La intrusa

Irene Pujadas

Sinossi

Esperonada per les opinions d'amics i família, i amb l'objectiu de resoldre una difuminació física que denota certes incongruències internes, la Diana s'anima a emprendre un viatge cap al seu món interior. Per què no? Enroscar els cargols fluixos, arreglar els quatre mecanismes que fallen i sortir higiènica, nova i enllustrada. Lluny de ser un viatge fàcil, però, el periple la portarà a conèixer geografies i criatures del tot imprevistes —buròcrates, turistes, guàrdies, fins i tot un àngel!— i haurà de driblar persecucions, aguantar escarnis i caminar molts quilòmetres per aconseguir el seu objectiu. Un cop s'adona que el seu dedins és un lloc abominable, a voltes hostil, haurà de trobar la manera de sortir de si mateixa amb vida. Amb una mirada irònica i una prosa neta i original, plena de sentit de l'humor, Pujadas contraposa unes expectatives mig transcendentals mig terapèutiques amb una realitat entre hilarant i estèril, i fa la seva particular contribució a la literatura del jo.

Disponibile da: 29/01/2025.

Lunghezza di stampa: 192 pagine.

Altri libri che potrebbero interessarti

Doppler Ed Catalán

Erlend Loe

Després de la mort del seu pare i de caure de la bicicleta, en Doppler decideix abandonar casa seva a Oslo, la feina, els fills i la dona embarassada, i viure una vida solitària al bosc als afores de la ciutat. S’instal·la en una tenda de campanya, mata un ant per poder menjar, però més tard descobreix que l’animal té una cria, a la qual adopta i bateja amb el nom de Bongo. Amb el petit Bongo parla de l’estat del món que ha deixat enrere, del consumisme i del mantra de l’èxit personal. En Doppler decideix allunyar-se radicalment de la seva vida anterior, i recorre al bescanvi i fins i tot a petits furts per satisfer les seves necessitats.

Mostra libro

Hôzuki Ed Catalán - La lliberia...

Aki Shimazaki

La Mitsuko regenta una llibreria de vell especialitzada en obres filosòfiques. Allà passa els dies plàcidament amb la seva mare i en Tarô, el seu fill sord.

Cada divendres a la nit, però, es converteix en la cambrera d’un bar de clientela selecta. Aquesta feina li permet gaudir d’una independència econòmica, i aprecia les converses que manté amb els intel·lectuals que freqüenten l’establiment.

Un dia, una dona distingida entra a la llibreria amb la seva filla petita i els nens de cadascuna d’elles se senten atrets de seguida. Davant la insistència de la dona i per complaure en Tarô, tot i que normalment evita fer amistats, la Mitsuko acceptarà tornar-los a veure. Tanmateix, aquesta trobada podria posar en perill l’equilibri de la seva família.

Mostra libro

bestiari cultureta

Laura Gost

Bestiari cultureta recull els dotze capítols de la sèrie homónima que Laura Gost va publicar Núvol entre el 20 de noviembre de 2021 i el 2 de maig de 2022. L'autora hi desplega de manera subtil el seu sentit de l'humor, sovint àcid, satíric, sempre analític. Amb un ull mordaç, Gost agafa uns perfils típics de cada sector cultural —crítica literària i premis literaris inclosos— i, a partir d'un tic concret, fa un petit conte que li permet desmuntar els clixés, les maneres de fer, els llocs comuns, la cursileria, les ensabonades mútues, l'egoisme, les capelletes, els enfants terribles del panorama cinematogràfic català, l'egolatria de certs escriptors o, en general, el funcionament hipòcrita del sistema cultural. Aquestes dotze vinyetes conformen una mena d'auca que exposa sense pietat les vergonyes i l'impudor d'un seguit de personatges que no poden amb el seu ego i que, tot i així, sovint fingeixen modèstia i desperten la vergonya aliena.

Mostra libro

Ningú encaixa més que tu

Miranda July

Una dona que fantasieja mentre el seu veí pateix un atac d'epilèpsia; una jove que ensenya natació a tres avis al terra de casa seva; un esperpèntic taller de romanticisme... Miranda July ens mostra la tragicomèdia de ser conscients que no tenim cap connexió profunda amb la gent que ens envolta, sinó que simplement hi compartim espais: un pati comú, classes de costura o el forat pel qual mirem un striptease. Aquesta consciència és alhora un salvavides i un forat negre; fa riure i estremir segons com espetegui.

Mostra libro

Tinc un coll que fa pena

Nora Ephron

Amb una veu seductora, íntima, accessible i càlida, i un sentit de l'humor àcid i sense pèls a la llengua, Nora Ephron es retrata, en aquests assajos, com una cuinera obsessiva, una mare desastrosa i una ciutadana apassionada i militant. Però, per sobre de tot, ens parla obertament i amb perplexitat genuïna de l'experiència de fer-se gran, de l'envelliment del cos i la decadència de la ment, de la frustració de perdre el ritme i de veure que el món comença a girar massa depressa.
Valent, escandalosament divertit i sorprenentment commovedor, sobretot per la força i la veritat que contenen els textos, "Tinc un coll que fa pena" és un recull irresistible i deliciós ple de veritats innegables, anècdotes hilarants i reflexions que apel·laran a lectors de totes les edats.

Mostra libro

Avui que ens són familiars la...

Mercè Rodoreda

«L'home és dolent. Hi ha qui ho assegura fermament convençut. Jo crec que només ho és aquell que no té talent».

L'obra periodística de Mercè Rodoreda (1908-1983) ha estat escassament atesa, i si no la coneixem ens perdem una faceta de l'autora tan sorprenent com il·luminadora. Ens n'admirarà la basta i polifacètica cultura d'una jove de vint-i-cinc anys capaç d'entrevistar, sense que li tremoli la veu, des d'autors consagrats que menyspreen les dones escriptores fins a la dona i la filla del president Macià. Una Rodoreda esmolada escrivint crítica literària, teatral i cinematogràfica, satiritzant la flor i la nata de l'època i carregant contra els enemics de la llengua, prenent posició sense tebior. Una Rodoreda excepcionalment prolífica que també signava amb pseudònims, cal remarcar-ho: aquesta edició de Mercè Ibarz, endreçada per gèneres periodístics, n'hi atribueix alguns, els contextualitza i els consigna cas per cas.

«A la guerra que vindrà no li caldrà fer rajar sang: amb uns avions i fum en tindrà prou per a destruir les ciutats més grans: serà una lluita de cervells i no de cossos; triomfarà el més intel·ligent, i el més astut, o bé moriran tots plegats; serà potser l'única manera de trobar la pau: que en la guerra mori tothom».

«Ens cal tenir teatre català. Almenys un. Ens cal com el pa que mengem. ¿Que el pagarà el pobre contribuent que tan rebé defensa la «Cámara de la Propiedad»? Potser sí. Però quan els catalans paguem tantes coses que no hauríem de pagar, bé ens podem permetre el luxe de pagar-nos el goig de tenir vot i veu; potser llavors farem més cas del que tenim i donarem més importància al que serà nostre».

Mostra libro