Cartes a la meva mare - Correspondència 1950-1963 Seleccionada i editada amb comentaris per Aurelia Schober Plath

Sylvia Plath

Sinossi

«Aquest llibre ofereix el relat d'una angoixa quotidiana que Plath va transformar en una cosa extraordinària.» Harper's Magazine
Des que va començar els estudis a l'Smith College fins al dia de la seva mort, Sylvia Plath va mantenir una correspondència regular amb la seva mare i els seus éssers més estimats. A les cartes que escrivia hi explicava com vivia les experiències acadèmiques, amoroses, la relació amb el marit, Ted Hughes, i els dubtes que li sorgien com a escriptora i, també, com a mare.
Aquestes cartes mostren la vida de Sylvia Plath des de la seva vessant més personal, amb una prosa lliure i vital que s'enlaira en tota la seva plenitud. Escrites amb la mateixa lucidesa que caracteritza la seva poesia i la seva prosa, ens deixen veure l'escriptora que hi ha darrere de les exigències estilístiques, la por i el neguit de viure.
 
The New York Times — «Aquestes cartes posen en perspectiva la imatge que es tenia fins ara de Sylvia Plath. Cartes a la meva mare és un llibre que trenca el cor, però l'efecte més dramàtic que produeix no ve donat pel suïcidi, sinó pels malentesos entre mare i filla. […] Al final [Plath] va trobar la seva veu poderosa i personal.»
The Hudson Review — «Aquest llibre no només proclama la independència de Sylvia Plath, sinó que també mostra la determinació per evitar els paranys a què s'encarava com a escriptora. Plath s'imagina a si mateixa com una heroïna intrèpida. En general, la immensa quantitat de cartes que es conserven i la dedicació de Plath per donar forma a la seva vida com un relat continu, indica que, per a ella, les vivències no acabaven de ser mai reals fins que les posava per escrit.»

Disponibile da: 08/11/2023.

Lunghezza di stampa: 640 pagine.

Altri libri che potrebbero interessarti

La passió dels estranys - Una...

Marina Garcés

L'amistat és una cosa tan bona que ningú no voldria viure una vida sense amics, deien els clàssics. D'aquesta afirmació ha nascut una llarga tradició filosòfica i literària que ha exaltat el valor de l'amistat i que continua avui a través de les sèries, el cinema i les propostes d'autoajuda. El fil conductor d'aquesta tradició és que hi ha una amistat perfecta o veritable, fins i tot pura, que no es confon amb els intercanvis de la vida social ni amb les dependències d'altres vincles. El valor de l'amistat es posa en el centre, perquè si alguna cosa ens fa patir actualment són les nostres vides abocades a la falsedat, a l'aïllament i a la soledat no desitjada. Aquest llibre parteix d'una sospita respecte a aquest ideal ètic de l'amistat. Què s'amaga darrere d'aquest ideal de puresa? Com s'ha pogut mantenir estable al llarg del temps i a qui s'adreça? A qui deixa fora? Ens serveix per explicar-nos el sentit, el dolor i les pors que travessen les nostres relacions d'amistat? Estirar el fil d'aquestes preguntes ens descobreix una altra manera d'entendre quin paper tenen els amics i les amigues en les nostres vides. Per què hi són? Podríem viure vides perfectes perfectament socialitzades a través de la parella, la família, la feina o altres aficions, i no tenir, mai, cap amic. De fet, l'amistat és l'única relació social estable per a la qual no hem inventat cap institució. No ens inscrivim ni ens registrem, tampoc no firmem cap llei ni cap contracte per ser amics. L'amistat és una passió estranya que obre la porta al món dels estranys.

Mostra libro

Els suïcides de la fi del món -...

Leila Guerriero

Entre el 1997 i el 1999 una onada de suïcidis sacseja la ciutat petroliera de Las Heras, a la província argentina de Santa Cruz, enmig del no-res. La majoria de les víctimes tenien al voltant de vint-i-cinc anys i havien crescut en famílies modestes de la regió. 
La periodista Leila Guerriero viatja a aquell indret agrest i salvatge de la Patagònia, interroga els amics i els familiars dels suïcides, recorre els mateixos carrers que ells, sempre deserts, i visita tots els racons del poble. Entrevista els veïns, fa preguntes a tothom que té una resposta o una teoria que podria explicar un drama tan sorprenent.
El resultat de tot plegat és una història brutal que reconstrueix els episodis tràgics d'aquells anys i que dibuixa una imatge extrema i inoblidable de la vida quotidiana en una comunitat allunyada de les grans ciutats. 
Las Heras, amb un alt índex d'atur pels alts i baixos de la indústria petroliera i per la manca de futur per a la joventut, planteja preguntes difícils de respondre. 
Els suïcides de la fi del món és un relat inquietant que es pot llegir amb l'atracció d'una novel·la i amb l'horror que provoca una realitat marcada per la indiferència dels que no s'impliquen i per una xarxa espessa de prejudicis.

