Altri libri che potrebbero interessarti

• 

  La festa de Gerald

  Robert Coover

  • 0
  • 0
  • 0

  Ros, una actriu de teatre i de cinema pornogràfic, apareix de sobte assassinada en la festa que Gerald dóna a casa seva. Aquest és el primer d'un seguit de fets, alhora extraordinaris i banals, que el lector anirà descobrint amb el seguiment minuciós de tot el que el protagonista fa, diu, sent i recorda en les hores que triga a acabar la celebració: la investigació de la policia, les altres morts, les persecucions sexuals, l'homenatge de la gent de teatre a l'actriu morta… Com ha dit la crítica, «La festa de Gerald» és «un relat policial alhora metafísic i còmic, un conte de Grimm, una tragèdia grega i una novel·la experimental, tot a la vegada». Aquest llibre, complex fins a límits sorprenents i summament enginyós, i acompanyat d'un nou pròleg de Laura Fernández, delectarà els lectors gràcies a la seva perícia narrativa, la seva intel·ligència i el seu sentit de l'humor.
  «Brillant, intel·ligent, lúcida, divertida fins a la rialla. Falten paraules per descriure aquesta novel·la esplèndida»
  Quim Monzó  
   «Robert Coover ha escrit un Hieronymus Bosch: la seva obra té el mateix aire de malson, la mateixa força hipnòtica, la mateixa implacabilitat, la mateixa bellesa. Una novel·la extraordinària».
  William H. Gass 

  Mostra libro

• 

  Els meus amics

  Emmanuel Bove

  • 0
  • 0
  • 0

  A en Victor Bâton, la solitud i les ànsies d'estimar i ser estimat el devoren. Veterà de la Gran Guerra, malviu en una pensió dels suburbis de París i detesta la idea de guanyar-se la vida treballant. És un nàufrag solitari que s'aferra desesperadament a qualsevol tauló que troba en un oceà d'incomprensió. Sensible, de vegades obtús, sovint orgullós, propens a l'autocompassió i addicte al fracàs, Bâton és l'arquetip de l'antiheroi que desafia amb la seva fràgil presència l'hostilitat que representa, ara i sempre, la ciutat moderna.
  
  Emanuel Bove va escriure Els meus amics amb només vint-i-cinc anys. El seu estil despullat i de precisió quirúrgica —cinematogràfic, gairebé antiliterari— va fascinar el públic francès de fa un segle. Després va venir un llarg període de letargia i oblit editorial, però la posteritat és pacient, i l'obstinació dels admiradors de Bove —Beckett, Michon, Handke, Vila-Matas, Pàmies i el mateix prologuista de la nostra edició, Jordi Cornudella— fa temps que ha convertit Bove en un clàssic, i Els meus amics, en una obra mestra.
  
  
  «Ningú com ell té el do del detall colpidor», Samuel Beckett
  
  «L'experiència de llegir Bove és única», Pierre Michon
  
  «Bove va experimentar un tipus de solitud nova, diguem-ne contemporània, desconeguda fins aleshores», Enrique Vila-Matas
  
  «Bove hauria de convertir-se en el patró dels escriptors (purs), més que Kafka, i de la mateixa manera que Txékhov i Francis Scott Fitzgerald», Peter Handke

  Mostra libro

• 

  Lluny enllà el cel del sud &...

