Altri libri che potrebbero interessarti

• 

  La pell del món

  Xavier Mas Craviotto

  • 1
  • 0
  • 0

  "I així transiteu el món: construïts per fora i derruïts per dintre. Una destrucció íntima, invisible als ulls, ben amagada a les regions més interiors dels cossos. I envegeu tot allò que és material, tot allò que sap no consumir-se, que sap no corrompre's, que sap existir ininterrompudament amb una impassibilitat de pedra."
  
  Una dona s'està morint. En una habitació blanca i trista d'hospital, la seva filla, que després de molt temps ha tornat al poble on va néixer, haurà d'enfrontar-se als ulls buits de la mare moribunda, amb qui sempre va tenir una relació distant, i als ulls desconeguts del seu germà, a qui després de tants anys ja no reconeix. Haurà de tornar als carrers de la seva infantesa, i també a la casa on va criar-se, i a l'hort familiar que ja no hi és, i a tots els llocs que, per molt que se n'allunyés, han continuat existint sense ella. 
  
  La pell del món és una novel·la dura i colpidora que explora la incomprensió i la violència, la inclemència d'unes vides mal viscudes i la desfeta d'una família en la qual dos germans lluiten per entendre's.

  Mostra libro

• 

  L'Escorxador

  Lluís Riera Porta

  • 0
  • 0
  • 0

  En Roc viu a un poble de la Catalunya interior. Porta una cama ortopèdica com a conseqüència d'un accident terrible i absurd, i viu turmentat i obsessionat per deixar enrere un passat miserable i començar una nova vida amb la Laia. Vol tirar endavant i ha de lluitar contra les seves pors, angoixes i traumes, i no li serà gens fàcil sortir-se'n.
  
  L'Escorxador, novel·la guanyadora de l'XI Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana, és un thriller negre, gòtic i rural amb boscos infinits, personatges maltractats per la vida, drogues i escenaris sòrdids. Amb moltes referències musicals que puntegen la trama, la prosa de Lluís Riera Porta és precisa i directa com un cop de puny, i ens transporta als racons més foscos que tots amaguem a dins nostre.

  Mostra libro

• 

  Tinc un coll que fa pena

  Nora Ephron

  • 0
  • 1
  • 0

  Amb una veu seductora, íntima, accessible i càlida, i un sentit de l'humor àcid i sense pèls a la llengua, Nora Ephron es retrata, en aquests assajos, com una cuinera obsessiva, una mare desastrosa i una ciutadana apassionada i militant. Però, per sobre de tot, ens parla obertament i amb perplexitat genuïna de l'experiència de fer-se gran, de l'envelliment del cos i la decadència de la ment, de la frustració de perdre el ritme i de veure que el món comença a girar massa depressa.
  Valent, escandalosament divertit i sorprenentment commovedor, sobretot per la força i la veritat que contenen els textos, "Tinc un coll que fa pena" és un recull irresistible i deliciós ple de veritats innegables, anècdotes hilarants i reflexions que apel·laran a lectors de totes les edats.

  Mostra libro

• 

  Et vaig donar ulls i vas mirar...

  Irene Solà

  • 0
  • 0
  • 0

  Una novel·la desbordant, plena d'històries i personatges maleïts més enllà del temps.
  Amagat entre muntanyes acinglerades i desavinents, en algun lloc remot de les Guilleries transitat per caçadors de llops, bandolers, emboscats, carlins, sortilleres, maquis, pilots de ral·lis, fantasmes, bèsties i dimonis, el mas Clavell s'agafa a terra com una paparra. És una casa, sobretot, habitada per dones, on un sol dia conté segles de records. Els de la Joana, que per trobar marit va fer un pacte que inauguraria una progènie aparentment corcada. Els de la Bernadeta, a qui manquen les pestanyes i, de tanta aigua de farigola com li van abocar als ulls quan era una nena, va acabar per veure el que no li tocava. Els de la Margarida, que en lloc d'un cor sencer en té un de tres quarts, rabiüt. O els de la Blanca, que va néixer sense llengua, amb la boca com un niu buit, i no parla, només observa. Aquestes dones, i més, avui preparen una festa.
  Amb el torrent verbal, el sentit del ritme i de l'humor, la gosadia formal i la capacitat d'evocar atmosferes i d'encarnar imaginaris que caracteritzen la seva obra, Irene Solà ha escrit una novel·la com un doll exultant d'històries, que explora la dualitat i el lligam intrínsec entre llum i foscor, vida  i mort, oblit i memòria, realitat i fabulació.

  Mostra libro

• 

  El carrer de les Camèlies

  Mercè Rodoreda

  • 0
  • 0
  • 0

  La Rambla on tot comença, l'Eixample on és engabiada en un pis, les barraques del Carmel on es despulla entre una xapa de zenc i un paraigua de seda… Un viatge al fons de la nit, una exploració de la intempèrie."La Cecília és una supervivent. Segueix caminant, mai no s'atura ni perd la serenitat. S'aixeca, torna a caure, continua. Al final és una veritable heroïna que ha après a conviure amb les seves ferides i que sap aprofitar-se d'aquesta nova força. Una caçadora que esdevé presa. Massa forta per morir com a víctima, fins i tot com a víctima de violacions múltiples, com a esclava sexual, com a dona amb moments de psicosi", escriu Stefanie Kremser.

  Mostra libro

• 

  Els invisibles

  Joan-Lluís Lluís

  • 0
  • 0
  • 0

  Joan Lluís-Lluís és autor d'una sòlida i reconeguda trajectòria com a novel·lista, i és també un activista militant de la llengua catalana, que no s'ha cansat de denunciar la política lingüicida de la República francesa. Nascut a Perpinyà l'any 1963, fill d'una família treballadora empordanesa que va emigrar al sud de França als anys 1950, en aquest llibre reconstrueix la seva particular relació amb la llengua dels pares. Educat a l'escola francesa, l'autor va optar, en paral·lel a un procés d'autoafirmació personal, per fer del català la seva llengua literària. Els invisibles és un relat literari que explica aquest recorregut ideològic i sentimental per una llengua que, a la Catalunya del Nord, s'ha volgut invisibilitzar i que ha configurat la seva identitat, com a membre de la cultura catalana, a cavall de dos estats. Els invisibles va néixer el 2018 en els escrits mensuals de l'autor com a escriptor convidat a la revista L'Avenç.

  Mostra libro