L'ordre de les coses

Laura Tejada

Casa editrice: Comanegra

Sinossi

«El coll prim de pell blanca i llisa. En Pepe la mira i pensa que com és possible que la vida li faci això, ara. Com pot ser que la noia s'assembli tant a la seva Rosario. Així, envoltada de les companyes d'institut, li sembla una visió estranya.»
La Clàudia s'encaparra amb el professor de música i en Blai, l'amic d'infància, queda amb el cor trencat. Amb en Quel, la Berta i altres col·legues del poble encaren l'estiu com si s'hi juguessin la vida. Olot és un cop de puny, i muntaran una banda perquè tremolin les festes majors. En Pepe, mentrestant, plora la Rosario mentre serveix cerveses al bar del Firal; el seu passat xiula com una olla de pressió. L'Ester sembla que no hi és tota i la Nina és l'únic far de seny. I al forn de la Marga, és clar, s'hi suca pa amb xafarderies. Tots plegats, un vesper de personatges que malden per trobar l'ordre de les coses i acaben sent experts, més aviat, a surfejar el desordre. La gràcia de la vida és justament aquest desordre. Una novel·la que esmola els punts de vista, la ironia, la llengua i la joia de viure.
L'ordre de les coses és l'onzè títol de la col·lecció «Narratives», després d'èxits com El primer emperador i la reina Lluna o I del cel van caure tres pomes.

Disponibile da: 24/02/2022.

Narrativa

Altri libri che potrebbero interessarti

La quarta noia per l'esquerra

Andreu Martín

Primera guerra mundial. Mentre les principals ciutats europees es dessagnen en el conflicte, Barcelona és una de les grans perles del Mediterrani. Tot i la seva condició de territori neutral, ningú ignora que a la costa hi ha ports on proveir-se il·legalment de combustible i queviures, amb el beneplàcit de les autoritats locals, i que al cap d'Ixent arriben submarins alemanys on es couen tota mena d'interessos i conflictes amb serveis secrets, agents dobles i espies d'aquí i d'allà. Al centre neuràlgic d'aquesta Barcelona en plena ebullició urbanística, amb el soroll dels carrers, el brogit dels bars, el jocs del casino i els espectacles nocturns, arriba l'Amadeu, un noi de pagès acabat de sortir del seminari, que busca una ballarina amb qui el seu pare havia viscut una estranya aventura. Només en té una pista: és la quarta noia per l'esquerra d'una fotografia que guarda a la butxaca de la jaqueta. De seguida descobreix que es diu Amanda Rogent i que s'exhibeix al Moulin Rouge barceloní: tota una vedet a qui li encanta escandalitzar. L'Amadeu necessita trobar respostes, però descobrir la veritat no sempre és el millor que et pot passar... Després de títols com Història de mort, L'Harem del Tibidabo, Tothom et recordarà, La favorita de l'Harem, Ara direu que estic boig i Policies (aquesta darrera, signada amb Joan Miquel Capell), Andreu Martín torna a «Crims.cat» amb una novel·la ben retrospectiva, ambientada en l'excitant Barcelona de les primeres dècades del segle xx.

Mostra libro

Fòrvid

Elena Bartomeu

Després de perdre la feina com a tècnica de so, l'Isis es trasllada a una torre propietat de la família, a la Franja de Ponent. De seguida se sent atreta per una sèrie de fets inusuals: petits moviments sísmics gairebé imperceptibles i la presència d'un camp sonor d'origen desconegut. Mentre l'Isis intenta esbrinar la naturalesa d'aquests fenòmens, es veurà abocada a assumir certs aspectes del seu passat.

Amb un estil sinuós i compacte, Elena Bartomeu flirteja amb elements poques vegades tractats en la literatura, per construir una història intimista i sobrenatural, on el misteri té a veure amb la solitud de l'ésser humà modern.

«Una mirada diferent. El gust pels marges. La tremolor dels nous llindars. Fa olor de fita, sabeu? Perquè al final tot és veu, tot és so, tot és llengua. Fòrvid és una experiència sensorial i literària.»
Ricard Ruiz Garzon

Mostra libro

Relats de terror

Robert E. Howard

En aquest recull hi trobareu alguns dels millors relats de terror sobrenatural de Robert E. Howard: contes vinculats amb els primigenis lovecraftians i el Necronomicon (Els Fills de la Nit o La Pedra Negra); una subversió de les tradicions vampíriques que ens recorda que la cobdícia ens pot portar a cercar tresors enterrats allà on només hi trobarem mort i destrucció (L'horror del túmul); una peça del macabre que van fascinar Lovecraft (Els cucs de la Terra); una història del Cicle James Allison, un texà capaç de recordar les aventures extraordinàries que va viure en les seves vides passades, que pica l'ullet al poema èpic anglosaxó Beowulf i als dracs de la mitologia nòrdica (La vall del Cuc); i autèntiques obres mestres del mestissatge entre l'univers sureny i el terror preternatural (Els morts recorden, No em caveu una tomba o la inoblidable Coloms de l'infern, considerada per Stephen King, com «una de les històries de terror més aconseguides del nostre segle»).

