Altri libri che potrebbero interessarti

• 

  Escenaris

  Toni Sala

  • 0
  • 0
  • 0

  «Segons ell a les estrelles no hi ha corrupció, tot és de foc, net i desinfectat. Deu ser que són lluny, penso jo, però és igual, encara que sigui perquè són lluny té raó».
  
  Transporto, passejo les paraules. Creixen a les muntanyes, respiren als descampats, es dilueixen a l'horitzó, es mullen als rius i els pantans. Miro de reconnectar el meu idioma amb el món, de recarregar aquesta llengua mig morta. Abans, els actors buscàvem la pronúncia anant als pobles. Ara val més no baixar del cotxe, de manera que busco l'expressivitat enfosquint l'idioma als túnels i fent-lo volar als ponts, refredant-lo a la neu i salant-lo a la costa. Cremo les frases com si me les fumés. Aspiro el paisatge per inflamar-les. Abaixo les finestres i recito amb l'olor de la terra i el blat després de la sega, amb l'amargor de la fullaraca cremada o amb l'aire carregat de les tempestes d'estiu. Exposo les paraules als llamps, les enterro, les socarrimo al sol, les punxo amb troncs carbonitzats després de l'incendi d'un bosc, les dono a mastegar als animals. Les industrialitzo, les poligonitzo, les embruto als abocadors i les sacrifico als escorxadors, les refrego per terra, les deixo en remull com el meu pare feia amb el bacallà.
  
  «Sala domina a la perfecció el llenguatge culte: si el llenguatge fos una fletxa i l'expressió un blanc, els seus tirs farien tots diana», Joan Flores Constans

  Mostra libro

• 

  L'art de portar gavardina

  Sergi Pàmies

  • 0
  • 0
  • 0

  «L'art de portar gavardina» és un concentrat de memòria, emoció i plaer de narrar. Imaginats o viscuts, els tretze contes d'aquest recull revelen una capacitat d'observació que confirma Sergi Pàmies com a artesà d'un estil cada vegada més depurat, en què les emocions i els detalls són protagonistes. De la pròpia infantesa a la vellesa dels pares, del romanticisme de la decepció al pànic d'estar a l'altura de les expectatives dels fills, de la perplexitat individual de l'adolescència a les cicatrius col·lectives del segle XXI, el llibre combina reflexió, ironia, melancolia, causticitat i lucidesa i troba en la fascinació per l'absurd i la capacitat de sorprendre's els antídots més eficaços per combatre les absències, els fracassos i altres desconcerts de la maduresa.
  
  Premi Crítica Serra d'Or 2019 de Narrativa
  Premi de la Crítica Catalana 2019 de Narrativa
  
  «El seu millor llibre. El podria haver titulat perfectament "El gran llibre de Sergi Pàmies"».
  Jordi Basté
  
  «Sergi Pàmies s'allibera definitivament dels seus vincles per alliberar-nos també a nosaltres dels clixés d'una època i els seus mites».
  Josep Cuní, El País
  
  «És impossible llegir els seus llibres i no trobar un personatge que s'assembli a nosaltres, ficat en una situació que ens resulta familiar. La ironia i el pessimisme mediterrani traven el seu món inventat, històries que cobren vida a partir d'una realitat íntima i secreta que es desplega en frases d'una gran efectivitat comunicativa».
  Xavier Mas, La Vanguardia
  
  «És un llibre que pot fer-te plorar i riure alhora i això demostra que el seu autor es troba en un dels moments més creatius de la seva trajectòria».
  Jordi Nopca, Catalunya Ràdio – L'ofici de viure
  
  «Aquest llibre és una lectura còmplice, escrit amb aquell to menor que converteix la literatura en una forma d'amistat».
  Nadal Suau, El Cultural
  
  «Els contes de Pàmies, perfectes com a gavardines o vestits a mida, barregen ficció i autobiografia, perquè la segona no es pot articular sense els mecanismes de la primera i la primera seria un cadàver sense esclats de la segona».
  Miqui Otero, El Periódico
  
  «Sergi Pàmies sap dur, en la literatura i en la vida, una trajectòria d'una honestedat impecablement elegant».
  Imma Monsó, La Vanguardia
  
  «Pàmies se submergeix en un escrutini impecable, de refinada matisació expressiva i psicològica. A les pàgines de L'art de portar gavardina molts lectors hi trobaran l'estremiment o el vertigen de la felicitat de llegir».
  Ponç Puigdevall, El País

  Mostra libro

• 

  Tres novel·les breus - Mort...

  Lev Tolstói

  • 0
  • 0
  • 0

  "D'acord, seràs més cèlebre que Gógol, que Puixkin, que Shakespeare, que Molière, que tots els escriptors del món… ¿I què?" Després de publicar Anna Karénina, Tolstoi travessa una crisi profunda i renuncia a la literatura. Comença una etapa dedicada a organitzar el seu pensament en un conjunt d'assaigs; la crítica social pren el lloc que ocupava la fabulació creadora. Però si ell decideix abandonar les lletres, la seva imaginació és massa fèrtil per aturar-se de concebre. En aquells anys girats d'esquena a la ficció, li neixen tres obres mestres: Mort d'Ivan Ilitx, La sonata Kreutzer i Hadjí Murat.
  
