Altri libri che potrebbero interessarti

• 

  Pujol i jo - Les cares i les...

  Txema Seglers

  • 0
  • 0
  • 0

  Qui és Jordi Pujol? És, sens dubte, el polític contemporani que ens ha determinat més la vida, el que més temps i amb més convicció ens ha governat, el que ha modelat el país amb més intensitat, amb un programa de regeneració col·lectiva a partir de la seva idea de nació.
  Cadascú té el seu propi Pujol, un de personal, fet a partir del seguiment als mitjans de comunicació i del contacte al carrer. Però com el veuen els que l'han tractat de prop? Ja sigui des de la devoció o l'antipatia, des de l'amistat o l'antagonisme, des de l'amor o el ressentiment… mai des de la indiferència. A partir del testimoni de vint-i-set noms de primera fila, ara podrem fer-nos una idea neta de com és en realitat l'home que ha presidit el Govern de la Generalitat durant vint-i-tres anys, del seu dia a dia i de com s'està construint la memòria que en tindrem.
  Analític i atrevit, sincer i sense pèls a la llengua, Pujol i jo —és a dir, Pujol i Txema Seglers, Pujol i cadascú que té veu en aquestes pàgines, Pujol i cada lector— és el llibre que ens permetrà sentir que veiem davant nostre, mentre llegim, una persona d'una magnitud inabastable per a la història de Catalunya. Amb totes les cares i totes les creus.
  ELS 27 TESTIMONIS: Lluís Bassets, Paola Lo Cascio, Joan B. Culla, Enric González, Jaume Reixach, Siscu Baiges, Roger Palà, Lluís Foix, Joan Tapia, Jordi Amat, Francesc-Marc Álvaro, Josep Ramoneda, L'home sense nom, Josep Maria Bricall, Arcadi Espada, Salvador Cardús, Ferran Casas, Xavier Domènech, Josep Maria Pou, José María Mena, José Antich, Miquel Sellarès, Núria Orriols, Artur Mas, Xavier Trias, Irene Rigau, Miquel Roca

  Mostra libro

• 

  El camí d'Aristòtil

  Edith Hall

  • 0
  • 0
  • 0

  El camí d’Aristòtil mostra la manera com una escola de pensament ens pot ajudar a assolir l’eudaimonia: la felicitat que consisteix a desenvolupar plenament el nostre potencial.  
  Al segle IV aC, Aristòtil funda a Atenes la seva escola, una versió millorada de l’Acadèmia platònica, on ell mateix havia estudiat. Des d’aquell nou Liceu, centre de formació dels futurs pensadors clàssics, va saber exercir una influència inestimable. 
  El camí d’Aristòtil mostra la manera com una escola de pensament ens pot ajudar a assolir l’eudaimonia: la felicitat que consisteix a desenvolupar plenament el nostre potencial. Les lliçons d’Aristòtil no caduquen, diu l’autora. Si l’objectiu és viure bé, el missatge del filòsof d’Estagira no passarà de moda: portar una vida virtuosa, entenent la virtut com allò que ens fa feliços; aprendre a deliberar i a encertar-la en les decisions; ser conscients del nostre potencial i caràcter... El «camí», doncs, convida a la reflexió pausada, a la contemplació, a analitzar les relacions amb el proïsme, entendre i millorar la nostra comunicació i fer front a la mort amb serenor. 
  Rastrejant exhaustivament l’obra d’Aristòtil, inserida en el context de la seva biografia, Edith Hall ofereix una actualització del pensament aristotèlic per mitjà d’una tesi interessant i original: servir-nos-en, dos mil quatre-cents anys després, per canviar la nostra vida.

  Mostra libro

• 

  Espais i imatges de la...

  VV VVAA

  • 0
  • 0
  • 0

  La Generalitat Valenciana, nascuda fa ara sis-cents anys, va tenir quasi des dels orígens la necessitat de comptar amb una "marca corporativa", uns elements simbòlics que la representaren, cridaren l'atenció i, d'alguna manera, ressaltaren la seua presència i la seua importància. És per això que va invertir diners i esforços per a alçar una seu monumental que posés cara a aquest nou poder que cercava fer-se lloc en la xarxa política del regne. A més, lluny de limitar-se al recinte del flamant palau, la Diputació del General va buscar també projectar la seua imatge en el territori, dissenyant emblemes propis, participant en els actes públics o finançant obres. Aquest procés és paral·lel al que altres palaus dels altres estats de la Corona d'Aragó, com els de Barcelona o Saragossa –analitzats també en aquest llibre–, van viure pels mateixos anys, quan les tres diputacions territorials estaven consolidant-se. Sobre tot això versa aquest tercer volum de la sèrie "La veu del Regne", que se centra en els espais i les imatges de la Generalitat i que, sens dubte, ens ajudarà a comprendre millor l'herència tangible que aquesta institució, al llarg de sis segles d'existència, ha deixat als valencians.

