Altri libri che potrebbero interessarti

• 

  Més que una dona

  Caitlin Moran

  • 1
  • 0
  • 0

  La continuació del ja clàssic Cómo ser mujer: Caitlin Moran ens explica què significa arribar als quaranta sense deixar-hi la vida.  
  Qui és que va dir que convertir-se en una dona de mitjana edat seria fàcil? Caitlin Moran, que va arrasar amb aquell divertit i lúcid manifest de feminisme assilvestrat titulat Com es fa una dona, torna amb una seqüela que rebat la teoria que les segones parts mai són bones, perquè aquesta és espectacular. 
  A mig camí entre la crònica personal, el manifest hilarant i la guia per fer-se gran sense morir en l’intent, aquest llibre, ordenat com l’agenda d’un dia qualsevol, aborda temes com la tirania de les llistes de tasques pendents; el sexe de les parelles amb fills i l’anomenat «clauet de manteniment»; el dubte de si una feminista pot posar-se bótox; el tempteig del ioga com a eina de relaxació; el pansiment del cos en observar-se al mirall; les maleïdes tasques domèstiques; les diferències entre homes i dones en els processos i temps per excitar-se sexualment; com bregar amb les crisis de les filles adolescents i amb les xacres d’uns pares ancians... 
  En temps propensos als dogmes, la correcció política i l’autocensura, és meravellós comprovar que la Caitlin Moran de mitjana edat continua tan impertinent, enginyosa, ferotge, intel·ligent i lúcida com sempre, amb el seu feminisme groucho-marxista funcionant a ple rendiment.

  Mostra libro

• 

  Tot allò que una tarda morí amb...

  Llucia Ramis

  • 0
  • 0
  • 0

  Malgrat haver encetat una prometedora carrera professional, la protagonista d’aquest llibre ha quedat inesperadament a l’atur. Sense parella ni fills i a mitja trentena, es veu abocada a tornar a casa dels pares, desorientada. Indagar en la història familiar pot ser una bona manera de preguntar-se què era exactament allò que la vida li havia promès. Tanmateix, l’exercici memorístic li revelarà molt més: en la contemplació dels records –lluny de ser evocats en tant que refugi, fugida o temptació estètica– hi aflorarà la veritat nua de la vida. Una veritat servida per Llucia Ramis «amb la passió de l’arqueòleg, la precisió del restaurador i una llum diferent, íntimament relacionada amb l’amor», com va dir-ne José Carlos Llop. 
  A mig camí entre la crònica generacional i el llibre de memòries, les històries que s’encadenen a Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes –publicada originalment el 2013 i recuperada aquí en una edició revisada per l’autora– perfilen un relat íntim que esdevé una gran novel·la sobre la família.

  Mostra libro

• 

  Sense cadàver

  Fàtima LLambrich i Núñez

  • 1
  • 1
  • 0

  Sense confessió, sense testimonis, sense cadàvers, sense restes biològiques.
  Amb condemna.
  
  Una investigació periodística de primer ordre convertida en un addictiu relat policial. Un cas real, una investigació criminal per doble homicidi en la qual els cadàvers no s’han trobat. Reuneix tots els ingredients dels millors thrillers: investigadors incisius, un testimoni que contradiu la pròpia testifi cació, un puzle d’indicis circumstancials i un sospitós, Ramón Laso, els antecedents del qual no passaran desapercebuts als investigadors de la Unitat Central de Persones Desaparegudes. «Yo soy de una forma que a veces no sé si soy demasiado bueno.»
  
  Després d’anys d’entrevistes amb Ramón Laso al centre penitenciari on està empresonat, Fàtima Llambrich ha aconseguit traçar el viu retrat d’un home inquietantment seductor. Condemnat a 30 anys de presó, insisteix en la seva innocència i defuig parlar d’un passat que l’ha sentenciat de per vida. Sense cadàver s’endinsa amb destresa en la metodologia que ha servit als investigadors per fonamentar la primera condemna a Espanya per doble homicidi sense que s’hagin trobat els cossos de les víctimes, ni es tinguin restes biològiques incriminatòries, ni testimonis concloents, ni tan sols una arma del crim i amb un acusat que defensa la seva innocència. Tomben, així, el fals mite del sense cos no hi ha delicte.

  Mostra libro

• 

  Substantiu i adjectiu

  Julio Calvo Pérez

  • 0
  • 0
  • 0

  La pretensió d'aquest treball es mou entre dos pols. D'una banda no es decanta per una recerca monogràfica —per bé que es traete d'una monografia— en el sentit que siga comprensible sols als especialistes. D'altra, tampoc no voldria ser un treball només de divulgació que sacrificat, fent honor al gran grup, comportàs una visió trivialitzada d'uns problemes lingüístics. És, doncs, una temptativa d'apropar-se a l'especialista mitjà: al professor i al deixeble. Al primer, perquè s'hi troben suggerències més que de sobra per a un aprofundiment posterior i fins i tot per a polemitzar de continent sobre el tema elegit: SUBSTANTIU I ADJECTIU en llurs relacions dialèctiques; al segon perquè en la seua exhaustivitat no oblida donar impuls als que comencen per a prosseguir la formació en alguns dels dominis de l'àmbit en què aquest treball se circumscriu. A més a més, aquesta tasca monogràfica recolza en les recerques lingüístiques dels darrers anys, tot basant-s'hi metòdicament, però deixant lloc també a la creativitat personal. Volem dir que en el treball es vessen opinions força noves i fins i tot controvertibles, sense deixar de tenir una relació profunda, al mateix temps, amb les més depurades per l'ús o per la norma. És, al capdavall, l'ambigüitat, la duplicitat més dinàmica la que marca aquest treball, puix que dinàmic déu ser l'estudi lingüístic en la nostra comunitat de parlants.

  Mostra libro

• 

  Internet no és la resposta

  Andrew Keen

  • 0
  • 0
  • 0

  Per què tots assumim sense dubtar que la nova economía d'internet será la nostra salvació i que la crisi actual és el pas indispendable cap a un nou paradigma? Quan sembla que totes les respostes les tingui Google, Andrew Keen posa sobre la taula els perills d'internet i tracta temes com la falta de privacitat i l'immens poder de la dades que en aquest moment està fora de control. També reflexiona sobre el model de societat que ha creat internet, una societat narcisista i desigual en què és més important el moment que la reflexió, la imatge que la persona, l'avatar que la realitat.

  Mostra libro

• 

  Llum de lluna

  Ignasi Moreno Gutiérrez

  • 0
  • 0
  • 0

  Sempre s'ha dit que la lluna influeix d'alguna manera en tot el que fem. La lluna nova, per exemple, és el pitjor moment per començar una història d'amor; per contra, en lluna creixent és el moment més adient. En lluna plena es consolida fins que, com la mateixa lluna, comença a minvar. I sempre, sempre, amb un punt de misteri en cadascuna de les històries, ocult en la cara eternament amagada de l'astre. Fins que tot torna a començar una altra vegada... Per això, de vegades, les històries d'amor acaben com la lluna... Plenes, noves, en augment, extingint-se o, senzillament, desapareixent sota el mantell d'un cel negre...

  Mostra libro