La porta del sol

Elias Khoury

Casa editrice: Club Editor 1959

Sinossi

La porta del sol és la gran novel·la de la Nakba. Aquesta declaració, compartida pels crítics d'arreu del món i pels historiadors que coneixen a fons la història de Palestina, té moltes implicacions. La primera és biogràfica: Elias Khoury, tot i no ser palestí, va lligar el seu destí als habitants d'un país esborrat del mapa i va lluitar tota la vida perquè tornés a existir. La segona és literària: poques vegades com aquesta l'invent formal d'un novel·lista ha sabut restituir l'existència en totes les seves dimensions. En una habitació d'hospital, un vell està en coma i un jove el reté explicant-li les mil històries que han compartit —les dels habitants del camp de Sabra i Xatila, evacuat ja en el moment d'aquesta llarga conversa d'un quasi fantasma amb un moribund. 

"L'obra d'Elias Khoury és tota ella un recordatori del poder de la literatura per posar nom a allò que la injustícia vol esborrar", escriu Luz Gómez al pròleg d'aquest volum. I Blanca Llum afegeix: "La porta del sol és una conversa en què una multitud de veus conforma una polifonia transparent i esquinçada sobre la catàstrofe que viu la població palestina. No només es tracta de recordar, sinó de dir per què es parla i per què s'erigeix un discurs que alhora pot ser una dissertació sobre la militància, un relat sobre les coses i els dies i el futur que malgrat tot existeix, una oració fúnebre i un cant a les cases que es tomben, a les oliveres que sobreviuen i a la fraternitat que sorgeix de les condicions més difícils i extremes, més abusives i tristes, més doloroses i injustes."

Disponibile da: 22/01/2025.

Lunghezza di stampa: 608 pagine.

Altri libri che potrebbero interessarti

I si - Especulacions sobre...

Adrià Pujol Cruells

Aquest assaig té lloc a la cua d'una oficina de correus. N'hi ha per a una bona estona. Després d'intercanviar quatre paraules amb l'home que té davant, Adrià Pujol Cruells es llança a especular: ¿Què passa quan ens posem a pensar al voltant del llenguatge, aquesta espècie d'eina que ens fa humans i amb què ens expliquem el món; aquesta mena de presó mental de la qual no podem fugir, però que ens serveix per dir la paraula llibertat, que ens és tan indispensable per fer literatura com per escriure la llista de la compra; aquest invent que permet els idiomes, els argots, les arengues i les declaracions d'amor?
Esmolades i amb un sentit de l'humor de vegades hilarant, les reflexions de l'autor (que apunten tant a ell mateix com als altres) són volgudament provocadores per tal de dur el llenguatge i la producció literària al centre d'una disquisició que es vol lliure i sense traves.

Mostra libro

El dret a la llengua - Per una...

Vicenta Tasa Fuster

On hi ha persones hi ha parla, perquè la comunicació és un imperatiu per crear comunitat. Totes les llengües són productes naturals i són totes iguals. Sabem que qualsevol homogeneïtat s'imposa sempre per la força, i no podem tolerar la desaparició de cap llengua. La pèrdua de diversitat lingüística que pateix l'espècie humana és contra natura, i reclama la mateixa urgència d'acció que tots els altres ecocidis. 
El 1996, amb l'objectiu de combatre la injustícia que suposa el declivi i la mort de llengües, naixia la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, per establir que totes les comunitats humanes han de poder viure amb plenitud en la seva llengua. Com que aquesta necessitat segueix sent vulnerada arreu, El dret a la llengua commemora i sobretot reivindica les lluites i exigències de la Declaració adaptant-la a l'estat actual del món, que ara com ara té una idiosincràsia frenètica i demofòbica que accentua i multiplica el perill en què es troba la diversitat lingüística. 
És, doncs, una declaració d'intencions rotunda, un crit per recordar que la diversitat humana i la lingüística són cares de la mateixa moneda, i que tot lingüicidi és un genocidi que cal no només condemnar, sinó sobretot evitar.

