Altri libri che potrebbero interessarti

• 

  Camí de sirga

  Jesús Moncada

  • 0
  • 0
  • 0

  La gran obra mestra de Jesús Moncada, i un dels clàssics de la literatura catalana.
  Camí de sirga és un quadre de Brueghel on cada personatge pogués parlar. El llibre comença amb l'enderrocament de la casa número 20 de la baixada de la Ferradura, que desencadena la fi de la vila vella de Mequinensa. Però aquesta explicació simple es trenca de seguida. ¿Com mor un poble? Més que erigir mitologies de circumstància, Moncada fa sonar l'orquestra de destins dels que hi vivien. A través d'aquesta comunitat de tres mil ànimes abocada al riu, veiem desfilar els grans canvis de civilització del tombant de segle, les dues Grans Guerres i la Guerra Civil —i l'amor, l'enveja, l'amistat, l'alegria, la por, l'impuls vital que mouen els efímers humans.
  Mequinensa no té una única història, sinó moltes: la de Carlota de Torres i la de Nelson, la de Francesc Romaguera i la de Madamfransuà, la de cadascun dels personatges que la poblen durant més de cent anys. Moncada inventa una estructura complexa i fascinant per recrear el teixit vibrant de perspectives de què està feta qualsevol comunitat humana, i per fer sentir les antigues paraules que s'hi deien més enllà de la desaparició.
  Camí de sirga és una de les novel·les més vigoroses i importants de la literatura catalana i s'ha traduït a una vintena de llengües. En aquesta edició, l'escriptora Mònica Batet firma una carta d'amor literària i l'estudiós Artur Garcia Fuster reconstrueix la gènesi de l'obra a través de documents d'arxiu que hi són reproduïts.
  "No ha perdut ni un àtom de la força expressiva ni de la majestuositat amb què va desembocar al mar de la literatura catalana." Marina Espasa
  "Moncada és un novel·lista de raça, amb una capacitat fabuladora excepcional." Manuel Vázquez Montalbán

  Mostra libro

• 

  Flor de Sardenya

  Grazia Deledda

  • 0
  • 0
  • 0

  El 1881, en un petit poble de Sardenya, s'entrellacen les històries de la Lara, àlies Maura, i l'advocat Marco Ferragna, que intenta curar la jove d'una malaltia que la consumeix. Tanmateix, els tractaments no funcionen i en Marco es veurà afligit pel dolor de la pèrdua fins que una altra dona, molt semblant a Lara, li farà reviure el cor.
  Amors, assassinats, odis, misteris, paisatges i energies ancestrals gràcies a una llum que tot ho encén amb alè de prodigi. Flor de Sardenya és un calidoscopi tan vibrant com un dia de mercat i va significar un escàndol a la seva època pel retrat vivíssim d'un poble que no volia ser immortalizat amb aquests termes perquè era com si li haguessin robat l'ànima. I és que, llegint aquestes pàgines sobre una societat que es fonamenta en una sèrie de costums i mites atàvics, acabes com les criatures que enyoren l'obert silenci del cel i de la terra: amb una mescladissa d'emocions que van de l'entusiasme i la tendresa fins a la por i la compassió. Aquest és un llibre sobre una illa, però també una radiografia implacable de l'essència humana i les passions que li corresponen. Amb una extraordinària capacitat descriptiva, que aconsegueix evitar una textura de postal i presentar la força de la natura amb tot el seu esplendor vitenc, Grazia Deledda va immortalitzar Sardenya i els seus redols més personals, i també alguns secrets que ningú no volia que sortissin a la llum.

  Mostra libro

• 

  Cartes a Jones Street...

