Altri libri che potrebbero interessarti

• 

  Mammalia

  Elisenda Solsona

  • 0
  • 0
  • 0

  Durant unes vacances al sud de França, quan la Cora té vuit anys, es perd en una excursió en bicicleta. Quan esclata una tempesta, busca refugi en una cova on troba unes pintures que li resulten estranyament familiars, i que li desperten records amagats. Això posarà en marxa una recerca obsessiva dels seus orígens. Aquest és el detonant d'una història laberíntica, un thriller que combina la poètica i la reflexió, en què la Cora s'enfrontarà a un trencaclosques íntim on les peces del passat i del present encaixaran fins a desvetllar la seva identitat.
  
  Elisenda Solsona se'ns emporta pàgines endins en un misteri que té com a teló de fons la plaga social dels problemes de fertilitat i les relacions maternals que se'n deriven. Mammalia és una novel·la sobre les conseqüències devastadores del passat, i sobre com els secrets de família es poden convertir en malediccions.

  Mostra libro

• 

  Mamut

  Eva Baltasar

  • 0
  • 0
  • 0

  La protagonista de Mamut és una dona arcaica atrapada en la vida moderna. El seu medi és la ciutat, on signa contractes per viure. Vol tenir un fill i això l'obliga a fer-se amb homes. ¿Com resistir el formiguer humà quan tens instint de caçador solitari?Se'n va. Canvia d'hàbitat i esdevé la mestressa d'un mas aïllat. Hi ha un pastor, la solitud i les bèsties que t'alimenten o t'amenacen. L'instint treballa, la consciència s'esvera. Comet coses que esquincen el pacte del nou mil·leni: aprèn a viure sense intermediaris.Mamut és la tercera ala d'un tríptic que inclou Permagel i Boulder. ¿De què tracta? La resposta és polièdrica i això explica la multitud de lectors concernits per aquesta obra. Si sou capaços d'imaginar un Houellebecq que sapigués escriure sense ressentiment les llagues de la societat contemporània, aquesta quimera existeix i es diu Eva Baltasar.

  Mostra libro

• 

  Blasfèmia

  Ferran Garcia

  • 0
  • 0
  • 0

  L'Urpa, els germans Karamàzov, la dona tors, les siameses, l'home dels dits infinits o el menja-rates són alguns dels membres de la família de l'Abel Absent. Però quan la fira de monstres abandona el poble de Gaidovar, el deixen al mig de la plaça i s'emporten un secret. L'Abel Absent sobreviurà a un orfenat de l'Espanya profunda, aprendrà l'ofici de matallops i, sense voler-ho, tornarà a posar en marxa el mecanisme que va provocar que la seva família de monstres l'abandonés.
  Però aquesta vegada les conseqüències seran irreversibles. «Només perdura allò que fa mal», ens adverteix Blasfèmia. L'infern és molt més a prop del que ens pensem, separat de nosaltres per un tel prim i transparent, i quan ens toca, ja res torna a ser igual. Però això els personatges de Blasfèmia ho van aprendre fa molt de temps.

  Mostra libro

• 

  Les muses

  Jordi Cussà

  • 0
  • 0
  • 0

  La civilització avança a cops de geni, i aquesta novel·la n'és una mostra. ¿D'on van sortir els llampecs d'inspiració que van catapultar obres com les de Ramon Llull, Antoni Gaudí i Patti Smith? Ens acostarem a la resposta seguint la peripècia d'un beuratge misteriós capaç de treure el millor i el pitjor de cadascú. Hi trobarem deixebles il·lustres de Leonardo, amics cafres de Cervantes, els últims deliris d'Edgar Allan Poe o els secrets de la filla genial de William Shakespeare. I la història d'un escriptor, Virgili Pardal, que malda per enllestir una obra inacabable, enganxat a la mateixa font de gaudi, coneixement i metzina que comparteixen els protagonistes de la seva ficció. Jordi Cussà va culminar aquesta novel·la, clau en la seva trajectòria, pocs mesos abans de morir. És la cirereta del seu magnífic llegat literari.
  «Li constava que la literatura, o més ben dit l'esforç narratiu creatiu, li havia salvat la vida. Li havia justificat gairebé quatre dècades de respirar i fer la viu-viu, esperant sempre que al capdavall ell, ell com a individu més enllà de cap altra persona, hi descobrís un sentit genuí.»
  Jordi Cussà també ha publicat amb Comanegra El primer emperador i la reina Lluna.

  Mostra libro

• 

  Si una tarda de juliol un borinot

  Pep Puig

  • 1
  • 1
  • 0

  Una obra rotundament antibel·licista i, per tant, rotundament romàntica
  Tarda de juliol. Sabateria de poble. De cop entra a la botiga un foraster, un home gran, d'aparença misteriosa. La mestressa en aquests moments no hi és i surt a rebre'l un noi de catorze anys. Es miren. «Necessito unes sabates noves», li diu l'home, «aquestes ja han caminat prou». L'adolescent abaixa els ulls i quan els torna a aixecar pensa que qui ja ha caminat prou és ell. «La meva àvia és a comprar», li contesta, «si vol la pot esperar». Mentre el foraster s'asseu, el noi se'n torna al menjador, i novament agafa el retrat d'aquell jove que van matar a la guerra i que no va tenir temps de fer-li d'avi. Construïda com un fals relat detectivesc, íntimament antibel·licista i narrada amb la destresa, l'humor i la profunditat que ja són marca de la casa de l'autor, Si una tarda de juliol un borinot és una novel.la delicada i vibrant que ens proposa el joc d'una sospita insensata que de mica en mica es va transformant en la il·lusió que potser no és impossible retornar del passat.

  Mostra libro

• 

  Un tret a l'aire

  Francesc Puigpelat

  • 0
  • 0
  • 0

  Al final de la Segona República, Barcelona és un niu d'anarquistes. N'hi ha de tota mena: alguns es mouen per l'idealisme més sublim, però d'altres han fet del pistolerisme una forma de vida més propera a la delinqüència comuna. A cavall dels uns i els altres es mou K, un individu carismàtic de cognom Carrión que ha arribat a la ciutat amb la intenció d'organitzar un gran atemptat, tan atroç que posi el moviment en boca de tot Europa. Per dur a terme l'atac compta amb el Robert, el jove fill de Pierre Sabater, un veterà anarquista exiliat des de fa dotze anys a Perpinyà. Sabater no dubtarà a tornar a Barcelona, malgrat l'amenaça d'un comissari que no ha perdut mai l'esperança de veure'l a la garjola, per arrencar el noi de les urpes de K.    
  
  
  Un tret a l'aire —obra guardonada amb el I Premi de Novel·la Criminal Margarida Aritzeta-Vila de Creixell— és un retrat de la cara més negra de l'agitada Barcelona dels anys 30, on la misèria econòmica i moral empudega tant els carrers més cèntrics com la més amagada perifèria, però també un recordatori de la força dels ideals, que aporten una espurna de llum a tantes vides enfosquides per la injustícia.

  Mostra libro