Altri libri che potrebbero interessarti

• 

  El casalot abandonat

  Anna Katharine Green

  • 0
  • 0
  • 0

  Estat de Nova York, segle XVIII. Plena revolució dels Estats Units. A través del diari d'una hostalera, la senyora Truax, descobrim un crim que trigarà anys a resoldre's. Els Urquhart, una jove parella de casats, arriben al seu hostal amb un paquet sospitós i insisteixen a quedar-se a la cambra més antiga; l'endemà marxen de manera sobtada. Setze anys més tard, un nou hoste revela informació crucial sobre aquella nit misteriosa. 
  
  Anna Katharine Green va ser una de les autores més populars del canvi de segle. A les seves novel·les hi conviuen el romanticisme de la novel·la victoriana i la versemblança judicial de la novel·la detectivesca. A El casalot abandonat, la seva incursió en el gènere gòtic, combina anotacions a un diari i cartes per crear una trama intricada plena d'intrigues, passions i enganys.

  Mostra libro

• 

  Cartes 1946-1983 - A la recerca...

  Joan Sales, Joan Coromines

  • 0
  • 0
  • 0

  Ara que les xarxes bullen amb discussions sobre l'estat del català, recuperem l'epistolari entre dos Joans il·lustres i no gaire amants de la diplomàcia: el filòleg Coromines i l'escriptor Sales.
  Durant gairebé quaranta anys, Joan Coromines i Joan Sales van mantenir una correspondència en què s'ocupaven de tota mena de qüestions sociolingüístiques. ¿Pot el català aspirar a ser una llengua plenament usual com les altres o s'ha de conformar amb ser una llengua literària? I entre carta i carta, una estona s'esbatussen per si ha de ser "per" o "per a" i l'altra es fan companyia en l'exili.
  Un volum perquè els que debaten sobre l'estat del català —i de la nació— hi suquin pa.

  Mostra libro

• 

  Els Quatre Homes Justos

  Edgar Wallace

  • 0
  • 0
  • 0

  Sir Philip Ramon, el ministre d'Afers Exteriors d'Anglaterra, és un home acostumat a sortir-se amb la seva. Tot canvia quan el seu projecte de llei per extradir presoners polítics entra en conflicte amb els interessos dels Quatre Homes Justos, un grup que actua al marge de la llei per castigar els poderosos corromputs pel sistema. El missatge és clar: si Ramon no atura el projecte abans d'una data determinada, el mataran.
  
   Els Quatre Homes Justos és el primer títol d'una sèrie protagonitzada pel grup homònim, pionera de la novel·la d'espies en una Europa de principis del segle XX marcada per les intrigues polítiques i el terrorisme. El llibre va ser un èxit de vendes gràcies a l'original estratègia publicitària de l'autor, que va prometre una recompensa a qui aconseguís desxifrar el misteri final. Presentem al lector la primera part de la novel·la, on els protagonistes actuen a contrarellotge per frenar un projecte de llei, exemple paradigmàtic de suspens.

  Mostra libro

• 

  Ariel i els cossos

  Sebastià Portell

  • 0
  • 0
  • 0

  Una novel·la intimista que parla d'identitats, de conèixer el propi cos i conèixer el dels altres. L'Ariel no sap dir si és un home o una dona. L'únic que té clar és que té un cos, pell, carn i ossos, i que aquest cos pot estimar altres cossos. Les relacions polièdriques, estranyes, diferents que té l'Ariel durant la novel·la ens parlen d'amor, però també de relacions amoroses que no arriben a existir. Un llibre amb ecos d'Orlando, de Virginia Woolf en la costa Mediterrània actual.

  Mostra libro

• 

  No parava de ploure

  Don Carpenter

  • 0
  • 0
  • 0

  «Quan perds, perds per sempre, i quan guanyes, només dura un o dos segons. Així és la vida.»
  Jack Levitt, un adolescent orfe, creix entre reformatoris, presons, els hotels més decadents i les subterrànies sales de billar d'Oregon. Atrapat en una espiral de violència, delinqüència i joc, coneix el que serà el seu únic amic, Billy Lancing, un fugitiu negre amb un talent especial per al billar. Després de cometre un delicte que no surt com s'havia planejat, tots dos emprenen camins diferents, però la fatalitat, com un núvol fosc i amenaçador creixent a l'horitzó, farà que es retrobin.
  Publicada el 1966, No parava de ploure és l'obra mestra de Don Carpenter i una de les novel·les americanes més importants del segle XX. Relegada a l'oblit durant molts anys, aquesta història crua i dostoievskiana sobre crim, càstig i redempció ha estat una de les recuperacions literàries més extraordinàries dels darrers temps.
  «Don Carpenter és un dels meus escriptors favorits i No parava de ploure, la meva candidata a la millor novel·la carcerària de la literatura dels Estats Units.» JONATHAN LETHEM

  Mostra libro

• 

  Una vegada va ser estiu la nit...

  Elisabet Riera

  • 0
  • 0
  • 0

  Amb un informe mèdic tremolant-li a les mans, una dona decideix emprendre sola un viatge a peu, d'un extrem a l'altre de les Alberes, a l'hivern. Seguint el rastre fugitiu de la trobairitz medieval Alba de Peralada, i acompanyada per les notes romàntiques del Winterreise de Schubert, deixa enrere tot el que ha estat fins aleshores per encarar les preguntes que no es responen amb paraules. Sobre l'amor, la mort i el coratge d'estar viu.
  
  «Ocells, arbres i aigües componen, també, un llenguatge del camí. Diferent del que em pensava, fet de signes que van més enllà dels números i les paraules. Aprendre'l és com aprendre a caminar. Fent tentines. Ensopegant. Buscant l'equilibri, la manera de sostenir-se en el món. Diuen que no hi ha dues petjades iguals en tota la capa de la Terra —i quina és la meva? Deu ser diferent de la que ha estat fins avui? Totes les cèl·lules del cos es renoven completament cada set anys; ossos, pell, cabell, sang, pits... he estat set persones diferents fins a aquest moment. Set petjades. Amb prou feines recordo com era posar-se a les sabates d'aquelles altres que vaig ser. Cap a on em duran, ara?
  Només el camí m'ho pot dir.» 
  
  Elisabet Riera ha escrit una novel·la que és paisatge íntim: un recorregut a través dels Pirineus orientals —de llevant cap a ponent— que és el viatge de transformació de la mateixa narradora, i alhora un homenatge als caminants solitaris i a la fin'amor de les trobairitz.

  Mostra libro