Altri libri che potrebbero interessarti

• 

  Les cares

  Tove Ditlevsen

  • 0
  • 0
  • 0

  Som a Copenhaguen l'any 1968. La Lise, autora de llibres infantils, casada i amb tres criatures, comença a sentir-se assetjada per cares sense cos i veus estranyes. Està convençuda que el seu marit, que li és infidel, la deixarà, i que hi ha gent que conspira per fer-li mal. I, sobretot, té por de no ser capaç de tornar a escriure mai més. Però quan finalment cau en un infern de pastilles i hospitals psiquiàtrics, la Lise es planteja si la bogeria, al contrari del que se sol pensar, no serà en realitat la millor manera de sentir-se lliure, d'escapar d'una realitat que se li fa insuportable. Basada en la seva vida, que l'autora va relatar esplèndidament al volum de memòries, Trilogia de Copenhaguen, Les cares és una novel·la breu, intensa i commovedora que explora la bogeria des de dins, amb tota la vivesa i intensitat de l'experiència viscuda.
  
  "Un testimoni intel·ligent i mai sensacionalista sobre un tema tractat a bastament —la lluita d'una artista per fer la seva feina, sense sentir-se culpable per la família o el món exterior. Admirable i sense cap mena d'autocompassió, sovint irònica, Ditlevsen és una veu imprescindible", Kirkus
  
  "El fet que Ditlevsen patís problemes mentals explica en gran part l'autenticitat aclaparadora d'aquesta novel·la. Però Les cares és molt més que un estudi científic perquè, treballant des de dins, Ditlevsen és capaç d'explorar els contorns sorprenents de l'experiència de la Lise: des del seu punt de vista, la bogeria pot ser divertida, dolça i segura, i molt més il·luminadora que la 'realitat' de la qual vol fugir", The New York Times

  Mostra libro

• 

  Ciutat Morta

  Shane Stevens

  • 0
  • 1
  • 0

  Jersey City, un lloc de la històrica immigració italiana, tan a prop de les llums de Manhattan, però incommensurablement lluny del seu esplendor, també és un paradís de la màfia. A principis dels anys setanta, la majoria dels negocis il·legals i il·legals de la ciutat eren dirigits per dos grans grups, un liderat per Joe Zucco i l'altre per Alexis Machine. Són organitzacions àmpliament ramificades, basades en una jerarquia de ferro i unes regles de conducta que constitueixen l'altra cara de la moneda d'una vida sacrificada per l'ambició als diners fàcils.
  
  Bons nois, picciotti, companys: despietats i sense escrúpols, els homes de Joe Zucco desborden cinquanta anys convençuts que són els reis del món, amb dificultat per respirar i passió pel prostíbul, i joves de vint anys sense família que posen la seva sang a prova de fred creient que realment podem tenir èxit, per arribar al cim de l'escala. Tenen noms com Charly Flowers, Harry Strega, Frank Farrano i Hymie Cole. Cadascú té una història diferent, gairebé tots un destí comú; alguns fins i tot tenen cor, però resulta que ningú no pot confiar realment en ningú. Shane Stevens ha forjat una novel·la sobre el crim organitzat italo-nord-americà digna de les millors pel·lícules del gènere.
  
  Aquí no hi ha homes bons, però encara parla d'éssers humans que tenen tota la fragilitat i les emocions de qualsevol altre ésser humà, ens agradi o no.

