Altri libri che potrebbero interessarti

• 

  Art (in)útil - Sobre com el...

  Daniel Gasol

  • 0
  • 0
  • 0

  Art (in)útil reflexiona al voltant de la idea d'artista emergent i institució cultural com a ens legitimador. El contingut d'aquest marc només és la punta de l'iceberg sobre la mediatització cultural entre art, artista i institució, però serveix per entendre com s'inicia l'artista en un circuit i quins mecanismes es fan servir per absorbir-lo. Així és com s'allunya l'art de ser una eina política crítica de pensament, i es converteix en producció i, per tant, en un producte més del context postfordista. 
  
  A partir del canvi de paradigma sobre la idea d'exposició amb l'objectiu de donar visibilitat a obres —una visibilitat necessària perquè arribin a ser art—, Daniel Gasol es pregunta si l'artista s'adapta a la producció institucional que s'entén com a art. L'autor també valora si, per contra, és l'exposició institucional la que dota el treball d'una importància hipotètica, amb la conseqüència indirecta de generar legítimament creacions confrontants de semblança formal i conceptual.
  
  Gasol explora l'existència de diversos tipus de creació o contextos que projecten què ha de ser art, així com sobre què considerem art emergent o obra expositiva. També qüestiona les institucions adients per exhibir produccions artístiques, i com el sistema del capital i laboral afecta la creació i l'exposició d'art.

  Mostra libro

• 

  Ara és el moment

  Martí Sales

  • 0
  • 0
  • 0

  Mishima, Joan Colomo, Bankrobber, Manel, Antònia Font, Anna Cerdà, David Carabén, Sanjosex, Mazoni, Za!, Anímic, el PopArb, l'Heliogàbal i molts altres protagonistes i llocs comuns d'una certa escena musical catalana contemporània es troben dins d'aquest llibre. Però, d'on surt, ben bé? Quin abast té, aquest eco? S'expandeix o es contrau? Martí Sales es submergeix en el moment per parlar amb els seus artífexs i veure com s'articula creació i mitjans, música i indústria, passat, present i futur. Un descabdell de vides creuades amb música, música i persones agafades amb imperdibles, imperdibles que emparellen ossos i segells, orelles i vinils, punys i hits, sexes i concerts. Un grapat de cassets seminals, moltes causalitats i empenta, emocions a dojo, algunes patacades, moments estel•lars, ganes infinites de fer-la grossa, germanor i cops de cap contra la paret, elevació, entusiasme i elegáncia. Hi ha, també, una comunió generacional.

  Mostra libro

• 

  Tocats de l'ala: Història oral...

  Oriol Rodríguez

  • 0
  • 0
  • 0

  El 14 de juny de 1991, 21.104 persones van assistir al Palau Sant Jordi al concert més multitudinari celebrat a Europa en un recinte tancat, on van actuar Sau, Sopa de Cabra, Els Pets i Sangtraït, els quatre bastions del fenomen que es va donar a conèixer com a rock català. Era la culminació d'un moviment que havia començat a mitjans dels anys vuitanta amb la irrupció de bandes que, en lloc de fer servir el castellà com a llengua dels seus versos, com la resta dels grups catalans —que majoritàriament van optar pel castellà seguint l'estela de l'èxit dels grups de la Movida madrilenya—, van començar a cantar en català. Aquests pioners —Duble Buble, N'Gai N'Gai i Quimi Portet en solitari, entre d'altres— van topar amb la indiferència institucional (almenys al principi) i el menyspreu de la premsa, sobretot l'especialitzada. Això no va evitar, però, que joves amb ganes de menjar-se el món a través de la música rock i pop anessin formant les seves bandes i comencessin a cantar "T'estimo" en comptes de "I love you" o "Te quiero" i a compondre alguns dels himnes que han passat a la història de la música popular en la nostra llengua com "L'Empordà ", "Boig per tu", "Miami Beach", "Bon dia" i "La cachimba i "Els rostolls d'Angelina"".
  Va ser un fenomen marcadament "comarcal" que, d'arreu del país —excepte, simptomàticament, a Barcelona, amb molt poques excepcions—, va començar a nodrir una nova escena musical amb grups que ràpidament es van donar a conèixer, primer, a escala local, esperonats per l'entusiasme dels seus joves seguidors i les ràdios locals, i després, arreu del país, en interminables gires que van ser cada cop més multitudinàries, un fenomen que els ressorts del pujolisme rampant van voler assimilar per a la seva causa.
  Aquest llibre, fruit de dos anys de treball i més de 60 entrevistes, és el primer que analitza aquest fenomen musical i social, a partir del testimoni en primera persona dels principals músics, gestors culturals, propietaris de discogràfiques, productors i periodistes que hi van tenir un paper rellevant. Al llarg d'aquestes pàgines, coneixerem com van sorgir els grups que van crear la banda sonora emocional de les dècades dels vuitanta i noranta a Catalunya i en català, com Sopa de Cabra, Sau, Els Pets, Sangtraït, Lax'n'Busto, Tancat per Defunció, Ja t'ho Diré, Gossos, Kitsch i Umpa-Pah, entre molts d'altres. "Tocats de l'ala" és la seva història, que va culminar amb el concert del Palau Sant Jordi i va trobar un final simbòlic en la tràgica mort del carismàtic líder de Sau, Carles Sabater, l'any 1999.