  Joseph Andras

  • 0
  • 0
  • 0

  Un retrat dels rostres múltiples de l’opressió en un tot en què el colonialisme, el racisme, el masclisme o l’explotació animal funcionen segons la mateixa lògica perversa.  
  A Lluny enllà el cel del sud, Joseph Andras camina per París darrere dels passos del fantasma de Nguyen Ai Quoc, un jove vietnamita que va arribar a la ciutat cap a 1917 o 1918 i que més endavant es convertiria en Ho Chi Minh, líder independentista i figura emblemàtica del comunisme. Mentre busca el rebel que va precedir el revolucionari, Andras rescata l’home, amb els seus dubtes i fracassos, i rebutja l’heroi, la figura en blanc i negre; al París dels armilles grogues, les petges que en troba es barregen amb les d’altres lluites. 
  A Així els fem la guerra (el segon dels dos títols d’aquest volum) les lluites s’estenen per diversos països al llarg de tot un segle: al Londres de 1903, la vivisecció d’un gos amb fins experimentals desperta les primeres protestes animalistes, que topen amb la resistència dels estudiants de Medicina; el 1985, a Califòrnia, el Front d’Alliberament Animal rescata un macaco al qual han cegat per provar el funcionament d’un sonar, i el 2014, a Charleville­Mézières, és una vaca qui sembla alliberar­se a si mateixa quan salta del camió que la duia a l’escorxador. 
  Amb un estil esplèndid i un lirisme contingut que alterna la ironia i l’escepticisme amb una indignació perfectament dirigida, Joseph Andras reescriu alguns capítols memorables de la història dels perdedors: el retrat dels rostres múltiples de l’opressió en un tot en què el colonialisme, el racisme, el masclisme o l’explotació animal funcionen segons la mateixa lògica perversa.

  Mostra libro

• 

  Belfondo

  Jenn Díaz

  • 0
  • 0
  • 0

  A Belfondo, el temps es va aturar fa molt. És un poble aïllat i misteriós, on hi ha una fàbrica i el seu amo governa les vides de tots els habitants del poble. Cada un d'ells sap que és una peça de l'engranatge i sap el seu paper en aquesta hermètica realitat social.
  A través de la ploma de Jenn Díaz, el lector coneix Belfondo, no pels seus carrers, sinó per les persones que hi habiten, com l'Arcadi, el mestre del poble, l'Horaci, l'enterrador, la Beremunda, la prostituta, o el seu germà Dositeo. Els seus anhels, inquietuds, il·lusions i rutines es despleguen en les històries entrecreuades i hom llegeix com si tragués el cap per espiar a través de les finestres.

  Mostra libro

• 

  El carrer de les Camèlies

  Mercè Rodoreda

  • 0
  • 0
  • 0

  La Rambla on tot comença, l'Eixample on és engabiada en un pis, les barraques del Carmel on es despulla entre una xapa de zenc i un paraigua de seda… Un viatge al fons de la nit, una exploració de la intempèrie."La Cecília és una supervivent. Segueix caminant, mai no s'atura ni perd la serenitat. S'aixeca, torna a caure, continua. Al final és una veritable heroïna que ha après a conviure amb les seves ferides i que sap aprofitar-se d'aquesta nova força. Una caçadora que esdevé presa. Massa forta per morir com a víctima, fins i tot com a víctima de violacions múltiples, com a esclava sexual, com a dona amb moments de psicosi", escriu Stefanie Kremser.

  Mostra libro

• 

  Demolició

  Lluís Llort

  • 0
  • 0
  • 0

  Rafel Egidi és un professor de 51 anys de la Universitat de Barcelona, casat i amb una filla de 17 anys. A més de la seva feina acadèmica, col·labora amb dos diaris i participa com a tertulià en programes de ràdio i televisió. La seva vida sembla perfecta fins que una jove estudiant el denuncia per violació. Tot i que assegurarà que és innocent, la seva vida es desmunta davant l'acusació, reflectint la tensió i la desesperació del moment.
  
  La novel·la destaca per la seva trama àgil, l'estil narratiu i la seva actualitat i versemblança, segons el jurat del premi L'H Confidencial. Llort explora els sentiments i conflictes del protagonista, així com el patiment del seu entorn i de la denunciant, amb un enfocament seriós i dramàtic, en contrast amb l'humor que caracteritza altres obres seves. La història s'endinsa en temes sensibles com les acusacions de violació, mostrant una visió crua i realista que busca remoure la sensibilitat del lector i fer-lo reflexionar.

  Mostra libro