Altri libri che potrebbero interessarti

• 

  La superpotència renovable

  Daniel Pérez Rodríguez

  • 0
  • 0
  • 0

  Per què l'energia renovable serà un factor de riquesa extraordinari per a la península ibèrica.
  El model energètic fòssil ha accelerat la seva decadència després de la crisi d'Ucraïna. Hi ha consens mundial en l'aposta per les energies renovables com a solució clau enfront de l'emergència climàtica, el preu de la llum i la dictadura del gas.
  El nou sistema energètic serà predominantment renovable, inclourà bateries i permetrà electrificar consums com el dels cotxes o la calefacció. I quan es tracti de consums d'indústria o de transport pesant, recorrerem a l'hidrogen verd, que no és sinó energia elèctrica renovable en diferit. Ja tant se val qui tingui el petroli o el gas, el que compta és qui té el vent o el sol i és capaç de convertir-lo en energia elèctrica.
  En la present obra, Daniel Pérez ens ofereix una panoràmica tan rigorosa com clara i estimulant del paper que podria jugar Espanya per liderar aquest nou model energètic. Una aposta que li permetrà atreure aquells sectors dependents del preu de l'energia, com ara la producció d'hidrogen, els centres de dades o la gran indústria, que vindran al nostre país seduïts per l'energia més barata d'Europa.
  La crítica ha dit...
  «Una proposta entusiasta a favor de l'acceleració de les energies renovables a Espanya, escrit des de la convicció que tota la península ibèrica es troba davant d'una oportunitat única: convertir-se en la pila elèctrica d'Europa». Enric Juliana

  Mostra libro

• 

  El mite de la natura en publicitat

  Pau Salvador i Peris

  • 0
  • 0
  • 0

  La natura tant suscita pors i recels com desperta passions i devocions. La mirada humana sobre la natura ha variat al llarg del temps a mesura que la revolució tecnocientífica s'ha consolidat. L'objectiu d'aquest volum és analitzar els principals discursos sobre la natura representats per la publicitat i els valors que s'hi transmeten. El text intercala teoria i pràctica, ja que s'hi comenten un conjunt d'imatges publicitàries amb la pretensió d'il·lustrar els relats i les concepcions culturals que traspuen les representacions comercials de la natura. Aquest estudi examina la relació entre el llenguatge publicitari i la natura, per establir, tot seguit, una sèrie de natures prototípiques, connectades a unes determinades imatges de marca, aplicant les eines heurístiques proporcionades per la semiòtica narrativa i l'anàlisi del discurs.

  Mostra libro

• 

  L'última colònia

  Philippe Sands

  • 0
  • 0
  • 0

  Les tragèdies personals que amaga el passat colonial. Un llibre sobre la injustícia i la necessitat de reparació.  
  El 27 d’abril del 1973, Liseby Elysé, que aleshores tenia vint anys i estava embarassada de quatre mesos, va pujar a un vaixell que salpava de la petita illa de Peros Banhos, a l’arxipèlag de Chagos, a l’Oceà Índic. Amb ella viatjaven la resta dels habitants nadius, els quals eren reubicats a l’illa Maurici. L’explicació d’aquest èxode forçat la trobem a la Guerra Freda: els americans van decidir d’instal·lar-hi, durant els anys seixanta, una base militar, concretament a l’illa Diego Garcia, i no volien població autòctona a les illes properes. El lloc havia estat cedit pels britànics, perquè era una possessió colonial seva, i el 1965 la van esqueixar de Maurici i la van convertir en el Territori Britànic de l’Oceà Índic. 
  Quan Maurici es va independitzar, l’any 1968, ho va fer sense aquell arxipèlag, i després va litigar als tribunals per provar de recuperar-lo. El 2018 el cas va arribar al Tribunal Internacional de la Haia. Philippe Sands hi va estar involucrat com a advocat de la part demandant, i el testimoni estrella que va presentar va ser el de Liseby Elysé, que va explicar davant dels jutges la seva tragèdia personal. 
  Aquest és un llibre sobre les vergonyes del passat i sobre una població autòctona arrencada de la seva pàtria; una història sobre el colonialisme i les seves herències, però també sobre les petites històries que s’amaguen darrere de la Història en majúscula.

