Les altres Generalitats - Organismes similars a la Corona d'Aragó i Europa

Autores Varios

Casa editrice: Publicacions de la Universitat de València

Sinossi

La Generalitat Valenciana de l'època foral no va ser un 'unicum' en la història europea. Institucions més o menys semblants van funcionar entre el segles XIV i XVIII en altres indrets del continent, especialment al si d'aquelles monarquies que, en comptes de seguir la via de l'absolutisme, es van veure obligades a mantenir els organismes representatius que feien contrapès al seu poder –corts, parlaments o estats generals. Hi hagué assemblees representatives ﬁns i tot a països on triomfà la centralització extrema al voltant del monarca, com França o Castella, però el seu pes va anar minvant al llarg del temps, mentre que a la Corona d'Aragó, tant als seus estats ibèrics com als italians; als territoris vassalls dels ducs de Borgonya, inclosos els Països Baixos; a regions de França que havien format part durant molt de temps de l'Imperi Germànic, com la Provença; a la mateixa Anglaterra; a certes regions d'Itàlia; a Navarra, o a la Confederació Helvètica, la tradició "pactista" –que no hem de confondre amb "democràtica", però que permetia major implicació de la societat, o almenys dels grups privilegiats, en la gran política– va durar molt més. En moltes d'aquestes regions, aquells grups van aconseguir fer un pas més en el control dels impostos que ells mateixos havien votat: van generar diputacions permanents que en gestionaven la recaptació i ﬁns i tot les despeses a què s'havien de destinar. Algunes d'aquestes "diputacions" acabaren també per adquirir noves competències i una certa càrrega simbòlica que les convertirien, d'alguna manera, en la "veu" dels seus estats.

Disponibile da: 03/02/2025.

Lunghezza di stampa: 296 pagine.

Scienze sociali

Altri libri che potrebbero interessarti

Ocell de bosc Mirar pensar-hi...

Antoni Puigverd

Un àlbum de records, idees i pensaments, en què l'Antoni Puigverd expressa la seva visió del món, a través de textos de formats molt diferents.Les experiències al voltant del menjar, des dels primers records amb la família fins al present, són reviscudes en aquest llibre amb pausa i amb una ambició literària cada dia més difícil de trobar. 

Com a La finestra discreta, també de Libros de Vanguardia, Ocell de bosc és una barreja de dietari i llibre de memòries que beu de la tradició de Pla, Leopardi o Goethe.Diversos gèneres s'hi barregen: del narratiu a l'aforístic, de l'assaig literari a l'elegia. També hi treuen el cap figures de l'escena política, amb qui l'autor ha compartit taules i sobretaules. Sense oblidar la crítica a "un temps que s'esforça a ser tràgic i frívol alhora, un temps en el qual, com ja deia Jacques, el criat de Diderot, tothom corre i vola, però encara ningú no sap on va".

Mostra libro

Pensar diferent

Josep-Maria Terricabras

En una primera part analítica, de llegat personal, i en una segona part testimonial com a eurodiputat al Parlament Europeu, les reflexions de Terricabras ens ajuden a mirar la complexitat del món amb esperit crític i esperançat. La situació catalana i espanyola; la pobresa i el capitalisme; les ideologies i la democràcia; el conformisme imperant; la manca de consciència lingüística, sobretot entre els professionals de la paraula; la visió més  menys convencional de déu, fins i tot per part d'ateus i agnòstics... Aquests són alguns dels grans temes de l'últim assaig d'un dels pensadors més importants del país. 
«Com més va, menys m'agrada el món que m'ha d'acomiadar. M'hi sento molt incòmode i no crec que sigui només perquè m'he fet gran.»

Mostra libro

Ànima de república - Crònica...

Aleix Sarri

El 31 de maig de 1410 Martí l'Humà mor sense un hereu clar i provoca una pèrdua crucial. Martí va ser l'últim sobirà català: la corona catalanoaragonesa passava a mans d'un rei foraster, i el projecte castellanitzador posava la directa. Des d'aleshores, la relació de Catalunya amb Castella (després, Espanya) ha estat una espiral sense fi de confrontació i repressió. Empresonaments, exili, espoli, persecució lingüística i xoc rere xoc entre dues cultures polítiques antagòniques. La derrota de 1714 va ser l'estocada final en uns segles de lluita i conflicte constants en què el poble català va deixar prou mostres del seu anhel de llibertat, la seva ànima de república i la seva capacitat de recuperar-se de les pitjors atzagaiades.

Aquest llibre repassa amb estil narratiu grans episodis i els protagonistes (des dels més cèlebres als més anònims) de la crònica política catalana d'aquests tres segles, que sovint són un mirall inquietant de la relació actual entre Catalunya i Espanya.

La història política a l'arrel de la identitat catalana

Mostra libro

De viatge pel país de la sang -...

