1969

Eduard Márquez

Sinossi

«Vaig fer la foto de la coberta durant una manifestació a l'avinguda del Paral·lel, que llavors es deia Marqués del Duero. No recordo el motiu, però mirant els negatius del carret he vist que vam començar a la plaça Espanya i que la policia ens va dispersar quan no havíem recorregut gaire de l'avinguda, perquè les altres imatges ja són dels carrers estrets del Poble Sec, que eren uns carrers on m'agradava moure'm. Perquè podies jugar al gat i la rata amb la policia. Perquè podies amagar-te millor. Però el motiu no el recordo, la veritat. De fet, era un continu... Era algo que... En aquell món gris, perquè la ciutat era grisa, perquè la gran majoria de gent tenia que dur una vida grisa, perquè fins i tot els policies eren grisos, si buscaves la llum, si buscaves sentir-te viu, si buscaves la llibertat, tenies que sortir i lluitar contra la massa grisa aquesta. Per trencar-la. Volies vida. Només volies vida.»

Disponibile da: 03/11/2022.

Lunghezza di stampa: 536 pagine.

Altri libri che potrebbero interessarti

Veu de foc

Neus Arqués, Jordi Meya

Què és millor, perdre un somni o no aconseguir-lo mai?
En Juan Vicente Llorens, conegut artísticament com Veu de foc, vol convertir-se en cantant d'èxit a l'Espanya de principis dels setanta. 
Acompanyat de Los Truenos, el grup de rock que ha format amb els amics del barri de La Plata, inicia una aventura que el porta primer a Benidorm i després a Madrid, de la mà d'un obscur personatge.
A la capital, el protagonista es fa un lloc a l'efervescent escena musical i comença a pagar peatge. Descobreix el costat fosc de la indústria discogràfica mentre es deixa arrossegar per tota mena d'impulsos. 
En el camí a la fama, en Juan Vicente s'enfronta al seu pare, que el vol treballant a la botiga familiar d'electrodomèstics. A cop de concert, comprova que la il·lusió, l'empenta i el talent són necessaris, però no suficients per triomfar. Serà capaç d'assolir el somni sense trair-se a ell mateix i a qui l'envolta?

Mostra libro

El dia de l'ós

Joan-Lluís Lluís

Una novel·la on el passat i el present conflueixen i es barregen. Bernadette viu exiliada a Barcelona. El seu poble natal, Prats de Molló, viu sotmès a les forces de l’exèrcit francès. Però quan un fax l’avisa del suïcidi de la seva mare, ha de tornar per cuidar del cos. Mentre la Bernadette fa un viatge a la seva infància, una altra aparició trasbalsarà el poble: després de segles d’absència, un ós del Pirineu retorna. 
Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963) és periodista, traductor i escriptor català. Tot i néixer a França, prové d’una família obrera catalana i ha viscut a les dues bandes de la frontera al llarg de la seva vida. Es va llicenciar en Història de l’Art a Montpeller i va estudiar Estudis Catalans a la seva ciutat natal. A finals dels anys vuitanta es va integrar a la redacció del setmanari El Punt de Catalunya Nord i va començar a escriure, una passió que l’acompanyava de petit. Ha escrit més de quinze novel·les, a més de treballar com a traductor en algunes més. Ha rebut premis reconeguts com el Premi Sant Jordi 2017.

Mostra libro

L'Escanyapobres

Narcís Oller

«No és la vida el que em dol, no: els diners.» 
 
En el món rural català del segle XIX, Narcís Oller retrata amb intensitat la vida d’Oleguer, un home dominat per una única passió: acumular diners. 
 
Però *L’Escanyapobres* és molt més que el retrat d’un avar. Oller construeix amb una extraordinària força descriptiva els paisatges, els espais i les atmosferes del món rural català, i fa visible una societat que es transforma amb l’arribada del ferrocarril i del progrés industrial. La natura, els pobles, les cases i els personatges adquireixen una presència gairebé palpable i contribueixen a crear una atmosfera fosca, tensa i inquietant. 
 
