M'hi nego

Per Petterson

Casa editrice: Club Editor 1959 S.L.

Sinossi

Tots dos van criar-se al mateix poble: en Jim,  educat i covat per una mare piadosa; en Tommy, abandonat per la seva i sotmès a un pare violent, obligat a treballar de molt jove en una serreria. I tanmateix és en Tommy qui ha fet carrera en les finances, mentre que en Jim fa la viu-viu i se li ha acabat l'atur. Trenta anys després es retroben en un pont on en Jim ha anat a pescar.    
Aquesta trobada atzarosa allibera el record i engega el motor de la narració. Anem dels seixanta als dos mil i són tres els personatges que prenen la paraula: dos amics de l'ànima i la germana petita d'un d'ells. Els uneix un poble on tot just hi arriba el telèfon —i l'orfenesa, que suporten miraculosament de nens, però que els fereix en l'adultesa.
Les vides d'en Jim, en Tommy i la Siri agafen camins diferents a partir d'aquest moment, sense que puguin explicar-se què els va separar. El temps se'n va i de cop ja no ets jove: pel mig hi ha amics amb qui voldries reconciliar-te i persones a qui mai no podràs perdonar.
M'hi nego és la cinquena novel·la de Petterson que publica Club Editor.

Disponibile da: 19/10/2022.

Lunghezza di stampa: 288 pagine.

Narrativa

Altri libri che potrebbero interessarti

Que no s'apagui la flama

Miriam Toews

«Ets una coseta petita i has d'aprendre a lluitar.» La Swiv s'ha pres el consell de l'àvia massa literalment i ara està expulsada de l'escola. La mare està embarassada i no ha deixat de treballar, així que l'àvia serà l'encarregada de la formació de la Swiv i ho farà amb una educació molt particular. La Swiv aprèn matemàtiques amb un trencaclosques amish o com es cava una tomba a l'hivern, i amb l'àvia emprenen un nou projecte vital, amb què es proposen explicar les seves vides escrivint cartes que mai enviaran.

Els mètodes de l'àvia potser són poc ortodoxos, però s'ha enfrontat al pitjor de la vida amb un esperit rebel i independent, i això és el que espera transmetre a la seva neta. El seu temps s'està acabant. La salut li falla i el nou nadó està a punt d'arribar: podrà inspirar, l'àvia, aquesta flama en la Swiv i assegurar-se que no s'apagui mai?

Commovedora, hilarant i profundament viva, Que no s'apagui la flama és una carta d'amor a les mares i les àvies, i a totes les dones que encara lluiten —dolorosament i feroç— per una manera de viure independent, amb les seves pròpies normes.

Mostra libro

Les ombres fugaces

Christian Guay-Poliquin

«Una oda a la natura salvatge i una invitació a l'aventura.» Le Journal de Québec
Després de sobreviure a un greu accident de trànsit i a un hivern implacable, un jove deixa enrere l'aïllament i la privació i s'endinsa al bosc per reunir-se amb el que queda de la seva família. Ben aviat coneix un nen que l'acompanyarà en la travessia i junts hauran d'esquivar els perills d'un entorn hostil amb uns habitants que només pensen en ells mateixos. Un cop arribats al seu destí, i lluny de trobar un recer, es veuran obligats a adaptar-se a un món canviant que es debat entre la imposició dels valors antics i la determinació d'explorar noves maneres de viure.
Les ombres fugaces és un text fosc i alhora lluminós sobre una comunitat a punt d'ensorrar- se per una amenaça que no prové del clima ni dels elements naturals, sinó dels mateixos éssers humans. Christian Guay-Poliquin es reivindica amb aquesta novel·la com l'escriptor sòlid i elegant que va enamorar milers de lectors amb El pes de la neu.
Marie-France Bornais, Le Journal de Québec — «Excepcional! Després de gaudir d'èxit internacional amb El pes de la neu, Christian Guay-Poliquin torna amb una oda a la natura salvatge i una invitació a l'aventura, Les ombres fugaces. Una recerca per un bosc ple de perills, les aliances necessàries i l'art de la supervivència són al cor d'aquesta història mil·limetrada.»
Evlyne Leraut, Babelio — «Les ombres fugaces és transcendent. Un futur clàssic, un llibre etern i de culte.»

