Manifest delictiu - TRILOGIA DE HARLEM II

Ferran Ràfols Gesa, Colson Whitehead

Sinossi

«Un tractat enlluernador, una anatomia magnífica i complexa sobre el robatori, l'estafa i el joc d'estratègia.» The New York Times
En Ray Carney s'ha retirat dels seus afers delictius, o almenys ho intenta. Mentre la ciutat de Nova York s'ha tornat un lloc hostil i perillós, escenari d'una guerra violenta entre els Panteres Negres i la policia de l'estat, ell s'escarrassa a ser un bon pare de família i un botiguer exemplar. Però deixar enrere el seu passat criminal no és fàcil, i un dia, per fer feliç la seva filla May, demana un favor a en Munson, un policia retirat, que a canvi li farà un encàrrec moralment qüestionable.
Corrupció, especulació i incendis: Manifest delictiu és una sàtira policíaca capaç de fer reviure l'univers i les pulsions d'un dels barris més vibrants dels anys setanta als Estats Units.
The New York Times – «Whitehead doblega el llenguatge. Fa sinuosos els sons d'una ciutat i dels seus habitants empenyent-los
contra els límits. Pot ser corrosivament divertit.»
The Washington Post – «Amb aquests llibres Whitehead ha identificat deficiències en el gènere negre i ha injectat bellesa i gràcia
en les seves convencions sovint massa previsibles i tòpiques. Va veure una epopeia invisible en el Harlem post Segona Guerra Mundial, un viatge de dècades a través de l'espai urbà més transcendent del segle xx per a la comunitat negra, i el va fer realitat. Són novel·les policíaques, sí; divertides i de ritme ràpid. També són els dos primers lliuraments d'una gran història èpica. Un estil novel·lístic en el seu millor moment. Totes dues juntes, millors i més ambicioses que cap altra obra de Whitehead.»
The Guardian – «Un sentit de la història ben afinat. Whitehead desplega un estil eixut i dur que pot accelerar el ritme en qualsevol moment. Manifest delictiu continua la seqüència de factura brillant que va començar amb El ritme de Harlem, que descriu de manera complexa la història cultural i el drama familiar amb l'energia irresistible d'un thriller i la lucidesa incisiva de la sàtira social.»
Financial Times – «Whitehead sempre ha estat un prosista excel·lent, però en aquest cas la seva capacitat per donar vida a un món és magistral i sembla que ho faci sense esforç, una combinació impecable d'estil i temàtica.»

Disponibile da: 18/04/2025.

Lunghezza di stampa: 424 pagine.

Narrativa

Altri libri che potrebbero interessarti

Pagesos i senyors

Theodor Kallifatides

Les obres que van situar Theodor Kallifatides com un dels grans escriptors europeus de la segona meitat del segle xx van ser les seves tres novel·les Pagesos i senyors (1973), L'arada i l'espasa (1975) i Una pau cruel (1977), que ara es tradueixen per primera vegada al català. Amb elles, Kallifatides va retratar la seva infancia i adolescència i, alhora, el període més tràgic de la historia contemporània de Grècia, el que va des que els nazis envaeixen el país el 1941 fins al final de la guerra civil grega el 1949, i la misèria de la postguerra en un país devastat. A Pagesos i senyors, tot comença en un petit poble al sud del Peloponès, Ialós. Primer hi arriben les tropes de Mussolini, que aviat seran reemplaçades per l'exèrcit nazi, molt més brutal i cruel. Però les invasions amb prou feines apareixen com una tempesta llunyana. La mirada del novel·lista, tendra, compassiva i plena d'humor, se centra en els habitants de Ialós, que intenten sobreviure entre la por, la fam, l'acceptació i la resistència: el capellà heterodox, l'alcalde col·laboracionista, el forner, els pagesos, el Mestre socialista, el ximple del poble i sobretot les mares i les àvies, veritables protagonistes dels llibres de Kallifatides.

Mostra libro

El càsting

Antònia Carré-Pons

Que s'apartin Aristòfanes i Menandre, Antònia Carré-Pons és la reina de la comèdia gerontològica. Després dels vells al natural de Com s'esbrava la mala llet, arriben la Paula i l'Ernestina, una parella de velles que ha sobreviscut a la covid i es nega a enxampar un virus igualment infecciós: el tedi postjubilació.
El joc que s'empesquen per aconseguir-ho consisteix a llogar l'habitació de convidats —gangues del mercat immobiliari. Comencen les entrevistes per triar company de pis i, amb cada nou candidat, un nou sainet i una nova disfressa. És un diàleg en viu, i dos mons que xoquen i es riuen l'un de l'altre sense pietat.
Això és El càsting: quan de les manies i els costums excèntrics de dues jubilades no en un surt una sitcom com Plats bruts, sinó un llibre.

