Altri libri che potrebbero interessarti

• 

  Un pis al ensanche: Comedia en...

  Jose Feliu y Codina

  • 0
  • 0
  • 0

  Un pis al ensanche by José Feliú y Codina is a one-act stage comedy written in the late 19th century. Set in contemporary Barcelona, it centers on a bachelor's Eixample apartment and the romantic mix-ups that swirl around it. The play playfully explores courtship, jealousy, and gossip as a wedding plan collides with old flames and new tenants. The action follows Feliu, a middle-aged bachelor preparing to marry Eulalia and vacate his beloved flat. While a meticulous notary keeps asking if he is truly decided, two prospective tenants arrive: Carreras, a hot-blooded gentleman, and Guadalupe, his former fiancée, whose engagement to him collapsed amid rumors about a notorious "invited guest." Recognizing each other in Feliu's living room, they relive their quarrel and trade accusations, with Feliu awkwardly mediating. The argument uncovers that the scandalous guest was Eulalia herself, prompting Feliu to break off his wedding and cling to his bachelor's life. The notary reappears as Feliu nudges Carreras and Guadalupe toward reconciliation, and a final message announces that the scheming Miralles has married Eulalia—leaving Feliu happily in his old apartment and the estranged pair newly open to making peace. This Catalan-language digital edition is prepared with active navigation, clean typography, a custom cover and a reading file stripped of source-site notices, donation text and unnecessary external links.

  Mostra libro

• 

  Aigues encantades

  Joan Puig i Ferreter

  • 0
  • 0
  • 0

  "Aigües encantades" by Joan Puig i Ferreter is a Catalan stage drama written in the early 20th century. Set in a mountain village gripped by drought, it pits religious tradition and sacred legends about "enchanted" waters against a modern, rational bid to capture and distribute that water. The central figures include the rebellious student-teacher Cecilia, her devout parents Pere Amat and Juliana, the wavering schoolmaster Vergés, the forceful priest Mossèn Gregori, and a persuasive outsider who promises practical salvation. The result is a charged portrait of faith, fear, progress, and community power. The opening of the play presents a tense home scene: while bells toll for a penitential procession, Cecilia rejects the village's rites, sparring with Vergés and clashing bitterly with her authoritarian father and sorrowful mother. News spreads of a well-spoken foraster who claims the village can draw real water from the supposedly sacred pools, and Mossèn Gregori quietly prepares to neutralize him. A scandal erupts when Amat reports that Cecilia has publicly embraced the newcomer, hardening his resolve against her. In the next scene, at the shepherd Romanill's courtyard, villagers gather; the batlle and Amat try to intimidate the host, but a crowd floods in as the outsider—an engineer—insists he brings peace and a practical plan, not an assault on belief. The people waver between curiosity and hostility as he begins to explain that the "enchanted" waters are living and accessible, and the confrontation remains unresolved as tensions crest. This Catalan-language digital edition is prepared with active navigation, clean typography, a custom cover and a reading file stripped of source-site notices, donation text and unnecessary external links.

  Mostra libro

• 

  El barquer

  Jez Butterworth

  • 0
  • 0
  • 0

  Un dia de finals d'agost, a la convulsa Irlanda del Nord de l'any 1981. Mentre un grup de joves presos de l'IRA reclama l'estatus de pres polític amb una vaga de fam que ja ha deixat víctimes mortals, a la granja dels Carney se celebra el dia de la collita: un dia de festa que es veurà bruscament interromput per un esdeveniment inesperat.
  
  L'autor anglès Jez Butterworth signa aquesta monumental història familiar: una epopeia de lleialtats i fractures, de traïcions i redempcions, que travessa el conflicte angloirlandès de l'últim quart del segle XX i n'explora les conseqüències íntimes.

  Mostra libro

• 

  La brama del cérvol - Una...

