Altri libri che potrebbero interessarti

• 

  L'aigua del llac no és mai dolça

  Giulia Caminito

  • 0
  • 0
  • 0

  La Gaia neix en una família pobra ofegada de problemes: la mare, l'Antònia, és una dona lluitadora i orgullosa, de caràcter fort i intransigent, que té cura tota sola del marit discapacitat i dels quatre fills, el primer dels quals va tenir quan era tot just una adolescent. És una mare omnipresent, dominant i implacable, i ensenya els fills a lluitar i a no tirar mai la tovallola, a anar sempre amb el cap ben alt i no abaixar la guàrdia. Així creix la Gaia, pèl-roja i rabïuda com la mare, desconfiada i sovint cruel, saltant d'un pis a un altre i enfrontant-se cada dia a un món que no té res per oferir-li ni l'acceptarà mai. L'aigua del llac no és mai dolça és una novel·la d'iniciació colpidora i dura, plena de ràbia, violència i bellesa, narrada amb una prosa elegant i precisa i una llengua acurada, sovint poètica i profundament sensible.

  Mostra libro

• 

  Carpe Diem

  Teresa Solana

  • 0
  • 0
  • 0

  És el mes de juliol i els Mossos estan desbordats. La comissària Valentina Vallès decideix contractar els serveis d'una peculiar parella de detectius privats, el Borja Masdeu-Canals Sáez de Astorga i l'Eduard Martínez, que tenen, entre els seus clients, alguns dels membres més distingits de les classes altes de Barcelona.
  
  En aquesta novel·la plena de sorpreses i girs inesperats, els detectius s'incorporaran al Departament de Casos Oberts i hauran d'intentar resoldre quatre assassinats en plena canícula. Són casos complicats perquè els mòbils no estan clars i els assassins no han deixat pistes, i perquè, degut al perfil de les víctimes —un matemàtic que treballa a la UB, una viuda rica que viu a la zona del Turó Park, una metgessa especialitzada en guarir malalts de càncer i un violinista que és membre de l'Orquestra Simfònica del Liceu—,han provocat una caòtica alarma social i les xarxes bullen.
  
  Amb el sentit de l'humor que caracteritza les seves novel·les, Teresa Solana ens ofereix, un cop més, el retrat d'una Barcelona contradictòria i vibrant en la qual les dones, les polítiques feministes i les noves sensibilitats es converteixen en les protagonistes d'aquesta trama.

  Mostra libro

• 

  Allò que només els passa als altres

  Andreu Martín

  • 0
  • 0
  • 0

  Marc Olvan és un advocat d'ofici en hores baixes, enamoradís i alcohòlic, que no passa precisament per un gran moment. Lidia Pedralba és una mare desesperada perquè el seu fill està en presó preventiva, a l'espera de judici, acusat d'haver violat un nen de 4 anys. Pedralba necessita un advocat per actuar contra Daniel Trujillo, el jutge que ha enviat a la presó el seu fill sense ni tan sols escoltar-lo, alhora que ha deixat en llibertat el cap del perillós clan dels Klimovski, que fa dècades que controla el tràfic de drogues i armes Barcelona. Olvan serà la persona triada per dur a terme la investigació.  
  
  No ho tindrà fàcil: en una ciutat que és escenari de l'escissió dels partits independentistes, el tal Trujillo es creu l'amo del món. Ell i els seus amics, com l'inspector Regueira, dicten sentències i ordres expeditives i es diverteixen d'allò més a la discoteca Racket, un local de moda nocturn de Barcelona on es troben dones encisadores i personatges extravagants. Olvan s'implicarà a fons en el cas i serà testimoni de les anades i vingudes de Trujillo amb els Klimovski, i de les lluites internes del clan.

