Unisciti a noi in un viaggio nel mondo dei libri!
Aggiungi questo libro allo scaffale
Grey
Scrivi un nuovo commento Default profile 50px
Grey
Iscriviti per leggere l'intero libro o leggi le prime pagine gratuitamente!
All characters reduced
Papallones negres - cover

Papallones negres

Priscilla Morris

Traduttore Marc Rubió

Casa editrice: Edicions del Periscopi

  • 0
  • 0
  • 0

Sinossi

«Una conmovedora carta d'amor a Sarajevo i a l'esperit humà.» Publishers Weekly
Quan una nova onada de violència sacseja Sarajevo, la Zora, artista i professora, envia la seva mare i el seu marit a Anglaterra. Ella, però, decideix quedar-se, i abans que tingui temps d'adonar-se'n, esclata la guerra que sotmet la ciutat a un setge sense precedents. Els dies es tornen incerts: la llibertat ha desaparegut i la vid es veu amenaçada. La dona es troba envoltada, de cop, de tot de veïns que amb prou feines coneix però amb qui comparteix un objectiu comú: teixir una comunitat que els permeti preservar la vida. Papallones negres és una oda a una ciutat i als habitants que van ser capaços de mantenir-hi viva la flama de l'esperança. Sorprenent i lírica, aquesta novel·la ens retorna a uns fets brutals que van sacsejar el món sencer, i ens mostra com l'amor, l'art i l'amistat es van convertir en aliats per combatre l'horror.
 
The New York Times — «Papallones negres defensa la importància de l'art en temps de guerra. Extreu bellesa i esperança del patiment. Morris és una escriptora brillant per parlar dels llocs. El seu Sarajevo està dibuixat pulcrament, tan vívidament representat com el Caire de Naguib Mahfuz. És una obra literària que transforma l'horror i la violència en força vital.»
Booklist — «Aquesta primera novel·la impressionant de Priscilla Morris fa un retrat inoblidable d'una artista i la seva comunitat assetjada en el Sarajevo de la dècada del 1990. Una novel·la formidable que perdurarà en els lectors molt després de l'última pàgina. La narració excepcional de Morris la converteix en una escriptora que cal seguir.»
The Washington Post – «Amb aquests llibres Whitehead ha identificat deficiències en el gènere negre i ha injectat bellesa i gràcia en les seves convencions sovint massa previsibles i tòpiques. Va veure una epopeia invisible en el Harlem post Segona Guerra Mundial, un viatge de dècades a través de l'espai urbà més transcendent del segle xx per a la comunitat negra, i el va fer realitat. Són novel·les policíaques, sí; divertides i de ritme ràpid. També són els dos primers lliuraments d'una gran història èpica. Un estil novel·lístic en el seu millor moment. Totes dues juntes, millors i més ambicioses que cap altra obra de Whitehead. »
Publishers Weekly — «El món que crea està perfectament epresentat i és com una commovedora carta d'amor a Sarajevo i a l'esperit humà. És difícil deixar aquesta obra de banda.»
Chicago Review of Books — «Papallones negres consigna amb delicadesa una història de resiliència davant la destrucció,  troba, amb vivesa, la bellesa en la llar pròpia fins i tot en els moments més foscos.»
Bookpage — «Una història sobre l'art com a connector i creador de comunitat. Aquesta novel·la és devastadora i meravellosa alhora, impregnada d'un bri d'esperança.»
Jurat del Women's Prize for Fiction — «Hi ha moments d'una brutalitat impactant al costat d'altres d'una bellesa i una resiliència inesperades. Exquisidament elaborat, el llibre batega amb tensió: no podíem deixar de llegir.»
Disponibile da: 27/02/2025.
Lunghezza di stampa: 240 pagine.

