Unisciti a noi in un viaggio nel mondo dei libri!
Aggiungi questo libro allo scaffale
Grey
Scrivi un nuovo commento Default profile 50px
Grey
Iscriviti per leggere l'intero libro o leggi le prime pagine gratuitamente!
All characters reduced
L'última nit - cover

L'última nit

James Salter

Casa editrice: L'Altra editorial

  • 0
  • 1
  • 0

Sinossi

Famós pel seu estil depuradíssim i precís, i per la seva profunditat psicològica i emocional, James Salter és un dels grans escriptors nord-americans contemporanis, fins ara mai traduït al català. L'última nit, un recull de deu relats magistrals, n'és una prova claríssima: a partir del retrat íntim de les relacions entre homes i dones, Salter retrata matrimonis que trontollen i relacions que s'ensorren, i explora temes com l'amor i el desamor, l'engany i el desengany, la incomunicació, la soledat o la passió. Sobri, subtil i afilat però mai inaccessible, capaç d'il·luminar les foscors que s'amaguen darrere les parelles aparentment convencionals i amb un talent especial per als diàlegs vius i directes, Salter s'ha guanyat un lloc a la prestatgeria dels imprescindibles de la literatura universal.
Disponibile da: 12/01/2022.

Altri libri che potrebbero interessarti

  • Guadalajara - cover

    Guadalajara

    Quim Monzó

    • 0
    • 14
    • 0
    "Els detalls d'observació són magnífics. Un gest d'un personatge que tanca una porta metàl·lica, un apunt en tres frases sobre l'ambient d'un bar de poble, donen vida a històries en què l'element metafòric o surrealista ha desplaçat totalment al costumisme. Monzó ordeix les meditacions dels seus personatges a la manera dels apòlegs kafkians, que fonen conviccions, pressentiments i pànics.Cada nou llibre de Monzó és un esdeveniment. "Guadalajara" no és cap excepció".
    Julià Guillamon, La Vanguardia
    "El que Monzó fa no és ficció sinó metaficció, ficció sobre la ficció. Explica històries -amb una nitidesa, un sentit del ritme, una elegància i una capacitat d'evocació magistrals- i alhora les interromp, les analitza i les comenta".
    Manel Ollé, Avui
    Premi de la Crítica 'Serra d'Or' 1997
    Mostra libro
  • Vents més salvatges - cover

    Vents més salvatges

    Bel Olid

    • 0
    • 0
    • 0
    Vents més salvatges és una col·lecció de relats lleugers i, a la vegada, profunds. Contes que parlen de nenes, de mares, de tietes i d'àvies, que parlen de dones de l'actualitat i dones que van viure en temps passats. La prosa elegant de la Bel Olid s'endinsa en el conflicte personal i social i obre una finestra a diferents realitats. Parla de la foscor més intensa, de l'abús de poder, la violència i les forces institucionals que afecten els grups socials més marginats. Però també parla de la bellesa dels petits gestos, de la solidaritat i de la sororitat. Un recull de relats contundent i dur, però que mostra que, més enllà de la tempesta, sempre existeix la llum.
    Mostra libro
  • El perquè de tot plegat - cover

    El perquè de tot plegat

    Quim Monzó

    • 0
    • 27
    • 0
    Els trenta relats que integren aquest recull de Quim Monzó es complementen els uns als altres per formar un tot que ens mostra amb precisió l'eterna incertesa humana. En "El perquè de tot plegat" els recursos sintètics de Monzó arriben al seu màxim de puresa: aparentment simples i esquemàtics, són una exhibició enèrgica de mestria.
    
    Premi Ciutat de Barcelona 1993
    Premi de la Crítica "Serra d'Or" 1994
    
    "Els relats de Monzó no tenen psicologia ni missatge, sinó una força penetrant, un humor arrasador i una solidesa d'ofici excepcional".
    Hans-Harald Müller, "Frankfurter Rundschau"
    
    "Monzó és un escriptor valent, innovador, de vegades salvatge i sempre impertinent".
    Guillermo Altares, "El País"
    Mostra libro
  • Pedra paper estisores - cover

    Pedra paper estisores

    Maksim Óssipov

    • 1
    • 0
    • 0
    Maksim Óssipov ausculta la vida d'un imperi convertit al banditisme a través d'una gran galeria de personatges —i diries que Rússia queda lluny si no fos que els magnats i la corrupció proliferen a tot arreu.
    Pedra, paper, estisores arriba en el moment daurat de les traduccions del rus al català. La feina d'Arnau Barios torna a ser cristal·lina.
    Amb El crit de l'ocell domèstic vam donar a conèixer Óssipov quan començava la seva carrera literària. Svetlana Aleksiévitx l'havia saludat com una veu imprescindible a Rússia.
    La publicació de Pedra, paper, estisores a la New York Review of Books l'ha propulsat a un lloc eminent en el panorama internacional.
    Aquest volum de contes ja s'ha traduït a 12 llengües.
    Mostra libro
  • SALTA PER LA PORTA I ENTRA PER LA FINESTRA - Relats microrelats i altres herbes - cover

    SALTA PER LA PORTA I ENTRA PER...