Mostra libro

Els hereus - Un retrat proper de...

Eve Fairbanks

«Mentre llegeixis aquest llibre, t'aturaràs, tremolaràs, faràs que no i sospiraràs.» Justice Malala
Premi PEN/John Kenneth Galbraith de no-ficció 2023
Eve Fairbanks
L'any 1994 l'últim règim del món explícitament segregacionista es va esfondrar. Dècades després, el país segueix dividit, incapaç de superar la disfunció social que ha heretat i que condemna els seus ciutadans a la desigualtat. Com podem deixar anar el nostre passat, com a individus i com a països? Com s'han de pagar els deutes històrics? I com una persona pot viure una vida conseqüent en una societat que ja no reconeix?
A través de les vides de tres sud-africans corrents, la Dipuo, la seva filla Malaika i en Christo, Eve Fairbanks mostra el costat humà del conflicte. Els hereus és un estudi escrit amb una visió psicològica penetrant i una prosa encisadora.
 
Kirkus Reviews — «Un retrat delicat i sovint captivador del país durant i després de l'apartheid. Als lectors els costarà oblidar la Dipuo i la Malaika.»
The New York Times Book Review — «Els reportatges empàtics i exhaustius de Fairbanks brillen tot proporcionant una visió de com la gent ordinària construeix les seves vides després d'una convulsió política. La curiositat de Fairbanks sembla il·limitada, arrossegada pel ric tapís del país i una gran quantitat de records personals, faules, especulacions i reflexions.»

Mostra libro

El somni de la subversió -...

Vicenç Altaió

El somni de la subversió narra amb prosa clara, aguda i plena de facècies incisives, la transició política i l'esclat cultural i artístic de la Barcelona dels anys setanta i vuitanta del segle XX. Són les memòries d'una generació i d'un país que interpel·len el present amb unes reflexions crepusculars, estoiques, plenes de benvolença, saviesa i combat per part d'un dels seus protagonistes més actius. El que aparentment és un relat biogràfic es converteix en una obra literària i política que s'inicia amb el pas d'una societat rural i industrial, durant la dictadura del nacionalcatolicisme, a la pretesa societat moderna i del coneixement. Tot seguit, en plena revolta política, el poeta participa de la revolta poètica dels setanta i s'enllaça amb els poetes que el precedeixen: J. V. Foix, Brossa, Vinyoli i Palau i Fabre, entre altres. Afillant-se a l'esperit d'avantguarda i al catalanisme polític i cultural, Vicenç Altaió viu i descriu els primers experiments postmoderns i la vinculació a artistes naixents: Perejaume, Uclés, Barceló, Amat, entre molts més. Als primers anys vuitanta, el traficant d'idees eixampla un projecte estètic cultural europeu des d'espais experimentals i des de les primeres plataformes institucionals democràtiques, tothora que proposa una poètica de les arts radical i progressista. El xoc amb una cultura política conservadora es començà a manifestar amb el model monolingüe i historicista, per una banda, i el pretès cosmopolitisme substitutori, per l'altra. El 1985 s'acaba un cicle iniciat el 1971 i que tindrà continuïtat amb un proper llibre de memòries esperat.

Mostra libro

Ocell de bosc Mirar pensar-hi...

Antoni Puigverd

Un àlbum de records, idees i pensaments, en què l'Antoni Puigverd expressa la seva visió del món, a través de textos de formats molt diferents.Les experiències al voltant del menjar, des dels primers records amb la família fins al present, són reviscudes en aquest llibre amb pausa i amb una ambició literària cada dia més difícil de trobar. 

Com a La finestra discreta, també de Libros de Vanguardia, Ocell de bosc és una barreja de dietari i llibre de memòries que beu de la tradició de Pla, Leopardi o Goethe.Diversos gèneres s'hi barregen: del narratiu a l'aforístic, de l'assaig literari a l'elegia. També hi treuen el cap figures de l'escena política, amb qui l'autor ha compartit taules i sobretaules. Sense oblidar la crítica a "un temps que s'esforça a ser tràgic i frívol alhora, un temps en el qual, com ja deia Jacques, el criat de Diderot, tothom corre i vola, però encara ningú no sap on va".

Mostra libro

Tot una dona

Dani Figuerola

Montserrat Pino (1920-1947) va morir d'una sèpsia dos dies després de donar a llum el seu únic fill, l'autor d'aquest llibre. Maria Capafons, mare de la Montserrat, va guardar els seus diaris i l'epistolari amb el seu promès durant la guerra civil i la postguerra, que també incloïa diversos dibuixos i pintures. Aquest llibre s'ha construït amb tot aquest material, que ha estat guardat curosament durant més de setanta anys.
Tot una dona és un homenatge pòstum a una persona intel·ligent, vital, coratjosa, sensible, alegre, patriota i amb sentit de l'humor.

Mostra libro