Altri libri che potrebbero interessarti

• 

  Justícia quasi poètica

  Jordi Cervera

  • 0
  • 1
  • 0

  Un bosc, un parc i un jutjat. Què poden tenir en comú aquests tres escenaris? Doncs més del que us penseu, sobretot si, a més, fem una ullada als protagonistes que s'hi mouen. Perquè costa d'imaginar les coses que poden arribar a unir un filòsof mediàtic, una jutgessa respectada, una jove sense futur i un petit delinqüent superb i pagat d'ell mateix. La resta és l'angoixa, la tensió, els ulls nerviosos i les mans que passen pàgines, impacients...
  Perquè no oblideu que la justícia sovint és molt més fosca que la injustícia i, com tot a la vida, té múltiples cares. Així, doncs, sou a punt d'endinsar-vos en una història carregada de situacions tèrboles, d'enganys, de personatges sospitosos, d'encontres inesperats, de passions extremes..., sou a punt de comprovar com cada pas que s'hi dona condueix directament a l'abisme de l'ambigüitat, a l'extrem dels sentiments, al terratrèmol de les accions.
  Quan acabeu, podreu tornar a mirar la justícia amb els mateixos ulls?

  Mostra libro

• 

  L'hivern del coiot

  Ferran Grau

  • 0
  • 0
  • 0

  La nit del 24 de novembre del 2004 va ser trobat, al maleter del seu cotxe, el cos sense vida de la Isabel Bascuñana, una universitària lleidatana de vint-i-un anys. Una setmana més tard, i després d'una investigació policial en temps rècord, es va esbrinar qui havia comès aquella atrocitat.
  Però allò no era tot. Poc després, el que semblava un fet aïllat es va convertir en la culminació d'una sèrie d'assassinats macabres que sacsejarien dues societats separades per un oceà i per una dècada. Dues societats que havien mirat el mal directament als ulls. La Isabel va ser l'últim d'aquells crims.
  El crim que va marcar una ciutat.
  El crim que va marcar una generació.
  El crim que va marcar un periodista que no volia ser periodista.
  El crim que va convertir un periodista en escriptor.
  Un crim real.
  Real.

  Mostra libro

• 

  La memòria de l’arbre

  Tina Vallés

  • 2
  • 3
  • 0

  Guanyadora del II Premi Llibres Anagrama de Novel·la  
  «Em puc posar content?» No sap per què, el Jan intueix que no és tan bona notícia que ara siguin cinc a casa. Els avis Joan i Caterina han deixat Vilaverd i s’han instal·lat amb ells al pis del barri de Sant Antoni, a Barcelona. I aquest canvi alterarà el dia a dia a casa, on les paraules i els silencis prendran nous significats. Però el Jan i el Joan tenen el seu món, ple de passejades, arbres i lletres amb més significat del que sembla. 
  Mentre els adults fan el possible perquè tot vagi com sempre, el Jan es fixa en els detalls del seu voltant i els va ajuntant per entendre què passa. Les converses entre avi i nét, amb preguntes sense resposta i respostes sense pregunta, construeixen un mosaic d’escenes per on avança la relació entre tots dos, i la història d’un desmai en serà el fil conductor. 
  Lamemòria de l’arbre és una novel·la bellament escrita i construïda que aconsegueix col·locar el lector en la pell d’un nen i que parla de la transmissió dels records, de com es fabriquen i com es conserven, d’on es guarden i com es poden perdre. 
  Un llibre memorable que suposa també la confirmació del talent com a narradora de Tina Vallès.

  Mostra libro

• 

  Somni d'un apotecari d'estiu

  Guillem Viladot

  • 0
  • 0
  • 0

  L'apotecari Antoni Sanuy viu a una casa pairal d'Agramunt, la seva vila nadiua. Sense família. Llegeix Píndar i va vestit amb una bata de seda natural. És calb, amb barba blanca, i té una criada que fa bunyols de maduixa. Fa calor, a Agramunt, i l'apotecari està casat. A partir d'aquí, un somni que deixa petja. Un tren que surt de Barcelona i corre a cegues per terres de Ponent carregat de personatges increïbles, entre es quals hi ha en Pau, l'aprenent de maquinista que ens agafa de la mà. El tren pateix un sabotatge, en Pau s'ha d'escapar i arriba a ca l'apotecari, que s'hi reconeix estranyament.
  «Els dos rails brillen davant la màquina com dues antenes de televisió que s'han de trobar a l'estació puntual de l'infinit.»

  Mostra libro

• 

  Un cadaver inquiet

  Salvador Casas

  • 0
  • 0
  • 0

  Una novel·la d'embolics criminals que endinsa al lector en una espiral de sang. Quan l'Àngel Alegre accepta fer de mediador en la separació d'una amiga amb el seu marit maltractador, no creu que sigui un cas complicat. Però tot s'embolica quan comença a indagar: morts, un cadàver que l'Àngel haurà de fer desaparèixer, sospites, mentides i persecucions... L'Àngel haurà de provar de desempallegar-se d'aquesta xarxa de crims en la que es veu involucrat. Aconseguirà la seva redempció?-

  Mostra libro

• 

  Ciutat Morta

  Shane Stevens

  • 0
  • 1
  • 0

  Jersey City, un lloc de la històrica immigració italiana, tan a prop de les llums de Manhattan, però incommensurablement lluny del seu esplendor, també és un paradís de la màfia. A principis dels anys setanta, la majoria dels negocis il·legals i il·legals de la ciutat eren dirigits per dos grans grups, un liderat per Joe Zucco i l'altre per Alexis Machine. Són organitzacions àmpliament ramificades, basades en una jerarquia de ferro i unes regles de conducta que constitueixen l'altra cara de la moneda d'una vida sacrificada per l'ambició als diners fàcils.
  
  Bons nois, picciotti, companys: despietats i sense escrúpols, els homes de Joe Zucco desborden cinquanta anys convençuts que són els reis del món, amb dificultat per respirar i passió pel prostíbul, i joves de vint anys sense família que posen la seva sang a prova de fred creient que realment podem tenir èxit, per arribar al cim de l'escala. Tenen noms com Charly Flowers, Harry Strega, Frank Farrano i Hymie Cole. Cadascú té una història diferent, gairebé tots un destí comú; alguns fins i tot tenen cor, però resulta que ningú no pot confiar realment en ningú. Shane Stevens ha forjat una novel·la sobre el crim organitzat italo-nord-americà digna de les millors pel·lícules del gènere.
  
  Aquí no hi ha homes bons, però encara parla d'éssers humans que tenen tota la fragilitat i les emocions de qualsevol altre ésser humà, ens agradi o no.

  Mostra libro