Els herois de Vandellòs I - La història no explicada de com es va acostar —i com es va evitar— una tragèdia nuclear catalana

Manel Riu

Sinossi

El 19 d'octubre de 1989, un incident nuclear va sacsejar Catalunya. Trenta-cinc anys més tard, una cinquantena de testimonis i l'accés a documentació inèdita permeten reconstruir tot el que va passar.
A les 21.39 h, es declara un incendi en una turbina de la central nuclear de Vandellòs I. Les conseqüències del foc desborden els serveis d'emergència i els responsables polítics, i desenes d'operaris de la central decideixen jugar-s'ho tot per auxiliar els seus companys. Oficialment, només va ser un incident, però per a molts veïns i treballadors aquella nit és el final d'un projecte de vida.
Fins a quin punt vam apropar-nos a la tragèdia nuclear? Com es va evitar el pitjor? Per què hi ha hagut tants anys de silencis? Basant-se en el treball d'investigació iniciat per la sèrie documental Els herois de Vandellòs I, de 3Cat, aquesta narració mostra l'impacte traumàtic d'aquell incident al Camp de Tarragona.
«Manel Riu fa de la història d'una crisi excepcional un retrat lúcid de l'esperit de la Catalunya dels vuitanta».
—Carlota Rubio, El País
«Un extraordinari treball d'investigació periodística que es llegeix a ritme de thriller».
—Neus Bonet, Catalunya Ràdio
«Una de les nits més llargues i angoixants que hem viscut mai».
—Asier Ávila, guionista

Disponibile da: 08/09/2025.

Lunghezza di stampa: 198 pagine.

Altri libri che potrebbero interessarti

¿Què ens fa humans?

Salvador Macip

Els humans disposem d'una capacitat única d'entendre la nostra existència. Conèixer les nostres característiques genètiques, bioquímiques i cel·lulars, en el context de la història, la cultura i l'evolució, ens pot ajudar a comprendre'ns millor com a espècie i a respondre, des de la metodologia científica, algunes de les preguntes que ha plantejat tradicionalment la filosofia.

En aquest assaig, Macip proposa analitzar la condició humana a través del que anomena «biohumanisme racionalista», una eina que ens ha de permetre transgredir el determinisme biològic per assolir una vida en societat digna i justa.

Mostra libro

A la recerca de la dona moderna

Anna Murià

«La dona ha de construir els seus somnis, si vol que durin, sobre un fonament de veritat. Perquè d'il·lusions n'ha de tenir, és clar, i, per tant, el xoc hi serà de totes maneres; però cal estar preparada per atenuar-lo, resistir-lo, eixir bé de les petites crisis que causarà defensar-se i prevenir mals majors.»
Anna Murià (1904-2002) va ser una autora radicalment polièdrica i rica en estils i registres. L'articulisme en publicacions com La dona catalana, La Nau, La Rambla i L'Opinió es pot considerar el primer bressol de la seva escriptura, i és un testimoni ben interessant dels anys vint i trenta a la ciutat de Barcelona. Mostra d'una època de grans esperances per als drets de la dona, de conflicte i debat entre distintes concepcions del feminisme, i de gran vigor del periodisme literari català. Una tria temàtica que mostra l'evolució d'una escriptora en construcció amb un apèndix memorialístic en què l'autora fa un repàs generós de les seves companyes de viatge.

Mostra libro

No pots buscar en el blau - Una...

Antoni Defez

Wittgenstein, separant-se de la tradició, no va practicar mai una filosofia narrativa, discursiva o argumentativa, sinó que hi emprà el comentari breu, l'observació lacònica, l'exemple o el contraexemple, l'apotegma, l'aforisme... I aquesta manera trencada d'escriure no sols genera el problema de com llegir els seus escrits –una lectura lineal no n'és mai aclaridora–, té també la conseqüència que no es pot presentar la seua filosofia fent servir el seu estil. Si es vol explicar Wittgenstein, és indefugible adoptar un format narratiu, discursiu i, de vegades, argumentatiu, és a dir, cal ser wittgensteinians no a la manera de Wittgenstein.

