Verlag: SAGA Egmont
Disperses és una col·lecció de diversos textos, inclosa dins les Obres completes de Jacint Verdaguer. Dins del llibre es pot trobar vàries de les seves primeres poesies èpiques, que van marcar el punt de partida per creacions posteriors com l'Atlàntida o Canigó. Alguns dels poemes que s'inclouen són: Dos màrtirs de ma pàtria, Colom, La formiga, entre d'altres.
La Isolda evoca la fugida de la seva filla després d'una llarga sèrie de desavinences. No n'acaba d'entendre les causes. Què s'interposa entre totes dues? Potser l'estreta relació que la nena mantenia eamb el seu pare? Un fet inesperat , la trobada del diari que l'Adrià va escriur durant la malaltia...Zum Buch
Una dona gran comença a perdre la memòria, i el seu fill decideix dur-la a una residència. Allà, i contra tot pronòstic, mentre els records s'esvaeixen progressivament, tindrà l'oportunitat de viure una intensa —i probablement darrera— història d'amor. Una comèdia commovedora de Marc Artigau i Queralt sobre l'amor i el desig a l'anomenada «tercera edat», sobre els camins erràtics d'una memòria que es desfà com un castell de sorra i sobre aquells que tenen cura, tan bé com saben, de les persones que estimen.Zum Buch
Tota l'obra de Blanca Llum Vidal és dedicada a l'amor. Les cartes d'amor de La princesa sou Vós no escapen aquest destí. D'esperit vuitcentista amb vetes punk, les escriu una una dona a algú de qui s'ha enamorat. No hi ha resposta d'aquest algú, ni seguretat que existeixi: hi ha un joc que es val de totes les armes per inflamar la seducció. ¿Un joc? El més absorbent de tots, impulsat per la imaginació d'una dona mig filòsofa mig brètola que camina per un segle estúpid de naixement: "El Futur sembla antic i el Present és una merda. El proper dia us parlaré d'animals." Amb estil barroc i, per això modern, La princesa sou Vós és un Werther en temps de poliamor. Blanca Llum Vidal desmunta les relacions de poder dins el discurs amorós. I transmuta a cada carta la figura de l'amat: home, persona, animal, habitants d'una Creació que només existeix en el desig de la dona que escriu.Zum Buch
Cada poema és un sentiment important, cada vers és escrit pensant en un moment viscut, i cada paraula neix de l'aprenentatge d'una persona....Cada lletra escrita és doncs un batec del cor que lluita per viure en aquesta realitat social.Zum Buch
"Amb Granit, Carles Minuchin, tot adoptant la veu femenina quan parla la primera veu de la poesia, ha creat aquest cant de denúncia, de resistència, d'expressió del dolor, dels traus i de les ferides que tantes dones han patit i que encara pateixen, cant a la lluita per un altre món possible. Per açò en el cant de Granit hi ha també el convenciment i l'esperança d'aquest futur en què siguin esborrades les fronteres que encara impedeixen la igualtat i, per tant, el gaudi d'una vida en plenitud per a totes les dones." (Del pròleg de Pere Gomila)Zum Buch
¿Com exercir l'escriptura com una força còsmica més? ¿Com procurar-se un discurs en el qual, més enllà de les personals, hi dominin causes territorials o climàtiques? ¿Com accedir a una escriptura de la matèria o compartida amb la matèria, que doni alternatives i camp a la nostra creació tan cansadament humana? Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957) és artista i escriptor. Ha publicat Ludwig Jujol (1989), Oïsme (1998), Obreda (2003), Pagèsiques (2011), Mareperlers i ovaladors (2013), Paraules locals (2015), Treure una marededéu a ballar (2018) i El sol i les fogueres (2022), entre altres llibres. «Escriure per repetició, com els arbres. Perquè tot allò que es repeteix, perdura. Per a Perejaume, escriure és una delectació constant envers la ciclicitat i el poder de reversió i erosió que hi amaga», Carla Marco (La Lectora) «Hi ha aventures literàries que creen llibres híbrids i inclassificables, amb les seves regles i coordenades. És el cas de Perejaume, que crea un espai propi i transferible, exigent però permeable, conscient que necessita fer partícip el lector», Francesc Serés (Diari Ara) «Perejaume parla com el poeta que també és, perquè la seva mirada és poètica i agrària, dos elements que queden palesos en la seva obra», Montserrat Serra (Vilaweb) «Perejaume és un pensador modern, no pas d'un nostàlgic encallat en el romanticisme», Joan Burdeus (Quadern, El País) «Semblaria que l'objectiu de Perejaume és llegir el món per primer cop amb una mirada primigènia, singular i solitària, com si el veiés realment per primera vegada i, fascinat pel que ha vist, tan sols ho pogués descriure i dir portant el llenguatge fins als límits de la densitat i el fulgor, com si la revelació de l'esperit descobert transcendís i fes explotar els recursos verbals», Ponç Puigdevall (Quadern, El País) «Hi ha obres que no existirien sense els textos, les obres i instal·lacions de Perejaume; sense la sofisticació popular de Sagarra i la delicadesa espiritual de Carner, sense Verdaguer i sense el Cançoner de Milà i Fontanals» Julià Guillamon (Cultura|s, La Vanguardia) «Qualsevol escriptor, en qualsevol moment, té una actitud solitària respecte del seu temps, però és una actitud sentida, de ser conscient de quina és la teva tradició i del teu paper aquí. Agamben diu que no escriu pels coetanis, ni pels que vindran, sinó pels morts. Jo m'hi apunto. També en Perejaume hi ha aquesta connexió, una persona amb qui he tingut la sort de tenir força relació», Toni SalaZum Buch
