Altri libri che potrebbero interessarti

• 

  Com vaig arribar a ser rei

  Jaume I, Raül Garrigasait

  • 0
  • 0
  • 0

  Locutat per Bernat Quintana, Jordi Boixaderas i Alba Romanyà.El Llibre dels fets és una crònica història única, excepcional. Són les memòries del rei Jaume I el Conqueridor narrades per ell mateix, amb la fluïdesa de l'oralitat i un estil fresc i vívid que interpel·la oients i lectors. Al costat de l'obra de Llull, aquest és un dels grans cims de la literatura catalana medieval. Un dels episodis més coneguts d'aquesta crònica és el de l'engendrament i el naixement de Jaume I, esdevinguts en unes circumstàncies molt especials que marcaran el destí gloriós del futur rei de la Corona de Catalunya i Aragó. Com vaig arribar a ser rei recull aquests episodis i els primers anys de vida, en què el monarca pren consciència del seu lloc en el món, i es perfila la figura que esdevindrà llegendària. Alguns d'aquests episodis, de ressons llegendaris, també els recullen també el recullen les cròniques de Bernat Desclot i Ramon Muntaner, que hem inclòs al final.

  Mostra libro

• 

  El hòbbit - o viatge d’anada i...

  J. R. R. Tolkien

  • 0
  • 0
  • 0

  Acompanya en Bilbo Saquet en una aventura plena de màgia, criatures fantàstiques i un anell misteriós... Situada l'any 2941 de la Tercera Edat del Sol, la història del hòbbit Bilbo arrenca amb la recerca d´un tresor. Fins ara la vida del protagonista ha estat molt tranquil·la i rutinària, però tot canvia quan el mag Gàndalf el recluta perquè sigui el tretzè membre de la companyia de Thorin, una colla de nans originaris d'Èrebor, d'un quant temps ençà a l'exili des que una bèstia temible els va foragitar de casa seva. És així, doncs, com en Bilbo es troba de cop i volta amb la que serà la seva gran aventura i emprèn un llarg viatge cap a terres ignotes amb l'objectiu d'ajudar els nans a recuperar allò que és seu. Pel camí, coneixerà criatures meravelloses i espantoses alhora, i fins i tot ensopegarà amb un anell màgic... N'han dit:«Una obra mestra impecable».The Times «Tots aquells, joves i grans, que apreciïn una bona història d’aventures, exquisidament explicada, portaran El hòbbit al cor».The New York Times Book Review «Rellegir El hòbbit ha sigut tota una revelació. Abans només el veia com un entrant del gran festí que és El senyor dels anells. Ara m'he adonat tot ell és un àpat perfectament equilibrat, d'aquells que et deixen ben satisfet i no pas atipat».The New Yorker «Aquesta és una aventura per a tota la vida. No us decebrà. Estar a l'altura d'El senyor dels anells no és gens fàcil, però aquest llibre ho aconsegueix».The Guardian «El hòbbit ha de ser llegit com una distracció, però no és sobrer que hi sapiguem veure la llavor guardada a les fosques en un cotó humit de la qual creixerà una mongetera literària gegantina, descomunal. En Frodo, el drac, Gòl·lum, els nans, Gàndalf..., l’existència de l’anell... Tot és a punt d’esclatar».Francesc Parcerisas, el traductor, a Vilaweb

  Mostra libro

• 

  La plaça del Diamant

  Mercè Rodoreda

  • 1
  • 1
  • 0

  "Distingida amiga: Arribo al despatx mort de son, per culpa de vostè. M'he passat la nit en blanc llegint la seva novel·la, sense poder deixar-la. Feia molt de temps que cap llibre no m'havia tret el son d'aquesta manera. Trobo aquesta novel·la simplement formidable. És la seva obra mestra." (Carta de Joan Sales a Mercè Rodoreda, 1961)"Totes aquestes pàgines, poètiques i patètiques, sense un gra de sentimentalisme, m'han emocionat profundament, i les últimes m'han deixat sense alè. Sembla mentida que amb elements tan simples es pugui arribar a una tensió tan extraordinària, a estones inaguantable. Se m'ha nuat el coll tres o quatre vegades, hi ha pàgines d'una veritat que esborrona. Aquest equilibri perfecte entre el dramatisme, la poesia i la banalitat, molt poca gent el deu haver aconseguit. I t'ho dic, no després de llegir una novel·la policíaca, sinó després d'acabar —immediatament després d'acabar— Els posseïts de Dostoievski." (Carta d'Armand Obiols a Mercè Rodoreda, 1960)"Pocas personas saben fuera de Cataluña quién era esa mujer invisible que escribía en un catalán espléndido unas novelas hermosas y duras como no se encuentran muchas en las letras actuales. Una de ellas —La plaza del Diamante— es, a mi juicio, la más bella que se ha publicado en España después de la Guerra Civil. Mi deslumbramiento fue apenas comparable al que me había causado la primera lectura de Pedro Páramo, de Juan Rulfo, aunque los dos libros no tienen en común sino la transparencia de su belleza." (Gabriel García Márquez, 1983)