Altri libri che potrebbero interessarti

  • Tinc un coll que fa pena - cover

    Tinc un coll que fa pena

    Nora Ephron

    • 0
    • 1
    • 0
    Amb una veu seductora, íntima, accessible i càlida, i un sentit de l'humor àcid i sense pèls a la llengua, Nora Ephron es retrata, en aquests assajos, com una cuinera obsessiva, una mare desastrosa i una ciutadana apassionada i militant. Però, per sobre de tot, ens parla obertament i amb perplexitat genuïna de l'experiència de fer-se gran, de l'envelliment del cos i la decadència de la ment, de la frustració de perdre el ritme i de veure que el món comença a girar massa depressa.
    Valent, escandalosament divertit i sorprenentment commovedor, sobretot per la força i la veritat que contenen els textos, "Tinc un coll que fa pena" és un recull irresistible i deliciós ple de veritats innegables, anècdotes hilarants i reflexions que apel·laran a lectors de totes les edats.
    Mostra libro
  • Show - cover

    Show

    Angel Burgas

    • 0
    • 0
    • 0
    "Show" és un recull de setze relats breus sobre les diferents realitats que hi ha en una societat urbana com la nostra. Encara que una bola de miralls de discoteca reflecteixi punts de llum i una multitud de joves que viuen el moment, la realitat segueix essent fosca i plena de trampes. Els personatges viuen situacions en mig de la bogeria quotidiana i, de la nit al dia, ja no són el que eren. Nens que descobreixen la sexualitat en sortir de l'escola, adolescents despistats i rabiosos, festers amb la SIDA, vampirs i vampiritzats, terroristes il·luminats que surten a la tele, captaires que fan d'actors en alguna sèrie per cobrar diners, pobres que es volen venjar dels rics…; tots estan molt vinculats amb la cultura pop, i es percep a través de referències musicals i sortides nocturnes.
    Un "collage" inquietant de relats que formen un "show", que ens acosta a temes molt actuals i delicats, per tal d'entendre la crueltat, el cinisme, la violència i la ironia de la realitat actual.
    Mostra libro
  • Lítica - cover

    Lítica

    Lucia Pietrelli

    • 0
    • 0
    • 0
    Tot passa —i no passa— en un poble que podria ser qualsevol poble, en un temps que podria ser qualsevol temps. La narradora d'aquesta història s'emmiralla en la seva germana gran, a qui contempla com si fos un paisatge. Creix a la seva ombra, però també dins la seva llum, perquè l'altra té un secret i un munt de paraules que només li pertanyen a ella. Això engendra tensió entre les dues, una violència silenciosa que va envaint tota la casa i s'infiltra en les relacions d'una família feta de dones.
    
    La germana gran té una parella, en Gael, amb qui tot es comença a pansir. Alhora descobreix el Noi de Marès, una escultura amagada al mig del bosc que li desperta la possibilitat d'una altra mena d'amor. Perquè la roca té el privilegi de la constància, cap consciència no la taca, cap pensament no la destorba i, en definitiva, no està condemnada a la precarietat d'un cos de carn i ossos.
    
    Lucia Pietrelli construeix una novel·la elegíaca de manera personalíssima, amb una obsessió clínica pel detall i una gran habilitat per a projectar idees torrencials. El lector tardarà molt temps a oblidar les imatges i les reflexions filades al llarg d'aquesta novel·la.
    Mostra libro
  • La gran família - cover

    La gran família

    Antònia Carré-Pons

    • 0
    • 0
    • 0
    Per què hi ha germans que s'assemblen com un ou a una castanya és un misteri que la ciència no resol —i d'això se n'ocupa la literatura. La nova novel·la d'Antònia Carré-Pons segueix el fil de vida de la Rateta i la Sió, dues germanes nascudes en una cansaladeria. Com en una casa de nines, les veiem evolucionar entre el terrat on imaginen històries, la botiga on regnen les matriarques i el soterrani on els homes esquarteren porcs i es xopen els davantals de sang. De la sang que tira, tant si és per fer-ne botifarres com per lligar-te a una manera de veure el món.
    
    Fins que la Rateta aconsegueix trencar amb el que s'esperava d'ella. Entra a la universitat i es converteix en una medievalista de renom. La Sió es queda a la botiga. I quan els fils de vida semblen separar-les sense remei, la sang les trena de nou: la germana petita està a punt de morir de la mateixa malaltia que ha superat la gran i que afecta totes les dones de la família.
    
