Contes urbans

Mercè Ibarz

Sinossi

Mercè Ibarz deixa enrere els paisatges rurals de la infantesa per endinsar-se en les entranyes de la metròpoli amb una mirada tan penetrant com serena.  
Amb l’arribada del nou segle, Mercè Ibarz publicava A la ciutat en obres i Febre de carrer, dos reculls de contes, ara recuperats, en els quals deixava enrere el paisatge natal de Saidí i les terres agrícoles en transformació per endinsar-se en les entranyes de l’urbs i els seus embats caòtics. 
A mode de contrapunt però també de reformulació d’aquella evocació d’un món en crisi, Ibarz aborda en aquests Contes urbans la inestabilitat i la fragilitat que provoquen la pèrdua dels amics, la malaltia o la mort i els canvis en el món laboral enmig d’una ciutat en metamorfosi permanent. Sotmesos a les lleis de la memòria, els protagonistes dels onze relats que componen aquest volum transiten per moments de transformació vital en una ciutat que prova, ella també, de superar les pròpies fractures i esvorancs. Els itineraris que emprenen són alhora un refugi i una escala d’evasió, l’oportunitat d’aniquilar un sentiment d’estranyesa existencial. Tots, a la seva manera, busquen l’ocasió de superar la nostàlgia del passat i encarar el present amb un esperit purificador, gairebé catàrtic. 
Amb una prosa continguda i delicadament intimista, Ibarz explora les particularitats d’una realitat urbana canviant, d’un paisatge frenètic, capaç alhora d’oferir-se com un espai de relació i resistència en un món fragmentat.

Disponibile da: 18/05/2022.

Lunghezza di stampa: 200 pagine.

Altri libri che potrebbero interessarti

A les dues seran les tres

Sergi Pàmies

Als contes d'«A les dues seran les tres», la memòria es converteix en revisió de l'experiència, la crònica en compromís amb el passat i la fantasia en un joc que, en funció de l'estat d'ànim, il·lumina, pertorba o reconforta. Esdeveniments històrics o anècdotes deliberadament privades es confabulen en favor de la narració, sempre eloqüent i persuasiva, en què Sergi Pàmies, fidel a una veu i a un estil inconfusibles, aprofundeix en el domini de la tendresa i la digressió, així com en l'equilibri entre la ironia i la perspicàcia. Tot al servei d'una mirada, resignadament incerta, sobre el pas—ja sigui endavant o enrere—del temps.

«Les emocions no passen pel sentimentalisme xaró, la tendresa recorre a la ironia per no caure en el melodrama i l'evocació d'uns fets reals, passats pel sedàs inconfusible de l'autor, esdevenen la més gran de les ficcions».
Jordi Nopca, La Vanguardia

«Pàmies continua barrejant passat, present i imaginació, tot confiant, diu, que els recursos de la narrativa breu l'ajudaran a entendre el que encara és una incògnita. Un llibre troba lectors si el context ho permet, i A les dues seran les tres és el millor del 2023 perquè ve de gust que la narrativa torni a importar tant com la veritat».
Carlota Rubio, El País

«En els últims temps, com més brutalment autobiogràfic es mostra Pàmies, més ficció és el que llegim».
Enrique Vila-Matas, El País

«Pàmies en sap molt, els contes funcionen de meravella i sempre tenen moments lluminosos, a vegades a partir d'una anècdota mínima».
Julià Guillamon, La Vanguardia

«Pàmies ha desenvolupat una lucidesa incomparable a l'hora de treballar l'emoció sense caure en el sentimentalisme».
Borja Bagunyà, Serra d'Or

«Pàmies narra les seves històries amb senzillesa, amb cordialitat, amb la lleugeresa i la ironia no exempta de compassió que són marca de la casa. Un pot imaginar-se'l narrant-les a viva veu, a casa o a qualsevol altre lloc. Un no voldria deixar d'escoltar mai aquestes històries».
Patricio Pron, Babelia El País

«Una altra delícia de Pàmies, que sap elevar allò ordinari al sensacional».
El Periódico

«Sergi Pàmies no pertany a aquella raça d'escriptors que tenen un món, sinó a la dels que tenen una mirada. La seva és una veu que hi veu, que es concreta en una escriptura analítica i precisa. A les dues seran les tres, (per a mi, sense dubte, un dels seus millors llibres) demostra un domini dels registres, de les formes i dels mecanismes narratius».
Manel Ollé, La Lectora

«En aquests deu contes Sergi Pàmies complica enormement les coses als lectors que pretenguin consensuar quin és el seu millor llibre. No n'hi haurà pocs que opinin que és aquest, com si contingués tot el que es desitja en aquest món o s'espera en el Paradís de la lectura».
Ponç Puigdevall, El País

«El llibre és una celebració de l'ofici d'escriure, que en Pàmies no és res més ni res menys que l'esforç per convocar els recursos del llenguatge per mirar d'entendre el món i el que ens passa. Llegint-lo, igual que escoltant-lo, la sensació és que un major grau de comprensió és possible, l'esforç val la pena i escriure sí que pot servir per no ser un desgraciat».
Joan Burdeus, El País

