Altri libri che potrebbero interessarti

• 

  Per què corren els presos? -...

  Jordi Panyella

  • 1
  • 1
  • 0

  Per què corren els presos? és una història de llibertat, perquè córrer és el símbol primer d'una persona lliure, però és també el relat d'una desesperació, perquè no hi ha res més terrible que estar tancat entre reixes.
  El periodista Jordi Panyella explica amb detall i implicació la història de dotze homes empresonats a Quatre Camins que van traspassar els murs del centre penitenciari per preparar-se per disputar la Marató de Barcelona del 2017.
  L'entrenament va portar els reclusos a enfrontar-se als seus límits, a unes fronteres emocionals i físiques que no havien cregut mai que podrien superar. Es van convèncer que un dia podien guanyar.

  Mostra libro

• 

  Compendi de la Història Universal

  Valero Pujol

  • 0
  • 0
  • 0

  Descobreix un clàssic apassionant que condensa mil·lennis d’història en un viatge clar, viu i profund. El “Compendi de la Història Universal” de Valero Pujol t’acompanya, amb ritme de gran narrador, des dels primers pobles d’Àsia i l’esplendor d’Egipte fins a l’alè creatiu de Grècia i l’ordre jurídic de Roma; de l’ona germànica que tomba l’Imperi a l’esperit inquiet de l’Edat Mitjana, amb croades, ciutats que reneixen, universitats que s’obren i idees que encenen el futur. 
  És un relat que connecta baules: com el comerç fenici encén l’espurna grega; com la llei romana estructura el món; com el cristianisme i l’islam modelen mentalitats, ciutats i imperis; com les rutes, els invents i la impremta obren de bat a bat la modernitat. Pujol no s’atura en les dates: explica causes i conseqüències, perfila caràcters col·lectius, mostra com les civilitzacions dialoguen, s’enfronten i es transformen. La seva prosa, rica i precisa, converteix els grans noms —Ciro, Alexandre, Pèricles, Juli Cèsar, Carlemany— en fites d’un mapa ampli on també compten ports, camins, escoles, oficis i costums. 
  En format audiobook, la cadència del text guanya cos: sents el batec de les ciutats antigues, el pols de les legions, el murmuri dels scriptoriums i el brunzit dels mercats medievals; entens per què certes idees arrelen i d’altres s’esvaeixen; veus com el progrés no és una línia recta, sinó una passarel·la de ponts llançats entre pobles. Si t’agrada aprendre amb context, amb mirada ampla i amb una narració que fa fàcil allò complex, aquest compendi és una invitació irresistible a escoltar la humanitat fent-se a si mateixa.

  Mostra libro

• 

  El crim del comte Neville

  Amélie Nothomb

  • 0
  • 1
  • 0

  Una deliciosa i perversa faula moderna que parteix de la predicció d’una vident: el comte Neville matarà un dels convidats a la seva festa.  
  El comte Neville va a casa d’una vident per recollir la seva filla petita. La vident se l’ha trobada en un bosc, en posició fetal i tremolant de fred. Sembla que l’adolescent, que du el singular nom de Sérieuse, s’havia fugat del castell familiar. Però, abans de portar l’aristocràtic progenitor davant de la noia, la vident li agafa la mà i li anuncia: «Aviat farà una gran celebració a casa seva. Durant la recepció, matarà un dels convidats.» 
  En efecte, els Neville, excèntrica família d’antiga soca, celebraran aviat la seva garden party anual, a la qual conviden la flor i nata de la societat. La festa és una tradició irrenunciable, malgrat que els Neville estan arruïnats i el comte fins i tot es planteja vendre el castell i el bosc que el rodeja. Amb tota probabilitat, aquesta serà la darrera. Acabarà, tal com prediu la vident, amb un assassinat? 
  Amélie Nothomb, en plena forma, ironitza sobre aquest món anacrònic de la noblesa belga que coneix de primera mà. I ho fa amb un homenatge a l’Oscar Wilde d’El crim de Lord Arthur Savile. 
  El resultat és una juganera i perversa faula moderna amb un vernís tragicòmic, en què, sota una capa d’espurnejant lleugeresa, treu el cap una suggestiva indagació sobre el món de les aparences, les relacions familiars, els secrets del passat, el dolor de la infantesa, les incerteses de l’adolescència i el destí, que pot acabar donant tombs ben sinuosos...

  Mostra libro

• 

  Mans

  Adam Martin Skilton

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquest llibre és un tractat per sobreviure a l'era digital i tornar a donar importància a un dels elements que més ens caracteritza com a humans: les mans.
  Al llarg del temps, les mans han ajudat a l'esser humà a evolucionar i desenvolupar cultura, art i enginyeria. Amb l'aparició del món digital, les funcions de les mans han passat a un segon pla. La reconciliació amb les mans per tornar a fer-les servir pot ser el camí cap a la tranquil·litat i cap a una vida plena, més lenta i menys estressant.

  Mostra libro

• 

  Desconhort

  Ramon Llull

  • 0
  • 0
  • 0

  El Desconhort és una composició elegíaca en vers, autobiogràfica, de Ramon Llull en què l'autor, en un moment de crisi personal, i quan és objecte de burles i menyspreus, fa un repàs de la seva vida i constata que no ha assolit el seu objectiu, però decideix perseverar.
  
  Llull transmet la desesperació i el desassossec d'algú que ha arribat a un punt madur de la seva vida i veu que no ha aconseguit els seus objectius vitals i dubta de si ja se'n podrà sortir. Malgrat tot, malgrat les llums i ombres, no defalleix i decideix perseverar. En aquest sentit, pot connectar molt bé amb els lectors contemporanis.
  
  L'edició és bilingüe, amb el text original de Llull (69 estrofes de 12 versos cadascuna, rimades) acarat amb la traducció en vers de Miquel Desclot, un dels autors més reconeguts i un dels millors traductors del país, que ha fet una feina excepcional, mantenint el metre i la rima.
  
  La versió de Desclot és clara i entenedora, i aproparà la figura humana de Llull als lectors, que connectaran amb la seva desesperació i alhora amb la seva força.

  Mostra libro

• 

  La religió de l'ateu

  Joan-Carles Mèlich

  • 0
  • 0
  • 0

  La mort de Déu és el final de l'Absolut, però no el final de la religió. Hi ha una altra manera de viure, una altra manera de fer front a les preguntes fonamentals de la vida, als interrogants sobre el sentit de l'existència. És el que, seguint Milan Kundera, Joan-Carles Mèlich a­nomena la prosa.
  
  La prosa és la vida de les singularitats, de la ma­tèria no material, dels objectes que tenen la se­va història, d'aquests petits instants de plaer que obren les portes a l'infinit. La prosa és el món de les trobades casuals, de les abraçades abans de sortir de viatge, de les carícies en els moments en què s'obren les portes de l'infern. La prosa és l'àmbit de l'experiència ètica, la del ser-hi, la de la resposta a la demanda del cos d'algú que pateix, la de l'amistat, la de la fecunditat, la de l'erotisme i la del plaer. I la prosa és també l'obertura a la religió de l'ateu, una religió contrària al sagrat en què la bondat ha substi­tuït el Bé i en què la compassió ha ocupat el lloc de la Justícia.

  Mostra libro