  Mostra libro

• 

  George Steiner l'hoste incòmode...

  Nuccio Ordine, George Steiner

  • 0
  • 0
  • 0

  En aquest llibre, testimoni de la profunda amistat entre George Steiner i Nuccio Ordine, l'amor pels clàssics, la passió per l'ensenyament i el paper essencial de la literatura per a la humanitat constitueixen els temes d'un intens diàleg nodrit durant més de quinze anys. Ordine hi traça un original retrat de Steiner, a qui descriu com un «hoste incòmode» que va habitar el judaisme, la literatura i la vida d'una manera molt singular: no només va dir sovint el que molts haurien preferit callar, sense atenir-se a les convencions o els tabús, sinó que la seva concepció mateixa de la vida va trobar el seu veritable fonament en la idea de l'hoste. Un ideal tan necessari com difícil de dur a la pràctica: no tant una invitació a respectar passivament les lleis de qui ens acull com l'oportunitat de contribuir a millorar la vida dels altres i la pròpia a través de l'intercanvi d'idees i el diàleg.
  
  «Una delícia per a tot amant del deixant humanístic, i, més encara, li darà ànim i esperança. Les humanitats encara no reviscolaran, però llibres com aquest permeten respirar fondo, confiar-hi».
  Jordi Llovet, El País
  
  «El retrat que el lector acaba tenint d'aquest gran humanista revela un ésser que ja no necessita amagar les seves fragilitats ni les seves frustracions».
  Germán Cano, El Cultural
  
  «Poques vegades el plaer pel coneixement i l'amor immarcescible als clàssics troben un encaix tan fecund com en aquestes converses que Nuccio Ordine aplega al seu llibre. Un testimoniatge desbordant de saviesa, el d'aquests dos humanistes ja absents».
  Josep Gras, El Temps
  
  «El llibre llisca com una font ufana plena de savieses contades amb emoció, senzillesa i alegria. Produeix sacsejades sísmiquies d'un efecte regenerador. Un llibre per llegir, subratllar i rellegir».
  Biel Mesquida, Diario de Mallorca
  
  «Un bon llibre per entrar o per comprendre millor Steiner i la seva època».
  Joan Cuscó i Clarasó, El 9 Nou

  Mostra libro

• 

  Crònica universal de 1427

  Jacob Mompó Navarro

  • 0
  • 0
  • 0

  La 'Crònica universal de 1427', escrita la segona meitat del segle XV, s'emmarca en un context històric en què la redacció d'aquests tipus d'obres historiogràfiques no era cap novetat. De fet, aquesta 'Crònica' dona per finalitzat el període de major efervescència quant a la producció de cròniques universals en català, que van viure una època d'esplendor al llarg dels segles XIV i XV. L'obra es pot dividir en tres parts molt desiguals entre si: a la primera, la més extensa, l'autor narra la història bíblica des del Gènesi fins a la mort i passió de Jesucrist. La segona part es fonamenta en les dues principals autoritats medievals, la imperial i la pontifícia, per bastir el relat històric des de la mort de Crist fins als inicis del regnat de Pere el Gran. A partir d'aquest punt, la crònica perd el seu caràcter universal i se centra en els afers reials i militars de la Corona d'Aragó fins al regnat d'Alfons el Magnànim, parant especial atenció en els fets històrics –i també en altres d'anecdòtics– del regne de València. L'objectiu del compilador és mostrar el paper dels monarques de la Corona d'Aragó, i especialment del regne de Valencia, com a part integrant del torrent ininterromput de aquella historia universal.

  Mostra libro

• 

  La situació i la història

  Vivian Gornick

  • 0
  • 0
  • 0

  ¿Què és l'escriptura del jo? ¿I la narrativa personal? ¿Com es distingeixen de les memòries o de l'autoficció? Vivian Gornick ho té molt clar: l'escriptura del jo consisteix a esprémer la matèria primera, o sigui, la pròpia experiència, i transformar-la en un relat universal que ens aporti profunditat d'ànima i autoconeixement. En el terreny de la ficció literària, el jo és sovint un narrador no fiable, però en la no-ficció s'estableix un pacte indestructible de veritat i honestedat entre l'escriptor i el lector. La situació i la història és un assaig clarivident i estimulant sobre l'art de l'escriptura del jo en el qual Gornick ens convida a reflexionar sobre la veritat en l'escriptura, ens ensenya a reconèixer-la en la pròpia prosa i l'aliena i ens mostra la perdurabilitat de narradors honestos en l'obra de Joan Didion, Oscar Wilde, James Baldwin o Marguerite Duras.

  Mostra libro