Altri libri che potrebbero interessarti

• 

  Els meus amics

  Emmanuel Bove

  • 0
  • 0
  • 0

  A en Victor Bâton, la solitud i les ànsies d'estimar i ser estimat el devoren. Veterà de la Gran Guerra, malviu en una pensió dels suburbis de París i detesta la idea de guanyar-se la vida treballant. És un nàufrag solitari que s'aferra desesperadament a qualsevol tauló que troba en un oceà d'incomprensió. Sensible, de vegades obtús, sovint orgullós, propens a l'autocompassió i addicte al fracàs, Bâton és l'arquetip de l'antiheroi que desafia amb la seva fràgil presència l'hostilitat que representa, ara i sempre, la ciutat moderna.
  
  Emanuel Bove va escriure Els meus amics amb només vint-i-cinc anys. El seu estil despullat i de precisió quirúrgica —cinematogràfic, gairebé antiliterari— va fascinar el públic francès de fa un segle. Després va venir un llarg període de letargia i oblit editorial, però la posteritat és pacient, i l'obstinació dels admiradors de Bove —Beckett, Michon, Handke, Vila-Matas, Pàmies i el mateix prologuista de la nostra edició, Jordi Cornudella— fa temps que ha convertit Bove en un clàssic, i Els meus amics, en una obra mestra.
  
  
  «Ningú com ell té el do del detall colpidor», Samuel Beckett
  
  «L'experiència de llegir Bove és única», Pierre Michon
  
  «Bove va experimentar un tipus de solitud nova, diguem-ne contemporània, desconeguda fins aleshores», Enrique Vila-Matas
  
  «Bove hauria de convertir-se en el patró dels escriptors (purs), més que Kafka, i de la mateixa manera que Txékhov i Francis Scott Fitzgerald», Peter Handke

  Mostra libro

• 

  Unes mans plenes de sol - Temps...

  Manuel de Pedrolo

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquesta és la sisena novel·la del cicle novel·lístic més important de Manuel de Pedrolo, Temps Obert. Una edició nova que compara la versió censurada durant el franquisme amb la restaurada posteriorment, amb un postfaci explicatiu del funcionament de la censura i l'impacte que aquesta va tenir en l'obra.

  Mostra libro

• 

  Estremida memòria

  Jesús Moncada

  • 0
  • 0
  • 0

  La clau per entrar a les cases de Mequinensa és un fet de sang ocorregut el 25 d'agost de 1877, en temps de pau després de quaranta anys de carlinades. ¿Per què caram es matava la gent si no era per Carles de Borbó o Isabel d'Espanya?
  
  L'escriptor, instal·lat a una taula de 1995, assumeix les funcions d'un investigador i grata, exhuma, analitza amb un plec de papers i el cabal de la seva imaginació, més generosa que l'Ebre. És una gran partida de Cluedo que ens proposa, amb un personatge diferent a cada capítol i un entramat que els lectors tenim la missió de recompondre. El joc és sumptuós, entre detectivesc i arqueològic. Un cop desenterrats, els fragments cobren vida, color, moviment; i aquí apareix el braç carnós de l'Amàlia, allà el llit de la paralítica Marta, i la mula de l'escrivà que ve a fer justícia i ja arriba al revolt del camí on es va cometre l'assassinat.
  
  A mesura que la novel·la avança, són totes les dones de Mequinensa que veus sortir del fosc avenc del temps, amb els ulls brillants d'angúnia pels seus homes ajusticiats. La resurrecció dels morts és un miracle que saben obrar les grans novel·les, per descregut que en sigui l'autor. En lloc de fe, poseu-hi una tendresa i una curiositat inextingibles pels humans que van viure al lloc on has vingut al món, i un art com només el produeixen els artistes més remarcables.

  Mostra libro

• 

  Manifest delictiu - TRILOGIA DE...

  Ferran Ràfols Gesa, Colson...

  • 0
  • 0
  • 0

  «Un tractat enlluernador, una anatomia magnífica i complexa sobre el robatori, l'estafa i el joc d'estratègia.» The New York Times
  En Ray Carney s'ha retirat dels seus afers delictius, o almenys ho intenta. Mentre la ciutat de Nova York s'ha tornat un lloc hostil i perillós, escenari d'una guerra violenta entre els Panteres Negres i la policia de l'estat, ell s'escarrassa a ser un bon pare de família i un botiguer exemplar. Però deixar enrere el seu passat criminal no és fàcil, i un dia, per fer feliç la seva filla May, demana un favor a en Munson, un policia retirat, que a canvi li farà un encàrrec moralment qüestionable.
  Corrupció, especulació i incendis: Manifest delictiu és una sàtira policíaca capaç de fer reviure l'univers i les pulsions d'un dels barris més vibrants dels anys setanta als Estats Units.
   