  Joan Yago, La Calòrica

  • 0
  • 0
  • 0

  Un vell hotel de muntanya enmig del no-res. Alguns han vingut des de molt lluny per sentir la majestuosa brama del cérvol; totes les guies ho descriuen com una experiència única. D'altres han vingut a tancar un important negoci immobiliari o a intentar salvar el seu matrimoni. També hi ha un grup de creadors escènics que espera passar uns dies discutint sobre les possibilitats del teatre polític per transformar la societat, i dues noies perdudes al bosc, a la recerca d'una festa secreta que, segons diuen alguns, se celebra en aquella vall des de fa mil anys.
  Històries múltiples, personatges que es creuen: uns estan paralitzats pel sentiment de buidor, d'altres necessiten escapar del soroll... Però tots estan sols al món, o això és el que es pensen. Mentrestant, van passant els dies i encara ningú ha sentit la brama dels cérvols.

  Mostra libro

• 

  Nausica: Tragedia en tres actes...

  Joan Maragall

  • 0
  • 0
  • 0

  "Nausica: Tragedia en tres actes treta de l'Odissea d'Homer" by Joan Maragall is a tragedy written between 1908 and 1911. This posthumous work reimagines the encounter between adolescent Princess Nausica and the mature hero Ulysses as he journeys home to Ithaca. Inspired by Goethe's version, Maragall explores the impossible attraction between the youthful princess and the seasoned wanderer, each bound by their inescapable destinies. The tragedy concludes with a tearful farewell rather than despair, as both characters accept their separate fates. This Catalan-language digital edition is prepared with active navigation, clean typography, a custom cover and a reading file stripped of source-site notices, donation text and unnecessary external links.

  Mostra libro

• 

  L'Escrita

  Perejaume

  • 0
  • 0
  • 0

  ¿Com exercir l'escriptura com una força còsmica més? ¿Com procurar-se un discurs en el qual, més enllà de les personals, hi dominin causes territorials o climàtiques? ¿Com accedir a una escriptura de la matèria o compartida amb la matèria, que doni alternatives i camp a la nostra creació tan cansadament humana?
  
  Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957) és artista i escriptor. Ha publicat Ludwig Jujol (1989), Oïsme (1998), Obreda (2003), Pagèsiques (2011), Mareperlers i ovaladors (2013), Paraules locals (2015), Treure una marededéu a ballar (2018) i El sol i les fogueres (2022), entre altres llibres.
  
  «Escriure per repetició, com els arbres. Perquè tot allò que es repeteix, perdura. Per a Perejaume, escriure és una delectació constant envers la ciclicitat i el poder de reversió i erosió que hi amaga», Carla Marco (La Lectora)
  
  «Hi ha aventures literàries que creen llibres híbrids i inclassificables, amb les seves regles i coordenades. És el cas de Perejaume, que crea un espai propi i transferible, exigent però permeable, conscient que necessita fer partícip el lector», Francesc Serés (Diari Ara)
  
  «Perejaume parla com el poeta que també és, perquè la seva mirada és poètica i agrària, dos elements que queden palesos en la seva obra», Montserrat Serra (Vilaweb)
  
  «Perejaume és un pensador modern, no pas d'un nostàlgic encallat en el romanticisme», Joan Burdeus (Quadern, El País)
  
  «Semblaria que l'objectiu de Perejaume és llegir el món per primer cop amb una mirada primigènia, singular i solitària, com si el veiés realment per primera vegada i, fascinat pel que ha vist, tan sols ho pogués descriure i dir portant el llenguatge fins als límits de la densitat i el fulgor, com si la revelació de l'esperit descobert transcendís i fes explotar els recursos verbals», Ponç Puigdevall (Quadern, El País)
  
  «Hi ha obres que no existirien sense els textos, les obres i instal·lacions de Perejaume; sense la sofisticació popular de Sagarra i la delicadesa espiritual de Carner, sense Verdaguer i sense el Cançoner de Milà i Fontanals» Julià Guillamon (Cultura|s, La Vanguardia)
  
  «Qualsevol escriptor, en qualsevol moment, té una actitud solitària respecte del seu temps, però és una actitud sentida, de ser conscient de quina és la teva tradició i del teu paper aquí. Agamben diu que no escriu pels coetanis, ni pels que vindran, sinó pels morts. Jo m'hi apunto. També en Perejaume hi ha aquesta connexió, una persona amb qui he tingut la sort de tenir força relació», Toni Sala

  Mostra libro