El moment en què tot va canviar

Douglas Kennedy

Sinossi

L'amor, com la vida, sempre troba el seu camí, fins i tot en els moments més difícils.La vida d'en Thomas Nesbit, un escriptor americà solitari i trist, és a punt de canviar un matí qualsevol d'hivern en què li arriba un paquet des de Berlín. El que més el trasbalsa és el nom del remitent: Petra Dussmann. La dona amb qui, vint-i-cinc anys enrere, va viure una apassionada història d'amor en un Berlín dividit, on la gent vivía instal·lada en el neguit i la por de la Guerra Freda. El record de la Petra Dussmann obligarà a en Thomas Nebit a reviure un passat que creia oblidat. El farà revisitar una història i els records d'una persona que per primer i únic cop a la seva vida li van descobrir la força extraordinària de l'amor.«Un autèntic geni de les novel·les d'amor. És capaç de traçar girs argumentals que farà que se'ns aturi el cor.» The Times«Una delícia; Kennedy és un escriptor exigent, hàbil i enginyós.» Financial Times«Fascinant.» Publishers Weekly«Una història excepcionalment narrada.» Sunday Independent

Disponibile da: 07/04/2022.

Lunghezza di stampa: 700 pagine.

Narrativa

Altri libri che potrebbero interessarti

El monstre de la memòria

Yishai Sarid

El protagonista d'El monstre de la memòria és un jove historiador israelià que fa de guia als camps nazis de Polònia. Acompanya grups d'adolescents per a qui l'homenatge es resumeix a embolicar-se amb una bandera i fer-se selfies, o turistes que visiten Auschwitz de passada entre l'hotel i el centre comercial. Davant de tant de cinisme el protagonista assumeix el paper de guardià del record. Però la immensa solitud del càrrec i la indiferència crònica dels seus interlocutors el porten a desfer-se del món del vius per apropar-se perillosament al dels fantasmes. Yishai Sarid burxa en el relat que ha construït l'Estat d'Israel sobre la Xoà. Quan Auschwitz esdevé una marca, ¿amb qui s'identifica la gent que visita els camps de concentració?

Mostra libro

Efendi

Elisabet Riera

El protagonista d'Efendi treballa a la Ciutat Blanca per a una corporació especialitzada a administrar píndoles lexicocromàtiques que contribueixen a mantenir l'Harmonia, l'Ordre i el Benestar en la societat ideal on viu. És un dels millors i això el fa gaudir de certs privilegis. Fins que un dia —una nit— les visions comencen a irrompre en els seus somnis i es troba en un entorn natural exuberant, animal, brut i fortament sensual, amb un camí que el porta sempre al mateix lloc: la casa sobre el turó. Allà on s'amaga la Paraula que és principi i fi, origen i explicació de qui és (de qui som).
Amb aquest text, que parteix de la distopia de tall clàssic per endinsar-se en un món simbòlic, Elisabet Riera posa damunt la taula la necessitat de recuperar la mirada màgica i poètica sobre l'existència, que la societat moderna ha expulsat sense miraments, amputant-nos allò que ens fa plenament humans.

Mostra libro

La lladre del deu per cent

Lavanya Lakshminarayan

Ciutat Àpex està sotmesa a la tecnarquia meritocràtica de Bell Corp. Els seus habitants s'adapten al Manifest Meritocràtic i el prioritzen per sobre de tot, i s'esforcen per pertànyer als sectors més elevats de la societat. L'objectiu comú és la productivitat, mesurada en funció de la corba de Bell, que divideix la població entre els que tenen privilegis (els virtuals) i els que no (els analògics). Si un ciutadà virtual no assoleix els objectius és deportat més enllà del Meridià Carnàtic i passa a formar part dels analògics.

Civilització virtual i anarquia són termes que no tenen sentit per a la Nāyaka, la lladre del deu per cent. Ella i molts d'altres lluiten per enderrocar un sistema injust i opressor que relega la desena part de la població a l'oblit i la pobresa. A través d'un mosaic de personatges fascinants som testimonis de la revolució analògica, una força imparable i sigil·losa que es basa en el reaprofitament, l'acollida i la comunió.

Mostra libro

Nosaltres

Ievgueni Zamiatin

Escrit l'any 1921, el llibre que teniu a les mans és la mare de totes les distopies. Anterior a Un món feliç d'Aldous Huxley i a 1984 de George Orwell, obres sobre les quals va exercir una clara influència, Nosaltres va estar prohibit a la Unió Soviètica durant més de seixanta anys, considerat un llibre ideològicament reprovable.
S'hi narra la història de D-503, un enginyer fidel a l'Estat Únic que veu pertorbada la seva vida lògica i ordenada per l'aparició d'una noia difícil de computar. Zamiatin utilitza una trama d'aventures per endinsar-se en una societat regida per un sistema matemàtic perfecte, on els edificis son de vidre i les Taules Horàries, iguals per a tothom. Amb un tractament del llenguatge decididament avantugardista, aquesta obra mestra de la literatura russa del segle xx constitueix una novel·la visionària en molts aspectes, però, sobretot, perquè traspua un anhel de llibretat que no ha perdut vigència.

Mostra libro

El càsting

Antònia Carré-Pons

Que s'apartin Aristòfanes i Menandre, Antònia Carré-Pons és la reina de la comèdia gerontològica. Després dels vells al natural de Com s'esbrava la mala llet, arriben la Paula i l'Ernestina, una parella de velles que ha sobreviscut a la covid i es nega a enxampar un virus igualment infecciós: el tedi postjubilació.
El joc que s'empesquen per aconseguir-ho consisteix a llogar l'habitació de convidats —gangues del mercat immobiliari. Comencen les entrevistes per triar company de pis i, amb cada nou candidat, un nou sainet i una nova disfressa. És un diàleg en viu, i dos mons que xoquen i es riuen l'un de l'altre sense pietat.
Això és El càsting: quan de les manies i els costums excèntrics de dues jubilades no en un surt una sitcom com Plats bruts, sinó un llibre.

Mostra libro

Eroica

Cristina Masanés

Durant 65 dies, reclosa a casa per la pandèmia, l'escriptora surt cada matí al pati a fotografiar el cel. La imatge del blau, juntament amb la música de Beethoven i l'escriptura d'un diari l'ajuden a no perdre's. Entre les diferents composicions de Beethoven, la simfonia que es va acabar titulant "Eroica". Heroica, com la vida. Quan arriba la filla adolescent, pregunta per la mort de l'àvia: "ho vol saber tot, tot allò que mai no ha demanat, i jo explico i recordo sabent que la memòria escriptura la vida". És així com allò que va néixer com un diari de confinament esdevé un fil de memòria que trena generacions: "La mare no va morir de malaltia, ni d'accident. Va morir de tristesa; una tristesa profunda, acumulada i ampla que no va encertar a revocar. La mare es va arrencar el cordó de la vida quan acabava de fer cinquanta anys." Al final, cal tornar al món: "Hi estàvem bé, a la closca domèstica, a la casa tancada i a les seves notes lentes. Després de remuntar cingleres i variacions d'una melodia obsessiva extremament llarga, sortim al món, esllanguits, havent creuat l''Eroica'".

Mostra libro