Les cares

Tove Ditlevsen

Sinossi

Som a Copenhaguen l'any 1968. La Lise, autora de llibres infantils, casada i amb tres criatures, comença a sentir-se assetjada per cares sense cos i veus estranyes. Està convençuda que el seu marit, que li és infidel, la deixarà, i que hi ha gent que conspira per fer-li mal. I, sobretot, té por de no ser capaç de tornar a escriure mai més. Però quan finalment cau en un infern de pastilles i hospitals psiquiàtrics, la Lise es planteja si la bogeria, al contrari del que se sol pensar, no serà en realitat la millor manera de sentir-se lliure, d'escapar d'una realitat que se li fa insuportable. Basada en la seva vida, que l'autora va relatar esplèndidament al volum de memòries, Trilogia de Copenhaguen, Les cares és una novel·la breu, intensa i commovedora que explora la bogeria des de dins, amb tota la vivesa i intensitat de l'experiència viscuda.

"Un testimoni intel·ligent i mai sensacionalista sobre un tema tractat a bastament —la lluita d'una artista per fer la seva feina, sense sentir-se culpable per la família o el món exterior. Admirable i sense cap mena d'autocompassió, sovint irònica, Ditlevsen és una veu imprescindible", Kirkus

"El fet que Ditlevsen patís problemes mentals explica en gran part l'autenticitat aclaparadora d'aquesta novel·la. Però Les cares és molt més que un estudi científic perquè, treballant des de dins, Ditlevsen és capaç d'explorar els contorns sorprenents de l'experiència de la Lise: des del seu punt de vista, la bogeria pot ser divertida, dolça i segura, i molt més il·luminadora que la 'realitat' de la qual vol fugir", The New York Times

Disponibile da: 25/01/2023.

Lunghezza di stampa: 152 pagine.

Narrativa

Altri libri che potrebbero interessarti

13 relats descocertants

Anonimo

13 Relats desconcertants és una col·lecció de contes breus que conbinen el terror psicològic, l'humor macabre i la crítica subtil al món que ens envolta

Mostra libro

Moderato cantabile

Marguerite Duras

"Va deixar el nen davant del porxo de Mademoiselle Giraud, va sumar-se al gros de la gentada de davant del bar, s'hi va esquitllar i va assolir l'última fila dels que, clavats per l'espectaclearran de les vidrieres obertes, podien veure-ho. Al fons del bar, en la penombra de la sala del darrere, una dona estava estesa a terra, inerta. Un home, estirat damunt d'ella, aferrat a les seves espatlles, la cridava assossegadament. —Amor meu. Amor meu.
L'home es va girar cap a la gentada, la va mirar, i se li van veure els ulls. No hi quedava cap rastre d'expressió fora d'una, fulminada, inextingible, retirada del món, la del seu desig."
El 1958 la sortida de Moderato cantabile va provocar estupor o devoció entre els crítics. Avui és, al costat de L'amant, un dels pilars de la novel·lística de Duras, dedicada a explorar la temptació de caure —en l'amor, en l'alcohol, en la follia dels actes comesos sense entendre'ls. Obra mestra al mateix temps que antídot contra la correcció benpensant, si arribés avui a la taula d'un editor probablement tindria por de publicar-la.

Mostra libro

Quanta quanta guerra

Mercè Rodoreda

"Quanta, quanta guerra…" és l'últim llibre que va escriure Mercè Rodoreda en un estat que no havia tingut gaire ocasió de conèixer: la felicitat. Si creiem el que n'explica ella, va començar-lo després de perdre el seu company d'amor i guerra i va acabar-lo quan per primer cop a la vida tenia casa pròpia, als setanta anys. És llavors que Rodoreda s'encarna en un adolescent de qui diu: "Al meu Adrià l'impulsa a anar-se'n de casa la seva aspiració de llibertat. D'aquesta llibertat tan cantada —la sola paraula m'emociona— que només mena a un canvi de presó." I també: "Havia de crear un personatge i llançar-lo a córrer món. ¿Un vagabund? No. Els vagabunds ja estan acostumats a anar pel món i el món no els sorprèn gaire. ¿Potser un soldat? Hauria de ser un noi encara amb la llet als llavis, que, com als poetes, tot el que veiés el deixés sorprès. Agafar-lo en ple desordre de la guerra perquè pogués fer el que volgués i anar on tingués ganes d'anar. Procurar-li aventures amb gent estranya." Quanta, quanta guerra… és una novel·la feta de contes en què conviuen la misèria dels homes i la màgia del món. I és la part tendra d'una galàxia formada per "La mort i la primavera" i "Viatges i flors". Segons Jaume Coll Mariné, que n'escriu el postfaci: "el món en moviment a través d'uns ulls que tot just el comencen a descobrir".