Mostra libro

Crònica universal de 1427

Jacob Mompó Navarro

La 'Crònica universal de 1427', escrita la segona meitat del segle XV, s'emmarca en un context històric en què la redacció d'aquests tipus d'obres historiogràfiques no era cap novetat. De fet, aquesta 'Crònica' dona per finalitzat el període de major efervescència quant a la producció de cròniques universals en català, que van viure una època d'esplendor al llarg dels segles XIV i XV. L'obra es pot dividir en tres parts molt desiguals entre si: a la primera, la més extensa, l'autor narra la història bíblica des del Gènesi fins a la mort i passió de Jesucrist. La segona part es fonamenta en les dues principals autoritats medievals, la imperial i la pontifícia, per bastir el relat històric des de la mort de Crist fins als inicis del regnat de Pere el Gran. A partir d'aquest punt, la crònica perd el seu caràcter universal i se centra en els afers reials i militars de la Corona d'Aragó fins al regnat d'Alfons el Magnànim, parant especial atenció en els fets històrics –i també en altres d'anecdòtics– del regne de València. L'objectiu del compilador és mostrar el paper dels monarques de la Corona d'Aragó, i especialment del regne de Valencia, com a part integrant del torrent ininterromput de aquella historia universal.

Mostra libro

Desobediència civil

Hannah Arendt

L'assaig Desobediència civil va ser publicat per primera vegada el 1970. Es tracta d'un escrit que fa referència a la situació dels Estats Units durant la dècada de 1960 i l'inici de 1970, que al mateix temps proposa una potent anàlisi del present i de la possibilitat de transformar-lo.
En aquest text, Arendt parla de Sòcrates i Thoreau per traçar la diferència entre la desobediència civil i l'objecció de consciència. A partir d'aquí, es planteja una reflexió sobre el fet de dissentir i, alhora, sobre el consentiment, per acabar proposant una col·locació institucional dels grups de protesta. Arendt reivindica la possibilitat de cadascú de ser ciutadà en una dimensió de relació amb els altres, de determinar i eventualment modificar el món en el qual vivim. El lector té a les mans un valuós manifest a favor de la participació activa i de l'oposició a les prepotències dels governs i de les institucions.

Mostra libro

Pujol i jo - Les cares i les...

Txema Seglers

Qui és Jordi Pujol? És, sens dubte, el polític contemporani que ens ha determinat més la vida, el que més temps i amb més convicció ens ha governat, el que ha modelat el país amb més intensitat, amb un programa de regeneració col·lectiva a partir de la seva idea de nació.
Cadascú té el seu propi Pujol, un de personal, fet a partir del seguiment als mitjans de comunicació i del contacte al carrer. Però com el veuen els que l'han tractat de prop? Ja sigui des de la devoció o l'antipatia, des de l'amistat o l'antagonisme, des de l'amor o el ressentiment… mai des de la indiferència. A partir del testimoni de vint-i-set noms de primera fila, ara podrem fer-nos una idea neta de com és en realitat l'home que ha presidit el Govern de la Generalitat durant vint-i-tres anys, del seu dia a dia i de com s'està construint la memòria que en tindrem.
Analític i atrevit, sincer i sense pèls a la llengua, Pujol i jo —és a dir, Pujol i Txema Seglers, Pujol i cadascú que té veu en aquestes pàgines, Pujol i cada lector— és el llibre que ens permetrà sentir que veiem davant nostre, mentre llegim, una persona d'una magnitud inabastable per a la història de Catalunya. Amb totes les cares i totes les creus.
ELS 27 TESTIMONIS: Lluís Bassets, Paola Lo Cascio, Joan B. Culla, Enric González, Jaume Reixach, Siscu Baiges, Roger Palà, Lluís Foix, Joan Tapia, Jordi Amat, Francesc-Marc Álvaro, Josep Ramoneda, L'home sense nom, Josep Maria Bricall, Arcadi Espada, Salvador Cardús, Ferran Casas, Xavier Domènech, Josep Maria Pou, José María Mena, José Antich, Miquel Sellarès, Núria Orriols, Artur Mas, Xavier Trias, Irene Rigau, Miquel Roca

Mostra libro

No me'n recordo de res

Nora Ephron

Nora Ephron és una de les escriptores feministes més incisives i hilarants de la literatura nordamericana del segle XX, una articulista d'energia imparable i una guionista de cinema multipremiada. No me'n recordo de res és un recull dels seus articles més mordaços i afilats que ofereixen una mirada còmica sobre el passat i una crítica àcida i personal contra les vicissituds de la vida moderna.
Aquestes pàgines ens transporten des de la seva primera feina a la sala de correus de la revista Newseek a les sis fases del correu electrònic, des de records de les festes glamuroses i bullicioses dels seus pares a la vida plena de "moments senils" —o, com en diu ella, "moments Google"—, des dels fracassos més estrepitosos de la seva carrera a les millors alegries. Plena de perspicàcia i d'observacions autèntiques i encertadíssimes, No me'n recordo de res és un recull deliciós i punyent d'una de les escriptores més desacomplexades del panorama nordamericà.

Mostra libro