Papa

Emma Cline

Sinossi

Relats magistrals. Deu mirades despietades sobre l’Amèrica contemporània.  
Deu relats de l’autora de la novel·la Les noies que s’endinsen en les esquerdes més fosques de les relacions familiars, la sexualitat i la cultura de la fama: una aspirant a actriu que treballa com a dependenta en una botiga de roba descobreix una manera alternativa de guanyar-se la vida venent quelcom molt íntim per internet; un pare recull el seu fill de l’escola després d’un incident violent que li pot costar l’expulsió; la mainadera de la família d’un actor famós intenta esquivar la premsa després de veure’s implicada en un escàndol; una dona en rehabilitació es fica en xats d’intercanvi de fotos obscenes a internet; una reunió familiar nadalenca es tensa cada cop més a causa de les ombres del passat; un pare va a l’estrena de la lamentable pel·lícula del seu fill...  
Emma Cline retrata de manera brillant situacions quotidianes de personatges enfrontats als seus dimonis, a situacions que els superen, a realitats que voldrien no haver d’entomar... Aquests relats confirmen l’autora com una veu imprescindible de la literatura nord-americana actual.

Disponibile da: 18/05/2022.

Lunghezza di stampa: 240 pagine.

Altri libri che potrebbero interessarti

La casa Tellier i dues històries...

Guy Maupassant

"Oh, spirit of Maupassant come to my aid!", escriu Henry James al seu diari. Maupassant té devots des d'Amèrica fins a Rússia. Joseph Conrad i Lev Tolstoi en prologuen les obres, Isaak Babel el tradueix. Tots, amb una barreja de fervor i desesperació, analitzen l'aparent senzillesa dels seus relats. "Els fets, sempre els fets, no hi ha res més que el preocupi", escriu Conrad. Tolstoi, en plena crisi mística, s'arrenca els cabells davant d'aquest artista sense credo ni déu que narra tan prodigiosament els humans. 

L'obra de Maupassant va ser l'aliment dels gegants de la literatura moderna. ¿Per què no forma part avui del nostre imaginari? Potser pel mateix motiu que feia que Tolstoi s'arrenqués els cabells: no conté ni un bri d'ideologia. El que hi batega és la festa dels sentits, el tacte de les coses, la trepidació de la vida i, dins d'ella, la reïna del sentiment, que circula i fa que sigui plena.

Dues de les nouvelles que oferim se centren en una figura particular: la prostituta, dispensada de sotmetre's als codis perquè atempta contra tots. Al recambró del volum, una escena domèstica desferma una rialla fonda i franca com el tro. Mia Tarradas s'ha posat al servei d'aquest fill de Flaubert per fer-li trobar les paraules en català. Un repte formidable, i una declaració d'amor

Mostra libro

Pedra paper estisores

Maksim Óssipov

Maksim Óssipov ausculta la vida d'un imperi convertit al banditisme a través d'una gran galeria de personatges —i diries que Rússia queda lluny si no fos que els magnats i la corrupció proliferen a tot arreu.
Pedra, paper, estisores arriba en el moment daurat de les traduccions del rus al català. La feina d'Arnau Barios torna a ser cristal·lina.
Amb El crit de l'ocell domèstic vam donar a conèixer Óssipov quan començava la seva carrera literària. Svetlana Aleksiévitx l'havia saludat com una veu imprescindible a Rússia.
La publicació de Pedra, paper, estisores a la New York Review of Books l'ha propulsat a un lloc eminent en el panorama internacional.
Aquest volum de contes ja s'ha traduït a 12 llengües.

Mostra libro

L'art de portar gavardina

Sergi Pàmies

«L'art de portar gavardina» és un concentrat de memòria, emoció i plaer de narrar. Imaginats o viscuts, els tretze contes d'aquest recull revelen una capacitat d'observació que confirma Sergi Pàmies com a artesà d'un estil cada vegada més depurat, en què les emocions i els detalls són protagonistes. De la pròpia infantesa a la vellesa dels pares, del romanticisme de la decepció al pànic d'estar a l'altura de les expectatives dels fills, de la perplexitat individual de l'adolescència a les cicatrius col·lectives del segle XXI, el llibre combina reflexió, ironia, melancolia, causticitat i lucidesa i troba en la fascinació per l'absurd i la capacitat de sorprendre's els antídots més eficaços per combatre les absències, els fracassos i altres desconcerts de la maduresa.

