Altri libri che potrebbero interessarti

• 

  Quinze anys - La primavera...

  Vigdis Hjorth

  • 0
  • 0
  • 0

  «Vigdis Hjorth és una de les meves escriptores contemporànies preferides», Sheila Heti
  
  La vida de la Paula té un ritme plàcid, esquia amb la família a l'hivern, passa els estius a casa l'àvia a Rødøy, o en una cabana a Østfold, va en bicicleta, cull mores i gerds, passeja pels boscos, va a l'escola i menja pastissos que cuina la seva mare: és un ritme que la fa sentir segura i protegida. Fora de la família, que és el centre absolut de la seva existència, també hi ha la Karen, la seva veïna i millor amiga, amb qui passa gran part del temps quan són fora de classe. Però la calma i la placidesa no duren per sempre: un dia, tot just entrada l'adolescència, la Paula descobreix un feix de cartes que la seva mare ha escrit a l'àvia, unes cartes plenes de mentides que expliquen una vida falsa, millorada, inventada. ¿Per què ho fa, això, la mare ¿S'avergonyeix dels fills, del marit, de la família? Quinze anys és una novel·la poderosa sobre els conflictes íntims i existencials del pas a l'edat adulta, una obra exuberant escrita amb una prosa precisa i vigorosa que narra de meravella el desig de llibertat, la necessitat de rebel·lar-se contra les convencions socials i familiars i les ansietats i eufòries d'una etapa sovint convulsa.
  
  «Com Karl Ove Knausgård, Hjorth escriu contra la repressió, contra el tabú d'explicar les coses tal com són», Lauren Collins, The New Yorker
  
  «Les novel·les de Vigdis Hjorth són com grans incendis, destructives i difícils de contenir», Morten Høi Jensen, Literary Review
  
  «Una narradora extraordinària», LA Review of Books

  Mostra libro

• 

  Els ulls de sorra

  Joan-Lluís Lluís

  • 0
  • 0
  • 0

  Set àrabs i un cabilenc caminen per la muntanya. Són els fedaïns de la guerra d'Algèria, un arreplec d'homes units pel somni de la independència. Van amb la mula carregada d'armes i s'expliquen històries, quan un escamot de soldats francesos comandats per un jove oficial els barra el pas.
  
  Què passa durant aquesta topada, el cap dels fedaïns ho explica trenta anys més tard des de Le Havre, al país de l'antic ocupant, on ha hagut d'emigrar. Ara és un vell en una residència on ningú no escolta les històries dels altres. Fins que un periodista ve a entrevistar-lo. Entre ells el pacte és net: jo t'explicaré tota la història, tu n'imprimiràs cada detall perquè la gent d'aquí sàpiga què feia el seu diputat a les muntanyes del meu país.
  
  Els ulls de sorra és la primera novel·la de Joan-Lluís Lluís. L'obra de maduresa ja hi vibra amb tots els seus temes, i amb un furor particular: el jove autor que era aleshores va fer un relat com una fona per llançar la pedra al front del gegant. El va encertar de ple, aquell Goliat que és el colonialisme francès –només que amb paraules catalanes.

  Mostra libro

• 

  Els plats més picants de la...

  Alina Bronsky

  • 0
  • 0
  • 0

  Més enllà dels Urals, regna el matriarcat de la bella Rosalinda. Ella se sent massa jove per convertir-se en àvia, però l'intent de fer avortar la seva filla Sulfia fracassa i neix la seva neta Aminat. Per primera vegada, l'autoritària Rosalinda es troba cara a cara amb una criatura de trets tàrtars, com ella, a qui estima amb tot el seu cor i ànima. A partir d'aquest moment l'àvia viurà determinada a millorar la sort de la seva neta.
  
  Passats els anys, i després del col·lapse de la Unió Soviètica, un escriptor alemany quedarà atrapat per l'encant de l'Aminat, que s'ha convertit en una adolescent salvatge i captivadora. La Rosalinda, moguda per la necessitat de supervivència, negociarà un acord amb ell que garantirà el camí de les tres dones cap a Alemanya, la terra promesa. Però tan bon punt s'instal·len a Occident, els llaços disfuncionals que uneixen mare, filla i àvia comencen a trencar-se.
  
