Coragre

Nora Ephron

Sinossi

¿És possible escriure un llibre hilarant sobre la ruptura d'un matrimoni perfecte? Si l'escriptora és Nora Ephron, la resposta és un sí rotund. Una història que lliga l'adulteri, , la teràpia de grup i l'estofat de carn, i que ens demostra que una bona comèdia necessita la seva dosi d'angoixa com una bona salsa necessita farina i mantega. La Rachel Samstat, embarassada de set mesos, un dia descobreix que el seu marit, Mark, està enamorat d'una altra dona. La Rachel, que es guanya la vida escrivint llibres de cuina, troba en el menjar un cert bàlsam i consol; així, mentre es debat entre l'intent de recuperar en Mark i el desig de veure'l mort, la Rachel troba temps per oferir-nos algunes de les seves receptes preferides. Coragre és l'única novel·la de Nora Ephron; una història deliciosa explicada amb l'humor àcid propi de l'autora, una muntanya russa d'amor, traïció, pèrdua i, el més satisfactori, venjança.

Disponibile da: 22/05/2024.

Lunghezza di stampa: 244 pagine.

Altri libri che potrebbero interessarti

Amor i enyorança

Theodor Kallifatides

Christo ha deixat els seus pares a Atenes i se n'ha anat a Estocolm. Té poc més de vint anys i una beca del govern suec li dóna l'oportunitat d'estudiar història de les idees a la universitat, cosa que sempre havia estat el seu somni. Però està massa sol a Estocolm, on sobreviu amb feines precàries en empreses regentades per altres emigrants com ell. No domina encara l'idioma i Grècia continua present al seu cap i al seu cor. Però quan coneix Rània, tot el seu món es posa de cap per avall. Amor i enyorança, la novel·la més recent de Theodor Kallifatides, és una història càlida i plena d'humanitat sobre els molts obstacles amb què topa un emigrant, també i especialment a l'hora d'enamorar-se.

Mostra libro

El càsting

Antònia Carré-Pons

Que s'apartin Aristòfanes i Menandre, Antònia Carré-Pons és la reina de la comèdia gerontològica. Després dels vells al natural de Com s'esbrava la mala llet, arriben la Paula i l'Ernestina, una parella de velles que ha sobreviscut a la covid i es nega a enxampar un virus igualment infecciós: el tedi postjubilació.
El joc que s'empesquen per aconseguir-ho consisteix a llogar l'habitació de convidats —gangues del mercat immobiliari. Comencen les entrevistes per triar company de pis i, amb cada nou candidat, un nou sainet i una nova disfressa. És un diàleg en viu, i dos mons que xoquen i es riuen l'un de l'altre sense pietat.
Això és El càsting: quan de les manies i els costums excèntrics de dues jubilades no en un surt una sitcom com Plats bruts, sinó un llibre.

Mostra libro

Doppler Ed Catalán

Erlend Loe

Després de la mort del seu pare i de caure de la bicicleta, en Doppler decideix abandonar casa seva a Oslo, la feina, els fills i la dona embarassada, i viure una vida solitària al bosc als afores de la ciutat. S’instal·la en una tenda de campanya, mata un ant per poder menjar, però més tard descobreix que l’animal té una cria, a la qual adopta i bateja amb el nom de Bongo. Amb el petit Bongo parla de l’estat del món que ha deixat enrere, del consumisme i del mantra de l’èxit personal. En Doppler decideix allunyar-se radicalment de la seva vida anterior, i recorre al bescanvi i fins i tot a petits furts per satisfer les seves necessitats.

Mostra libro

Garlanda - Paraules pèrdues i...

