A casa teníem un himne

Maria Climent

Sinossi

La Remei té més de quaranta anys, està casada i té un fill, treballa moltes hores a l'hospital i està absorbida per la vida domèstica i professional. La seva germana Marga, una mica més jove, és tot el contrari: soltera i sense cap projecte vital ni professional que la lligui, té la sensació que li ha passat la joventut sense adonar-se'n i encara busca el seu lloc al món. I la mare de totes dues, l'Erne, ja fa més de quinze anys que va instal·lar-se a Itàlia i ha construït una vida nova allà, deixant enrere la vida al poble i les seves dues filles, que no l'hi perdonen. Però quan la Remei arrossega la Marga fins al cor de la Toscana perquè necessita un refugi, i unes quantes solucions, aquestes tres dones distanciades i diferents, amb aspiracions i experiències tan dispars, hauran d'aprendre a entendre's i a comunicar-se, i lluitaran per retrobar-se després que es desveli un secret familiar que va marcar definitivament la vida de totes tres. Amb la delicadesa narrativa i el sentit de l'humor agredolç de Gina, que va seduir milers de lectors, A casa teníem un himne explora els secrets familiars, les tries vitals i les oportunitats perdudes.

Disponibile da: 06/09/2023.

Lunghezza di stampa: 208 pagine.

Narrativa

Altri libri che potrebbero interessarti

Distòcia - Premi Documenta 2021

Pilar Codony

Aquesta és una història d'amor entre dues vaques. També és la història d'uns quants parts complicats, i de maternitats doloroses. I és la història de la Goja, que té un neguit encallat a dins i està plena de cabòries. I la de la Isabel, que es va sentir atrapada en un món rural que no era com s'havia imaginat. I és també la història d'en Lamine, i de la Montse, i de dos germans que fan formatges. I, a més, és la història de les orenetes que tornen any rere any, d'una ovella babaua que té ganes de jugar i d'un gat que sap com absentar-se. I d'un vedell, també, i d'un gos pastor i d'un gall manyac. És una història de decisions difícils. I és també una història de connexions inesperades.

Mostra libro

A les dues seran les tres

Sergi Pàmies

Als contes d'«A les dues seran les tres», la memòria es converteix en revisió de l'experiència, la crònica en compromís amb el passat i la fantasia en un joc que, en funció de l'estat d'ànim, il·lumina, pertorba o reconforta. Esdeveniments històrics o anècdotes deliberadament privades es confabulen en favor de la narració, sempre eloqüent i persuasiva, en què Sergi Pàmies, fidel a una veu i a un estil inconfusibles, aprofundeix en el domini de la tendresa i la digressió, així com en l'equilibri entre la ironia i la perspicàcia. Tot al servei d'una mirada, resignadament incerta, sobre el pas—ja sigui endavant o enrere—del temps.

«Les emocions no passen pel sentimentalisme xaró, la tendresa recorre a la ironia per no caure en el melodrama i l'evocació d'uns fets reals, passats pel sedàs inconfusible de l'autor, esdevenen la més gran de les ficcions».
Jordi Nopca, La Vanguardia

«Pàmies continua barrejant passat, present i imaginació, tot confiant, diu, que els recursos de la narrativa breu l'ajudaran a entendre el que encara és una incògnita. Un llibre troba lectors si el context ho permet, i A les dues seran les tres és el millor del 2023 perquè ve de gust que la narrativa torni a importar tant com la veritat».
Carlota Rubio, El País

«En els últims temps, com més brutalment autobiogràfic es mostra Pàmies, més ficció és el que llegim».
Enrique Vila-Matas, El País

«Pàmies en sap molt, els contes funcionen de meravella i sempre tenen moments lluminosos, a vegades a partir d'una anècdota mínima».
Julià Guillamon, La Vanguardia

«Pàmies ha desenvolupat una lucidesa incomparable a l'hora de treballar l'emoció sense caure en el sentimentalisme».
Borja Bagunyà, Serra d'Or

«Pàmies narra les seves històries amb senzillesa, amb cordialitat, amb la lleugeresa i la ironia no exempta de compassió que són marca de la casa. Un pot imaginar-se'l narrant-les a viva veu, a casa o a qualsevol altre lloc. Un no voldria deixar d'escoltar mai aquestes històries».
Patricio Pron, Babelia El País

«Una altra delícia de Pàmies, que sap elevar allò ordinari al sensacional».
El Periódico

«Sergi Pàmies no pertany a aquella raça d'escriptors que tenen un món, sinó a la dels que tenen una mirada. La seva és una veu que hi veu, que es concreta en una escriptura analítica i precisa. A les dues seran les tres, (per a mi, sense dubte, un dels seus millors llibres) demostra un domini dels registres, de les formes i dels mecanismes narratius».
Manel Ollé, La Lectora

«En aquests deu contes Sergi Pàmies complica enormement les coses als lectors que pretenguin consensuar quin és el seu millor llibre. No n'hi haurà pocs que opinin que és aquest, com si contingués tot el que es desitja en aquest món o s'espera en el Paradís de la lectura».
Ponç Puigdevall, El País

«El llibre és una celebració de l'ofici d'escriure, que en Pàmies no és res més ni res menys que l'esforç per convocar els recursos del llenguatge per mirar d'entendre el món i el que ens passa. Llegint-lo, igual que escoltant-lo, la sensació és que un major grau de comprensió és possible, l'esforç val la pena i escriure sí que pot servir per no ser un desgraciat».
Joan Burdeus, El País