  Mostra libro

• 

  Llibre de meravelles

  Ramon Llull

  • 0
  • 0
  • 0

  Ramon Llull va escriure el Llibre de meravelles a París, durant els anys 1287-1289. Fèlix, el protagonista, és enviat pel seu pare a recórrer el món i a meravellar-se de l'actitud dels homes, que no actuen com correspondria. En el seu viatge pels diversos ordres de la creació, Fèlix s'interessa per tot allò que no entén i en demana raó a diversos savis, que li aclareixen els dubtes. L'obra, a través de la ficció narrativa, i de centenars de relats breus, ofereix una àmplia visió sobre la comprensió medieval del món. Fèlix pregunta i obté respostes sobre Déu, els àngels, el cel, els elements, els metalls, les plantes, o bé els homes i els seus comportaments. Quan toca parlar dels animals, en canvi, el jove assisteix a una extensa faula, el famós Llibre de les bèsties, que no parla pròpiament d'animals, sinó dels aspectes més foscos de la política humana. El Llibre de meravelles es troba a la cruïlla de diversos gèneres: la narració sostinguda del marc general; el repertori d'exemples i semblances, i l'exposició ordenada de continguts relatius als tres grans sectors de la realitat: divina, natural i moral. La cohesió de tots aquests ingredients la dicta l'acció intel·lectual que genera la meravella, és a dir la sorpresa adolorida davant del capgirament de les "intencions", que és una troballa metodològica típicament lul·liana.

  Mostra libro

• 

  La casa tapiada

  Julià de Jòdar

  • 0
  • 0
  • 0

  El senyor Lotari, escoliasta de capçalera del gran novel·lista desaparegut Gabriel Caballero, va morir quan estava a punt d'endreçar la biografia de l'escriptor entre 1962 i 1977. Una teranyina trenada per centenars de veus que despullen i escabetxen sense pietat tant l'home concret com totes les cares i caretes de l'antifranquisme dels anys seixanta i setanta. El món cultural i intel·lectual, la disputa entre grups (i egos) de l'esquerra i el catalanisme, les infidelitats als ideals i a les persones, la Gauche Divine, les Jornades Llibertàries... I al mig, tastant totes les olletes sense ficar-se fins a la cintura en cap fangar, un dels autors més importants de les últimes dècades. És més: un geni. Perquè el Gabriel era un geni, ¿oi, senyor Lotari? La continuació de l'aclamada trilogia L'atzar i les ombres s'ha fet esperar divuit anys, perquè calia pouar molt endins.

  Mostra libro

• 

  Tots els contes

  Montserrat Roig

  • 0
  • 0
  • 0

  Tots els contes de Montserrat Roig Aquest audiollibre, un viatge apassionant a través de la narrativa breu de Montserrat Roig, de la ironia a la reflexió serena i poètica, aplega per primera vegada tots els contes de l'escriptora: els «retalls i esbossos impressionistes» de Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen i amb els que va guanyar el Premi Víctor Català, els vuit relats publicats amb el títol El cant de la joventut i els contes publicats en premsa en els últims anys de la seva vida, triats per Roger Sempere.

  Mostra libro

• 

  Et vaig donar ulls i vas mirar...

  Irene Solà

  • 0
  • 0
  • 0

  Una novel·la desbordant, plena d'històries i personatges maleïts més enllà del temps.
  Amagat entre muntanyes acinglerades i desavinents, en algun lloc remot de les Guilleries transitat per caçadors de llops, bandolers, emboscats, carlins, sortilleres, maquis, pilots de ral·lis, fantasmes, bèsties i dimonis, el mas Clavell s'agafa a terra com una paparra. És una casa, sobretot, habitada per dones, on un sol dia conté segles de records. Els de la Joana, que per trobar marit va fer un pacte que inauguraria una progènie aparentment corcada. Els de la Bernadeta, a qui manquen les pestanyes i, de tanta aigua de farigola com li van abocar als ulls quan era una nena, va acabar per veure el que no li tocava. Els de la Margarida, que en lloc d'un cor sencer en té un de tres quarts, rabiüt. O els de la Blanca, que va néixer sense llengua, amb la boca com un niu buit, i no parla, només observa. Aquestes dones, i més, avui preparen una festa.
  Amb el torrent verbal, el sentit del ritme i de l'humor, la gosadia formal i la capacitat d'evocar atmosferes i d'encarnar imaginaris que caracteritzen la seva obra, Irene Solà ha escrit una novel·la com un doll exultant d'històries, que explora la dualitat i el lligam intrínsec entre llum i foscor, vida  i mort, oblit i memòria, realitat i fabulació.

  Mostra libro