Altri libri che potrebbero interessarti

• 

  Míster Folch

  Adrià Pujol Cruells

  • 0
  • 0
  • 0

  Míster Folch és una novel·la irreverent, una aventura psicodèlica per la Catalunya de la postguerra. Plena d'humor i de situacions hilarants, Míster Folch es presenta com una història que gira al voltant d'un narrador poc fiable que s'ha convertit en una espècie de Déu gràcies als poders concedits pel Senyor. Una miríada de personatges omplen la novel·la, obrers, criades, gitanos, militars i prostitutes, que rodegen al protagonista.

  Mostra libro

• 

  L'illa infinita

  Muriel Villanueva

  • 0
  • 0
  • 0

  La Lluna és una nena que viu amb la Bernarda, la seva àvia. Les han fet fora del seu pis, així que l'única opció que tenen és tornar a la llar familiar, un casalot vell i tronat situat en una petita illa, molt menuda. Allà la Lluna s'haurà d'adaptar a una nova casa, un nou col·legi i uns nous amics. Coneixerà la Kènia, una noia molesta que la segueix allà on va, i a l'Enric, misteriós i callat. El misteri del drac que viu al mar l'ajudarà a posar pau amb la seva ràbia interna i a apropar-se a aquells que la rodegen.

  Mostra libro

• 

  El misteri de l'amor - Edició...

  Joan Miquel Oliver

  • 1
  • 0
  • 0

  L'any 2008 Joan Miquel Oliver s'estrenava com a novel·lista amb l'espectacular i en certa manera escandalosa El misteri de l'amor, una novel·la molt loca plena de referents musicals i divertides digressions filosòfiques i travessada de cap a cap per l'humor particular i inconfusible de l'autor. Ara, quinze anys més tard i amb un pròleg nou de trinca, El misteri de l'amor torna a les llibreries en una edició revisada a fons i amb una coberta diferent. Per a tots els qui no la vau llegir aleshores i tingueu ganes de fer-ho ara, aquí va una petita sinopsi: Toni Amengual, alter ego de l'autor, ens guia pels meandres mentals d'una trama plena de sorpreses, que es va relligant amb soliloquis surreals i episodis hilarants, com ara un filòsof que va per les cases i pensa a domicili, un escultor que desafia l'ordre de la Creació esculpint una vulva gegant, una parella que viatja al futur per conquerir el seu destí o una palmera escapçada en un oasi amb una piscina en forma de ronyó.
  La incorrecció i l'alegria, l'erotisme i la tendresa, la crueltat i el cinisme es combinen en aquesta novel·la emocionant que desemboca, gràcies a un zoom final vertiginós, en un desenllaç alliberador i sorprenent.

  Mostra libro

• 

  Intermezzo

  Sally Rooney

  • 0
  • 0
  • 0

  De l'autora de Gent normal i On ets, món bonic
  «Una intel·ligència excepcional.» Zadie Smith
  En Peter i l'Ivan són germans, però no sembla que tinguin res en comú. El primer és un advocat carismàtic instal·lat a la trentena, que aparenta tenir-ho tot sota control però que depèn de la medicació per superar la mort del pare i gestionar les seves relacions amoroses. El segon és un jugador d'escacs professional que sempre s'ha considerat un inadaptat social, l'antítesi del seu frívol germà i que, poc després de l'enterrament del pare, s'embarca en una relació apassionada amb una dona més gran, la Margaret.
  Els dos germans, sumits en el desconcert, encaren un nou interludi: un període de desesperança, desig i possibilitats; una oportunitat per descobrir quanta vida pot contenir un mateix a dins sense esclatar.
   
  The Guardian – «El fenomen literari de la dècada.»
  El País – «Literatura en majúscules.»
  The New York Times Book Review – «Les novel·les de Rooney tenen l'inusual poder de fer allò que sol fer la literatura realista: mostrar com pensen i actuen en privat els nostres coetanis, i permetre veure'ns reflectits en els seus dilemes. Hi ha molt pocs escriptors contemporanis que puguin aconseguir el que fa Rooney amb la seva escriptura i els seus personatges.»
  The Washington Post – «L'habilitat de Rooney per submergir-se a fons en els detalls minuciosos de les emocions dels seus personatges i, alhora, mantenir la imatge desarrelada i desenfadada de l'era d'Instagram, reflecteix la preocupació actual per l'aparença per sobre de la vulnerabilitat. Aquí, joventut, amor i covardia s'entrellacen inevitablement, destil·lats en una novel·la que reclama ser llegida compulsivament, d'una tirada.»
  Esquire – «Etiquetar Rooney com una escriptora millennial és subestimar els dons prodigiosos que té: la deliciosa agudesa psicològica que fa que les seves novel·les espetarreguin i l'habilitat per explorar la influència dels sistemes sociopolítics sobre els individus que, alternativament, pateixen i es desenvolupen suportant-ne el pes.» 
  Vogue – «Rooney ha inventat una sensibilitat que és només seva: alegre i aguda, lliure d'artificis però que desborda saviesa i intensitat.»