  Mostra libro

• 

  Volem recollir i altres relats

  Noèlia Arrotea

  • 0
  • 0
  • 0

  El recull d'onze relats curts, molt curts i no tan curts que ens presenta la Noèlia Arrotea, té com a punt de connexió entre ells la presència d'algun protagonista de la sèrie PSIBORN, a més de continuar denunciant la doble moral de personatges destacats de la nostra societat, perfectament reconeixibles. 
  L'autora ens durà al passat, en el què coneixerem els detalls més escabrosos de "La primera teràpia", a cavall entre Palma, Andorra i la seva estimada Barcelona, a la qual havia arribat feia poc. A "Salvem Catalunya", ens traslladarà a un futur distòpic, que s'inicia a Islàndia, on la presidenta de la Generalitat a l'exili prepara la reconquesta del Principat, mentre el món recula davant dels embats  del Califat. Viurem temps de pandèmia a la Plaça Sant Jaume, una "Confessió" conduïda pel prior de la capella de Sant Jordi, amb un cognom que no és casual. "Albània, capital SUTTON" despulla un entramat mafiós amb la connivència de l'estat, mentre que "Volem recollir" entra de ple amb el món del tercer sector a la Mediterrània, les interioritats d'un vaixell amb patrocinadors aprofitats. El relat més curt és segurament el més colpidor, "El dinosaure català de Monterroso" que ens entestem a fingir que no veiem, com un elefant a l'habitació. "BERRACUS" descriu les interioritats, les reunions que la Catalunya B voldria secretes, l'atac que patim contra la llibertat d'expressió i de creació, uns drets magníficament defensats pel professor Ramon Cotarelo al seu pròleg. La filòloga transsexual que corregeix els textos de la Dra. Arrotea, guanyarà "El premi" literari més important per a obra publicada en català, sabrem com. Seguirem les peripècies parisines de l'ambaixador a l'UNESCO, tot un "Patrimoni immaterial" que nega a la rumba catalana. Pacient de la Dra. Jover, sòcia veterana però júnior a la consulta PsiBorn, veurem com grimpa el pobre "Esguerrat" per les torres de la Sagrada Família. Finalment, imperdible, descobrirem el pensament d'un "Sensat desfermat".
   S'ha especulat molt sobre "la gran novel·la de Barcelona". Però és que no hi ha una sola Barcelona, sinó moltes, superposades i calidoscòpiques, sovint enfrontades o ignorades entre si, com diu en Xavier Díez. No existeix Barcelona, sinó com ens recordava l'enyorat Manolo Vázquez Montalbán, barcelonès, en plural, amb una dimensió més que polièdrica, amb una substància inaprehensible, amb un tacte esmunyedís. Ningú al país escriu ficció tan frec a frec amb l'actualitat del nostre present i amb tanta valentia com la Dra. Noèlia Arrotea. Els seus relats s'avancen fins i tot al periodisme d'investigació nostrat. 
  Una provocadora barreja entre realitat i ficció, ben informada, que denota un coneixement profund de les misèries de l'establishment català. Una lectura que val la pena i que esdevé una font de primer ordre per reconstruir la història d'un temps i d'un lloc concrets. La psicòloga, immigrant més o menys il·legal, és una dona desacomplexada en la seva manera de ser, sense inhibicions socials ni sexuals i amb un instint primitiu de justícia.

  Mostra libro

• 

  Dones sense nom

  Silvestre Vilaplana

  • 0
  • 0
  • 0

  Ha aparegut el cadàver d'una jove violada i plena de talls als afores de València. Un cop començada la investigació, la policia descobreix que es tracta d'una dona a qui li van robar la filla només de néixer, que es dedicava a la prostitució per sobreviure i que es feia dir de moltes maneres. Així doncs, la inspectora Araceli ha de recórrer tot el passat fosc d'aquesta víctima per poder resoldre el cas.
  "Dones sense nom" és una novel·la negra d'intriga protagonitzada per dones que lluiten davant de problemes de la societat que encara no troben solució, com són les desigualtats socials, la prostitució, els nens robats, la violència masclista, els abusos de poder, les màfies, els enganys, les amenaces, les malalties, la mala vida…
  Amb grans dosis de cruesa i realitat, aquesta història estructurada en capítols curts avança amb frenesí i atrapa el lector fins a l'última pàgina.

  Mostra libro

• 

  Els homes i els dies - Obra...

  David Vilaseca

  • 0
  • 1
  • 0

  «Sovint, a la vida, els veritables motius pels quals fem les coses els sabem al cap del temps, retrospectivament, i no al moment de fer-les. Això és particularment cert amb relació als meus diaris, la finalitat real i única dels quals (ara ho veig ben clar) va ser des del primer dia formar part d'aquest llibre. Des de la seva primera pàgina, datada un ja remot dissabte d'agost de l'any 1987 quan, amb vint-i-tres anys i com qui diu tot just acabat de sortir del niu, arribava a un campus universitari dels Estats Units i m'asseia a escriure les meves impressions íntimes, jo havia anat a la recerca d'una autobiografia. Trobar-la—i trobar-me a mi mateix pel camí—ha estat un llarg procés ple d'interrupcions i marrades, el seguiment del qual és el volum que teniu a les mans.
  
  Tot el que s'ha de saber de mi, l'autor d'aquestes pàgines, s'anirà descobrint a poc a poc a través del que dic, i no dic, a cada entrada i, a fi que la meva perspectiva actual no s'hi interposi indegudament, prefereixo estalviar-me les presentacions i deixar que sigueu vosaltres mateixos, benèvols lectors, qui us feu progressivament la idea de qui vaig ser.
  
  De nom, em podeu dir David.»
  
  Els homes i els dies recull l'obra literària de David Vilaseca amb dues novel·les d'una subjectivitat radical i ferotge: L'aprenentatge de la soledat i la pòstuma El nen ferit.

  Mostra libro