Altri libri che potrebbero interessarti

• 

  Seré el teu mirall

  Lluís-Antón Baulenas

  • 1
  • 0
  • 0

  Barcelona, 2003. En Jaume Pedrol és un professor de literatura retirat abans d'hora i de mala manera. Després de perdre un amic i una orella amb pocs dies de marge, ho deixa tot i acaba treballant en un bar de mala mort del Raval. Allà, per atzar, li salva la pell a un personatge tèrbol que està ficat en una teranyina de negocis corruptes. Com a «agraïment», aquest home li ofereix una feina en una immobiliària fantasma que es dedica a blanquejar diners de grans fortunes. En Jaume accepta l'oferta, i allà topa amb en Vallès, un arquitecte milionari obsedit en comprar una colla de remuntes aberrants que afecten edificis històrics de la ciutat. Vol enderrocar-les, esborrar-les del mapa, i en Jaume s'haurà de barallar amb aquest caprici. Tots dos, com la mateixa ciutat, intenten redimir-se dels pecats del passat, i això no és fàcil.
  «VET AQUÍ AQUESTA CIUTAT QUE QUEIA, PERÒ SEMPRE ES TORNAVA A AIXECAR, QUE DES DELS ROMANS ES DESTRUÏA I ES RECONSTRUÏA. I QUE GENERAVA TOTA MENA D'ESPÈCIMENS PECULIARS, DE CRIATURES ESTRANYES COM EL SENYOR VALLÈS O COM JO MATEIX…»

  Mostra libro

• 

  Histèries d'alta volada -...

  Noelia Arrotea

  • 0
  • 0
  • 0

  Aterra discretament a Barcelona l'apocat Maurici Azucena, president del consell d'administració i conseller delegat d'AENA, un querubí flonjo descendint dels cels socialistes, la cúpula espanyola de ferro instal·lada sobre el show de Truman català. Azucena és un home 51% públic i 49% privat, una rèplica de l'empresa que presideix. Estem davant d'un home d'estat que remena les cireres, que calla les coses que tots voldríem saber. Segons afirma en Sensat des del pedestal de les seves inquietuds intel·lectuals se li ha ficat entre cella i cella que vol relacionar-se amb una musulmana tradicional, a veure com són al llit, té ganes d'esbrinar si l'Imam explicava alguna cosa que la resta de simples mortals no sabem.
  ----------------
  Durant aquesta primera temporada de deu episodis que ara finalitza, la Noèlia Arrotea ha tocat de cara els temes més controvertits del país: el món del cava, el Liceu, el Barça, les escoles de negocis, la banca catalana, la pederàstia, l'Opus Dei i els Jesuïtes, el món editorial, TV3, Junts i Esquerra i els mitjans de comunicació, l'Ajuntament de Barcelona d'Ada Colau i el Hard Rock Cafe, la Copa Amèrica de vela i el govern de Jaume Collboni, l'economia blava i Vox Catalunya, l'ampliació de l'aeroport, la immigració, l'espanyola i l'estrangera, el PSC del president Illa com a president de la Generalitat de Catalunya, la Fèria d'Abril a Catalunya i Aliança Catalana. La Noèlia ens ha retratat també, al llarg dels deu episodis, la Barcelona actual des de la seva base d'operacions al Born: la consulta del carrer Jaume Giralt i la masmorra del carrer Copons. S'ha especulat molt sobre "la gran novel·la de Barcelona". Però és que no hi ha una sola Barcelona, sinó moltes, superposades i calidoscòpiques, sovint enfrontades o ignorades entre si, com diu en Xavier Díez. No existeix Barcelona, sinó com ens recordava l'enyorat Manolo Vázquez Montalbán, Barcelones, en plural, amb una dimensió més que polièdrica, amb una substància inaprehensible, amb un tacte esmunyedís. Ningú al país escriu ficció tan frec a frec amb l'actualitat del nostre present i amb tanta valentia com ella. Els seus relats s'avancen fins i tot al periodisme d'investigació nostrat. Una provocadora barreja entre realitat i ficció, ben informada, que denota un coneixement profund de les misèries de l'establishment català. Una lectura que val la pena i que esdevé una font de primer ordre per reconstruir la història d'un temps i d'un lloc concrets. La psicòloga, immigrant més o menys il·legal, és una dona desacomplexada en la seva manera de ser, sense inhibicions socials ni sexuals i amb un instint primitiu de justícia.
  Pablo Odell, editor

  Mostra libro

• 

  Les hores noves

  Julià Guillamon

  • 0
  • 0
  • 0

  Les hores noves és un llibre lluminós i vital. Parla de plantes, conreus i bèsties, de gent que encara viu de la terra i del bosc, de muntanyes i rieres, de cases de pagès buides i habitades, dels fenòmens atmosfèrics i dels canvis que es produeixen al paisatge al llarg d’un any, des de la primera pluja de setembre fins a les calorades d’un estiu amb risc d’incendi. 
  Pren com a referent el llibre de Josep Pla Les hores, del 1953, i l’adapta a un entorn canviant en el qual molts hem perdut la relació amb la natura. En un parell de generacions, la introducció extensiva de la mentalitat urbana ha transformat la manera de ser al món. Julià Guillamon observa, explica, conversa amb un antic carboner o amb una colla de peladors de suro portuguesos. Busca formes noves d’anomenar i descriure el lliri, la camèlia i la flor d’estepa, el moviment d’un dragonet que ha entrat dins de casa, la sega a la moderna, amb uns grans tractors John Deere. I reviu la història de l’Emili Soms, l’home que ha recuperat més de cinquanta varietats de poma perdudes a la vall d’Arbúcies. El món potser no és com voldríem, però el que tenim té un valor immens.