Per Nyholm

Una guerra devastadora sacseja el cor d'Europa. Vladímir Putin vol una Gran Rússia, des de l'oceà Pacífic fins al mar Bàltic. Aquest desig d'expansió és una constant històrica que dura segles, des de Pere el Gran. 
Ara Rússia terroritza Ucraïna, un país democràtic que es gira cap a Europa i que va cometre el sacrilegi de donar l'esquena a Moscou. Els ucraïnesos, comandats per Volodímir Zelenski, resisteixen els embats russos i tenen la convicció que se'n sortiran.
Per Nyholm, veterà periodista danès que ha bregat en desenes de conflictes arreu del món, transita pels escenaris de la guerra al país de la sang, amb un llibre d'Heròdot a la butxaca, i recull les paraules de les víctimes de la barbàrie que perpetra Rússia, i hi posa context. 
Lviv, Txernivtsí, Úman, Voznessensk, Mikolaiv, Kíiv, Khàrkiv, Poltava, Odessa… Noms de ciutats que gairebé no sabíem i que ara Nyholm recorre, sense armilla i amb una llibreta a la mà, per explicar-nos què hi passa, com viuen els seus habitants enmig de la catàstrofe que els assetja, de quina manera gestionen la por del dia a dia. I quines són les escletxes per on entra l'esperança.

Mostra libro

Els homes no són illes - Els...

Nuccio Ordine

Partint de la cèlebre meditació de John Donne, Nuccio Ordine amplia la seva «biblioteca ideal» convidant-nos a llegir—i rellegir—més pàgines escollides de la literatura universal. Convençut que una cita brillant pot despertar la curiositat del lector i animar-lo a llegir l'obra de la qual procedeix, Ordine continua la seva defensa dels clàssics, demostrant que la literatura és fonamental per fomentar l'entesa i la compassió entre les persones. En una època marcada per l'individualisme, les terribles desigualtats socials i econòmiques, la por del «foraster», l'antisemitisme i el racisme, aquestes pàgines ens conviden a comprendre que «viure per als altres» és una oportunitat de dotar de sentit les nostre vides. Com «La utilitat de l'inútil» i «Clàssics per a la vida», aquest nou volum és una defensa i un himne de tot allò que, lamentablement, una part de la societat acostuma a menysprear perquè no reporta profit material.

«Ordine milita contra la mercantilització de la cultura i contra la burocratització de l'ensenyament, però sobretot contra la degradació dels principis humanistes i il·lustrats que han sostingut la formació dels ciutadans a Europa».
Domingo Ródenas, El Periódico

«En Els homes no són illes Nuccio Ordine desenvolupa i actualitza els encertats arguments de l'exitós assaig La utilitat de l'inútil posant especial èmfasi a la necessitat de ser més solidaris i resistir al dogma».
Andrés Seoane, La Lectura (El Mundo)

«Ordine connecta amb el present una cinquantena de joies literàries, des de la Metafísica d'Aristòtil a Les ones, de Virginia Woolf, passant per El rei Lear de Shakespeare, Montaigne i Emily Dickinson».
Jordi Nopca, Ara

«Una selecció de fragments de clàssics –Plutarc, Sèneca, Shakespeare, Ariosto, Ibsen, Camus– que desmantellen els supremacismes i fan vibrar el costat lluminós de la vida».
Núria Navarro, El Periódico

«Nuccio Ordine recupera el prestigi de la literatura clàssica per no perdre la memòria i afrontar el present amb coneixement».
Joan Carles Martí, Abril (El Periódico)

«Un deliciós assaig traduït al català per Jordi Bayod, on aflora d'una banda una erudició exquisida i, per una altra, un sentiment de compassió extraordinari que combrega amb una qualitat universal que semblem haver perdut de vista: la comprensió».
Eric Gras, El Periódico Mediterráneo

Mostra libro

Pensar l'assaig en el segle XXI

Autores Varios

En més d'una ocasió, Joan Fuster va especular amb la idea de la caducitat de l'assaig. Si es donaven determinades circumstàncies, aquest gènere literari, emblema de la modernitat, podria deixar de tenir sentit en la societat del segle XXI. Tanmateix, ara que ens acostem al primer quart de la centúria, sembla que l'assaig manté un paper clau en el món cultural. Serà així en el futur? Davant de reptes com la crisi climàtica o la intel·ligència artificial, aquest «reducte humanístic d'opinió», pot continuar vigent? En aquest volum, sis especialistes agafen el guant de Joan Fuster i reflexionen sobre l'assaig actual, alhora que s'interroguen sobre el seu desenvolupament al llarg de les pròximes dècades. Des de la teoria literària fins al feminisme, des dels processos editorials i periodístics fins a la carrera acadèmica, el llibre conjuga diferents arguments i perspectives per a suggerir algunes respostes i, sobretot, per a suscitar noves preguntes.

Mostra libro