Shy

Max Porter

Sinossi

De vegades l'adolescència s'assembla més a morir-se que no a fer-se gran i esprémer la vida, especialment si estàs atrapat en una espiral d'aïllament i vergonya i ets incapaç de trobar una sortida enmig de la boira de la frustració i la ràbia. És el cas del Shy, que amb setze anys arrossega un extens currículum de delinqüència juvenil: l'han expulsat de dues escoles, s'ha barallat amb la mare i ara està intern a Last Chance, una institució per rehabilitar els joves més violents i alienats d'Anglaterra. Quan comença la novel·la, el Shy està fugint del centre en plena nit, en direcció al llac, escoltant drum-and-bass als cascos i carregant un sac ple de pedrots a l'esquena. Aquest camí fins al llac és també, en certa manera, la història de la seva vida. A partir d'un monòleg interior adrenalínic i torrencial, que convoca alhora records, discussions familiars, exercicis terapèutics, el ritme de les cançons que escolta i la tonteria testosterònica de la joventut, Porter construeix una novel·la càustica i profunda, a mig camí entre el joc experimental i el desordre narratiu, que s'interroga sobre la masculinitat i la salut mental, i ens recorda que tothom mereix l'oportunitat de curar-se.

Disponibile da: 23/10/2024.

Lunghezza di stampa: 136 pagine.

Narrativa

Altri libri che potrebbero interessarti

1984 (edició en català avalada...

George Orwell

Una obra mestra ambientada en una societat distòpica, totalitària i dictatorial, que reflexiona sobre conceptes encara vigents com ara la censura, la manipulació dels mitjans de comunicació i la falta de llibertats individuals en benefici d'un suposat interès comú. L'any 1984 Londres és una ciutat fosca en què la Policia del Pensament controla exhaustivament la vida dels ciutadans. Winston Smith és un peó d'aquest engranatge pervers i té com a objectiu reescriure la història per adaptar-la al que el Partit considera la versió oficial dels fets. Fins que un dia en Winston decideix qüestionar-se el sistema que els governa i els sotmet. «No hi haurà lleialtat, llevat de la lleialtat al Partit. No hi haurà amor, llevat de l'amor pel Gran Germà. No hi haurà rialles, llevat de les rialles del triomf davant un enemic derrotat. No hi haurà art, ni literatura ni ciència. Quan siguem omnipotents ja no necessitarem la ciència. No hi haurà distinció entre la bellesa i la lletjor. No hi haurà curiositat ni alegria davant el curs de la vida. Tots els plaers antagònics seran destruïts».

Mostra libro

Ànimes entre les dents - Una...

Borja Duñó

Inspirat en Orwell, Bradbury i altres autors que han usat la ficció per tractar qüestions socials i polítiques, aquest llibre ens parla de veganisme sense alliçonar, però d'una manera que farà trontollar algunes de les nostres certeses més profundes.
La Rínxols passa l'estiu a Alosa abans de marxar a estudiar a Austràlia amb una beca. Hi coneix el Soca, el Moris, l'Orwell, el Pigues, la Sibil·la i altres personatges humans i no humans amb qui no sempre li serà fàcil relacionar-se. Molts no entenen per què es nega a menjar animals i ella, incompresa, comença a veure el viatge com una fugida. El verí d'un escurçó complicarà les coses i acabarà sola, mirant de sobreviure en una natura implacable, salvatge i lluminosa.
Ànimes entre les dents és una novel·la d'encontres feliços i desavinences, amb àpats tensos, humor negre i aventures, que aborda un dels problemes més greus, incòmodes i urgents de la nostra civilització. L'horror al qual hem condemnat els animals se'ns ha girat en contra i ja no podem seguir fent com si no existís.

Mostra libro

Escenaris

Toni Sala

«Segons ell a les estrelles no hi ha corrupció, tot és de foc, net i desinfectat. Deu ser que són lluny, penso jo, però és igual, encara que sigui perquè són lluny té raó».

Transporto, passejo les paraules. Creixen a les muntanyes, respiren als descampats, es dilueixen a l'horitzó, es mullen als rius i els pantans. Miro de reconnectar el meu idioma amb el món, de recarregar aquesta llengua mig morta. Abans, els actors buscàvem la pronúncia anant als pobles. Ara val més no baixar del cotxe, de manera que busco l'expressivitat enfosquint l'idioma als túnels i fent-lo volar als ponts, refredant-lo a la neu i salant-lo a la costa. Cremo les frases com si me les fumés. Aspiro el paisatge per inflamar-les. Abaixo les finestres i recito amb l'olor de la terra i el blat després de la sega, amb l'amargor de la fullaraca cremada o amb l'aire carregat de les tempestes d'estiu. Exposo les paraules als llamps, les enterro, les socarrimo al sol, les punxo amb troncs carbonitzats després de l'incendi d'un bosc, les dono a mastegar als animals. Les industrialitzo, les poligonitzo, les embruto als abocadors i les sacrifico als escorxadors, les refrego per terra, les deixo en remull com el meu pare feia amb el bacallà.