Premi Crítica Serra d'Or 2019 de Narrativa
Premi de la Crítica Catalana 2019 de Narrativa

«El seu millor llibre. El podria haver titulat perfectament "El gran llibre de Sergi Pàmies"».
Jordi Basté

«Sergi Pàmies s'allibera definitivament dels seus vincles per alliberar-nos també a nosaltres dels clixés d'una època i els seus mites».
Josep Cuní, El País

«És impossible llegir els seus llibres i no trobar un personatge que s'assembli a nosaltres, ficat en una situació que ens resulta familiar. La ironia i el pessimisme mediterrani traven el seu món inventat, històries que cobren vida a partir d'una realitat íntima i secreta que es desplega en frases d'una gran efectivitat comunicativa».
Xavier Mas, La Vanguardia

«És un llibre que pot fer-te plorar i riure alhora i això demostra que el seu autor es troba en un dels moments més creatius de la seva trajectòria».
Jordi Nopca, Catalunya Ràdio – L'ofici de viure

«Aquest llibre és una lectura còmplice, escrit amb aquell to menor que converteix la literatura en una forma d'amistat».
Nadal Suau, El Cultural

«Els contes de Pàmies, perfectes com a gavardines o vestits a mida, barregen ficció i autobiografia, perquè la segona no es pot articular sense els mecanismes de la primera i la primera seria un cadàver sense esclats de la segona».
Miqui Otero, El Periódico

«Sergi Pàmies sap dur, en la literatura i en la vida, una trajectòria d'una honestedat impecablement elegant».
Imma Monsó, La Vanguardia

«Pàmies se submergeix en un escrutini impecable, de refinada matisació expressiva i psicològica. A les pàgines de L'art de portar gavardina molts lectors hi trobaran l'estremiment o el vertigen de la felicitat de llegir».
Ponç Puigdevall, El País

Mostra libro

Contes i relats de Ricard Ruiz...

Ricard Ruiz Garzón

Col·lecció de relats de l'escriptor barceloní Ricard Ruiz Garzón, que conté algunes de les històries aparegudes en antologies i diversos mitjans de la seva carrera. Sectes que promulguen llenguatges telepàtics nascuts d'un silenci sense llengua, personatges alienats que posen en dubte els absurds de les nostres rutines diàries, realitats passades pel filtre dels relats d'Edgar Allan Poe, realitats alternatives on admetre la condició d'heterosexual significa enfrontar-se a la societat sencera...

Mostra libro

24 contes

Anton Txékhov

Després d'Eugeni Oneguin, Arnau Barios ha dedicat dos anys a llegir i triar contes de contes de Txékhov. N'ha traduït vint-i-quatre. No són els relats més coneguts del mestre rus, sinó un gran viatge per tota la seva obra. És la primera antologia fornida que es publica de Txékhov en català i serà un dels llibres importants de l'any: Barios torna a fer una màgia cristal·lina.
Tothom té dret a l'existència en aquests 24 contes: els pastors de l'estepa, els mariners a alta mar, els pedants, la canalla que rep, les noies que pressenten la felicitat, els amants que comencen o acaben, el metge i la seva passió de salvar… I la llum, i l'hivern, i un dia que passa, i la vida sencera que ja ha passat.
Txékhov va deixar escrit en una carta: "El meu credo són el cos humà, la salut, la intel·ligència, el talent, la inspiració, l'amor i la més absoluta de les llibertats: la d'haver-se alliberat de qualsevol manifestació de força i d'engany."

Mostra libro

Guadalajara

Quim Monzó

"Els detalls d'observació són magnífics. Un gest d'un personatge que tanca una porta metàl·lica, un apunt en tres frases sobre l'ambient d'un bar de poble, donen vida a històries en què l'element metafòric o surrealista ha desplaçat totalment al costumisme. Monzó ordeix les meditacions dels seus personatges a la manera dels apòlegs kafkians, que fonen conviccions, pressentiments i pànics.Cada nou llibre de Monzó és un esdeveniment. "Guadalajara" no és cap excepció".
Julià Guillamon, La Vanguardia
"El que Monzó fa no és ficció sinó metaficció, ficció sobre la ficció. Explica històries -amb una nitidesa, un sentit del ritme, una elegància i una capacitat d'evocació magistrals- i alhora les interromp, les analitza i les comenta".
Manel Ollé, Avui
Premi de la Crítica 'Serra d'Or' 1997

Mostra libro