  Mostra libro

• 

  Tres desitjos abans de morir -...

  Espartac Peran

  • 0
  • 0
  • 0

  «La mare ens havia demanat tres coses abans de morir. No en vam poder complir cap». Converses, viatges, molta vida i amor per curar aquelles ferides que la mort dels nostres estimats ens deixa a la pell. «A casa, la mort i el dol van seure amb tots a taula. Vaig créixer al costat d’uns pares marcats per la mort del seu primer fi ll. Era el meu germà gran. No el vaig poder conèixer, no vam coincidir en el temps, però és com si el conegués de tota la vida. La mort ens ha ocupat molts moments i pensaments. No esquivar-la ens ha fet aferrar amb força a la vida.». Espartac Peran i Masafrets (Mataró, 1972) És periodista i presentador de Televisió de Catalunya.Part de la infància i joventut la va viure al mercat de la plaça de Cuba de Mataró, entre xivarri, parades, bona gent, olors i viandes que alimentaven el pap i l’ànima. Al mercat, la família hi tenia la parada de peix on ell també va despatxar uns quants anys. D’aquell ambient de basar, tan viu i acolorit, n’ha heretat, com a poc, l’estima per la paraula i la passió per la comunicació. I entre boga i surell, els seus inicis des de ben jove en el món de la comunicació van ser en mitjans locals com ara Televisió de Mataró, Ràdio Argentona i Ràdio Arenys. A partir d’aquí va fer el salt a mitjans com Cadena 13, Catalunya Cultura, Catalunya Ràdio i Rac 1. I a l’horitzó, el desig de treballar a TV3.S’hi va estrenar a l’edició del TN vespre i el TN migdia. Més endavant va presentar el TN nit i les notícies al canal 3/24. També va presentar el Trànsit, el programa Els matins i el concurs Bocamoll.Durant vuit anys va estar al capdavant del magazín diari de tardes Divendres, cada setmana i en directe des d’una població diferent del país. Actualment forma part de la direcció del concurs Atrapa’m si pots, i el camí continua.

  Mostra libro

• 

  Art i blasfèmia - El cas Veronese

  Lluís Quintana Trias

  • 0
  • 0
  • 0

  El 18 de juliol de 1573 Veronese va comparèixer davant la Inquisició acusat d'heretgia per una pintura del sant sopar. L'acusació, que assenyalava la introducció d'elements profans en un quadre religiós, posava sobre la taula el debat sobre la interpretació de les escenes bíbliques. Obligat per les circumstàncies, però empès per l'astúcia, Veronese va trobar una sortida amb un procediment inusual a l'època: titular el quadre Sopar a casa de Leví, remetent-se a un passatge menor de l'Evangeli, de manera que la blasfèmia es diluïa. Així, per la màgia del text escrit, el quadre canviava totalment de sentit sense retocar res del que s'hi representava. En el segle xix, aquesta col·lisió de Veronese amb la Inquisició va esdevenir un model de l'enfrontament entre l'artista i el poder eclesiàstic, fet que permetia abordar el diàleg entre el sagrat i el profà. Ara sabem que la solució que Veronese va trobar per satisfer els inquisidors va significar una innovació a l'hora de resoldre els conflictes dogmàtics amb l'Església, a més d'un canvi substancial en l'àmbit de la interpretació artística.

  Mostra libro

• 

  De la mentida la crueltat la...

  Michel de Montaigne

  • 0
  • 0
  • 0

  «Detesto cruelment la crueltat, per la meva pròpia naturalesa i pel meu judici, com el més extrem de tots els vicis. I això amb tanta blanor que no puc veure sense esgarrifança com degollen un pollastre, que sento un gran disgust quan una llebre gemeix entre les dents dels meus gossos, encara que la caça sigui un plaer violent».
  De la crueltat

  Mostra libro