

  Noelia Arrotea

  • 0
  • 0
  • 0

  S'han acabat les pàgines de paper couché on la presidenta ensenyava la casa plena de luxes, els batejos amb el padrí oferint cava en cullereta d'argent al nadó, davant del somriure mel·liflu del capellà mesell, les hordes de cosins malavinguts xuclant a tort i a dret pels despatxos de l'empresa familiar. La seva assistència als actes de la prelatura de l'Opus Dei a Torreciudad, les dones amb el cap cobert per una pudorosa mantellina negra, ja no tindrà cap mena de transcendència, tampoc les trobades espirituals a la torre de Castelldaura, a Premià de Dalt.
  Ho explicava molt bé Vicente Blasco Ibáñez: existeix a Catalunya un fabricant de xampany espanyol anomenat Codorníu, i tot i que el seu vi no és dolent, els burletes europeus se'n foten en comparar-lo amb el champagne legítim, fent d'aquest producte un símbol de tot allò que no passa de ser una imitació més o menys grotesca. D'un escriptor mediocre, en deien un Víctor Hugo Codorníu, un mal general era un Napoleó Codorníu i al gran protector de l'empresa, Alfonso XIII, se'l coneixia com el Kaiser Codorníu.
  
  Els dos gegants del sector del cava van poder compaginar la qualitat de patum en l'imaginari català, amb la real vinculació al gran poder econòmic i polític espanyol, fins que Catalunya va decidir enfrontar-se a Espanya i els espanyols van passar comptes amb ells, com a símbols de catalanitat. Català malgré lui.

  Mostra libro