Una obra breu, intensa i de gran riquesa literària, considerada per Alan Yates una de les creacions més fortes de la narrativa catalana del segle XIX. Narrada íntegrament en català per Núria Casas.

Mostra libro

Llicó d'alemany

Siegfried Lenz

"Lliçó d'alemany", d'una originalitat i una força que l'agermanen amb "El tambor" de Günter Grass, és una de les obres mestres que han construït la literatura alemanya posterior al nazisme. És també la primera obra de Lenz que es tradueix al català. 

1943, en un poblet de l'extrem nord d'Alemanya: el pintor Max Ludwig Nansen rep de Berlín una ordre oficial que li prohibeix de pintar. El seu amic d'infància, Jens Ole Jepsen, agent de policia local, és l'encarregat de fer-la complir. Davant la resistència de Nansen, Jepsen reacciona amb un zel que supera l'estricte compliment del deure. Ha nascut en ell una vocació tan poderosa com la de pintar: l'obediència. 1955, en un correccional per a joves inadaptats enmig de l'Elba: Siggi Jepsen, el fill petit del policia, és castigat per haver lliurat un full en blanc el dia que el professor d'alemany els posa una redacció sobre el tema "Les alegries del deure". No és que s'hagi negat a escriure, és que el supera la massa de coses a dir. Siggi s'imposa una llarga temporada d'aïllament per tal d'escriure tot el que li evoca. I és una miniatura del nazisme que sorgeix de la seva confessió, lluny del poder i dels camps de batalla: un cant d'amor i odi a la comunitat humana de què és fill, allà a l'extrem d'una península on els homes extreuen riquesa del fang i de les grans marees.

Mostra libro

Pregària a Prosèrpina

Albert Sánchez Piñol

«Si un home, o un poble, no són capaços de canviar la seva ànima, sucumbiran inevitablement al seu destí.» Quan a Roma arriben veus de l'existència d'una fera terrible al nord d'Àfrica, el cèlebre orador Ciceró, Pare de la Pàtria, decideix enviar-hi el seu fill rebel. Si aconsegueix capturar la bèstia potser recuperi l'estima del seu pare. En ple desert, però, el jove Marc Tuli Ciceró i els seus companys d'expedició s'hauran d'enfrontar a un perill inimaginable. Un enemic que pot acabar amb la ciutat fundada per Ròmul i Rem... i amb l'existència mateixa tal com l'han conegut els humans a la superfície de la Terra. Davant l'amenaça esfereïdora, només uns generals tan bregats com Juli Cèsar i Pompeu, rivals polítics, però mestres de les arts militars, poden enfrontar-se a l'adversari més temible de Roma. Aconseguiran unir forces o, com sospita Ciceró, la Fi del Món ja va començar amb la decadència de la República? A Pregària a Prosèrpina, Sánchez Piñol capgira la història de la nostra civilització tal com l'havíem llegit fins ara i, amb una narració trepidant, plena de girs sorprenents, deixa el lector sense alè fins a la darrera pàgina.

Mostra libro

El passatge - Una història...

Maria Carme Roca

Quan la Regina Soldevila era una nena i jugava a fet i amagar pel passatge de Sert, va creuar la mirada per primer cop amb un noiet esquifit que ho espiava tot des de la seva finestra. Som a finals del segle XIX, la Barcelona de les grans il·lusions. Josep Maria Sert, que acabaria sent el millor pintor muralista del món, es va enamorar de la Regina abans de començar la seva fulgurant carrera d'èxit internacional, i no es van acabar de separar mai del tot. Mentre ell col·leccionava amants il·lustres (Colette, Misia, Roussy Mdivani…), ella procurava formar una família que li fes oblidar la pobresa, els conflictes que sotragaven la ciutat i aquell primer amor. La seva aventura ens emociona i ens obre els ulls a una ciutat fascinant. En el creixement de la Regina hi tindran molt a veure el teatre, els amics, el barri de Sant Pere i un altre passatge més amagat, més humil, que sovint li va servir de refugi. El passatge d'en Cirici: la distància més curta entre la ciutat vella i la ciutat nova. Un dels racons amb més secrets de Barcelona.

Mostra libro