  Un llibre amb grans dosis d'humor i ironia, que relata la història hilarant de tres dones els destins de les quals s'entrellacen en una tragicomèdia familiar, que és alhora un retrat de la nova Europa.
  
  «En aquesta novel·la àcida i divertida, el que pot semblar un relat cruel i còmic acaba esdevenint una història sorprenent sobre la superació de les dificultats i la resiliència». The New Yorker

  Mostra libro

• 

  Les feres

  Uriol Gilibets

  • 0
  • 0
  • 0

  Sant Gonera és un poble perdut en algun punt, posem per cas, del deep Solsonès. Un matí de Nadal es desperta amb la visió del rector brandant la relíquia del sant Prepuci, nu, cridant i rient a cor què vols. Amb el fred que carda. Després el rector s'esfuma, engolit pel bosc frondós. Ves que no s'hagi convertit en una fera, com tothom que per una raó o altra vol desaparèixer del poble.
  
  Així comença «Les feres», escrita en estat de gràcia, en què el protagonista és el poble i els seus peculiaríssims vilatans. I el bosc i el sotabosc, i les feres que l'habiten.
  
  Empeltada d'un humor descordat, atàvic i popular, Uriol Gilibets reescriu la tradició per fer-se-la seva. El seu univers agermana Raimon Casellas amb Amanece que no es poco de José Luis Cuerda; l'escatologia catalana amb l'absurd dels Monty Python; el seny amb la rauxa. Tot plegat per descobrir-nos la grandesa i les misèries d'un poble que podria ser el nostre. Aviat és dit. Poca broma. No res.

  Mostra libro

• 

  Lady Puffin

  Gemma Sardà

  • 0
  • 0
  • 0

  Lady Puffin s'ha mort i no li tocava. Els amics li deien Puffin per la seva dèria pels frarets, aquells ocells amb cara pallassa. Era capaç d'anar a l'altra punta de món només per fotografiar-los. La Rita és l'amiga tarambana que viu als Estats Units fent classes de flamenc; torna a Barcelona per trobar la Puffin, no sap res de la seva malaltia i ja se la troba morta. La Sol és l'amiga assenyada, i haurà d'explicar-li a la Rita com ha anat tot i acollir-la a casa. Una invasió en tota regla. I pel mig hi ha en Simó, que és la parella de la Sol i el director de teatre de moda, que s'atabala amb la desimboltura de la Rita i, a més, està dirigint una obra en què sembla que cap actor giri rodó. La situació es va enverinant, perquè les amigues de la morta semblen pols oposats, però l'esperit de Lady Puffin és capaç de lligar qualsevol amanida.

  Mostra libro

• 

  Tòquio estació de Ueno

  Miri Yu

  • 1
  • 0
  • 0

  En Kazu és mort. Nascut a Fukushima el 1933, el mateix any que l'emperador, la seva vida sempre ha estat lligada a la de la família imperial japonesa per un seguit de casualitats, a la vegada que fortament influïda pel decurs de la història contemporània del país. El seu periple vital, però, també ha estat marcat per l'adversitat, i ara és incapaç de trobar la pau, condemnat a rondar pel parc proper a l'estació de Ueno, a Tòquio, amb el tragí de la ciutat, tan incessant com indiferent, com a teló de fons. El seu relat—a estones profundament descarnat, d'altres misteriós i poètic—ens farà partícips de les circumstàncies personals i socials que van contribuir a forjar aquest destí funest, en què moments d'extraordinària bellesa i goig estan sempre a tocar i tanmateix fora del seu abast. Guardonada amb el National Book Award 2020, «Tòquio, estació de Ueno» és una obra magistral sobre l'existència als marges que ens farà enfrontar-nos a les realitats menys amables de la nostra societat.
  National Book Award 2020 a la millor obra traduïda
  «Un recordatori obligat de la profunda bretxa social que escindeix el Japó de postguerra». «The Guardian»

  Mostra libro