  Mostra libro

• 

  Tot el que he cantat - Lletres...

  Raimon

  • 0
  • 0
  • 0

  Amb aquest llibre es publiquen en un volum i per primera vegada les lletres completes de Raimon, que abasten tota la seva carrera, des del 1959 fins al 2017. Inclou totes les lletres escrites per ell, els poemes musicats (des de Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March fins a Salvador Espriu), i dues cançons escrites per altres autors i enregistrades per Raimon: la versió catalana de Te recuerdo, Amanda, de Víctor Jara, i Se'n va anar, amb lletra de Josep Maria Andreu.
  El volum es completa, en annex, amb els textos que han prologat o acompanyat les anteriors recopilacions de les lletres, a càrrec de Manuel Sacristán, Joan Fuster, Salvador Espriu, Enric Gispert i Joaquim Molas.

  Mostra libro

• 

  Jo també soc de fang - Una...

  Núria G. Caldés

  • 0
  • 0
  • 0

  Quan l'escriptora i escultora Núria G. Caldés va conèixer l'art Jōmon, el primer que va pensar va ser: «Jo també soc de fang». I després: «Jo també vull ser un dogū», unes figures característiques que protegeixen l'existència perquè flueixi sempre, que recorden que la mort no existeix i que tot és vida. Que preguen per la salut dels infants, per les collites abundants, per una bona caça o una pesca generosa, per l'absència de malalties.
  I va decidir emprendre un viatge que la va dur a Niimi, al Japó, per conèixer els secrets del Jōmon, l'estil escultòric tradicional nipó entre l'any 14500 i el segle IV aC.
  El mestre Ifurai, continuador de l'art ancestral, li va evidenciar que tots els objectes, animals i persones són igual d'importants. En aquell racó de món, de natura exuberant, es va dedicar a aprendre com treballar el nendo, el fang, amb unes mans que, mentre s'omplien d'humilitat, deixaven de ser només les seves.
  Jo també soc de fang és una immersió en un univers prodigiós, una crònica literària i vital que amplia l'espai del que coneixem.

  Mostra libro

• 

  Ambaixador a la cort del Gran...

  Antoni de Montserrat

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquesta edició presenta l'obra literària i cartogràfica d'Antoni de Montserrat fins ara desconeguda en el nostre país, acompanyada d'una biografia, set-centes notes i seixanta imatges. El Mongolicae Legationis Commentarius descriu els viatges del jesuïta català per Àsia, des de l'Índia fins a Pakistan i Afganistan. Montserrat ens hi descobreix ètnies, tradicions i religions, moltes d'elles descrites per primer cop a Occident. Els tibetans, caxmiris i paixtus del segle XVI són alguns dels pobles que l'autor ens presenta. El seu llibre ens transporta a les serralades més altes del planeta (Himàlaia, Karakoram i Hindu Kush), als rius Indus i Yamuna, i a ciutats que van captivar la imaginació d'Europa com Agra, Delhi, Lahore, Peshwar i Kabul.

  Mostra libro