Altri libri che potrebbero interessarti

• 

  Follem?

  Bel Olid

  • 0
  • 0
  • 0

  Follem? és un assaig que examina la sexualitat i el plaer i ho fa des d'una exploració més enllà dels clixés i els tabús. Aquest llibre parteix d'un nou inici per mirar la sexualitat sense la vergonya, les imatges preconcebudes o els papers autoimposats. És una nova manera de mirar cap a l'interior del desig i dels cossos humans i també cap a l'exterior, cap a les persones amb les qui compartim aquest anhel. Escoltar al cos, a l'ànima i no fer cas a tot el que s'ha imposat per defecte. En Follem?, Bel Olid explica una nova forma d'explorar el plaer propi i el de l'altra persona.

  Mostra libro

• 

  El mite de la natura en publicitat

  Pau Salvador i Peris

  • 0
  • 0
  • 0

  La natura tant suscita pors i recels com desperta passions i devocions. La mirada humana sobre la natura ha variat al llarg del temps a mesura que la revolució tecnocientífica s'ha consolidat. L'objectiu d'aquest volum és analitzar els principals discursos sobre la natura representats per la publicitat i els valors que s'hi transmeten. El text intercala teoria i pràctica, ja que s'hi comenten un conjunt d'imatges publicitàries amb la pretensió d'il·lustrar els relats i les concepcions culturals que traspuen les representacions comercials de la natura. Aquest estudi examina la relació entre el llenguatge publicitari i la natura, per establir, tot seguit, una sèrie de natures prototípiques, connectades a unes determinades imatges de marca, aplicant les eines heurístiques proporcionades per la semiòtica narrativa i l'anàlisi del discurs.

  Mostra libro

• 

  La religió de l'ateu

  Joan-Carles Mèlich

  • 0
  • 0
  • 0

  La mort de Déu és el final de l'Absolut, però no el final de la religió. Hi ha una altra manera de viure, una altra manera de fer front a les preguntes fonamentals de la vida, als interrogants sobre el sentit de l'existència. És el que, seguint Milan Kundera, Joan-Carles Mèlich a­nomena la prosa.
  
  La prosa és la vida de les singularitats, de la ma­tèria no material, dels objectes que tenen la se­va història, d'aquests petits instants de plaer que obren les portes a l'infinit. La prosa és el món de les trobades casuals, de les abraçades abans de sortir de viatge, de les carícies en els moments en què s'obren les portes de l'infern. La prosa és l'àmbit de l'experiència ètica, la del ser-hi, la de la resposta a la demanda del cos d'algú que pateix, la de l'amistat, la de la fecunditat, la de l'erotisme i la del plaer. I la prosa és també l'obertura a la religió de l'ateu, una religió contrària al sagrat en què la bondat ha substi­tuït el Bé i en què la compassió ha ocupat el lloc de la Justícia.

  Mostra libro

• 

  Miguel Abensour: La democràcia...

  Jordi Riba

  • 0
  • 0
  • 0

  L'obra d'Abensour mostra la utopia i la democràcia com un element cabdal i d'actualitat, per aproximar-se de manera renovada a la comprensió dels nous moviments socials emergents; que justament es presenten en clau d'irrupció i amb voluntat de permanència. Hi ha en aquests, tal com l'obra abensouriana proposa, una clara politització de la societat civil, que es concreta en la presa de la paraula i l'acció originària. Es pot entreveure d'aquestes la voluntat de construcció de noves institucions que donin resposta clara i eficaç a les noves emergències socials, que sorgeixen permanentment, i que són semblants en la forma i en el fons a les injustícies combatudes pel poble de París al 1793: «Pain et institutions»; i que ara, actualitzades, agafen noms diversos.

  Mostra libro

• 

  Els mestres de la sospita - Marx...

  Francesc Torralba

  • 0
  • 0
  • 0

  Hi ha pensadors que adquireixen la categoria d'esdeveniment, perquè després d'ells la tasca de pensar es transforma radicalment. Pensar la història, Déu, l'home o la llibertat després dels mestres de la sospita és un exercici altament suggerent. Marx, Nietzsche i Freud fan trontollar els pilars de la civilització occidental: són els epicentres d'un moviment sísmic que transforma substantivament l'ordre de les coses. Res no podrà ser pensat com abans. Qui vulgui pensar a l'alçada del seu temps —fidel a les exigències de la contemporaneïtat— no podrà estalviar-se la feina de digerir lentament les seves obres, ni podrà eludir aquests grans interlocutors. Ningú no passa impunement pels mestres de la sospita. Marx, Nietzsche i Freud introdueixen la divisió en el cor de la fe. Purifiquen la imatge de Déu i la vivència religiosa. Els mestres de la sospita, sense voler-ho, ens ajuden a practicar aquesta sospita respecte les pròpies creences i a buidar la ment d'aquestes divinitats antropomòrfiques que tendim a forjar-nos.

  Mostra libro

• 

  Història de la comunicació:...

  Antonio Laguna Platero

  • 0
  • 0
  • 0

  Un llibre interpretatiu que, en reconstruir la realitat dels mitjans de comunicació valencians del segle XX, no defuig l'anàlisi dels fets històrics, per la qual cosa juga amb conceptes clau per entendre el naixement de la contemporaneïtat. No es tracta d'una nova lectura del passat valencià, sinó d'aclarir el pes dels mitjans de comunicació en la transformació social.

  Mostra libro