  Les cavil·lacions de les grans novel·les —l'amor, la vanitat i la guerra— hi són condensades en tres exercicis magistrals d'introspecció. I mentre algun assaig de Tolstoi produeix un revulsiu moral en figures del segle XX tan imponents com Gandhi, les seves novel·les breus són l'estrella del pastor per als grans escriptors de totes les tradicions literàries.
  
  A les mans d'Arnau Barios, que ha traduït vívidament Txékhov i Puixkin, aquest destil·lat de música de cambra es converteix en la millor resposta a les ratlles que Turguénev enviava a Tolstoi des del seu llit de mort: "Li escric només per dir-li que he estat feliç de ser el seu contemporani i per expressar-li la meva última, sincera súplica: amic meu, torni a la literatura!"

  Mostra libro

• 

  La conformista

  Alba Dedeu

  • 0
  • 0
  • 0

  En Pere i l'Eva venen pollastres a l'ast i arrosseguen l'olor d'oli de la botiga les vint-i-quatre hores del dia i a tot arreu on van. La rutina de la feina, les inevitables friccions de viure en parella i, més endavant, les obligacions i els neguits de tirar endavant una família fan que l'Eva tingui la sensació que la seva vida és poca cosa comparada amb els somnis que tenia de joveneta.
  
  Com ja feia en els seus contes, Alba Dedeu narra amb delicadesa i precisió els alts i baixos, les renúncies i les recances de la convivència, i aquesta angoixa de baixa intensitat que envolta els dos personatges i, en definitiva, a tots nosaltres: el vertigen de les possibilitats aparentment infinites que tenim a l'abast i la incertesa constant de no saber si, de totes aquestes opcions, sabem triar les millors.

  Mostra libro

• 

  Terres mortes

  Núria Bendicho Giró

  • 0
  • 0
  • 0

  Una novel·la gòtica i calidoscòpica que desplega un univers atàvic. El magnètic debut de Núria Bendicho Giró.
  La mort violenta d'en Joan és l'inici d'aquesta no­vel·la que descabdella la història d'una nissaga maleïda. Ha estat un tret per l'esquena en un ca­salot aïllat on només hi viu la família. Qui de tots ells ha pogut ser? Era l'únic que ho tenia tot i ara es dessagna en el petit rebost on la mare el va instal·lar després de tres anys d'absència. Quin cor és capaç de proposar que li serrin les cames a un fill per tal d'encabir-lo dins la caixa?
  Terres mortes és un relat polifònic que des­plega un univers atàvic. Una mare que surt d'un infern per crear-ne un altre. Un pare a qui ja po­ques coses importen. El fill gran sorrut i rude que tothom tem. Els del mig que malden per trobar el seu lloc encara que sigui lluny. La noia enca­denada a casa per un embaràs no desitjat. I el nen, lluminós i salvatge. Sobre tots ells pesa un origen feréstec, dues morts i un secret. I malgrat tot, en els seus testimonis despunta el brot d'una bondat resistent que prova de sobreviure a la vi­lesa que tot ho empelta.
  Núria Bendicho Giró s'estrena amb una histò­ria gòtica que ens fa preguntar-nos si aquells que semblen culpables no són justament els més lliu­res i si no és que tots som víctimes de la mateixa foscor. Una novel·la calidoscòpica que ens inter­roga sobre la naturalesa humana i ens endinsa en un món sòrdid del qual és difícil sortir sense sentir ràbia i compassió.
  «Amb mestria sorprenent en l'òpera prima d'una autodidacta, Núria Bendicho ens serveix cru, adobat amb la dosi justa de compassió com a únic consol, un món familiar travessat per dolors atàvics, tan aspres i salvatges com les terres que habita» (Imma Monsó).
  «A través d'una història familiar feta de dolor i violència, Terres mortes ens descobreix una veu nova, que fixa amb força un món rural fet de secrets, abandó i misèria. Tots els personatges, però especialment les dones, es vinclen sota el pes asfixiant de les convencions —i quan no es vinclen, es trenquen—. Núria Bendicho escriu amb la rara saviesa de qui es reconeix en una tradició i la celebra amb naturalitat: en el seu cas, la que uneix Víctor Català i William Faulkner, i narra el conflicte dels homes amb la terra que els ha vist néixer» (Jordi Puntí).

  Mostra libro

• 

  Lo sompni

  Bernat Metge

  • 0
  • 0
  • 0

  Submergeix-te en l'obra mestra de Bernat Metge, "Lo sompni", on els somnis es converteixen en un mitjà per explorar les profunditats de la filosofia i la realitat. A través d'un diàleg fascinant amb el fantasma del rei Joan I, Metge ens invita a reflexionar sobre la vida, la mort i l'immortalitat de l'ànima. 
  Amb una prosa rica i evocadora, l'autor ens transporta a un món on les idees prenen vida en un debat intel·lectual que desafia les nostres creences. La narració en primera persona et permet connectar amb les emocions i els pensaments del protagonista, mentre descobreixes els misteris de l'existència. 
  Aquest audiollibre és una oportunitat única per gaudir d'una obra que combina literatura, filosofia i història, tot en un format captivador. No et perdis l'oportunitat d'escoltar aquesta obra essencial que ressona a través dels segles i segueix inspirant lectors d'avui. Prepàrate per un viatge a les profunditats de la ment humana i la seva relació amb el diví!

  Mostra libro