    Després d'excel·lir en la comèdia, Carré-Pons ha imaginat una auca del senyor Esteve moderna. En una llengua concisa i transparent, explora les emocions infantils i els seus ecos en l'adultesa, sense cap concessió al sentimentalisme i amb una entrega completa a l'amor que li inspiren els seus personatges.
    Mostra libro
  • Dins el riu entre els joncs - cover

    Dins el riu entre els joncs

    Antoni Munné-Jordà

    • 0
    • 0
    • 0
    Dins el riu, entre els joncs és la primera novel·la que tracta de la División Azul des d'un punt de vista català, una obra rigorosa i corprenedora que ens mostra la cruesa extrema que es vivia al front de la Segona Guerra Mundial, i les simpaties, avui en dia inconfessables, d'alguns intel·lectuals catalans cap al que estava passant a alemanya.
    En la seva nova novel·la, el mestre Munné-Jordà es posa a la pell de tres joves de biografies i idearis diferents, que van decidir allistar-se a la 250a Divisió d'Infanteria de la Wehrmacht i lluitar al costat de Hitler en una guerra devastadora. Aquest llibre, minuciosament documentat, ens permet entreveure les circumstàncies que van empènyer a alguns nois catalans, i fins i tot catalanistes, a fer costat a l'Alemanya nazi en front de la Rússia comunista. També s'hi fan evidents els motius pels quals, a la tornada, preferien callar i esborrar-ne el record.
    Mostra libro
  • L'aniversari - cover

    L'aniversari

    Andrea Bajani

    • 0
    • 0
    • 0
    PREMI STREGA 2025
    «Esmolat com una revenja, commovedor com un comiat.» Antonio Scurati
    
    Un fill pot dir prou? Tancar la porta i dir-se: no veuré mai més els meus pares? Qüestionar els seus orígens, escapar de les urpes paternes i negar l'herència del dolor? Aquesta és la narració d'un home que, després de deu anys allunyat del desgast provocat per una violència subtil, persistent i omnipresent dins de les parets de casa, explica la història de la seva desafortunada família. I ho fa amb un retrat commovedor i lúcid, sense concessions, i també amb un desig irrefrenable de renaixement que a poc a poc empelta el lector i el convida a esdevenir ell mateix, a viure la seva pròpia vida, a ser vulnerable sense por de represàlies.
    L'aniversari és, sobretot, una novel·la d'alliberament, que soscava i desemmascara el totalitarisme de la família. Ens fereix amb la seva honestedat, ens desarma amb la seva franquesa, ens despulla amb la seva veritat. Una obra escrita amb una precisió emocional que transforma la ferida en paraula.
     
    Emanuele Trevi – «L'aniversari és una novel·la apassionant i molt original, que és com un cop de puny al cap i a l'estómac del lector. Bajani no sent la necessitat de condemnar ni de perdonar, i ens diu com de complicat i indispensable és el camí cap a la redempció.»
    Donatella Di Pietrantonio – «Amb un llenguatge implacable i refinat, Andrea Bajani col·loca en el relat de la família un artefacte que no deixa escapatòria, i fa brillar la història en el seu llibre més autèntic.»
    Helena Janeczek – «Una escriptura molt clara i lliure, queque salda el preu de salvar-se un mateix.»
    Jhumpa Lahiri – «Un llibre que confronta com cap altre la puresa dels fets, la tirania de la memòria i el totalitarisme de la família.»
    Antonio Scurati – «Esmolat com una revenja, commovedor com un comiat.»
    Il Libraio – «Bajani aconsegueix equilibrar introspecció i narració, treballa com un restaurador pacient que es dedica a reomplir les esquerdes d'una memòria que no esborra les ferides, sinó que les il·lumina entre línies, donant-los vida en la pàgina. n viatge que ressegueix les ombres del record i els silencis de la pèrdua, i que ens retorna una imatge en què els fragments del passat conviuen amb el desig de comprendre.»
    Glicine – «Andrea Bajani utilitza l'escriptura com si fos un bisturí: és tallant, asèptica, precisa i rigorosa, exacta i sense rebaves, no es permet floritures ni concessions de cap mena i, tanmateix, sap ser fortament evocadora i oferir imatges d'un lirisme auster.»
    Critica Letteraria – «Una fúria que s'ha calmat a través de l'escriptura, l'autoanàlisi, l'excavació en la interioritat d'un home que no té por d'escoltar-se a si mateix.»
    Magma Magazine – «L'ús de la memòria, resseguint els anys passats, són eines que Bajani fa servir per oferir-nos una prosa fluida, elegant i profunda. I ho fa sense prendre mai partit: els seus comentaris estan lliures de judicis, dotats d'una densitat que s'acosta a la veritat a mesura que s'acosta el final del text.»
    Mostra libro