Altri libri che potrebbero interessarti

• 

  A prop del cor salvatge

  Clarice Lispector, Josep...

  • 0
  • 0
  • 0

  A prop del cor salvatge és la novel·la iniciàtica de Clarice Lispector, i la primera que va escriure només amb vint-i-tres anys. Explica la vida de Joana, personatge que és alhora nena, adolescent i dona adulta.
  De nena, Joana es fon amb les seves joguines i amb el tac-tac que fa la màquina d'escriure del pare. Les gallines la fascinen, com si tingués nostàlgia de ser animal; i muntant a cavall, cau en un riu.
  Sota l'aigua intenta copsar la completesa del món a cada instant. Poc li importen felicitat o tristesa, el bé o el mal: vol la vida en estat pur.

  Mostra libro

• 

  L'última colònia

  Philippe Sands

  • 0
  • 0
  • 0

  Les tragèdies personals que amaga el passat colonial. Un llibre sobre la injustícia i la necessitat de reparació.  
  El 27 d’abril del 1973, Liseby Elysé, que aleshores tenia vint anys i estava embarassada de quatre mesos, va pujar a un vaixell que salpava de la petita illa de Peros Banhos, a l’arxipèlag de Chagos, a l’Oceà Índic. Amb ella viatjaven la resta dels habitants nadius, els quals eren reubicats a l’illa Maurici. L’explicació d’aquest èxode forçat la trobem a la Guerra Freda: els americans van decidir d’instal·lar-hi, durant els anys seixanta, una base militar, concretament a l’illa Diego Garcia, i no volien població autòctona a les illes properes. El lloc havia estat cedit pels britànics, perquè era una possessió colonial seva, i el 1965 la van esqueixar de Maurici i la van convertir en el Territori Britànic de l’Oceà Índic. 
  Quan Maurici es va independitzar, l’any 1968, ho va fer sense aquell arxipèlag, i després va litigar als tribunals per provar de recuperar-lo. El 2018 el cas va arribar al Tribunal Internacional de la Haia. Philippe Sands hi va estar involucrat com a advocat de la part demandant, i el testimoni estrella que va presentar va ser el de Liseby Elysé, que va explicar davant dels jutges la seva tragèdia personal. 
  Aquest és un llibre sobre les vergonyes del passat i sobre una població autòctona arrencada de la seva pàtria; una història sobre el colonialisme i les seves herències, però també sobre les petites històries que s’amaguen darrere de la Història en majúscula.

  Mostra libro

• 

  Un paradís com el nostre -...

  Laia Beltran, Borja Duñó

  • 0
  • 0
  • 0

  L'èxode urbà dels periodistes Laia Beltran i Borja Duñó es remunta a deu anys enrere, quan teletreballar era molt poc habitual i aquesta tendència encara no havia estat accelerada per una pandèmia. 
  A Un paradís com el nostre narren la seva aventura a dues veus. Ella torna al seu poble i furga en la memòria del paisatge que la va veure créixer. Ell ve de l'asfalt i es troba un món nou i apassionant. 
  Trieu per quin dels dos voleu començar i viatgeu al paradís que han descobert plegats, el que relliga Barcelona amb les Terres de l'Ebre, la seva Califòrnia particular.

  Mostra libro

• 

  La mare balena i altres contes

  Victor Catalá

  • 0
  • 0
  • 0

  «M’agrada imaginar Caterina Albert i Paradís, nom real de Víctor Català, com a part d’una germandat de dones insòlites de la qual també en formarien part Jane Austen, Emily Bronte, George Elliot, Emily Dickinson, Emilia Pardo Bazán, Mercè Rodoreda i tantes altres. Dones que van escriure en un món d’homes, que van imaginar estratègies per continuar amb les seves activitats quotidianes malgrat les dificultats, que van pagar el seu atreviment amb vides solitàries, diferents, encara avui misterioses, molt allunyades de les de la majoria de les dones del seu temps.» Care Santos

  Mostra libro

• 

  Per què alguns homes odien les...

  Vivian Gornick

  • 0
  • 0
  • 0

  Traducció de Míriam Cano
  
  Durant més de cinquanta anys, els assajos de Vivian Gornick, escrits amb la seva percepció il·luminadora i el seu estil precís i directe, han explorat el feminisme i l'escriptura, la literatura i la cultura, la política i l'experiència personal. En aquesta tria de textos escrits al llarg de la seva carrera, Gornick explora amb ull crític i una prosa alhora lúcida i vibrant les vides i la literatura d'escriptors com Philip Roth, Henry Miller o Norman Mailer; d'escriptores com Joan Didion, Paula Fox o Margaret Drabble; l'impacte social del feminisme, i dels grups de presa de consciència feminista, i la importància d'explicar i compartir històries, ja sigui amb les clientes d'una perruqueria de Manhattan o amb els membres del seu grup de lectura, amb qui fa anys que es reuneixen. Però, per sobre de tot, Gornick explora el tema que vertebra tota la seva obra, i la seva manera de viure: que el procés d'autoconeixement, dolorós, és el que ens lliga de debò a la vida, i al món que ens envolta.
  
  «Llegir Vivian Gornick és una experiència apassionant, tonificant i provocadora», The Boston Sunday Globe

  Mostra libro

• 

  Almenys ho vas intentar - La...

  Akash Kapur

  • 0
  • 0
  • 0

  Llibre de l'any segons The New York Times, The Wall Street Journal i CNN, entre d'altres
  Som a finals dels anys seixanta, i dos amants es troben en un àrid terreny al sud de l'Índia. John Walker és l'elegant descendent d'una poderosa família estatunidenca de la costa est, i Diane Maes, una atractiva hippy belga. Hi han fet cap per construir un món nou, Auroville, una comunitat utòpica internacional que acull milers de persones. 
  Llavors, com és que en John i la Diane acaben morint dues dècades més tard, el mateix dia, en un terra de formigó esquerdat en una cabanya de palla al costat d'un congost llunyà? Aquest és el misteri que Akash Kapur es proposa resoldre a Almenys ho vas intentar. La Diane i en John eren els pares de l'esposa de l'Akash, l'Auralice. 
  El 2004 l'Akash i l'Auralice tornen a Auroville, on van créixer, des de Nova York, on vivien amb la família d'en John. Allà, s'enfronten als fantasmes d'aquelles morts llunyanes. A poc a poc, entenen com els tràgics destins individuals d'en John i la Diane es van creuar amb la història col·lectiva de la ciutat.
  «Inquietant, commovedor, fermament fonamentat i explicat amb lucidesa, amb una honestedat emocional pràcticament feridora».
  —Amy Waldman, The New York Times

  Mostra libro