Mostra libro

Tardes de diumenge - Converses...

Vicenç Altaió

Per la vida i el taller de Vicenç Altaió hi ha passat el bo i millor de la literatura i l'art català i universal. En tenim mostres sobrades en la seva pròpia obra; la tasca de traficant d'idees de l'autor al llarg de tants anys, que en certa manera arrodoneix en aquest llibre, està marcada per la generositat envers els artistes que l'han acompanyat. En la feliç expressió de Josep M. Sala-Valldaura, el que ha bastit Altaió és «una mena d'autobiografia col·lectiva». Som davant d'un viatge pel temps i l'espai que reuneix cinc generacions d'artistes i escriptors i que ajunta Cadaqués amb Barcelona, París, Londres o Nova York. Miró, Tàpies, Amat, Fontcuberta, Hugonnier, Mesquida, Malagrida, Jaar, Ventura, Tharrats... Un banquet infinit del qual tots hauríem volgut formar part.
«El paisatge es transforma, com les persones que l'habiten i que creen nous cicles històrics. Ara som en plena oportunitat de la consolidació definitiva ecològica i digital, i és un moment de renovació generacional per a la cultura que vindrà després del reset global».
Amb pròleg de Josep M. Sala-Valldaura.
Tardes de diumenge és el cinquè títol de la col·lecció «Espores»: assaig, no-ficció i crònica literària per escampar mirades enriquidores sobre el país i el món que vivim.

Mostra libro

Random Family - Una intensa...

Adrian Nicole LeBlanc

Darrere de les estadístiques fredes o el sensacionalisme barat sobre el Bronx hi ha la vida, la real, la de les persones concretes. És la que treu a la llum Adrian Nicole LeBlanc després d'una dècada d'investigació i convivència amb una saga familiar porto-riquenya, en un reportatge que s'eleva com un monument literari.
Les persones de Random Family venen drogues, en consumeixen, cometen assassinats, van a la presó, tenen relacions sexuals, s'enamoren, queden embarassades i alimenten els fills. 
El relat comença amb el narcotraficant Boy George i amb una de les seves nòvies, la Jessica, una adolescent apassionada, i amb l'aventura salvatge que viuen combinant l'ambició i la decadència. En paral·lel, el germà petit de la Jessica, en Cesar, i el seu primer amor, la Coco, naufraguen per la inclemència del carrer. Tots quatre queden atrapats entre la supervivència i la mort: els amics són assassinats; la DEA i l'FBI investiguen en Boy George; en Cesar acaba sent un fugitiu; la Jessica i la Coco suporten el sensellarisme, la traïció, la terrible privació de la presó i els danys que provoquen totes les mancances.
Adrian Nicole LeBlanc passa a un segon pla, com un testimoni discret. Tot i això, hi és.

Mostra libro

Gloria Anzaldúa:...

Martha Palacio Avendaño

Gloria Anzaldúa (1942-2004) va escriure sempre amb la convicció de que li pertocava pensar què signiﬁcava viure a la frontera: la que separa els Estats Units de Mèxic, la de ser lesbiana i mestissa. El fet d'estar situada a la cruïlla entre dos formes de vida i de pertinença la va fer plantejar la manera com la construcció històrica, política i social de la sobirania d'un Estat i de la identitat nacional conﬁguren ferides en els cossos. En aquest sentit, el treball que Anzaldúa va dur a terme va ser una font d'inspiració per als estudis postcolonials i feministes pel fet de dotar-los d'un marc de comprensió que dona compte de la creació d'espais de reproducció de formes d'injustícia i desigualtat que són transversals. La veu de Gloria Anzaldúa ens permet entendre què vol dir pensar des d'una perspectiva postcolonial i feminista i quines noves tensions advenen d'un pensar radical que opera des de la ferida de la frontera.

Mostra libro