Altri libri che potrebbero interessarti

• 

  Caputxeta a Hamelin

  Jaume Miró Adrover

  • 0
  • 0
  • 0

  'Caputxeta a Hamelín' és la història de tres personatges units per la incomunicació i la crisi d'identitat, pels tabús, per la transició a l'edat adulta i la maduresa no resolta, per la violència i l'abús, per secrets socials i personals, per l'aïllament, per l'amistat i la traïció, per l'atmosfera de Twin Peaks, pels pobles turístics a l'hivern, amb música de fons de Nirvana, Smashing Pumpkins o REM. Però, per damunt de tot això és una tragèdia contemporània sobre fugides possibles i impossibles d'un món –el propi o el dels altres– en crisi perpètua.

  Mostra libro

• 

  Pensar Barcelona - Ideologies...

  Edgar Illas

  • 0
  • 0
  • 0

  Pensar Barcelona. Ideologies d'una ciutat global estudia els fonaments ideològics que van redefinir Barcelona durant els anys vuitanta i van orientar la ciutat cap a l'actual economia del turisme, la cultura i els serveis i, per tant, de la gentrificació, la massificació, l'encariment de l'habitatge, la precarització del treball i la ineficàcia de les polítiques públiques.
  Els Jocs Olímpics de 1992 van oferir al govern municipal una doble oportunitat per establir un consens intern i mostrar Barcelona com una feliç combinació de cosmopolitisme europeu i arrelament mediterrani. La posada en escena d'aquesta eufòria municipal connecta amb els contextos d'una Catalunya revitalitzada com a nació, de l'Espanya post-Transició i de la globalització després de la Guerra Freda. La transformació de Barcelona va contribuir a definir les ideologies de la globalització, ja que els Jocs de 1992 van ser una de les primeres celebracions globals de l'era neoliberal de la fi de la història. S'examinen tres tipus de documents: discursos polítics i mediàtics, com els guions de les cerimònies olímpiques, amb especial atenció al guió de Xavier Rubert de Ventós per a la recepció de la flama a Empúries; discursos urbanístics, com els de l'arquitecte Oriol Bohigas; i documents literaris, com les narratives d'Eduardo Mendoza, Francisco Casavella i Quim Monzó. Fou publicat per primera vegada, en anglès, amb el títol Thinking Barcelona. Ideologies of a Global City, per Liverpool University Press l'any 2012. Va rebre el premi de la Northamerican Catalan Society de 2013.

  Mostra libro

• 

  Òperes explicades per a nens

  Jordi Sierra i Fabra

  • 0
  • 0
  • 0

  "De nen no tenia televisió. La música a través de la ràdio era la meitat del meu món, ja que l'altra el formava la literatura, devorar llibres. Moltes nits em quedava a escoltar les òperes que retransmetia Radio Nacional de España en directe. Quan el locutor descrivia el següent acte, la meva imaginació volava lliure."I això és el que ha volgut transmetre'ns Jordi Sierra i Fabra, el mestre de la literatura infantil i juvenil, a través de les pàgines d'aquesta atípica òpera. De la mà de Falla, Ravel, Wagner o Puccini, ens portarà a un univers en el qual les paraules es fan més intenses, més poderoses, gràcies a la música que les condueix.Aquest audiollibre està narrat en català-

  Mostra libro

• 

  L'assassí cec

  Margaret Atwood

  • 0
  • 0
  • 0

  L'Iris Chase, una dona de vuitanta-dos anys, viu sola i empobrida a Port Ticonderoga, antic feu de la seva família influent caiguda en desgràcia. A la vegada que s'enfronta a la senectut, l'Iris medita sobre la seva vida, en especial sobre les estranyes circumstàncies de la mort de la seva germana, la Laura, poc després de la Segona Guerra Mundial. Estirar el fil del record fa que la frontera entre el passat i el present comenci a desdibuixar-se, traslladant la protagonista—i el lector—als esdeveniments que van constituir el teló de fons de la seva joventut: la Gran Depressió, les dues guerres mundials, els albors dels moviments sindicals i la publicació pòstuma de «L'assassí cec», la controvertida novel·la atribuïda a la Laura que la va convertir en autora de culte. En aquest llibre, guanyador del premi Booker l'any 2000, Margaret Atwood demostra un cop més la seva insòlita perícia narrativa, ordint un relat bell, inquietant i extraordinàriament sofisticat considerat per molts la seva obra mestra.
  
  «D'una capacitat narrativa impressionant. Amb L'assassí cec Atwood supera fins i tot El conte de la Serventa i Àlies Grace»
  «Publisher's Weekly»

  Mostra libro

• 

  El record de la bellesa

  Oriol Broggi

  • 0
  • 0
  • 0

  «El teatre es basa en el record. El seu motor, i l'únic que en quedarà, és el record que arribarem a deixar al cor de l'espectador, i com maldarà per mantenir-s'hi».
  
  A l'hora d'enfrontar-se a una obra d'art, pot ser la bellesa un fi en ell mateix? Quina és la feina real d'un director de teatre que es proposa aixecar una funció que perduri en el record de l'espectador? Com treballa aquest director que sap que el dia que la seva feina fructifiqui, no serà en escena per recollir els aplaudiments? Totes aquestes preguntes i moltes més són les que intenta respondre Oriol Broggi en aquest assaig essencial sobre la creació artística.
  
  Amb El record de la bellesa, una de les personalitats més determinants del teatre català del segle XXI ens parla del seu procés creatiu, ens convida a conèixer la seva personalitat i ens aporta noves visions sobre Sòfocles, Shakespeare, Txékhov, Lorca, Espriu, la tradició i el teatre contemporani.

  Mostra libro

• 

  Els Segadors - De cançó eròtica...

  Jaume Ayats

  • 0
  • 0
  • 0

  Els Segadors, l'himne nacional, prové d'una cançó eròtica que es va transformar, el 1640, en un crit de guerra. A finals del segle XIX, Francesc Alió va ajuntar la lletra de guerra que cantava la mare de Jacint Verdaguer amb la melodia de la cançó eròtica que li va cantar el canonge Jaume Collell. Emili Guanyavents procedent d'ambients anarquistes, espiritistes i maçons va escriure la lletra actual de l'himne i els cors el van fer viure. Els Segadors es va difondre amb el tren mentre els governadors civils feien mans i mànigues per prohibir-ne el cant. Semblen elements d'una ficció, però són dades del tot certes. Us proposem seguir la història social i emotiva del país a través del cant d'Els Segadors. Perquè cantar junts no és només brandar un símbol, sinó viure col·lectivament la metàfora d'aquell símbol. No és un objecte d'una història passada sinó que és un artefacte actiu en l'imaginari present. Seguirem els processos de transformació que han dut una cançó a ocupar el lloc d'himne nacional. L'any 2014 L'Avenç va coproduir un documental basat en el llibre que es va estrenar a TV3 (https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/bon-cop-de-falc-la-historia-de-lhimne/video/5232271/)

  Mostra libro