Altri libri che potrebbero interessarti

• 

  La literatura Per què és important

  Robert Eaglestone

  • 0
  • 0
  • 0

  "La literatura fa que les coses siguin importants".
  "A la vida només importen els fets", exclama el senyor Gradgrind a Temps difícils de Charles Dickens. La literatura no tracta només de fets, i, malgrat dos mil cinc-cents anys de debats, encara no s'ha arribat a un acord sobre què és, ni com estudiar-la. Però, segons Robert Eaglestone, el seu caràcter obert és precisament el que la converteix en un tema tan gratificant i útil. Estudiar literatura pot fer canviar qui ets, pot convertir un lector en un crític: una persona en sintonia amb les maneres de donar sentit al món.
  La literatura és una conversa viva que ofereix infinites oportunitats per repensar i reinterpretar les nostres societats i a nosaltres mateixos. Amb exemples des de Safo fins a Grand Theft Auto, aquest llibre mostra com la literatura ofereix maneres de ser i de pensar més lliures i més profundes.
  "Aquest dinàmic llibre, de forma persuasiva i gens sermonejadora, trenca una llança a favor del valor de la literatura, una defensa com fa temps que no sabem fer".
  —Michael Wood, Princeton University

  Mostra libro

• 

  Llengües en contacte en la...

  Miquel Pueyo París

  • 0
  • 0
  • 0

  Miquel Pueyo ha pouat, en aquest llibre, en una transcendental i primerenca aportació d'Uriel Weinreich –el títol mateix és, en part, un homenatge– per analitzar rigorosament els conceptes de bilingüisme, diglòssia i conflicte lingüístic. En el primer cas, realitza una severa revisió dels seus elements mítics i proposa una interpretació suggerent de les claus que expliquen l'evolució de les valoracions científiques i ideològiques del bilingüisme, des de la Conferència de Luxemburg (1928) fins a l'actualitat. Pel que fa a la diglòssia, a banda d'elaborar una síntesi ordenada i crítica de la història i l'evolució dels usos del terme –Psichar, Ferguson, Fishman, Vallverdú, Aracil, Ninyoles…– no s'està de criticar la funció 'anestèsica' que el seu ús imprecís ha jugat en la interpretació científica de la realitat sociolingüística catalana, al mateix temps que argumenta i defensa l'adequació de la teoria del conflicte lingüístic a la comprensió d'aquesta mateixa realitat.

  Mostra libro

• 

  Film & Soda - Articles feministes

  Rosa Maria Arquimbau

  • 0
  • 0
  • 0

  «És necessari que no tractem el feminisme entre glopadetes de te, com l'hem tractat sempre. Cal que li concedim una més gran atenció que la que es concedeix a un passatemps de tarda».
  Rosa Maria Arquimbau (1909-1992) va ser l'única periodista dels anys trenta que va tenir una secció fixa en un diari, amb una capçalera pròpia. Duia per títol «Film & Soda», i es va publicar a La Rambla entre 1930 i 1932. Aquest volum presenta els millors articles d'Arquimbau publicats en aquella columna, més una selecció dels que va publicar a L'Opinió i tres reportatges periodístics per al setmanari Imatges. Una mostra representativa, per tant, d'una de les plomes més modernes del període. L'autora hi demostra una especial combinació de murrieria, compromís i desencantament. Arquimbau era una feminista que anava per lliure; una pionera que va obrir més camí del que se li va reconèixer.
  Amb edició i epíleg de Julià Guillamon i pròleg d'Irene Pujadas.
  Film & Soda és un dels títols que forma part de la col·lecció «Autories».
  A Comanegra també hem publicat quatre volums d'Arquimbau que formen una petita col·lecció tancada: L'enigma Arquimbau, Cor lleuger, Prostitució i Quaranta anys perduts.  

  Mostra libro

• 

  Escola famílies i comunitat

  Jordi Collet Sabé, Antoni Tort...

  • 0
  • 1
  • 0

  Els esdeveniments que presenciem aquests últims temps, tant en l'àmbit global com local, constaten que vivim un autèntic canvi d'època, en què les regles del joc social i educatiu s'estan transformant profundament.
  
  En aquest context, totes les educacions -l'escolar, la familiar, l'esportiva, l'artística o la del lleure- experimenten un notable desajust entre unes respostes antigues i unes preguntes que canvien substancialment. Davant d'aquest desajust és imprescindible entendre, plantejar i construir polítiques i accions educatives des d'una perspectiva que les inclogui totes -la familiar, l'escolar, la comunitària, etc.- i que tingui molt en compte la seva absoluta interdependència. Aquesta és la idea clau: no es pot intentar educar pertinentment en el segle XXI sense tenir en compte famílies, docents i comunitat i les seves estretes interrelacions.
  
  Jordi Collet i Antoni Tort, basant-se en les seves recerques, proposen exemples, accions i debats per educar el millor possible en el nostre món, reconeixent, alhora, tot allò après fins avui.

  Mostra libro

• 

  Sobre la història i els seus...

  Josep Fontana Lázaro

  • 0
  • 0
  • 0

  Josep Fontana ha exercit un fecund magisteri sobre nombroses generacions d'historiadors i d'universitaris en general. Aquest llibre, editat amb motiu del seu nomenament com a doctor honoris causa per la Universitat de València, reuneix algunes de les seues reflexions sobre l'ofici d'historiador i l'ensenyament de la història, així com diverses intervencions en l'esfera pública sobre la pobresa i la desigualtat, les cares obscures i ocultes de les nostres democràcies i dels seus governants, els usos polítics de la història i de la memòria, i molts altres temes d'actualitat. La primera part se centra en allò que Fontana ens diu sobre els historiadors que més han influït en la seua manera de concebre i practicar l'ofici d'historiador. La segona part recull diversos treballs sobre distints tipus d'historiografia que han anat apareixent des del segle XIX fins als nostres dies. La tercera ens porta a aquells conceptes, processos històrics i identitats col·lectives que han estat molt presents en les anàlisis i les reflexions de Fontana al llarg de la seua trajectòria d'historiador. I la última part està dedicada a l'ensenyament i els altres usos públics de la història.

  Mostra libro

• 

  Canvi d'agulles

  Enric Gomà

  • 0
  • 0
  • 0

  Què hem de fer amb un català que “et grinyola més que una cadena sense oli”, en paraules de Pau Vidal? Què hem de fer perquè la fractura entre la intuïció dels parlants i la llengua correcta, com assenyala Albert Pla Nualart, no s’eixampli encara més? Per què hi ha un consens en el gremi dels escriptors i els redactors a no seguir algunes de les solucions normatives?, es pregunta Ricard Fité. Com podem recuperar el que Ramon Solsona anomena “dring natural del català”? En definitiva, quins són els límits de la normativa? Es poden traspassar? Quan i com?Deu maquinistes de la llengua ens expliquen les seves propostes de canvi d’agulles perquè el català agafi una bona via.

  Mostra libro