Altri libri che potrebbero interessarti

• 

  Amor i enyorança

  Theodor Kallifatides

  • 1
  • 0
  • 0

  Christo ha deixat els seus pares a Atenes i se n'ha anat a Estocolm. Té poc més de vint anys i una beca del govern suec li dóna l'oportunitat d'estudiar història de les idees a la universitat, cosa que sempre havia estat el seu somni. Però està massa sol a Estocolm, on sobreviu amb feines precàries en empreses regentades per altres emigrants com ell. No domina encara l'idioma i Grècia continua present al seu cap i al seu cor. Però quan coneix Rània, tot el seu món es posa de cap per avall. Amor i enyorança, la novel·la més recent de Theodor Kallifatides, és una història càlida i plena d'humanitat sobre els molts obstacles amb què topa un emigrant, també i especialment a l'hora d'enamorar-se.

  Mostra libro

• 

  La bandera de Brigadoon

  Antoni Carrasco Hortalà

  • 0
  • 0
  • 0

  Els quatre relats encadenats de La bandera de Brigadoon poden ser llegits de manera individual com una experiència narrativa completa, però adquireixen el sentit final recorreguts conjuntament. Enllaçats pel fil de la memòria, exploren l'experiència de l'amor i la paternitat a través de la descripció de relacions de parella en diferents moment de la vida del narrador, i conformen un mosaic que dibuixa la seva educació sentimental.
  Amb una veu narrativa en primera persona i l'evocació d'episodis que es revelen mitjançant salts temporals que ressonen entre ells, de forma inesperada i sorprenent, sovint irònica, La bandera de Brigadoon és la constatació, una vegada més, que la matèria de què està feta tota ficció és el temps.

  Mostra libro

• 

  La millor història del món

  Rudyard Kipling

  • 0
  • 0
  • 0

  «La millor història del món», reconeguda unànimement com una de les obres mestres de la literatura universal, narra la relació d'un escriptor consagrat amb un jove poeta sense talent. Quan l'autor comença a estar cansat de les visites de l'altre, el noi li comença a explicar una història extraordinària. Complementen aquest volum el relat breu «El Jardiner», una de les peces més belles sobre el dol que va comportar la Primera Guerra Mundial —Kipling hi va perdre un fill—; es tracta d'un relat admirat per Jorge Luis Borges, que va dir que contenia un miracle que només el lector podia advertir. I les narracions ambientades a l'Índia «Al final del camí» i «L'última cavalcada d'en Morrowbie Jukes», en les quals Kipling mostra amb mà de mestre el xoc que suposava per als colons britànics conviure amb les tradicions i supersticions d'aquell continent sobrenatural.

  Mostra libro

• 

  Ofert a les mans el paradís crema

  Pol Guasch

  • 0
  • 0
  • 0

  Efervescència i melancolia: una novel·la sobre l'amistat en un món abocat al col·lapse.
  La Rita viu a la Colònia, dalt d'un cim on homes cansats buiden una mina a punt d'esgotar-se. Des d'allí, contempla el poble enfonsat a la vall, i els boscos que, tot d'una, comencen a cremar. En Líton, que va créixer a ciutat, apaga el foc amb la resta de joves del Servei.
  Aquesta novel·la ressegueix la història dels dos amics: la infantesa en contextos oposats, el descobriment del desig, els seus amors amb en Fèlix i en René –i la nostàlgia del futur que no serà. Junts viuen l'emancipació i l'efervescència festiva de la vintena, però també les servituds de la família i d'una època marcada per l'extinció: com deu ser el brunzit d'una abella? En un món abocat al col·lapse, allà on la vida es fa impossible de viure, la Rita i en Líton converteixen l'amistat en una confabulació per pensar un univers habitable.
  Pol Guasch ha escrit un llibre en què cada dosi de dolor té el seu revers fulgurant, i cada desenllaç augura un nou començament. Desordenada com la memòria, fosca i lluminosa alhora, Ofert a les mans, el paradís crema és melancòlica com només ho pot ser assistir a la fosa en negre de la joventut del món.
  «És un dels joves prodigiosos de la poesia del nostre país» (Pepa Blanes, Cadena SER).
  «El català de Guasch és actual, bombollejant, capaç de descriure amb llum interna els matisos d'allò real, una prosa que desborda la sensibilitat d'un autor poeta» (Valèria Gaillard, El Periódico).
  «Una descripció de l'horror feta des de la fascinació que normalment es reserva a la bellesa» (Guillem Gisbert).

  Mostra libro

• 

  Morir sabent poques coses

  Joan Enric Barceló

  • 1
  • 1
  • 0

  «Una exploració de les capes freàtiques del jo. Aquests contes reforcen la convicció que les forces centrals de la persona solen trobar-se en la mal anomenada perifèria.» Lluís Muntada
  Els personatges d'aquests relats mostren el ventall d'emocions a les quals és capaç d'abocar-se l'ésser humà quan se sent contrariat i es col·loca, a vegades, en aquella fina línia que separa l'enteresa del ridícul. A Morir sabent poques coses hi ha dols que comencen arran de morts prematures, desenganys amorosos, revoltes individuals, reptes, desconcert i alguna porta oberta a l'esperança.
  Joan Enric Barceló teixeix un univers comú d'una llibertat creativa sense límits, on la inversemblança i el patetisme conviuen amb la fatalitat i l'estranyesa. Aquests textos, afilats i perspicaços, mostren la gran capacitat de l'autor per observar el comportament humà en tota la seva complexitat.
   
  Marta Orriols — «Mitjançant la brillant torrentada existencial dels seus personatges, Barceló ens atrapa dins d'un corpus narratiu singular que eixampla les possibilitats de la imaginació davant de la mort, que, d'una manera insòlita i amb una ironia lúcida, aquí sempre és sinònim de vida. Celebro enormement l'estrena literària d'aquest observador voraç de les petiteses humanes.»

  Mostra libro

• 

  Els temples solemnes

  Glòria de Castro

  • 0
  • 0
  • 0

  De l'autora de L'instant abans de l'impacte, premi Llibreter 2022
  Quan la Nina va fugir es va dir: no tindré mai una llar, seré lliure. Però a la seva història li han sortit un munt de variables i vet-la aquí, observant la façana mig enrunada de la casa que va abandonar, acompanyada d'un marit i un fill adolescent. I ara es planteja que potser hauria valgut més quedar-se veient com tot s'esfondrava i dur una vida solitària. Així que mentre el seu home i el seu fill reconstrueixen la ruïna ella pren la determinació de no entrar mai entre aquelles quatre parets. Serà, sense saber-ho, el seu últim acte de resistència, mentre s'aproxima a la fi de la guerra amb l'espai que li va capgirar la vida.
  Els temples solemnes és un reconeixement al poder de la família i la societat per fer-nos desgraciats i solitaris. És un retrat de la vida de la Nina, que s'ofega en la quotidianitat i que potser només voldria una escopeta i una ampolla de licor per sortir a caçar monstres.
   
  Alba Dalmau — «De Castro escriu de manera àgil la quotidianitat de moltes dones: el pes de les cures, el fracàs de la conciliació laboral, les expectatives dipositades en nosaltres mateixes… En definitiva, la impossibilitat de ser superheroïnes i l'atreviment de dir PROU!»
  Manuel Baixauli — «Una veu potent, que t'arrossega sense que t'importi massa cap a on.»

  Mostra libro