Mostra libro

Els homes i els dies - Obra...

David Vilaseca

«Sovint, a la vida, els veritables motius pels quals fem les coses els sabem al cap del temps, retrospectivament, i no al moment de fer-les. Això és particularment cert amb relació als meus diaris, la finalitat real i única dels quals (ara ho veig ben clar) va ser des del primer dia formar part d'aquest llibre. Des de la seva primera pàgina, datada un ja remot dissabte d'agost de l'any 1987 quan, amb vint-i-tres anys i com qui diu tot just acabat de sortir del niu, arribava a un campus universitari dels Estats Units i m'asseia a escriure les meves impressions íntimes, jo havia anat a la recerca d'una autobiografia. Trobar-la—i trobar-me a mi mateix pel camí—ha estat un llarg procés ple d'interrupcions i marrades, el seguiment del qual és el volum que teniu a les mans.

Tot el que s'ha de saber de mi, l'autor d'aquestes pàgines, s'anirà descobrint a poc a poc a través del que dic, i no dic, a cada entrada i, a fi que la meva perspectiva actual no s'hi interposi indegudament, prefereixo estalviar-me les presentacions i deixar que sigueu vosaltres mateixos, benèvols lectors, qui us feu progressivament la idea de qui vaig ser.

De nom, em podeu dir David.»

Els homes i els dies recull l'obra literària de David Vilaseca amb dues novel·les d'una subjectivitat radical i ferotge: L'aprenentatge de la soledat i la pòstuma El nen ferit.

Mostra libro

Caront

Jordi de Manuel

La hibernació de la inspectora Sara Bruc és interrompuda durant un viatge interplanetari: tres persones han aparegut mortes en dies successius en un compartiment de realitat virtual de l'astronau on són. Sara Bruc, assistida per Adso, un androide d'última generació, investiga les morts i aviat descobreix que es tracta d'assassinats. A la nau espacial conviuen diferents equips de recerca científica i una tripulació militaritzada, assistida per robots amb diferents funcions. La seva missió és arribar a Caront (el satèl.lit de Plutó) per construir-hi una estació interestel.lar. El biòleg, professor i escriptor Jordi de Manuel torna a hibridar el gènere negre amb la ciència-ficció en la seva última novel.la, i ho fa en l'escenari tancat d'una nau espacial, amb personatges de carn i ossos amb intel.ligència humana i d'altres amb intel.ligència artificial.

Mostra libro

L'Ulisses de James Joyce:...

Víctor Aldea

L'Ulisses de Joyce, una de les grans novel·les de tots els temps, es va publicar el dia 2 de febrer de 1922, el dia del 40è aniversari de l'autor irlandès, avui fa justament cent anys. Per celebrar-ho publiquem en format ebook l'assaig de Víctor Aldea, que ens dona claus per llegir aquest clàssic del segle XX i repassa les vicissituds editorials d'un llibre que va patir la censura i un judici per obscenitat que en va entorpir la difusió durant anys. No van ser els únics factors que van desfigurar un text que ha costat dècades de fixar de manera canònica. La incontinència de James Joyce a l'hora de corregir les darreres proves, sobre les quals va anar afegint i corregint, i la cobdícia amb què ell mateix venia versions diferents dels seus capítols, han convertit l'edició i la posterior recepció del text en una autèntica odissea, mai millor dit. Víctor Aldea ens presenta les línies mestres de la novel·la i ens convida a un recorregut per una de les aventures intel·lectuals més fascinants i alhora delirants del segle XX.

Mostra libro