«Sala domina a la perfecció el llenguatge culte: si el llenguatge fos una fletxa i l'expressió un blanc, els seus tirs farien tots diana», Joan Flores Constans

Mostra libro

La dimensió desconeguda

Richard Matheson

Aquest volum recull els relats de Richard Matheson en els quals es van basar sis capítols de la sèrie de culte La dimensió desconeguda.
Inquietants, impactants i sorprenents, en aquests contes hi podrem trobar capses que contenen insòlits dilemes morals; caigudes fortuïtes a la quarta dimensió; ombres humanes sobre les ales d'avions enlairats a vint mil peus; incendis, telèpates i experiments educatius; astronautes a la recerca de nous planetes habitables o robots boxejadors comandats per perdedors que no llencen mai la tovallola... 
Matheson, autor d'obres com Soc llegenda, L'home minvant, La casa infernal, o Duel —que Spielgberg va dur a la pantalla sota el títol El diable sobre rodes—, ens endinsa als relats com si els estiguéssim vivint en primera persona, combinant de manera magistral la quotidianitat i els fets paranormals.
 I és que... «Vostè encara no ho sap, però acaba d'entrar a la dimensió desconeguda».
"La imaginació... els seus límits són només els de la mateixa ment" Rod Serling

Mostra libro

Quanta quanta guerra

Mercè Rodoreda

"Quanta, quanta guerra…" és l'últim llibre que va escriure Mercè Rodoreda en un estat que no havia tingut gaire ocasió de conèixer: la felicitat. Si creiem el que n'explica ella, va començar-lo després de perdre el seu company d'amor i guerra i va acabar-lo quan per primer cop a la vida tenia casa pròpia, als setanta anys. És llavors que Rodoreda s'encarna en un adolescent de qui diu: "Al meu Adrià l'impulsa a anar-se'n de casa la seva aspiració de llibertat. D'aquesta llibertat tan cantada —la sola paraula m'emociona— que només mena a un canvi de presó." I també: "Havia de crear un personatge i llançar-lo a córrer món. ¿Un vagabund? No. Els vagabunds ja estan acostumats a anar pel món i el món no els sorprèn gaire. ¿Potser un soldat? Hauria de ser un noi encara amb la llet als llavis, que, com als poetes, tot el que veiés el deixés sorprès. Agafar-lo en ple desordre de la guerra perquè pogués fer el que volgués i anar on tingués ganes d'anar. Procurar-li aventures amb gent estranya." Quanta, quanta guerra… és una novel·la feta de contes en què conviuen la misèria dels homes i la màgia del món. I és la part tendra d'una galàxia formada per "La mort i la primavera" i "Viatges i flors". Segons Jaume Coll Mariné, que n'escriu el postfaci: "el món en moviment a través d'uns ulls que tot just el comencen a descobrir".

Mostra libro

Els crits - Premi Documenta 2024

Víctor Recort

Premi Documenta 2024

Durant un temps, l'Eloi, el Milà i el Coco van ser gegants: tres estrelles desorbitades famolenques de ràbia que habitaven el prime time nocturn de la teleporqueria. Bramaven cada nit destrossant personatges de baixa estofa a canvi de dos milions i mig de pessetes. Ara, tota una vida després d'aquells anys de glòria, aquests mercenaris caiguts en desgràcia es retroben per un últim encàrrec: desfer-se del cadàver de la nena tomàquet. Els crits és una novel·la addictiva i vertiginosa que retrata l'ocàs d'un món que ha deixat d'existir, i la decadència d'uns personatges fills d'una època on la quota de pantalla es guanyava a cop d'escàndols i barbaritats. Amb un estil juganer, personalíssim i sense frens, Víctor Recort retorça alguns gèneres periodístics, com la columna d'opinió i la crònica de successos, en aquesta obra delirant i singular.

El jurat del premi Documenta en va destacar «la lucidesa amarada de recança, el retrat de la decadència d'un tipus de masculinitat i d'una manera d'entendre l'entreteniment, el sentit de l'humor estripat i que alhora desprèn una certa tristesa, i el ritme agilíssim de la trama».

Mostra libro