Maria Rovira

Hi ha persones com la Maria Rovira, coneguda als escenaris com a Oye Sherman, que miren el món des d'una estranyesa i una singularitat que el fan més divertit i brillant. I que, malgrat el dol, el desconcert, les crisis i les petites foscors inevitables, el celebren.
Garlanda és el gènere literari que ha inventat. Un fil que ho travessa tot. D'aquest fil en pengen records d'infantesa, etimologies de la llengua catalana que s'obren com finestres, escenes domèstiques, taxonomies impossibles, imperis romans construïts amb menjar, cinema o pentinats. Hi ha joc i obsessió, llengua i família, la mort del pare i el vertigen dels trenta. Cada banderola té sentit per ella mateixa; juntes, formen una constel·lació íntima.
Amb un humor fi i una lucidesa que podrien recordar Nora Ephron o David Sedaris, però des d'Horta i amb trenta i pocs anys, Maria Rovira debuta amb unes memòries plenes d'ironia i tendresa, una garlanda per enfilar el que ha passat i celebrar que existeixi.
«El dia que ens van explicar les hores a l'escola jo no hi era. M'aclaparava tant la complicació que vaig decidir que intentaria viure sense saber dir les hores correctament, que, total, tampoc em caldria, que com de greu havia de ser allò. Aquesta sensació d'haver-me perdut la classe del dia anterior m'acompanya força sovint. En algun moment totes les nenes van aprendre a fer la vertical, i a fer-se trenes de donzella renaixentista, i a fer factures, i a mantenir l'ordre en els seus espais, i a no perdre les coses, i a tenir parella estable i un parell de fills, i no em van avisar».

Mostra libro

Avui que ens són familiars la...

Mercè Rodoreda

«L'home és dolent. Hi ha qui ho assegura fermament convençut. Jo crec que només ho és aquell que no té talent».

L'obra periodística de Mercè Rodoreda (1908-1983) ha estat escassament atesa, i si no la coneixem ens perdem una faceta de l'autora tan sorprenent com il·luminadora. Ens n'admirarà la basta i polifacètica cultura d'una jove de vint-i-cinc anys capaç d'entrevistar, sense que li tremoli la veu, des d'autors consagrats que menyspreen les dones escriptores fins a la dona i la filla del president Macià. Una Rodoreda esmolada escrivint crítica literària, teatral i cinematogràfica, satiritzant la flor i la nata de l'època i carregant contra els enemics de la llengua, prenent posició sense tebior. Una Rodoreda excepcionalment prolífica que també signava amb pseudònims, cal remarcar-ho: aquesta edició de Mercè Ibarz, endreçada per gèneres periodístics, n'hi atribueix alguns, els contextualitza i els consigna cas per cas.

«A la guerra que vindrà no li caldrà fer rajar sang: amb uns avions i fum en tindrà prou per a destruir les ciutats més grans: serà una lluita de cervells i no de cossos; triomfarà el més intel·ligent, i el més astut, o bé moriran tots plegats; serà potser l'única manera de trobar la pau: que en la guerra mori tothom».

«Ens cal tenir teatre català. Almenys un. Ens cal com el pa que mengem. ¿Que el pagarà el pobre contribuent que tan rebé defensa la «Cámara de la Propiedad»? Potser sí. Però quan els catalans paguem tantes coses que no hauríem de pagar, bé ens podem permetre el luxe de pagar-nos el goig de tenir vot i veu; potser llavors farem més cas del que tenim i donarem més importància al que serà nostre».

Mostra libro

Manual de la perfecta parella...

Ramon Folch i Camarasa

En Joan i la Matilde són, pel que sembla, els veritables autors d' aquest Manual (que signa curiosament en Ramon Folch i Camarasa, encara no se sap amb quin dret) i s'alternen en la redacció dels diversos capitols, que tracten de la casa, la decoració de la llar, l'economia domèstica, la família d' Ell, la família d' Ella, el cercle d' amics, etc..., amb un cert mètode i rigor, com escauria a un autèntic manual. 
Tot això en clau d'humor, és clar, amb un text sempre satíric i sovint sarcàstic, enriquit amb una munió de notes de peu de pàgina, d'Ella o d'Ell, que no són menys agudes i divertides que el text principal. 
En moltes de les pàgines d'aquest llibre el lector s'hi reconeixerà o hi reconeixerà els seus amic, enemics, veïns, parents i coneguts. 
Aquest no és el primer llibre d'humor de Ramon Folch i Camarasa, que ha estat considerat ben justament com un dels humoristes més seriosos de casa nostra.

Mostra libro