Mostra libro

Viatge a Comala

Toni Sala

El desembre de 2022 Toni Sala va ser un dels autors convidats a la Feria de Guadalajara. Quan ja acabava la seva estada a Mèxic, es va aventurar, amb un punt d'inconsciència, com diu ell mateix, a endinsar-se en territori narco per visitar el paisatge que Juan Rulfo va immortalitzar a la seva breu obra literària. L'excursió a la regió de Jalisco, un viatge abrusador entre llacs dessecats, no va durar més d'un sol dia, però Sala ens l'explica com si fos un viatge al cor de l'infern. Guiat per un taxista que va compartir amb el seu editor Jan Arimany i l'escriptora Laia Aguilar, Sala arriba fins a Comala, un lloc que encara avui sembla estar habitat pels fantasmes de Pedro Páramo. Viatge a Comala és la crònica d'un viatge per un paisatge que la literatura de Rulfo va transformar i que a la vegada ens convida a rellegir-lo: "Vine a Comala porque me dijeron que acá vivia mi padre, un tal Pedro Páramo". Que comenci el viatge.

Mostra libro

La balada dels ocells de muntanya

Can Xue

«Quan una persona desapareix com un raig de llum dins d'una paret, ¿què significa el temps per a ella?» Cada relat d'aquest recull és un viatge enmig de la boira, on res no és el que sembla perquè som a la frontera entre els somnis i la realitat. Un fascinant i irresistible univers on els miralls no reflecteixen els rostres, els personatges caminen sense deixar petjades sobre la neu i on rebrem la visita dels homes gat si pugem fins a la planta prohibida d'un hospital..

Mostra libro

Viure cansa

Jean-Claude Izzo

La ciutat de Marsella és la gran protagonista d'aquests relats, habitats per personatges que transiten pels camins portuaris i els carrers sòrdids d'aquest punt neuràlgic de la Mediterrània. Vides quotidianes en mans del destí, l'amor, el racisme o la mort retratades amb una mirada comprensiva i poètica. La col·lecció «crims.cat» publica aquesta troballa, que aplega els millors contes negres de l'escriptor francès Jean-Claude Izzo, un dels pares del «polar provençal», conegut arreu del món per ser el creador de l'investigador Fabio Montale.

«Viure cansa no és tan sols un recull de contes: és un valuós llegat que ens ha deixat el pare. A través de les seves paraules ens convida a mirar més enllà de la superfície de les coses, a escoltar el murmuri del nostre cor cansat i a trobar la bellesa en els racons més foscos de la nostra vida. És un homenatge a la humanitat en tota la seva complexitat, una celebració dels nostres triomfs silenciosos i de les derrotes que ens trenquen el cor». Del pròleg de Sébastien Izzo.

Mostra libro

La ratlla i el desig i altres...

Pere Calders

Una selecció de contes de Pere Calders en un audiollibre narrat magistralment per l'actor Ivan Benet Un audiollibre molt especial que aplega la tria personal de contes de l'autor: L'imprevist a la casa número 10, El desert, La ratlla i el desig, La consciència, visitadora social, El principi de la saviesa, La revolta del terrat, Coses de la Providència, La clau de ferro, L'arbre domèstic, Fet d'armes, L'"Hedera hèlix", Quieta nit, La verge de les vies, Reportatge de l'esbós de la mort, Reportatge del monument a Sonilles, Demà, a les tres de la matinada, El sistema Robert Hein, El batalló perdut, Les parets i les barbes, L'espiral, La "Nemours 88", El dia del judici, Ruleta russa, El millor amic, Nosaltres dos, El testament de la "Hiena", Zero a Malthus i La rebel·lió de les coses. "L'home que ens va despertar la imaginació, aquest autor àcid i tendre alhora, és ja un gran clàssic disposat a sorprendre'ns un cop més." Carles Capdevila, Ara "Pere Calders tenia una voluntat desdramatitzadora que, en la seva literatura, ha portat fins a les seves últimes conseqüències. I, naturalment, aquesta voluntat es complementa amb l'exercici de l'ofici d'escriptor des d'un rigor derivat del respecte que mereix el lector. Pere Calders era dels que creuen que un escriptor ha de fer-se llegir i que, per tant, ha d'escriure obres divertides i amenes." Agustí Pons, Avui "Vaig començar a descobrir Pere Calders, a llegir-lo i a apassionar-m'hi fa quinze o setze anys. En un llibre de cobertes verdes que duia per títol Tots els contes [...]. Amb un altre escriptor que també admiro, Francesc Trabal, va ser encara pitjor. No el vaig descobrir de debò fins fa potser tretze anys. [...] Tant en un cas com en l'altre m'hauria agradat llegir-los quan encara era una persona tendra, en període de formació, i no als vint-i-tants anys, quan un, de fet, ja està bastant format, o com a mínim no és tan mal·leable. Vaig llegir Calders després d'haver-me atipat de llegir sud-americans i nord-americans, i quan pensava que aquí no hi havia res que s'hi assemblés, perquè els escriptors seguien la norma de l'època: un realisme estricte i gairebé obligatori. M'hauria agradat descobrir-los de més petit, sí." Quim Monzó, a De Rusiñol a Monzó: humor i literatura (1996)

Mostra libro