  Manuel de Pedrolo

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquestes dues novel·les són les últimes que va escriure Manuel de Pedrolo per al cicle Temps Obert, i les dues primeres de la continuació d'aquell projecte únic. En aquest volum hi trobem dues vides possibles de Daniel Bastida, que malda per fer carrera literària en la Barcelona de finals dels seixanta. D'una banda, l'artista integrat, propagandista, present a totes les festetes literàries; de l'altra, el novel·lista obrer, cràpula i llicenciós, compromès amb la reivindicació nacional i lingüística. Tots dos, obsedits pel sexe. Una radiografia perfecta del món cultural català durant el franquisme i de les dèries dels lletraferits que el conformaven. Si Manuel de Pedrolo només hagués escrit Temps Obert, ja n'hi hauria prou per considerar-lo un dels millors novel·listes del segle XX.
  «T'imagines una colla d'escriptors, de generacions successives, embarcats a desenvolupar aquest llibre? Una cosa demencial, d'acord. Però potser les úniques coses que val la pena de fer són aquelles que surten del corrent, del normal...»
  «Tothom hauria de saber que Temps Obert és un dels cicles novel·lístics més importants de tota la literatura. D'aquí i de fora. D'ara i d'abans»
  — Antoni Munné-Jordà, autor del pròleg.

  Mostra libro

• 

  Shy

  Max Porter

  • 0
  • 0
  • 0

  De vegades l'adolescència s'assembla més a morir-se que no a fer-se gran i esprémer la vida, especialment si estàs atrapat en una espiral d'aïllament i vergonya i ets incapaç de trobar una sortida enmig de la boira de la frustració i la ràbia. És el cas del Shy, que amb setze anys arrossega un extens currículum de delinqüència juvenil: l'han expulsat de dues escoles, s'ha barallat amb la mare i ara està intern a Last Chance, una institució per rehabilitar els joves més violents i alienats d'Anglaterra. Quan comença la novel·la, el Shy està fugint del centre en plena nit, en direcció al llac, escoltant drum-and-bass als cascos i carregant un sac ple de pedrots a l'esquena. Aquest camí fins al llac és també, en certa manera, la història de la seva vida. A partir d'un monòleg interior adrenalínic i torrencial, que convoca alhora records, discussions familiars, exercicis terapèutics, el ritme de les cançons que escolta i la tonteria testosterònica de la joventut, Porter construeix una novel·la càustica i profunda, a mig camí entre el joc experimental i el desordre narratiu, que s'interroga sobre la masculinitat i la salut mental, i ens recorda que tothom mereix l'oportunitat de curar-se.

  Mostra libro

• 

  Doppler Ed Catalán

  Erlend Loe

  • 0
  • 0
  • 0

  Després de la mort del seu pare i de caure de la bicicleta, en Doppler decideix abandonar casa seva a Oslo, la feina, els fills i la dona embarassada, i viure una vida solitària al bosc als afores de la ciutat. S’instal·la en una tenda de campanya, mata un ant per poder menjar, però més tard descobreix que l’animal té una cria, a la qual adopta i bateja amb el nom de Bongo. Amb el petit Bongo parla de l’estat del món que ha deixat enrere, del consumisme i del mantra de l’èxit personal. En Doppler decideix allunyar-se radicalment de la seva vida anterior, i recorre al bescanvi i fins i tot a petits furts per satisfer les seves necessitats.

  Mostra libro

• 

  Les petites vampires

  Maria Guasch

  • 0
  • 0
  • 0

  La Natàlia té quinze anys i torna al poble, com cada any, per passar-hi l'estiu i veure l'Emma, la seva millor amiga de la infantesa, que té la sang malalta i ha patit des de petita la por i l'hostilitat dels veïns. Al llarg dels anys, les dues amigues han creat un món propi guiat per les dues passions principals de l'Emma: l'amor a la seva cosina Candela i l'odi cap als forasters que fa temps es van instal·lar a la masia de Les Agulles. Al mateix autobús en què viatja la Natàlia camí del poble hi puja el Martín, un jove universitari que aprofita les vacances per donar un cop de mà a la Candela rere la barra del bar familiar: el que ell concep com una aventura per escapar del tedi i l'angoixa vital el porta a endinsar-se en un ambient teixit de relacions estranyes de les quals no comprèn res. Amb una prosa minimalista i continguda, sense floritures, Maria Guasch ha bastit una novel·la gòtica i inquietant, poderosa i pertorbadora, que explora la maldat i la rancúnia que s'amaguen a dins les cases d'un poble petit i claustrofòbic.

  Mostra libro