  Mostra libro

• 

  Les petites vampires

  Maria Guasch

  • 0
  • 0
  • 0

  La Natàlia té quinze anys i torna al poble, com cada any, per passar-hi l'estiu i veure l'Emma, la seva millor amiga de la infantesa, que té la sang malalta i ha patit des de petita la por i l'hostilitat dels veïns. Al llarg dels anys, les dues amigues han creat un món propi guiat per les dues passions principals de l'Emma: l'amor a la seva cosina Candela i l'odi cap als forasters que fa temps es van instal·lar a la masia de Les Agulles. Al mateix autobús en què viatja la Natàlia camí del poble hi puja el Martín, un jove universitari que aprofita les vacances per donar un cop de mà a la Candela rere la barra del bar familiar: el que ell concep com una aventura per escapar del tedi i l'angoixa vital el porta a endinsar-se en un ambient teixit de relacions estranyes de les quals no comprèn res. Amb una prosa minimalista i continguda, sense floritures, Maria Guasch ha bastit una novel·la gòtica i inquietant, poderosa i pertorbadora, que explora la maldat i la rancúnia que s'amaguen a dins les cases d'un poble petit i claustrofòbic.

  Mostra libro

• 

  Estimat senyor fiscal

  Maurici Serrahima

  • 0
  • 0
  • 0

  Una història psicològica i sòrdida de Maurici Serrahima sobre la fragilitat moral, la distorsió de la veritat i les contradiccions que tots arrosseguem.
  Presentem la història de Carles Creus, un home condemnat a mort per l'assassinat d'un metge prestigiós. Per defensar-se dels fets que l'inculpen, es dirigeix al fiscal de la causa escrivint-li una llarga carta des de la seva cel·la, en la qual decideix explicar la veritat, tota la veritat i res més que la veritat. 
  Una història psicològica, sòrdida i fosca que ens descobreix fins a quin punt poden arribar les contradiccions de les persones. 
  "Estimat senyor fiscal és un dels textos pioners del gènere policíac en català, i sens dubte, un dels més originals." -Àlex Martín Escribà
  Amb aquesta premissa inquietant, Estimat senyor fiscal s'endinsa en els meandres més foscos de la consciència humana per mostrar-nos fins on pot arribar l'autoengany, la culpa i la necessitat desesperada de ser escoltat. Amb una narració densa, sòbria i altament introspectiva, Maurici Serrahima construeix una història psicològica i sòrdida, que va molt més enllà del cas criminal que la motiva: és un relat sobre la fragilitat moral, la distorsió de la veritat i les contradiccions que tots arrosseguem.
  Un text que incomoda, que fa pensar, que colpeja amb silenci. Autor d'una obra diversa i influent, amb dietaris de gran valor històric i assajos sobre literatura i pensament, Serrahima es distingeix també com a narrador amb títols com Estimat senyor fiscal (1955), una de les seves obres de ficció més intenses i inquietants.
  En aquesta novel·la, la seva capacitat per penetrar en els racons més foscos de la consciència humana es manifesta amb plenitud, consolidant-lo com una veu literària sòlida i original dins la narrativa catalana contemporània. Escriptor de la veritat incòmoda, observador dels clarobscurs de la condició humana i defensor de la dignitat intel·lectual en temps difícils.
  Estimat senyor fiscal és una de les novel·les més potents i singulars de Serrahima, una peça clau dins la narrativa catalana de postguerra, escrita per un autor que va combinar l'activisme intel·lectual amb una mirada literària implacable.
  Una obra intensa i psicològicament complexa. Serrahima construeix una veu narrativa carregada de tensió interior, que captiva el lector amb la cruesa i lucidesa d'una confessió desesperada.
  Narració en forma epistolar que atrapa. El recurs de la carta al fiscal crea una atmosfera íntima i opressiva que apropa el lector directament al pensament del protagonista. 
  Exploració profunda de la culpa i la veritat. La novel·la aborda el delicat límit entre la justificació i l'autoengany, fent-nos qüestionar qui diu la veritat... i si importa.
  Retrat sòrdid però lúcid de l'ésser humà. Sense concessions ni moralismes, l'autor mostra les contradiccions més fosques de la condició humana amb gran habilitat literària.
  Un clàssic contemporani amb veu pròpia. Amb un estil sobri i penetrant, Maurici Serrahima demostra perquè és una de les veus més interessants i singulars de la narrativa catalana contemporània.

  Mostra libro

• 

  Aterratge

  Eva Piquer

  • 0
  • 0
  • 0

  La protagonista d'Aterratge decideix volar a Islàndia amb tres desconeguts per fotografiar-se dins la carcassa d'un avió estavellat el 1973. Una decisió que mai hauria pres abans de Tot Allò. Però el viatge desperta alguna cosa al fons del pou. Una altra decisió, escriure al pilot que va caure fa cinquanta anys. El Gregory respon, li explica tots els detalls de l'aterratge sense mica de literatura. I ella, que veu símbols a cada cantonada, s'adona que no pot passar-se el futur fent veure que el passat no ha passat.
  Entremig, una pandèmia, amics i lectures que són bots salvavides.
  "Un Aterratge que fa l'efecte que s'enlairarà ben amunt i volarà molt de temps." Lluís Llort a El Punt Avui — Eva Piquer continua
  "L'excentricitat de l'aventura islandesa és un consol" Julià Guillamon a La Vanguardia — De la por al buit i a l'esperança
  "Llegir Aterratge ha sigut especial. Abans de començar el llibre ja sabia que no em deixaria indiferent." Helena Batlle a Revista Mirall — Ressorgir

  Mostra libro