    Xarli Diego Ferrús

    • 0
    • 0
    • 0
    FRANCAMENT, JO NO HO HAURIA ESCRIT MILLOR... 
    És clar que jo soc l'autor... Un audiollibre en català. Un llibre de relats i microrelats presidits per la quotidianitat i la creativitat que ens transfereixen a atmosferes molt diverses. Des del senyor feudal Sir Leyton (més feudal que senyor) a un gandul que no encén la tele per no prémer el comandament. Des d'una història de terror amb sang i fetge a un cantant de country amb mala sort. D'un personatge que ho té clar (però no té res clar) a un semàfor que reflexiona des de la seva ubicació entre carrers. Ah, i una tendra història d'uns caragols de jardí al costat d'un text sobre un robatori curiós a casa d'una advocada. Tot això i més... Pròleg de l'escriptora Sylvia Lagarda-Mata i epíleg del periodista Miquel Àngel Violan. És el tercer llibre del periodista i comunicador Xarli Diego, a base de relats, microrelats i altres herbes. Amén. 
    Obre a Traductor de Google•Su
    Mostra libro
  • A les dues seran les tres - cover

    A les dues seran les tres

    Sergi Pàmies

    • 0
    • 0
    • 0
    Als contes d'«A les dues seran les tres», la memòria es converteix en revisió de l'experiència, la crònica en compromís amb el passat i la fantasia en un joc que, en funció de l'estat d'ànim, il·lumina, pertorba o reconforta. Esdeveniments històrics o anècdotes deliberadament privades es confabulen en favor de la narració, sempre eloqüent i persuasiva, en què Sergi Pàmies, fidel a una veu i a un estil inconfusibles, aprofundeix en el domini de la tendresa i la digressió, així com en l'equilibri entre la ironia i la perspicàcia. Tot al servei d'una mirada, resignadament incerta, sobre el pas—ja sigui endavant o enrere—del temps.
    
    «Les emocions no passen pel sentimentalisme xaró, la tendresa recorre a la ironia per no caure en el melodrama i l'evocació d'uns fets reals, passats pel sedàs inconfusible de l'autor, esdevenen la més gran de les ficcions».
    Jordi Nopca, La Vanguardia
    
    «Pàmies continua barrejant passat, present i imaginació, tot confiant, diu, que els recursos de la narrativa breu l'ajudaran a entendre el que encara és una incògnita. Un llibre troba lectors si el context ho permet, i A les dues seran les tres és el millor del 2023 perquè ve de gust que la narrativa torni a importar tant com la veritat».
    Carlota Rubio, El País
    
    «En els últims temps, com més brutalment autobiogràfic es mostra Pàmies, més ficció és el que llegim».
    Enrique Vila-Matas, El País
    
    «Pàmies en sap molt, els contes funcionen de meravella i sempre tenen moments lluminosos, a vegades a partir d'una anècdota mínima».
    Julià Guillamon, La Vanguardia
    
    «Pàmies ha desenvolupat una lucidesa incomparable a l'hora de treballar l'emoció sense caure en el sentimentalisme».
    Borja Bagunyà, Serra d'Or
    
    «Pàmies narra les seves històries amb senzillesa, amb cordialitat, amb la lleugeresa i la ironia no exempta de compassió que són marca de la casa. Un pot imaginar-se'l narrant-les a viva veu, a casa o a qualsevol altre lloc. Un no voldria deixar d'escoltar mai aquestes històries».
    Patricio Pron, Babelia El País
    
    «Una altra delícia de Pàmies, que sap elevar allò ordinari al sensacional».
    El Periódico
    
    «Sergi Pàmies no pertany a aquella raça d'escriptors que tenen un món, sinó a la dels que tenen una mirada. La seva és una veu que hi veu, que es concreta en una escriptura analítica i precisa. A les dues seran les tres, (per a mi, sense dubte, un dels seus millors llibres) demostra un domini dels registres, de les formes i dels mecanismes narratius».
    Manel Ollé, La Lectora
    
    «En aquests deu contes Sergi Pàmies complica enormement les coses als lectors que pretenguin consensuar quin és el seu millor llibre. No n'hi haurà pocs que opinin que és aquest, com si contingués tot el que es desitja en aquest món o s'espera en el Paradís de la lectura».
    Ponç Puigdevall, El País
    
    «El llibre és una celebració de l'ofici d'escriure, que en Pàmies no és res més ni res menys que l'esforç per convocar els recursos del llenguatge per mirar d'entendre el món i el que ens passa. Llegint-lo, igual que escoltant-lo, la sensació és que un major grau de comprensió és possible, l'esforç val la pena i escriure sí que pot servir per no ser un desgraciat».
    Joan Burdeus, El País
    Mostra libro