Mostra libro

Papa

Emma Cline

Relats magistrals. Deu mirades despietades sobre l’Amèrica contemporània.  
Deu relats de l’autora de la novel·la Les noies que s’endinsen en les esquerdes més fosques de les relacions familiars, la sexualitat i la cultura de la fama: una aspirant a actriu que treballa com a dependenta en una botiga de roba descobreix una manera alternativa de guanyar-se la vida venent quelcom molt íntim per internet; un pare recull el seu fill de l’escola després d’un incident violent que li pot costar l’expulsió; la mainadera de la família d’un actor famós intenta esquivar la premsa després de veure’s implicada en un escàndol; una dona en rehabilitació es fica en xats d’intercanvi de fotos obscenes a internet; una reunió familiar nadalenca es tensa cada cop més a causa de les ombres del passat; un pare va a l’estrena de la lamentable pel·lícula del seu fill...  
Emma Cline retrata de manera brillant situacions quotidianes de personatges enfrontats als seus dimonis, a situacions que els superen, a realitats que voldrien no haver d’entomar... Aquests relats confirmen l’autora com una veu imprescindible de la literatura nord-americana actual.

Mostra libro

La dimensió desconeguda

Richard Matheson

Aquest volum recull els relats de Richard Matheson en els quals es van basar sis capítols de la sèrie de culte La dimensió desconeguda.
Inquietants, impactants i sorprenents, en aquests contes hi podrem trobar capses que contenen insòlits dilemes morals; caigudes fortuïtes a la quarta dimensió; ombres humanes sobre les ales d'avions enlairats a vint mil peus; incendis, telèpates i experiments educatius; astronautes a la recerca de nous planetes habitables o robots boxejadors comandats per perdedors que no llencen mai la tovallola... 
Matheson, autor d'obres com Soc llegenda, L'home minvant, La casa infernal, o Duel —que Spielgberg va dur a la pantalla sota el títol El diable sobre rodes—, ens endinsa als relats com si els estiguéssim vivint en primera persona, combinant de manera magistral la quotidianitat i els fets paranormals.
 I és que... «Vostè encara no ho sap, però acaba d'entrar a la dimensió desconeguda».
"La imaginació... els seus límits són només els de la mateixa ment" Rod Serling

Mostra libro

La memòria de l’arbre

Tina Vallès

Guanyadora del II Premi Llibres Anagrama de Novel·la  
«Em puc posar content?» No sap per què, el Jan intueix que no és tan bona notícia que ara siguin cinc a casa. Els avis Joan i Caterina han deixat Vilaverd i s’han instal·lat amb ells al pis del barri de Sant Antoni, a Barcelona. I aquest canvi alterarà el dia a dia a casa, on les paraules i els silencis prendran nous significats. Però el Jan i el Joan tenen el seu món, ple de passejades, arbres i lletres amb més significat del que sembla. 
Mentre els adults fan el possible perquè tot vagi com sempre, el Jan es fixa en els detalls del seu voltant i els va ajuntant per entendre què passa. Les converses entre avi i nét, amb preguntes sense resposta i respostes sense pregunta, construeixen un mosaic d’escenes per on avança la relació entre tots dos, i la història d’un desmai en serà el fil conductor. 
Lamemòria de l’arbre és una novel·la bellament escrita i construïda que aconsegueix col·locar el lector en la pell d’un nen i que parla de la transmissió dels records, de com es fabriquen i com es conserven, d’on es guarden i com es poden perdre. 
Un llibre memorable que suposa també la confirmació del talent com a narradora de Tina Vallès.

Mostra libro

Si menges una llimona sense fer...

Sergi Pàmies

Als vint contes de «Si menges una llimona sense fer ganyotes» s'hi barregen situacions quotidianes i fantàstiques que aprofundeixen en emocions comunes. L'amor no correspost, la desconfiança, els lligams familiars, l'excés de solitud o de companyia són alguns dels elements que identifiquen aquest llibre. Amb una mirada irònica, penetrant i contingunda, Sergi Pàmies tracta de les servituds d'uns personatges vulnerables, esclaus d'unes circumstàncies que, com les llimones, combinen l'acidesa amb les propietats refrescants. El llibre ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona 2007 i el Premi Lletra d'Or 2007.

«Un llibre inacabable, infinit… El miro al·lucinat. És com un pou inesgotable».
Enrique Vila-Matas

«Pàmies és un autor insubstituïble. I Si menges una llimona sense fer ganyotes una obra que sintetitza el seu talent narratiu … Alta literatura».
Julià Guillamon, La Vanguardia

Mostra libro

Pedra paper estisores

Maksim Óssipov

Maksim Óssipov ausculta la vida d'un imperi convertit al banditisme a través d'una gran galeria de personatges —i diries que Rússia queda lluny si no fos que els magnats i la corrupció proliferen a tot arreu.
Pedra, paper, estisores arriba en el moment daurat de les traduccions del rus al català. La feina d'Arnau Barios torna a ser cristal·lina.
Amb El crit de l'ocell domèstic vam donar a conèixer Óssipov quan començava la seva carrera literària. Svetlana Aleksiévitx l'havia saludat com una veu imprescindible a Rússia.
La publicació de Pedra, paper, estisores a la New York Review of Books l'ha propulsat a un lloc eminent en el panorama internacional.
Aquest volum de contes ja s'ha traduït a 12 llengües.

Mostra libro