  Mostra libro

• 

  La trena de la meva àvia

  Alina Bronsky

  • 0
  • 1
  • 0

  «Puc recordar amb exactitud el moment en què el meu avi es va enamorar. Intuïa que l'àvia no s'havia d'assabentar de res. Per qüestions menys importants ja havia amenaçat de matar l'avi, per exemple quan ell esmicolava el pa durant el sopar.»
  
  La família d'en Max viu en una residència per a refugiats a Alemanya. L'àvia és una matriarca russa, aterridora i tossuda, que imposa les seves normes amb mà de ferro. Quan va emigrar de la pàtria va ser a la recerca d'un món millor. Però no està gens satisfeta amb el funcionament de les coses a Alemanya: els metges i els professors són incompetents, els aliments són tòxics i els alemanys en general són poc fiables.
  L'àvia està convençuda que en Max és un nen dèbil i malaltís, i el té sota una supervisió constant per protegir-lo de les influències negatives del món. Però malgrat ser un maldestre als seus ulls, en Max s'ha adonat que el seu avi, estoic i taciturn, viu enamorat de la seva veïna, la Nina. La dinàmica familiar canvia radicalment quan la Nina dona a llum un nadó que és la viva imatge de l'avi. Aleshores, tothom haurà d'aprendre a defensar-se de l'àvia.
  
  «Ironia, humor subtil, personatges fascinants. Un llibre que, després d'haver-lo acabat, de seguida voldreu llegir de nou.» Stuttgarter Zeitung
  
  Superar una pèrdua i sobreposar-se al dol no són reptes fàcils. La protagonista d'aquesta novel·la necessitarà anys per establir nous lligams i ser capaç d'estimar i aprendre a viure altra vegada

  Mostra libro

• 

  Només terra només pluja només fang

  Montse Albets

  • 0
  • 0
  • 0

  NOMINADA AL PREMI LLIBRETER 2025
  CANDIDATA AL PREMI ÒMNIUM A LA MILLORA NOVEL·LA DE L'ANY 2024
  «El to és tendre i l'humor aporta llum a aquesta novel·la tan humana que assenyala fins a quin punt necessitem als altres per a viure i curar ferides.» Valèria Gaillard, El Periódico
  A Ca la Viuda, un petit mas dels afores d'un poble instal·lat en la rutina, fa temps que no s'hi acosta ningú. Al seu interior, però, hi batega l'essència de tots aquells que hi van viure i que esperen pacientment el retorn de l'última dona de la família. I un dia hi arriba la Maria, arrossegant una gelor colossal. Mig viva i mig morta; completament desconcertada. El seu aïllament només es veurà destorbat per les visites de dos veïns: en Manel, un home discret, i la seva companya, la Cristineta, que irromp com una riuada en la vida dels altres.
  Només terra, només pluja, només fang afronta la pèrdua i aprofundeix en la necessitat humana de l'altre. Mentre el poble es remou entre la desconfiança i la incomoditat, els protagonistes d'aquesta història rebusquen en el passat per trobar l'impuls que els torni a la vida.
   
  Ponç Puigdevall, El País — «Montse Albets, valent-se de la descripció de la desolació fúnebre i espectral que trastorna la Maria, valent-se de la vertiginosa tristesa dels costums que omplen la quotidianitat d'en Manel i la Cristineta, aconsegueix que la novel·la es vagi dirigint, sense pausa, cap a un cercle de llum que transforma tots els personatges.»
  Ona Maresme — «Amb una prosa delicada i profunda, Albets ens fa reflexionar sobre la fragilitat de la vida, el pas del temps i la força silenciosa de la natura que ho embolcalla tot. Una lectura que remou, emociona i ens convida a mirar cap endins.»
  Montse Camps, Catalunya Informació — «Una novel·la que té un to de faula, i també tocs d'humor i un to lluminós que el lector agraeix.»
  Valèria Gaillard, El Periódico — «Albets és una escriptora d'estil àgil i aparentment senzill, que es mou com un peix a l'aigua en el registre col·loquial i treu punta a l'argot rural... Malgrat la duresa del tema, el to és tendre, sense oblidar l'humor, que aporta llum a aquesta novel·la tan humana que assenyala fins a quin punt necessitem als altres per a viure i curar ferides.»

  Mostra libro