  Mostra libro

• 

  A tota màquina

  Ethel Lina White

  • 0
  • 0
  • 0

  Després d'uns dies de vacances complicats amb els seus amics, l'Iris Carr decideix tornar a casa sola. Al tren, coneix la senyoreta Froy, una amable institutriu anglesa. Tot canvia quan, després d'una migdiada, desperta i veu que ha desaparegut. Pregunta a la resta de passatgers, però ningú no ha sentit a parlar d'ella: sembla que no hagi existit mai. L'Iris decideix investigar i, a mesura que recopila pistes, s'endinsa en un estrany complot que podria posar en perill la seva vida. 
  
  A tota màquina és l'obra més coneguda d'Ethel Lina White, que en vida va gaudir d'una fama comparable a la d'altres contemporànies com Agatha Christie. La novel·la va inspirar la pel·lícula d'Alfred Hitchcock Alarma a l'exprés i es considera un exemple imprescindible del suspens psicològic. White sap encomanar al lector la paranoia de la protagonista i ofereix un viatge inoblidable que manté atrapat fins a la darrera pàgina.

  Mostra libro

• 

  La casa Tellier i dues històries...

  Guy Maupassant

  • 0
  • 0
  • 0

  "Oh, spirit of Maupassant come to my aid!", escriu Henry James al seu diari. Maupassant té devots des d'Amèrica fins a Rússia. Joseph Conrad i Lev Tolstoi en prologuen les obres, Isaak Babel el tradueix. Tots, amb una barreja de fervor i desesperació, analitzen l'aparent senzillesa dels seus relats. "Els fets, sempre els fets, no hi ha res més que el preocupi", escriu Conrad. Tolstoi, en plena crisi mística, s'arrenca els cabells davant d'aquest artista sense credo ni déu que narra tan prodigiosament els humans. 
  
  L'obra de Maupassant va ser l'aliment dels gegants de la literatura moderna. ¿Per què no forma part avui del nostre imaginari? Potser pel mateix motiu que feia que Tolstoi s'arrenqués els cabells: no conté ni un bri d'ideologia. El que hi batega és la festa dels sentits, el tacte de les coses, la trepidació de la vida i, dins d'ella, la reïna del sentiment, que circula i fa que sigui plena.
  
  Dues de les nouvelles que oferim se centren en una figura particular: la prostituta, dispensada de sotmetre's als codis perquè atempta contra tots. Al recambró del volum, una escena domèstica desferma una rialla fonda i franca com el tro. Mia Tarradas s'ha posat al servei d'aquest fill de Flaubert per fer-li trobar les paraules en català. Un repte formidable, i una declaració d'amor

  Mostra libro

• 

  Bestiari medieval

  Llúcia Martín, Raquel Parera

  • 0
  • 0
  • 0

  Els bestiaris medievals descriuen les característiques de comportament de cada animal —sovint fantasioses i sorprenents— i, en donen una interpretació moral. Per al lector d'avui són una font inesgotable d'entreteniment i curiositat: del tigre en diuen que li agrada tant d'emmirallar-se que els caçadors fan servir miralls per distreure'l i robar-li les cries, i del castor que s'arrenca els testicles amb les dents i els llença a terra per evitar ser mort pels caçadors, que només en volen aquesta part. Però a més a més, són una magífica entrada al món medieval.
  La llista d'animals, 45 en aquest bestiari, inclou també éssers fantàstics com l'unicorn ("una de les bèsties més cruels que hi ha") o l'au fènix.
  Al final del volum el lector trobarà un plec amb setze bellíssimes miniatures medievals que il·lustren diversos animals.
  Els predicadors, per donar exemples didàctics i alhora atractius als cristians, empraven els bestiaris en els seus sermons, que tothom escoltava cada dia. D'aquesta manera, els trets de cada animal van passar a formar part de l'imaginari popular, i els escriptors, en les seves obres, es van servir d'aquests referents compartits. Autors de la talla d'Ausiàs March, Jaume Roig, Joan Roís de Corella o sant Vicent Ferrer es van nodrir dels bestiaris, com s'exemplifica en la introducció.

  Mostra libro