Mostra libro

Pau de Gósol Picasso al Pirineu...

Iñaki Rubio

'Les demoiselles d'Avignon' de Pablo Picasso van néixer a París, però van ser concebudes a Gósol. Si algú dubta d'això, només cal que es capbussi en aquestes pàgines. Vet aquí la crònica d'una revelació artística i d'una transformació personal. El 1906, en un poblet de l'Alt Berguedà, al peu del Cadí, Pablo Picasso va transformar-se en Pau: Pau de Gósol. Es va fascinar per l'enigmàtica Hermínia, per les «pageses d'Andorra» i per uns homes que semblaven fets de pedra i terròs. El viatge a Gósol era, a principi de segle XX, un viatge radical en el temps. Iñaki Rubio aconsegueix fer palpable el batec d'aquelles muntanyes i posar llum sobre un dels períodes més transcendentals i desconeguts de la trajectòria d'un dels artistes més influents de la història.

Mostra libro

Llibre de contemplació

Ramon Llull

Hi ha unanimitat a considerar el Llibre de contemplació en Déu com un dels textos més importants no només de l'extensa producció del seu autor, sinó de tota la literatura catalana. Per a molts seria, fins i tot, l'obra més destacada de les lletres catalanes. Aquesta valoració es justifica, juntament amb els seus indubtables mèrits literaris, pel seu caràcter de text fundacional: en certa manera Llull obrí el món a la cultura catalana en emprar al segle XIII la seva llengua materna com a vehicle de comunicació literària, filosòfica i científica, i és precisament en el Llibre de contemplació on per primer cop el català s'erigeix com a llengua d'alta cultura. Aquest llibre immens, del qual en presentem una antologia, resumeix allò més essencial de la vasta obra posterior de Llull i es pot afirmar que amb el Llibre de contemplació neixen les lletres catalanes, i ho fan amb una obra de referència la importància de la qual s'estén molt més enllà de les nostres fronteres lingüístiques i culturals.

Mostra libro

Arbre de l'oblit

Nancy Huston

Arbre de l'oblit comença a Ouagadougou, la capital de Burkina Faso, l'any 2016. La Shayna, una nord-americana de vint-i-quatre anys, viatja a l'Àfrica per primera vegada a la vida amb el seu amant, l'Hervé, un metge humanitari haitià. Però la història fa un salt enrere i ens trobem, alternativament, al Bronx l'any 1945 i a Nou Hampshire l'any 1955, a les infanteses dels pares adoptius de la Shayna, en Joel, un jueu novaiorquès, i la Lili Rose, filla única i nena solitària. A partir de les vides d'aquests tres personatges, Nancy Huston esbossa el retrat d'una família americana acomodada i construeix, amb habilitat i precisió, una novel·la que és alhora iniciàtica i saga familiar, una història sobre la memòria que ens recorda que el passat no s'esborra mai, i que sempre, inevitablement, deixa cicatrius en el present. 

"Novel·la coral magistralment orquestrada. Testimonia l'experiència de la immigració i el trauma de l'Holocaust, reflexiona sobre qüestions de maternitat, feminisme, religió, agressions sexuals i malalties mentals", Manon Dumais, Le Devoir

"És un llibre sobre la identitat absolutament sorprenent, increïble, irònic, violent, gairebé punk", Arnaud Viviant, Le Masque & La Plume

Mostra libro

Carta al pare

Franz Kafka

Kafka va escriure Carta al pare quan tenia 36 anys, amb motiu del trencament del seu prometatge (el tercer!) amb Julie, filla d'un servent de sinagoga. Tot i que el pare s'havia mostrat contrari a aquest matrimoni, Kafka sent la necessitat de justificar-se. El text constitueix, de fet, un esbós d'autobiografia i un nou intent de salvar-se en la literatura. Kafka acusa el pare dels seus mals i reconstrueix la història de la seva convivència sense callar anècdotes cruels ni estalviar-se explicacions humiliants amb un estil minuciós, cortès, exhaustiu. Cada plany, cada confessió o cada retret semblen excessius i tot plegat sembla desorbitat, sense que s'arribi a un judici definitiu, cosa que fa pensar que malgrat la confrontació personal, Kafka se les heu amb un enemic impersonal, tot allò que no és ell, el món, el defora o el curs de la vida.

Mostra libro