Altri libri che potrebbero interessarti

• 

  Donar nous als nens

  Gabriel Ferrater

  • 0
  • 0
  • 0

  «Estem tots abandonats als nostres propis recursos, i els recursos que ens creem depenen exactament de la nostra capacitat, de la nostra intel·ligència i, després, del que la vida faci amb nosaltres».
  Vet aquí una porta d'entrada generosa i diversa a l'obra de Gabriel Ferrater més enllà de Les dones i els dies. Costa d'imaginar fins on hauria arribat la producció assagística de Ferrater si hagués viscut una vida llarga, però el llegat que ens va deixar ja és d'una clarividència i rotunditat admirables. Aquesta antologia en presenta una mostra que va des dels textos sobre literatura catalana i estrangera fins a algunes cartes públiques i privades, així com totes les entrevistes que va concedir i alguns textos sobre pintura i llengua. Tot plegat precedit per un assaig de Marina Porras que presenta amb exhaustivitat i bona prosa la figura del poeta.
  Selecció i pròleg de Marina Porras.

  Mostra libro

• 

  Dels orígens a l'abolició - La...

  AA VVAA

  • 0
  • 0
  • 0

  La Generalitat, el nom que actualment designa les institucions de l'autogovern valencià, recupera el d'una institució nascuda en la segona meitat del segle XIV i perfilada en la seua naturalesa, composició i funcions el 1418, fa més de 600 anys. Amb motiu de l'efemèride, el 2018 es va celebrar un congrés internacional organitzat per les cinc universitats públiques valencianes i patrocinat per la Generalitat. El present volum recull les comunicacions presentades a la sessió dedicada a la història de la institució. En total, disset textos que examinen, respectivament, les relacions entre la Generalitat i les Corts –no debades la Diputació del General o Generalitat va nàixer com a diputació permanent d'aquestes i estava integrada pels representants dels tres estaments o braços–; els precedents –els diputats del General–; l'estructura funcionarial; les reformes tècniques i administratives; l'arrendament dels impostos –les generalitats–; els beneficiaris del deute públic que emetia; el paper dels conversos; les relacions amb els mudèjars; les seues funcions polítiques, més enllà de les fiscals, i el seu caràcter governamental; la relació entre la Generalitat i els estaments, i la polèmica historiogràfica sobre la representativitat política de l'una i dels altres; el seu paper en la gestió dels recursos naturals i l'explotació intensiva de les zones humides, i la seua dissolució al segle XVIII. Un conjunt d'estudis que amplien i milloren el coneixement de la institució que va ser, durant els seus tres segles i mig d'existència, "la veu del regne".

  Mostra libro

• 

  Conversos valencians i...

  Jacob Mompó Navarro

  • 0
  • 0
  • 0

  L'odi religiós, que ha protagonitzat massa vegades la història de la civilització, ha marcat la història dels jueus, com és sabut, amb reiterades friccions amb els poders fàctics. Els discursos inflamats d'odi amb què s'alimentaren les masses populars no ajudaren gaire a l'estabilitat social i els assalts massius a les jueries forçaren els jueus a convertir-se al cristianisme. L'arribada dels inquisidors tornà a posar el focus sobre els conversos i s'encarregaren, tràgicament, d'evitar-ne la integració. Conversos valencians i Inquisició se centra en judicis dels anys 1481-1521 contra valencians en els quals, a banda del desenvolupament dels processos, s'hi observen traces que ens introdueixen en el dia a dia de les famílies. S'hi detecten mostres de religiositat, però també d'amor, d'amistat, de por... I, també, de ràbia i de traïcions. A través de la documentació, comprovem que molts d'aquells conversos valencians treballaven, amaven, odiaven, s'insultaven i s'estimaven en valencià; en la llengua, en definitiva, que els era pròpia.

  Mostra libro

• 

  La veu del Regne 600 anys de la...

  AA VVAA

  • 0
  • 0
  • 0

  El 1418 es creava la Generalitat Valenciana, la més alta institució representativa del regne de València durant l'època foral. En realitat, la Diputació del General, el nom original de la institució, havia començat a configurar-se molt abans, però no va ser fins les corts de 1418 que es va constituir com un òrgan permanent, amb una estructura administrativa i unes funcions clares i definides. Aquesta diputació permanent de les corts representava el conjunt dels habitants del regne de València, i se la coneixia habitualment amb el nom de Generalitat. La seua existència es prolongà fins a començaments del segle XVIII, quan va ser abolida, junt amb les altres institucions valencianes, pels decrets de Nova Planta. Finalment, i en el marc de l'Estatut d'Autonomia de 1982, es va recuperar el nom de Generalitat per a designar el conjunt d'institucions de l'autogovern valencià. Amb motiu de l'efemèride, les universitats públiques valencianes van rebre l'encàrrec de la Generalitat d'organitzar un congrés internacional sobre la història de la institució. El congrés reuní més de cent vuitanta investigadors d'universitats europees i americanes, les intervencions dels quals aportaren nous coneixements i també noves reflexions tant sobre la Generalitat Valenciana, com sobre altres conceptes i temes claus relacionats. Aquest primer volum de la sèrie recull els parlaments de naturalesa protocol·lària o acadèmica que es pronunciaren en les sessions institucionals del congrés, junt amb el programa i una crònica de les activitats que s'hi van dur a terme.

  Mostra libro

• 

  La desobediencia civil

  Henry James

  • 9
  • 122
  • 0

  En 1846 Thoreau se negó a pagar impuestos al Estado por su oposición a la guerra contra México y a las prácticas esclavistas en los Estados Unidos, por lo que fue encarcelado. De esta experiencia nace "La desobediencia civil": un texto capital en el pensamiento cívico de Occidente. Thoreau defiende una idea sencilla pero extremadamente poderosa: el Estado no puede tener más poder que aquel que sus ciudadanos estén dispuestos a ceder; y en última instancia debería tenerse como objetivo la abolición de toda forma de gobierno.

  Mostra libro

• 

  L'explosió de Capità Arenas - La...

  Santiago Vilanova

  • 0
  • 0
  • 0

  La nit del 6 de març de 1972 s'esfondra un edifici de deu pisos al carrer Capità Arenas de Barcelona. En el sinistre hi perden la vida divuit persones. S'intenta desviar l'atenció de l'opinió pública dient que l'explosió està relacionada amb un grup d'extrema dreta. La intenció: amagar una explosió de gas natural, de recent i encara deficient implantació, que està substituint el gas ciutat, un producte molt menys eficient i més contaminant.
  Aquest cas va posar de manifest la manca de llibertat de premsa i la intervenció del sector energètic sobre els mitjans de comunicació. Malauradament, els següents anys hi va haver altres explosions; la companyia Gas Natural no va poder negar que el seu nou producte, el gas natural, n'era el responsable.
  Santiago Vilanova, que llavors era periodista i va seguir tot el cas, va acabar processat per criticar l'indult reial a tots els encausats per aquelles explosions i pel sobreseïment dels sumaris oberts. Cap judici oral mai va poder explicar els orígens de les explosions, frustrant els drets dels familiars de les víctimes.
  L'explosió de Capità Arenas, el primer títol que publiquem sota la col·lecció Apostroph Assaig, és un document insòlit de com el control dels mitjans de comunicació per part dels oligopolis energètics i les connivències polítiques amb la Justícia poden silenciar la llibertat d'expressió i manipular-la, una qüestió que està, avui, gairebé mig segle després, de trista i permanent actualitat com posen de manifest casos com el Castor, a les Terres de l'Ebre.

  Mostra libro