Mostra libro

El càsting

Antònia Carré-Pons

Que s'apartin Aristòfanes i Menandre, Antònia Carré-Pons és la reina de la comèdia gerontològica. Després dels vells al natural de Com s'esbrava la mala llet, arriben la Paula i l'Ernestina, una parella de velles que ha sobreviscut a la covid i es nega a enxampar un virus igualment infecciós: el tedi postjubilació.
El joc que s'empesquen per aconseguir-ho consisteix a llogar l'habitació de convidats —gangues del mercat immobiliari. Comencen les entrevistes per triar company de pis i, amb cada nou candidat, un nou sainet i una nova disfressa. És un diàleg en viu, i dos mons que xoquen i es riuen l'un de l'altre sense pietat.
Això és El càsting: quan de les manies i els costums excèntrics de dues jubilades no en un surt una sitcom com Plats bruts, sinó un llibre.

Mostra libro

Matrioixques

Marta Carnicero Hernanz

La Hana viu un doble exili: un d'estrictament geogràfic, lluny de la terra que la va veure néixer i que va haver d'abandonar, i un altre d'íntim, que la manté apartada de la vida que l'envolta per por de prendre mal. Dos mil quilòmetres enllà, en un entorn privilegiat, la Sara, que acaba de fer divuit anys, està ansiosa per ser lliure. Enfrontades a una realitat incòmoda, fruit de decisions del passat que encara reverberen en el present, totes dues faran descobriments tan amargs com inesperats a mesura que escurcen la distància que les separa. A «Matrioixques», Marta Carnicero Hernanz basteix, amb la prosa destil·lada que la caracteritza, un relat punyent i lúcid sobre el trauma, el pes de l'herència històrica i familiar, la sistematització de la violència i la reparació necessària.

«El virtuosisme de Marta Carnicero fa que vulguis seguir llegint-la només per gaudir de la manera com construeix les frases, més per aprendre'n que per distreure't: és d'aquesta classe d'autores»
Marta Rojals

«És fàcil oblidar les xifres, però és impossible oblidar una història com aquesta. Marta Carnicero posa nom, rostre, vida al que anomenem asèpticament "violència contra les dones com a arma de guerra"».
Bel Olid

«En un moment en què la literatura creu erròniament que la seva funció és ser un exemple moral, Carnicero ens ofereix una novel·la complexa, amb personatges i situacions contradictoris, perquè la violència crida violència, perquè la venjança és, moltes vegades, un desig irrefrenable, perquè la reparació no és mai total i perquè els mals col·laterals són a vegades inevitables».
Anna Maria Iglesia, El País

«Una novel·la breu però contundent per la diversitat de temes que toca, com ara el trauma, el pes de l'herència històrica i familiar, l'adopció i, sobretot, la sistematització de la violència».
Lluís Llort, El Punt Avui

Mostra libro

Ocàs i fascinació

Eva Baltasar

Flotes, això és el màxim que has aconseguit. Tens mitja feina, una habitació rellogada i un títol que acredita que ets dels que no poden caure. Però caus. El risc ha entrat a la teva vida sense que el veiessis venir. D'un dia per l'altre tot allò que no et podia passar esdevé real: perds el sostre, perds la feina i et parteixen la cara.Ara la vida ja no va de creure en les regles. Ara tu fabriques l'engany. Entraràs a les cases dels altres. Creuran que hi ets per netejar-les i fer-los la vida amable. El llop que no havies de trobar si feies bondat ets tu. ¿Oi que no tens res a perdre?Després del tríptic sobre la maternitat que l'ha fet mundialment coneguda, Eva Baltasar trastoca el nostre confort mental des d'un altre cantó, el del pacte social quan esdevé terrorista. La seva poesia canta la nit al ras, la inquietud de qui se sap invisible enmig de la ciutat. La seva lucidesa mostra el lloc on es toquen el crim i la devoció. I la seva nova novel·la va prenyada d'un conte on l'horror és la fada que pinta d'or el món.

Mostra libro