  The New York Times – «Whitehead doblega el llenguatge. Fa sinuosos els sons d'una ciutat i dels seus habitants empenyent-los
  contra els límits. Pot ser corrosivament divertit.»
  The Washington Post – «Amb aquests llibres Whitehead ha identificat deficiències en el gènere negre i ha injectat bellesa i gràcia
  en les seves convencions sovint massa previsibles i tòpiques. Va veure una epopeia invisible en el Harlem post Segona Guerra Mundial, un viatge de dècades a través de l'espai urbà més transcendent del segle xx per a la comunitat negra, i el va fer realitat. Són novel·les policíaques, sí; divertides i de ritme ràpid. També són els dos primers lliuraments d'una gran història èpica. Un estil novel·lístic en el seu millor moment. Totes dues juntes, millors i més ambicioses que cap altra obra de Whitehead.»
  The Guardian – «Un sentit de la història ben afinat. Whitehead desplega un estil eixut i dur que pot accelerar el ritme en qualsevol moment. Manifest delictiu continua la seqüència de factura brillant que va començar amb El ritme de Harlem, que descriu de manera complexa la història cultural i el drama familiar amb l'energia irresistible d'un thriller i la lucidesa incisiva de la sàtira social.»
  Financial Times – «Whitehead sempre ha estat un prosista excel·lent, però en aquest cas la seva capacitat per donar vida a un món és magistral i sembla que ho faci sense esforç, una combinació impecable d'estil i temàtica.»

  Mostra libro

• 

  Curial e Güelfa

  Anonimo

  • 0
  • 0
  • 0

  Nova edició de Curial e Güelfa en catLà actual, a càrrec de Lluís-Anton Baulenas. En un nou format d'un sol volum, pensat com a novel·la per gaudir de la lectura. L'edició es completa amb un epíleg completament nou de l'editora i medievalista Raquel Parera en què destaca la importància de les figures femenines dins l'obra.
  El Curial e Güelfa és una novel·la escrita a mitjan segle xv per un autor del qual en desconeixem el nom. L'obra narra les aventures cavalleresques i sentimentals de Curial, nascut en una família humil del nord d'Itàlia, que de ben jove se'n va a la cort del marquès de Montferrat. Allà coneix la jove vídua Güelfa, senyora de Milà, que esdevindrà la seva protectora i enamorada.
  La valentia i habilitat de Curial el converteixen aviat en un cavaller victoriós, sempre al servei de la justícia, que lluitarà al costat del rei Pere II el Gran, i serà honorat per l'emperador d'Alemanya i pel rei de França. Els èxits, però, aniran acompanyats de temptacions amoroses que faran trontollar la relació amb la Güelfa.

  Mostra libro

• 

  La bagassa del Demiürg - Psiborn 5

  Noèlia Arrotea

  • 0
  • 0
  • 0

  Una novel·la negra mediterrània, que amaga rera la façana tràgica del seu personatge principal, la ciutat de Barcelona. La complexitat de les ciutats ve de la complexitat dels processos històrics, i el que has espatllat amb una colla d'anys no ho pots arreglar pas en dos dies. Encara que sigui dolorós, no hi ha cap capital al món que no faci pensar en el seu país. Sempre que Barcelona va massa bé, la unitat d'Espanya trontolla i sempre que la unitat espanyola trontolla, Barcelona acaba sacrificada, per la seva mateixa classe dirigent, a l'altar d'algun element retòric i grotesc.
   
  Els capítols d'aquesta història van plens de personatges que perden el nord i que es deixen arrossegar per excuses cada vegada més sinistres. La Psicòloga del Born troba que és millor viure com si tot ja hagués caigut, i deixar que el sistema vagi devorant-se a ell mateix de manera cada vegada més aïllada i més patètica. Estic d'acord amb ella. És més divertit, i més estimulant, que l'esforç que tots hem de fer sempre per mirar de sobreviure sigui d'alguna utilitat als protagonistes del món que vindrà demà.
  Enric Vila

  Mostra libro