Mostra libro

Cartes a Jones Street...

Manuel de Pedrolo

Aquestes dues novel·les són les últimes que va escriure Manuel de Pedrolo per al cicle Temps Obert, i les dues primeres de la continuació d'aquell projecte únic. En aquest volum hi trobem dues vides possibles de Daniel Bastida, que malda per fer carrera literària en la Barcelona de finals dels seixanta. D'una banda, l'artista integrat, propagandista, present a totes les festetes literàries; de l'altra, el novel·lista obrer, cràpula i llicenciós, compromès amb la reivindicació nacional i lingüística. Tots dos, obsedits pel sexe. Una radiografia perfecta del món cultural català durant el franquisme i de les dèries dels lletraferits que el conformaven. Si Manuel de Pedrolo només hagués escrit Temps Obert, ja n'hi hauria prou per considerar-lo un dels millors novel·listes del segle XX.
«T'imagines una colla d'escriptors, de generacions successives, embarcats a desenvolupar aquest llibre? Una cosa demencial, d'acord. Però potser les úniques coses que val la pena de fer són aquelles que surten del corrent, del normal...»
«Tothom hauria de saber que Temps Obert és un dels cicles novel·lístics més importants de tota la literatura. D'aquí i de fora. D'ara i d'abans»
— Antoni Munné-Jordà, autor del pròleg.

Mostra libro

Dolça i amarga revolució

Rosa Guivernau

Retrocedeix en el temps: Reviu els primers records, les emocions palpitants i l'amor que resisteix les adversitats. 
Descobreix la Barcelona de 1936 a través d'una narrativa envolvent! "Entre Memòries i Amors: Històries de la Ribera" t'endinsa en un viatge inoblidable pel passat, revelant les passions, els secrets i les emocions viscudes per la nostra protagonista. 
Una mirada íntima al passat: Amb l'addició d'un diari datat al 1936, l'autor reflexiona sobre la persecució religiosa a Barcelona, oferint una perspectiva única dels esdeveniments històrics que van marcar una època.

Mostra libro

Les feres

Uriol Gilibets

Sant Gonera és un poble perdut en algun punt, posem per cas, del deep Solsonès. Un matí de Nadal es desperta amb la visió del rector brandant la relíquia del sant Prepuci, nu, cridant i rient a cor què vols. Amb el fred que carda. Després el rector s'esfuma, engolit pel bosc frondós. Ves que no s'hagi convertit en una fera, com tothom que per una raó o altra vol desaparèixer del poble.

Així comença «Les feres», escrita en estat de gràcia, en què el protagonista és el poble i els seus peculiaríssims vilatans. I el bosc i el sotabosc, i les feres que l'habiten.

Empeltada d'un humor descordat, atàvic i popular, Uriol Gilibets reescriu la tradició per fer-se-la seva. El seu univers agermana Raimon Casellas amb Amanece que no es poco de José Luis Cuerda; l'escatologia catalana amb l'absurd dels Monty Python; el seny amb la rauxa. Tot plegat per descobrir-nos la grandesa i les misèries d'un poble que podria ser el nostre. Aviat és dit. Poca broma. No res.

Mostra libro

Aigua Viva

Clarice Lispector

La narradora d'Aigua viva escriu a una persona a qui ha estimat molt, amb qui encara manté un vincle d'amor, d'enamorament i d'agraïment.

Escrita el 1973, és una novel·la breu i un himne a la joia de viure. Té la forma d'un llarg poema en prosa, que subratllaries sencer. Tot i que els llibres de Lispector es poden llegir com a variacions d'unes mateixes inquietuds, Aigua viva acull el domini madur de l'instrument —esplèndid.

En aquesta novel·la, Lispector és purament solar i es dona la llibertat de ser fidel al sentir. Sense que la trama distorsioni el seu propòsit: transmetre què significa viure un moment ple.

¿Què és la joia a mans de Clarice Lispector? Una fletxa que travessa el cant.

Mostra libro